Transformació del Raval de Terrassa.

Aquí us explico com va variar el Raval i el carrer Goleta a partir de la construcció del Mercat de la Independència. 

vídeo on explico el naixement i la mort del carrer dels Banys a Terrassa

EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS

EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS i ALTRES HISTÒRIES

Tots coneixem quin és el seu nom actual, carrer de Gavatxons, però molt poc sabem des de quan aquest carrer porta per nom oficial <<Gavatxons>> i quins han sigut els diferents noms que s’ha conegut oficialment.

És un dels primers, si no el primer, carrers que s’obren fora muralles quan aquestes són enderrocades a finals del segle XVI. Es va omplir el fossat i en el seu espai i el que deixaren les muralles, es van començar a edificar cases, fins a transformar-se en un carrer.

Luctuós fet que va passar el dia 15 de juliol de 1877 a la ciutat de Terrassa.

 

Luctuós fet que va passar el dia 15 de juliol de 1877 a la ciutat de Terrassa.

És la tarda i un personatge decideix posar fi a la seva existència precipitant-se al torrent, conegut en aquell temps com torrent de Sant Pere, i , evidentment, des del pont de Sant Pere.

El personatge en qüestió aconseguí malauradament el seu propòsit i va resultar mort.

ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A. QUE NO VA SER

 SOBRE L’ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A.

L’any 1918 la premsa terrassenca anuncia la construcció de l’estació del tren elèctric que està a punt d’arribar a Terrassa. En aquells moments l’opció més clara és la de construir-la a la cantonada del carrer Goleta amb Rambla d’Ègara.

ADRIÀ TORIJA i L'EXPOSICIÓ DEL 1883 A TERRASSA.

 ADRIÀ TORIJA i L'EXPOSICIÓ DEL 1883 A TERRASSA.

Per la Festa Major de l’any 1883, del 30 de juny al 3 de juliol, s’organitzà al “Colegio Tarrasense” una gran exposició local d’agricultura, indústria, ensenyament i belles arts, plantejada com totes les exposicions vuitcentistes amb mentalitat interdisciplinari com grans aparadors per promocionar els productes locals.

L’exposició l’inaugura l’alcalde Joaquim Marinel·lo i Bosch el dia 1 de juliol coincidint amb el seu primer acte oficial, ja que havia estat nomenat alcalde el mateix dia.

TERRASSA - XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa

 XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa

21 de novembre de 2021

3 de 9 amb folra (el primer castell de 9 post-pandèmia)

4 de 8

torre de 8

TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)

 Tal com us vaig explicar en una entrada anterior, la meva entrada a l’apassionant món  de la fotografia va ser a través del blanc i negre.

En aquells anys seixanta els reveladors, fixadors, banys d’atur i viradors varis, ens els fèiem nosaltres amb algun reforç d’alguns productes Kodak o Agfa.

El paper normalment acostumava a ser de la marca Negra amb alguna incursió als papers Valca pels reportatges de caire social o familiar.

Si el client volia paper brillant, havíem de recórrer a una màquina infernal nominada esmaltadora i si per sort el volia amb aspecte mate doncs oli en un llum, agulla, cordó i a estendre les fotos com qui estén la bogada.

I ja està dit, m’estimo el blanc i negre i aquí teniu una mostra més del meu treball.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.

TERRASSA - Un matí al Parc de Sant Jordi.

 Un matí al Parc de Sant Jordi, alguna cosa més que la Masia Freixa.

TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO.

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)

Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).

Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros, situat al carrer Major.

L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels reveladors, fixadors i productes de virats.

I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys en blanc i negre, per després passar al color.

He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.

Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem llavors.

I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres. 

TERRASSA - PRIMAVERA D'HIVERN AL PARC DE VALLPARADÍS

 

Si voleu us acompanyo a fer una passejada pel nostre parc, el Parc de Vallparadís, en aquest matí del primer dia de novembre, quan ja fa 10 dies de l’entrada a la primavera d’hivern.

Molt recomanable veureu mitjançant l'ordinador. Cliqueu sobre la primera foto i ho podreu seguir com una projecció de transparències.  

Gaudiu i, si us plau, comenteu al final del recorregut què us ha semblat.

Som-hi !!!

TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.

 TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.

Per què no es perdin he pensat que en el blog estarien ben guardades.

Hi ha una mica de tot, però de fet el que hi ha és el cel, aquest cel tan meravellós i tant canviant, espectacle continuat i persistent.

Joia pels nostres ulls i descans per la nostra fatiga diària.

CELS

TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz

 TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA A TERRASSA.

 

HISTÒRIA D’UN “TEATRITO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA.

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Terrassa, agost de 2021, segon any de pandèmia.

Any 1906, han passat dos anys de la reabsorció del municipi de Sant Pere i l’ajuntament de Terrassa cedeix espai a l’edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere per tal que s’hi instal·li la Zona de reclutament militar número 63.

ELS OFICIS A LA TERRASSA DE L’ANY 1828.

 ELS OFICIS A TERRASSA L’ANY 1828.

TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

 

FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.

La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.

TERRASSA - AVIS AL PUBLICH 1822

 

 

 L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.

Per aquest motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat compliment per tots els veïns.

TERRASSA. ATRI DE LA CATEDRAL DEL SANT ESPERIT i SANT PERE.

 

Farem una visita a l’atri de l’església del Sant Esperit i Sant Pere.

SOBRE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 

FETS CURIOSOS QUE MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 De com va ser la visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i terrassenques.

QUI ÉS AQUESTA SENYORETA?

Posem cognoms a l'Elvira

Gaudim de les "Cartes de visite"

Aquests dies estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.

Estic parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible l’extensió de la fotografia a reu.

A mitjans del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic, van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs professionals.

Usualment es positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89 mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.

Aquestes foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:

VINYALS o BALLBER?

 

Qui és aquest personatge?

TERRASSA - UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS DE MULES A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

 

UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

Ens trobem a principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del carrer de les Parres, en alguna de les cases  que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.

TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)

El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

TERRASSA - EDIFICI MISTERIÓS ?

Repte que em planteja l’amic Lluís Satorras

TERRASSA - EL CARRER DE SANT MIQUEL?

COM ES PASSA DE SANT MIQUEL A CERVANTES

Rafael Aróztegui i Peñarroya 23/03/2020 (onzè dia de confinament per COVID19)

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918

UN AGRICULTOR EMPRENYAT

Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.

L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.

Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

CRONOLOGIA:

1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1851 Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.

1890 Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1890 Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.

1891 El ple de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del Carder.

1904 Desaparició definitiva.

1929 Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió que va de carrer Major a Parres.

Ja feia molt temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que comunicava el carrer Major amb el de les Parres.

L’única cosa que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt, per a mules o cavalls, però no per carruatges.

Demanada l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder, per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués en època tan reculada) ja devia existir.

PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA

SANT PERE vs TERRASSA 1877
 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)

Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.

TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

 TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

El març del 1847, una colla dels anomenats "MATINERS"  varen entrar a la vila de Terrassa ocasionant nombrosos estralls entre la població.

Després d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O. Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar totes les portes durant la nit.

I anem al que ocasiona el títol d’aquesta entrada.

El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la Vila, pregona un ban que diu:

El Muy Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr. Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.

Al propio tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.

Tarrasa 15 setiembre 1848.

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA  A TERRASSA

CRONOLOGIA:

1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant Francesc)

1864 La Societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia, construeix el “Colegio Tarrasense”

1868 Arran dels fets de la revolució de Setembre, l’Escola Pia abandona la vila.

1893 A petició de la Junta del Patronat de la Societat de Propaganda Catòlica, sota l’advocació de Sant Vicenç de Paül, arriben a la ciutat de Terrassa, els Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), instal•lant-se al carrer del Nord 83.

1896 L’escola de La Salle es trasllada al carrer Sant Jaume 2.

1901 L’Escola Pia pren possessió del Col•legi Terrassenc.

1901 Els Germans de la Doctrina Cristiana abandonen la ciutat.

Abans de parlar dels Germans de la Doctrina Cristiana, parlaré de l’altra escola religiosa que hi va haver a la vila de Terrassa, els pares escolapis.

A Terrassa maldaven per tenir una escola religiosa i és així com trobem fins a cinc intents perquè l’Escola Pia vingués a Terrassa. L’any 1828 es produeix el primer intent, a aquest el succeirien els dels anys 1848, 1853 i finalment el de l’any 1858. És aquest el que arribaria a bon port i el fet es materialitzaria el 1864.

Aquesta arribada, però, va provocar un gran trasbals entre les forces vives de la vila. Per tal de poder-se establir, l’Ajuntament es veu obligat a comprar el Convent de Sant Francesc i això provoca la reacció dels liberals de la vila contraris a dues coses, al dispendi econòmic i al tipus d’ensenyament dels escolapis.

Tot aquest procés el podeu trobar molt ben explicat per l’escolapi Joan Florensa en el llibre “Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002” editat per l’Escola Pia de Terrassa, l’any 2002.

PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019.

Ens trobem a finals del 1895. Terrassa ja ha arribat als 15.000 habitants i el mercat de la plaça Major ha anat creixent i envaint els carrers del voltant.

D'ELS XIMPLES D'AMICS DE LES ARTS

LA MIGDIADA DELS TIGRES, DELS XIMPLES I ALTRES COSES

Definició d’amic: Que té afecció per algú o per alguna cosa.

 L’amistat és voluntària. L’amistat ens parla d’allò que hi ha més enllà de casa, de la família.

L’amic és l’ambaixador de l’amic absent, aquell que el defensa quan un no hi és per defensar-se. I és per això que a la nostra ciutat existeix una cort de cavallers que s’apleguen sota la tutela d’Amics de les Arts, són ni més ni menys que la colla coneguda de fa anys i  panys amb el nom, jo diria el bon nom, dels “Ximples”.

TERRASSA VILA CLOSA SEGLE XIX

TERRASSA VILA CLOSA 

Rafael Aróztegui i Peñarroya

Novembre 2016

Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.

MASIES DE TERRASSA

MASIES DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya,  març 2019.

No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies que falten, per tal de poder fer un recull més exhaustiu. Per endavant moltíssimes gràcies

NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA

NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA
En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carrer de la Rasa o plaça Vella. 

                                                                                                

NOM OFICIAL                                                                                      NOM POPULAR

Goleta

del gel

Goleta

del Fresnadillo

Gutemberg

Cala Quima

Igualtat

del cementiri

Igualtat

del xurrero

Iscle Soler

del Recreo

Josep Rigol

el corraló

Lleó XIII

Camí de Can Gorcs

Major

dels Bancs

Mas Adei

dels civils

Mas Adei

sobre la Quadra

Mestral

Camp del romaní

Mestre Serrat

Turo Park

  

                                      

 

NOM OFICIAL                                                                                      NOM POPULAR

Mestre Serrat

de les bruixes

Mn. Cinto Verdaguer

de correus

Palla

del pes de la palla

Palla

joc de les bitlles

Pantà

dels campos

Pare Font

de les monges del gas

Pare Font

Carretera Negra

Passatge Obrer

de les nenes

Passeig

Camp de les tres puntes

Passeig de les Lletres (Sant Llorenç)

de la pols

Pau Claris

Baixada de les Vaques

Pedrell

de la bomba

Pere de Fizes

del Betriu

NOM OFICIAL                                                                          NOM POPULAR

Pi i Margall

Nepton (per Newton)

Pi i Margall

de dalt, o estricadors

Pintor Viver

de la pudor

Plaça Anónima

dels Teletubis

Plaça Baltasar Ragón

de la Magdalena

Plaça Catalunya

el campillo

Plaça Cooperativa

la plaça gran

Plaça de Ca n'Anglada

Plaça Roja

Plaça de Ca n'Anglada

del cura

Plaça de l'Aigua

del tauró

Plaça de l'Aigua

del cony

Plaça Maragall

l'era d'en Rovira

Plaça Sant Olaguer

de la foguera de Sant Joan

    

NOM OFICIAL                                                                                   NOM POPULAR

Plaça Vella

dels pijos

Placeta Saragossa

del Terminator

Placeta Saragossa

correus vell

Portal Nou

Quatre Cantons

Prior Tàpies

del Modertint

Puignovell

de la cartellera

Racó

Baixada del Muixell

Ramón Llull

carrer de Ca n'Aurell

Rasa

de l'Alegria

Rasa

de la tieta Pilar

Raval (part estreta)

del peix

Raval (part estreta)

del Gasol

Raval (part estreta)

de les pageses

NOM OFICIAL                                                                                             NOM POPULAR

Rector Homs

l'era

Rector Homs

de l'esglèsia (Iclesies)

Rubí, Topete, Montcada

Quatre carreteres

Rutlla

del joc de la rutlla

Salvador Espriu

dels coloms

Salvador Espriu

de les arcades

Sant Antoni

de la Quadra

Sant Genís

de cal Fontanals

Sant Genís (principi)

el Rasot

Sant Josep (Garcia Humet a Sant Antoni)

la Barceloneta

Sant Leopold

de la Guardia Civil

Sant Llorenç

de la vaqueria

Sant Quirze

de Can Ferran

NOM OFICIAL                                                                                  NOM POPULAR

Sant Quirze (Topete fins Torre)

de Cal Mussarra

Societat

de la mina

Sol

carrer estret

Tarradelles amb Abat Marcet

Corva del Fill de p...

Teatre

del Principal

Tobella Pi de la Serra

que no passa

Tobella Pi de la Serra

d'en Cinto Matalonga

Topete

Camí de Can Bosc

Torrent

de la Baixada

Unió

Estricadors Vells

Vila Nova

de n'Escuder

Zamenhof

hort de la vella