TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

dilluns, 11 de maig del 2020

TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)

El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

“Que deseando colocar un reloj de los denominados de ojo de buey en su propio domicilio, con vista a la calle, según da idea el diseño adjunto, para que preste el doble servicio de ornamentar la fachada y de señalar la hora oficial del meridiano de Greenswich, con la particularidad de que será rectificado diariamente por ondas hertzianas, y por lo mismo, tendrá las mayores seguridades hoy apetecibles en el concepto de cronómetro regulador.

De V. E. suplica se digne concederle el competente permiso para su instalación, y habiendo en cuenta el indiscutible servicio público que está llamada a llenar, le sean condonados los tributos que para tales permisos tiene establecidos esa Excma. Corporación municipal.”

I rep la resposta de la comissió de foment:

“Considerando que, con efecto, un reloj que automáticamente sea rectificado a diario por ondas hertzianas, ha de ofrecer las mayores seguridades hoy apetecibles en el concepto de cronometro regulador; que la forma en que el Sr. Castín se propone emplazarlo, tendrá todos los caracteres de reloj público, y que con ello se implantará un buen servicio, del que podrán participar gratuitamente todos los conciudadanos.

El Teniente de Alcalde ponente de Gobernación que suscribe tiene el honor de proponer a V. E. se digne acceder a la petición del Sr. Castín, eximiéndole del pago de los debidos derechos, ya que el reloj de que se trata, aparte de su novedad, que acusa un plausible anhelo del peticionario por dotar a esta población de una mejora que no es común ni en otras de mayor importancia que la nuestra, será, más bien la prestación de un servicio público de indiscutible utilidad, que no un anuncio que beneficie los intereses particulares del demandante.”

Però parlem una mica del Sr. Castín i el seu rellotge gegant.

En Josep Castín i García va arribar a Terrassa, procedent de Barcelona, jove, amb una vintena d’anys i la seva primera ocupació va ser d’aprenent de rellotger a la desapareguda casa Nogués, per establir-se pel seu compte, l’any 1914, al Raval núm. 25.

L’any 1929 decideix instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu local, que al mateix temps era el seu habitatge.

Aquest rellotge, d’1,25 m de diàmetre, rebia el senyal a través d’ones hertzianes procedents d’un rellotge més petit que hi havia a l’interior de la vivenda i que estava alimentat per sis bateries.

Durant molts anys va ser considerat pel públic com el rellotge que indicava l’hora oficial.

En Castín, que durant un llarg període de temps va ser el rellotger oficial de l’Ajuntament, tenia cura del rellotge del campanar del Sant Esperit, va oferir a l’alcalde Onandia el rellotge per instal·lar a l’Ajuntament. Evidentment la proposta no va tenir acollida per part del municipi, i així ha restat per sempre a la façana de la rellotgeria de J. Castín.

Finalment, amb l’acabament de la façana del nostre Ajuntament, s’hi va instal·lar un rellotge públic al lloc a on en Lluís Muncunill va dibuixar en el plano de la façana que va signar el 1902.

El març de 1985 es Francesc Palet i Setó escrivia:

Avui del rellotge de cal Castín, del Raval, han desaparegut les busques. Estem salvats. Ja no passaran per nosaltres les hores, els dies i les setmanes... Sense el mecanisme per poder-ne portar el compte minuciós i exacte, no cal tenir por del temps que s’esmuny fugisser sense treva ni repòs.

Divendres dia vint-i-nou.

Les busques del rellotge

han tornat al seu

lloc. Inexorables

assenyalen de nou

els segons. Crèiem

haver-nos alliberat

d’aquesta plaga

de la pressa

que tenalla

la diària

i beneïda

palestra

del viure.

I, no.

Ens

tor-

nen

a mar-

car

els

mo-

ments.

Tic,

Afegit el dia 25 de juliol de 2024

Molt interessant l’aportació que em fa en Lluís Auroux i Poblador, sobre la procedència del rellotge que ens ocupa, i de qui n’era el responsable del seu manteniment i ajust.

“Una mica d’història.

El meu avi, Georges Auroux Montgault, nascut a París, es va casar a la mateixa ciutat amb la meva àvia Paquita Sala Bosc. L'any 1914, amb els seus fills Georges i Enriqueta (i esperant el que seria el meu pare) van anar a viure a Barcelona. A França es dedicava a temes elèctrics i es va especialitzar en rellotgeria elèctrica industrial. Treballava amb rellotges de les marques Brillié i Pulsynetic i a Barcelona va entrar a la casa Fitxet, on tenien una important secció de rellotgeria industrial.

Ell va fer la instal·lació del rellotge d'en Josep Castín. Estava composta d'un aparell dit "regulador" de la marca Brillié, tanmateix, que el rellotge receptor de la façana. El regulador enviava un senyal elèctric cada mig minut al receptor, a través d'una connexió per línia elèctrica.

En Castín es cuidava del manteniment bàsic de la instal·lació, retocant l'hora quan era necessari. Quan sorgia algun problema seriós, en Georges anava a Terrassa i ho arreglava. Anys més tard, el seu fill (el meu pare) Lluís Auroux Sala va seguir la tradició del manteniment i, cap al final, el meu germà Xavier Auroux Poblador també se n'havia cuidat. A la mort del Josep i quedar la filla a la botiga, ella va continuar fent els retocs horaris.”