dimarts, 15 de juny de 2021

TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

 

FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.

La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.


Isabel II 



El problema fou que era una noia; la que seria Isabel II va néixer el 10 d’octubre de 1830. Amb dos anys i mig, el 20 de juny de 1833, es va fer el seu reconeixement i jurament de Les Corts. Finalment, Ferran VII va morir el 29 de setembre de 1833, llavors quedava la seva esposa Maria Cristina com a Reina Regent fins a la majoria d’edat de la seva filla. Això fou a desgrat del germà de Ferran VII, “Don Carlos”, que esperava heretar el tron. Fou l’inici de la Primera Guerra Carlina.


No vull estendrem més, si esteu interessats amb saber més sobre aquesta guerra, a Internet hi podeu trobar infinitat de documents sobre el tema, però sí que us parlaré de la situació que trobem a la Vila de Terrassa a mitjans de l’any 1836.

Una vila d’aproximadament uns 6000 habitants, segons el padró de l’any 1828, el que tenim més proper als fets, repartits en un entramat d’una trentena de carrers, depenent del Corregiment de Mataró, i com és propi en temps de guerra, amb autoritats civils i militars.


Com a autoritat civil hi trobem a l’alcalde Josep Segret.

Destaca com autoritat militar de la Vila, el coronel Francisco Antonio de Oliver, a qui acostumen a anar dirigits tots els oficis que des del Corregiment arriben a Terrassa i que gairebé tots fan referència a fets militars, com enviament de tropes per ajudar a les viles veïnes, Castellar, Ullastrell, Sant Llorenç Savall i altres, que patien l’assetjament de les partides carlines que baixant des de Berga o Olot, fustigaven a la població rural per tal d’aconseguir diners i menjar.

I és en aquest moment que Terrassa es converteix en Vila d’acollida de les persones que fugen dels carlins. I perquè venen a refugiar-se a Terrassa?, doncs per què Terrassa de fa anys, és una Vila closa, és una vila envoltada de muralles i per tal d’accedir-hi cal passar a traves d’una sèrie de portes o portals.

Si hi esteu interessats podeu accedir al treball TERRASSA VILA CLOSA que tinc al meu blog.


Fixeu-vos en aquest gravat de l’època on veiem perfectament com el gravador ens presenta la Vila emmurallada i amb un portal d’entrada.

Com a mostra tres documents històrics d’aquelles dates. El primer, el DH2532, d’un any abans, 1835, que ens explica com funcionaven alguns dels portals de la Vila:

“Lo Ajuntament y Comissionats de las obres de fortificació han acordat vuy dia 4 Juny 1835.

1º... Que quedaran oberts los portal de S. Roch, Rutlla, lo del Rey, lo del Pont (pont de Sant Pere) y Sant Llorenç.

2º... Guardia de Urbanos S. Roch y al Pont y los restants de Paysans, posant a cada guardia de estos tres individuos.

3º... Que quedaran oberts tots los portals de desde las 4 de matinada fins a las 9 de la nit”.

El segon és el DH2777. Aquest  és un ofici que l’alcalde Sagret envia al coronel manifestant que en breu termini complirà les ordres que ha rebut per tal de tapiar unes cases que estant a tocar del Portal de Sant Joan:

“A las once de esta mañana he recibido el oficio de V. S. De fetcha del dia de hayer por el que se sirve prevenirme que dentro del termino de 48 horas tapie las dos casas contiguas a la Puerta de S. Juan, lo que me prometo quedarà cumplimentado dentro de las 48 horas del recivo del indicado oficio de V.S..

Dios guarde a V.S. muchos años. Tarrasa 26 Junio 1836. Signat José Sagret.”

En aquest ofici podem veure com clarament l’autoritat civil estava a les ordres de la militar.

I el tercer document és el DH2840, és un informe que el coronel De Oliver fa a la comandància militar del corregiment, a on explica:

“Esta fortificada (parla de Terrassa) y la muralla que la circuye tiene 4088 varas lineales de pared con 34 fuertes rebellines o baluartes para poder flanquear toda la extensión de ella, por ser tan dilatada y desigual de modo, que para guarnecer la expressada muralla o sea fortificación, se necesitan de 500 a 600 individuos. La interior està a cargo de los paisanos que tienen arma pròpia.

Tienen un batallón de Guardia Nacional con 539 armas, que cubre el servicio diario un oficial y 35 hombres, y a más tres, cuatro y hasta cinco dias a la semana se ocupan con más o menos número en custodiar los comboyes de de Paños de Lana y otros efectos que van a Barcelona”.

Un altre document que ens explica la delicada situació d’aquell juny de 1836 és aquest, DH2734, veiem com l’Hospital està al límit i no pot acollir a més militars ferits i demana a l’Ajuntament que busqui un altre local per fer servir d’hospital.

“Administración del Ospital de Caridad de Tarrasa.

El hospital de caridad de esta Villa hasta haora ha admitido a quantos Militares han cabido enfermos, però en el dia por falta de local (pues hay muchos paysanos enfermos) no puede admitir más; por lo tanto espera esta Administración que V.S. providenciará por otro y la Administración ofrece las pocas camas  sobrantes que tiene por el pronto, con la condición de que así como las vayan necesitando otros paysanos que acuden enfermos, se nos vayan debolbiendo.

Dios guarde... Tarrasa 2 junio 1836.”


La resposta a aquesta petició de l’administració de l’hospital la trobem indirectament en aquest ofici que el Comissionat Principal de la “Comision Subalterna de ARBITRIOS DE AMORTIZACION del Partido de Tarrasa” envia, suposadament, a l’alcalde de Terrassa i que diu això parlant del Convent de Sant Francesc (DH2750):

“Aunque no podia V. Hacer entrega de la llave del Convento sin haver obtenido la orden que debe dar el Sr. Intendente, con todo atendido el laudable y benefico objeto a que se ha destinado, lo hace presente al espresado Sr. Jefe, para que simule este paso a favor de los Defensores de los derechos de nuestra adorada Reyna”.

El document és més extens, però el que interessa és saber que a partir d’aquell dia el Convent ja es va començar a fer servir com a hospital militar.

I encara puc fer una darrera aportació per veure quina era la situació en aquells moments. Per veure la complicada situació que es vivia aquells dies, podem recórrer a aquest ofici que el Govern Militar del Corregiment de Mataró envia a l’alcalde Sagret:

“He recibido el oficio de V. De ayer relativo a los considerables e inauditos daños que estan cometiendo los rebeldes por el termino de esa Villa y sus inmediaciones; el cual con esta misma fecha lo he trasladado al Excmo. Sr. Capitán General de este Corregimiento y Partido, encareciendole se digne dictar aquelles providencias que fuesen de su superior agrado a fin de evitarlos en cuanto sea possible. Lo que digo a V. para su intel·ligència y gobierno y en contestacion.

Mataró 21 Junio 1836.”


En aquest gravat de l’Antoni Rigalt, publicat a la revista “LA ACADEMIA” el dia 9 de març de 1878 podem veure com quaranta anys més tard encara es conservava bona part d’aquestes muralles que envoltaven la Vila.


Fins aquí una mica de descripció de com de ben fortificada estava la nostra Vila, de quin ambient en temes militars i de salut hi havia i passo a explicar com sabem que Terrassa es va convertir en una Vila d’acollida de refugiats de la guerra.

Per explicar-ho bé ens hem de referir a un conjunt de vuit documents històrics, els números 2751, 2752, 2754, 2755, 2756, 2757, 2758 i 2759 mitjançant els quals els batlles de Viladecavalls, Sant Pere, Matadepera i Ullastrell comuniquen al comandant militar de la Vila, les persones de cada un d’aquests municipis que es troben refugiades dins la Vila, i que són els següents:

LLISTA DE VILACAVALLENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Miquel Trullas amb la seva esposa i fills, llaurador, casat, 60 anys. Miquel Margarit, major, solter, 58 anys. Miquel Margarit, menor, 28 anys. Julian Margarit, 24 anys.

I signa el llistat l’alcalde Josep Casanobas.


Salvador Font,60 anys. Josep Font, 20anys. Joan Font, 18 anys. Pere Font, 14 anys. Thomas Font, 10 anys. Salvador Font, 8 anys. Llorenç Font, 4 anys. Francisco Coret, 29 anys. Miquel Bogunyà Costa, 38 anys. Francisco Bogunyà Costa, 27 anys. Josep Bogunyà Costa, 25 anys. Julia Bogunyà Costa, 18 anys. Julia Bogunyà Palet, 12 anys. Miquel Llonch, 43 anys. Benito Montllor, 56 anys (alcalde de Sant Pere). Pau Torrella, 69 anys. Josep Torrella, 31 anys. Francisco Torrella, 21 anys. Salvador Torrella, 16 anys. Miquel Torrella, 14 anys. Pere Trias, 62 anys. Salvador Trias, 20 anys. Francisco Franci, 76 anys. Josep Franci, 43 anys. Francisco Franci, 9 anys. Vicenç Franci, 3 anys. Julian Salas, 69 anys. Joaquim Salas, 30 anys. Mariano Arnella, 23 anys. Josep Arnella, 16 anys. Isidre Casanovas, 54 anys. Salvador Carbonell, 42 anys. Domingo Carbonell, 12 anys. Pau Parellada, 57 anys. Tomàs Parellada, 31 anys. Llorenç Parellada, 26 anys.

Llista facilitada per en Benet Montllor, alcalde de Sant Pere, el 13 de juny del 1836.

LLISTA DE MATADEPERENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1936

Joan Barata, llaurador, amb tota la seva família, casat, 50 anys.  Antoni Barata, solter, 16 anys. Francisco Barata, dipositari del comú, solter, 48 anys.  Francisco Sellent, llaurador, amb tota la seva família, viudo, 56 anys.  Esteve Sellent, llaurador, amb tota la seva família, casat, 29 anys. Pau Garrigosa, llaurador i regidor, amb tota la seva família, casat 35 anys. Joan Pobla, llaurador, amb tota la seva família, casat, 27 anys. Antoni Pobla, llaurador, solter, 46 anys. Pau Palet Torras, llaurador, amb tota la família, casat, 45 anys. Joan Solà, alcalde actual, amb tota la seva família, casat, 58 anys. Antoni Solà, llaurador, solter, 47 anys. Salvador Sala, espardenyer i Procurador del Comú, amb tota la seva família, casat, 34 anys.

Llista facilitada per en Joan Solà, alcalde de Matadepera, el 13 de juny del 1836.


LLISTA D’ULLASTRELLENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Domingo Palet, alcalde, casat, 49 anys. Miquel Rodó, regidor, casat, 54 anys. Pere Amat i els seus fills, llaurador, casat, 47 anys. Pere Amat, llaurador, solter, 22 anys. Francisco Amat, llaurador, solter, 20 anys. Isidre Amat, dipositari de Comú, casat, 42 anys.

Signa l’ofici en Domingo Palet, alcalde.

He copiat les llistes tal qual les varen fer els alcaldes de cada població. Entre tots sumen cinquanta-quatre persones, però segur que moltes d’elles anaven acompanyades de tota la família el que vindria a representar un total aproximat de cent cinquanta refugiats procedents de les poblacions veïnes i que a Terrassa varen trobar protecció a l’aixopluc de les muralles que convertien la Vila en una Vila Closa.

Especialment interessant la llista dels santperencs on trobem el bo i millor de la pagesia que en el transcórrer del temps vindria definitivament a la Vila per tal d’edificar-hi les seves cases fugin de les guerres, dels bandolers i buscant les comoditats d’una ciutat.

La guerra gairebé es va donar per acabada al nord d’Espanya amb el conveni de Bergara (també anomenat abraçada de Bergara) el 31 d'agost de 1839, que establia el respecte als furs bascos, però que no fou acceptat a Catalunya ni al Maestrat (sí que es van sotmetre les partides carlines de Galícia, Extremadura, Astúries, i La Manxa). L'exèrcit liberal, en poder concentrar totes les forces militars en un sol front, va poder ocupar, finalment, el territori de Cabrera, tot obligant-lo a marxar sobre Catalunya. Tot i les disputes internes en el si de la Junta Superior carlina de Catalunya, la guerra va continuar amb vigor, tot tenint lloc algunes accions importants com la de Sant Andreu de Palomar a la primavera de 1840. Amb tot, la superioritat numèrica de l'exèrcit de la reina i les dissensions internes del carlisme van dificultar qualsevol resistència. Finalment, amb l'entrada d'Espartero a Berga el 4 de juliol,  Cabrera va haver de passar a França el 6 de juliol del 1840, cosa que va suposar el final de la guerra.


Acabat el 15 de juny de 2021.

Rafael Aróztegui i Peñarroya.

Com sempre agraïment infinit a l’Arxiu Històric de Terrassa i el seu personal.

Fonts consultades:
Documents Històrics ACVOC

Revista “LA ACADEMIA”, Madrid 1878.



dissabte, 24 d’abril de 2021

TERRASSA - AVIS AL PUBLICH 1822

 

 

 L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.

Per aquest motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat compliment per tots els veïns.


AVÍS AL PUBLICH

Los SS. que componen lo Magnífich Ajuntament de la present Vila, y los de que se compón la Junta de Fortificació y defensa de la matexa, ab sessió tinguda lo dia de ahir a unanimitat de vots, resolgueren lo seguent.

1... Primerament ninguna persona podrá entrar carn morta en esta Vila, en poca ni en molta cuantitat baix la pena de 2 pesetas per cada vegada ho verificará, y la carn perduda.

En el primer punt recorda que tan sols els carnissers de la Vila poden comercialitzar carn en aquesta. Ho fa prohibint l’entrada a Terrassa de carn morta sota pena de multa i pèrdua de la mercaderia.

2... Ninguna persona podrá posarse a veremar sens presentarse antes al señor Alcalde Constitucional de la present Vila per lo corresponent permis, que se li serà concedit; y aquell qui entrará a verema sens est indispensable requisit, serà detingut als portals, y li serà negada la entrada.

En el segon punt vol evitar els “sense papers” de l’època i recorda que per treballar a la nostra Vila cal primer passar a recollir el permís del senyor batlle, ja que sense papers no podrà travessar els portals que donen accés a la Vila. (Portals existents: de la Guia, Sant Roc, Sant Domènech, Nou, Sant Pere, de la Quadra i portal del Rei acabat de construir).

I la pregunta que em faig és, si per aconseguir permís (els papers) primer has d’anar a veure el batlle, com ho fas per arribar fins a ell si no tens permís per entrar? Li dius al porter: vaig a buscar els papers i ja torno?


3... Se prohibeix lo entrar en esta Vila la verema vi y ayguardent que no sia de la collita de las terras de estos vehints; y si es que algu vulguia entrar de dits licors pagarán lo dret de tres pesetas per carga de vi negre; sis per la de vi blanch, y dotse per la de ayguardent.

En el tercer punt tenim una bona font d’ingressos a les arques municipals, el vi i l’aiguardent forana han de pagar taxes, amb la curiositat que el vi blanc cotitza el doble que el negre. Consideraven el blanc un vi de luxe?

4... Se prohibeix igualment a tots los vehints de esta Vila  lo llogar treballadors que no sian habitants en ella, carrer de St. Pere de fora y Quadra, ya sia per veremar, com per altres treballs.

El quart punt està una mica en contraposició del segon. En el segon punt demanen que els foresters que vulguin treballar a Terrassa han de tenir permís, però en aquest quart punt prohibeixen contractar els forasters per qualsevol classe de treball, excepció feta dels habitants del carrer Major del poble de Sant Pere o dels de la Quadra de Vallparadís. Resumint, si ets foraster i vols treballar a Terrassa necessites un permís del Sr. Batlle, però tampoc et servirà de res perquè els terrassencs tenen prohibit llogar forasters. (Arribats a aquest punt jo ja m’he perdut).

5... Tots los vehints de la present Vila que tinguian gossos pagarán per cada un tres pesetas al any a rahó de un ral de Velló al mes; pagant anticipadament una peseta, equivalent a 4 mesos; y tot lo que produhirán dits arbitres serviran per gastos de fortificació y pago de consums.

I en el cinquè i darrer punt hi trobem el que realment devia provocar aquest avis i que per tal de no alarmar al poble el posen aquí per dissimular-lo una mica. Qui tingui gossos a pagar. S’acaba tenir gossos per la cara. Vols gos?, doncs escura’t la butxaca, això sí, la recaptació servirà per tenir unes millors fortificacions.

Y per a que dita resolució tinga son efecte, se publicará y ficsará.

Tarrasa 5 septembre 1822.

Crec que l’endemà, el sis de setembre de 1822, Terrassa anava curulla de gossos abandonats pels carrers.


DH1985 (ACVOC90-36-T2-1985) consultat a l'Arxiu Històric de Terrassa.

 

dijous, 8 d’abril de 2021

TERRASSA. ATRI DE LA CATEDRAL DEL SANT ESPERIT i SANT PERE.

 

Farem una visita a l’atri de l’església del Sant Esperit i Sant Pere.


Va ser l'any 1917, segons un projecte elaborat pels arquitectes Alexandre Soler i March i Amadeu Llopart i Vilalta, quan es va construir la façana neogòtica que precedeix a l'entrada del temple. Cobreix i tanca l'atri amb els tres grans arcs apuntats que durant molts anys han estat el segell distintiu del Sant Esperit.





Vestit en principi amb escultures de Josep Llimona i Bruguera, aquestes foren destruïdes el juliol del 1936 a l’inici de la guerra.   


Cinc claus de volta lliguen les arcuacions que cobreixen els sostres de l’atri que corresponen a les cinc voltes quadripartides, tres de grans relacionades amb les tres portes d’entrada i dues més petites que fan de separació entre la central i les dues laterals.





A les claus de volta hi trobem representades, i d’esquerra a dreta, l’Anunciació de l’Àngel a Maria, el Sant Esperit i la visita de Santa Anna a la verge Maria.




A les dues claus de les voltes petites hi trobem un element floral.


Sobre la porta central d’entrada al temple hi ha un timpà de pedra amb la Santíssima Trinitat, obra contemporània de l’escultor Carles Alonso de Armiño i Gómez.


Les figures de més relleu són les 13 escultures que representen a Crist Rei i als dotze apòstols, obra de pedra de l’escultor gallec Nicanor Carballo Garrido, col·locats entre els anys 1996 i 1997.









La nominació de cadascun dels apòstols és cosa meva basant-me en com són representats a la iconografia tradicional. Evidentment estic obert a qualsevol possible rectificació.  

Us animo a fer-hi una visita i contemplar amb tranquil·litat els detalls amagats d’aquest atri que tenim tan a l’abast de la nostra curiosa mirada.



Obra consultada:

Construcció i envelliment de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa. Josep M. Domènech. 1993

La Catedral de Terrassa, Josep Lluís Montoya,  Blog ARQUITERRASSA.

diumenge, 27 de desembre de 2020

SOBRE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 

FETS CURIOSOS QUE MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 De com va ser la visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i terrassenques.

En aquest plànol de 1819, veiem una Terrassa molt aproximada a la que va visitar deu anys més tard el rei Ferran VII, tan sols caldria afegir-hi cinc carrers si fem cas del padró del 1828.

1 Rutlla, 2 Portal Nou, 3 Vall, 4 de Baix, 5 Forn, 6 Bastard, 7 Cantarer, 8 Mosterol, 9 Plaça Major, 10 carrer Major, 11 Parres, 12 Cremat, 13 Gavatxons, 14 Raval, 15 Palla o Bitlles, 16 Font Vella, 17 Puignovell, 18 Sant Pere, 19 Nou de S. Pere, 20 Cases d’en Paz, 21 Cases del Diaca (avui Garcia Humet), 22 Sant Antoni o de la Quadra, i per completar la llista de carrers del 1828 hi hauríem d’afegir els carrers Goleta, Rasa, Sant Domènec, Sant Josep i Església.



 El rei Ferran VII i la seva dona en aquell moment, la reina Maria Josefa Amalia de Sajonia, varen venir el Setembre de 1827 a Barcelona. El pretext dels reis en viatjar, era desmentir que estiguessin retinguts a palau i apaivagar els Malcontents. Gràcies a nous decrets proteccionistes es volien fer atractius pels liberals moderats i la burgesia tèxtil. El pas dels monarques per Catalunya, va anar acompanyat d'actes festius que posseïen una forta càrrega simbòlica, molt desitjada políticament, per consolidar el seu regnat en el període conegut com la Segona Restauració. Políticament fou necessària la difusió d'aquestes manifestacions d'alegria que s'afegien al gran parament oficial programat. Activitats a les quals el Rei dedicà molt del seu temps durant la seva estada a Catalunya. El reis, també volien mostrar atenció cap als fabricants radicats a les viles que complimentaven, empreses promotores de futur i motors de la recuperació i enriquiment de l'Estat.

Amb aquestes, els Monarques varen voler visitar Terrassa, llavors puixant centre manufacturer tèxtil. Un fet que va revolucionar totes les forces vives de la vila. Per homenatjar als Sobirans durant l’estada es creà la “Junta de hermoseos y reales obsequios”, perquè coordines les tasques d’embelliment de la població i els presents que calia fer als reis. Els burgesos i prohoms de Terrassa  hagueren d’afluixar la bossa per retre homenatge als monarques. Es va urbanitzar i reformar tot el que pogueren de la vila. Carrers, places, façanes, amb l’edificació de dos arcs triomfals d’obra perquè fessin l’entrada a la vila. Va quedar Terrassa abillada com mai abans havia estat.

 El dia 8 d’abril de 1828 va arribar a la vila un escamot de tropes preludi de la diada. El dia 9 a les onze del matí venint de Sabadell, feia l’entrada la carrossa reial als afores de Terrassa, en aquell temps era al començament del que ara és el carrer Topete, tocant al Passeig, a on hi havia el primer arc triomfal de tres voltes.



           (El portal del Rei no va ser un environament efímer, ja que no es va enderrocar fins al 1861)

              Una comissió d'obsequis oferí als monarques una carretel·la guarnida amb robes de fabricació pròpia de la zona. Els reis foren convidats a pujar a la carrossa conduïda per 24 joves vestits a l'antiga. Aquest carro triomfal anava precedit per una banda de músics, però el clamor fervorós del poble era tan gran, que no permetia percebre ni el so de la música.


 Així el seguici reial arribà al final del carrer St. Francesc, avui passeig Comte d’Ègara, al segon arc triomfal més senzill.

Allí van ser rebuts pel batlle Manuel de Frutos i Lleonart i membres de l'Ajuntament acompanyats del prior i comissionats de la comunitat de l'església parroquial i dels pares franciscans. Aquí ja varen poder fer els parlaments oportuns i que els reis aconseguissin escoltar el que els deien. Davant el carro triomfal es disposaren vuit nens vestits amb gèneres fabricats a la vila, que portaven rams de llorer i olivera, símbols de la victòria i la pau, com a fruits assolits per la presència dels reis. Mentrestant hi havia un estrepitós repic de campanes.

Varen fer besamans general, ja al mateix dia de l’arribada de la Real comitiva. Els besamans simbolitzaven la lleialtat al rei. No varen faltar durant l’estada xeflis amb música. I per pair els banquets, balls dins la tradició i passejades per carres guarnits.


L’endemà, el 10 d'abril, a les deu del matí a l’església oficiaven un tedèum amb música.

 Els monarques van ser col·locats al presbiteri sota un ric dosser de roba brodada. A la sortida del temple anaren a visitar diverses fàbriques de teixits i franel·les a on van ser rebuts pels amos i la comissió reial de la Junta de Comerç encapçalada pel president, el vocal d'aranzels i la comissió de fàbriques. A la tarda, més visites a fàbriques. Totes es van distingir per les exposicions de les seves manufactures i per les mostres d'afecte als reis, els quals es van  interessar en com afavorir-les pel bé de l'Estat. Al vespre un altre besamans, més lleialtat al rei per tots els aduladors llepaculs.

L’objectiu principal era transmetre agraïment a la monarquia i obtenir en aquest pas la gràcia sobirana. Una prosperitat econòmica que és fonamentes en mesures favorables a la productivitat i al desenvolupament del comerç. Com era la protecció de productes, productors i fabricants, especialment de fils i teixits. Tanmateix l’alleugeriment d'agricultors i industrials de la zona. Pretenien obtenir Gràcies Reials que anessin acompanyades d'unes facilitats portuàries de comerç i a més, afavorir la competitivitat i per tant la negociació mercantil amb altres territoris.

El dia 11 ben d’hora al matí els Reis se’n van anar cap a Esparreguera, Montserrat i Cervera.

Els reis es varen hostatjar les dues nits a la mansió Vinyals al carrer Major. 


La comitiva reial ho va fer a altres cases bones de la població. La casa dels Vinyals era la residencia més luxosa que se’ls hi podia oferir. En Miquel Vinyals fanfarró com ell sol, es veu que va entapissar i encatifà carrers i parets del recorregut que feia la carrossa reial per Terrassa, amb draps i sedes de la seva fabrica fins a casa seva.  

 La banda de músics i la cridòria del poble va acompanyar la comitiva regia fins a arribar a la casa destinada. Per tenir la casa arranjada a prova de reis, el Miquel havia demanat a la seva cunyada Manuela Bargés, que en ser dona i de capital, manegues i disposes tot l’interior de la casa per reeixir al màxim. No volia de cap manera que els Reis trobessin ambient pagerol a les estances. Fins i tot van fer portar mobles de Paris perquè tot fos senyorívol.  

Ferran VII va oferir com agraïment de la bona estada a la casa un títol nobiliari al Miquel Vinyals i aquest eixutament i despectivament va dir-li que: Ell es deia Miquel Vinyals i amb això ja en tenia prou.

I fins aquí el que seria la descripció de com va anar l’estada dels Borbons a la Vila de Terrassa. Trobareu explicacions més detallades al blog del Joaquim Verdaguer, o a un treball molt interessant d' Esther Garcia Portuguès, i fins i tot a la publicació “RELACION de lo ocurrido EN LA VILLA DE TARRASA en los dies 9, 10 y 11 de abril de 1828 con motivo del tránsito de SS. MM. por la misma” que en va fer l’editorial “Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi” (editorial del Diario de Barcelona) i d’on en  Josep Ventalló i Vintró a la seva publicació TARRASA ANTIGUA Y MODERNA , a les pàgines 303 – 309, en fa un copiar i enganxar fil per randa.


Però darrere d’aquesta reial visita si amaguen uns detalls si més no curiosos que fins al dia d’avui jo no havia vist reflectits en cap publicació.

Intentaré explicar-los per ordre cronològic començant per la carta que el dia 23 de desembre de 1827 envia el governador militar i polític del Corregiment de Mataró, de qui depenia la vila de Terrassa, al batlle Josep Oller i Biosca: 

“Dispondrá V. y esa Corporacion que todos los vecinos blanqueen las casas en toda su fachada, y al mismo tiempo que el piso de las calles esté bien compuesto, sin que SS. MM. tengan motivo de observar la más pequeña falta en una Villa que se dignan determinar en honrarla con su presencia.

Dios guarde a V. muchos años.

Mataró 23 diciembre 1827.”


És a dir, quan a la ressenya que en fa el Brusi ens diu “Y los vecinos todos sin excepción rivalizaban entre sí para revocar, blanquear y adornar a cual mejor las fachadas de sus casas con fajas i dibujos de distintos y agradables colores...” el que feien els veïns era complir les ordres que els hi havia arribat per part del senyor corregidor.

I ara ja passem a comentar una disposició del batlle Oller. Com diria aquell, d’on varen sortir les misses per poder pagar totes les despeses que la visita del rei provocaria?, doncs de quatre fabricants importants del moment, vegem-ho:

“Sres. D. Juan Bautista Galí y Suris, D. Fancisco Galí y Galí, D. Pablo Busquets y Barata y D. Miquel Vinyals y Galí.

Respecto de necesitarse dinero para los previos gastos en obsequios de sus Magestades y no teniendo fondos este Ayuntamiento de que hechar mano al efecto, espera de la bondad de ustedes, se serviran prestar o aportar en calidad de reintegro la cantidad de ciento cincuenta libras catalanas cada uno, entregandola al infraescrito secretario, que les seran devueltas tant luego como se efectue el cobro del reparto que se hará visto que este lo que importaran los entendidos gastos.

Tarrasa 29 enero 1828”

Ja ho tenim, els industrials desitjosos que en Ferran VII els concedeixi privilegis per la fabricació, la comercialització i la distribució dels seus teixits, que paguin.

La tercera descoberta em porta a relatar com trobo que l’engalanament de les cases no era tan voluntària com podia semblar. El dia 8 de març del 1828, a un mes vista de l’arribada del rei, el vilatà Joan Ponsa, amb casa de quatre cossos, el que avui en diem casals, al carrer Sant Pere, rep aquesta notificació de part del Batlle:

“No habiendo cuydado de blanquear la fachada de su casa para tributar con este hermoseo compartir el debido obsequio a SS. MM. Cuando se dignen visitar esta Población; se vé este Ayuntamiento en la posición de mandarle que dentro el termino del tercer dia lo verifique, advirtiendole que en el caso de no hacerlo conforme lo han practicado los demas vecinos, pasará este cuerpo a sus costas a verificarlo.

Tarrasa 8 de marzo de 1828.

Atención de Juan Ponsa.”


Ara i cronològicament em toca explicar que el 17 de març és nomenat nou batlle de Terrassa en Manuel de Frutos i Lleonart qui sembla va ser el darrer batlle de la vila perquè a partir d’ell i amb la nova ordenació per províncies, els Corregiments van desaparèixer amb la nova divisió territorial d'Espanya el 1833, la màxima autoritat municipal passaria a ser coneguda com a alcalde.

              Com a curiositat, per bé que en el padró de l’any 1828 en De Frutos apareix residint a la Plaça Major,

sembla que en el moment del seu nomenament estava fora de la Vila segons l’escrit que el secretari municipal li envia:

“Ha sido muy plausible para este Ayto. la noticia que V. le comunica con fecha del 17 del actual de haberse dignado el Rey nuestro Sr. (que Dios guarde) nombrale para la Vara de Alcalde Mayor de esta Villa por cuyo nombramiento le da a V. la más espreciba enorabuena. El concepto que este Ayuntamiento tiene de las circunstancias que adornan a V no puede menos hacerle desear que a la mayor brebedad possible se traslade V a esta Villa a ver cumplidas las esperanzas que tiene concedidas de los talentos y recto proceder de V al efecto de hacer feliz a los habitantes de esta población y de los demàs pueblos del partido.

Con este motivo se ofrece este cuerpo municipal secundar las rectas intenciones y arreglados procedimientos de V en todo lo concerniente y se dirija a la prosperidad de los vecinos.

Dios guarde a V muchos años. Tarrasa 27 Marzo 1828.” 

Les tasques per preparar la visita seguien endavant i el dia 28 del mateix mes l’Ajuntament demanava permís al Corregidor per dirigir-se als pobles del voltant per tal de recollir mantes i altres atuells per atendre les necessitats de la comitiva reial:

“Estando esta Villa a las inmediaciones de entrar sus Magestades a la misma y considerando que para poder serbir su comitiva como es debido se necesitarán barios efectos y en particular colchones, mantas y otras que puedan ofrecerse, agradeceria a V. I. Se sirbiese facultarme para pedirlo a los justicias de los pueblos vecinos.

Dios guarde....     Tarrasa 28 Marzo 1828

Al Muy Ilustre Señor Governador de Mataró.”


El mateix dia s’enviava una carta a Pau Marsal i Bogunyà demanant-li vingués a Terrassa a fer-se càrrec la direcció musical dels festeigs i actes religiosos que serien celebrats en la visita del monarca: “Reverendo D. Pablo Marsal, en S Felio de Guixols.

Con motivo de haberse dignado SS. MM. honrar esta Villa con su visita a donde llegarà el 9 Abril proximo al medio dia permaneciendo el 10, saliendo el 11 para dormir a Esparraguera, y siendo parte del plan de obsequios que se propone esta Villa hacer a SS. MM. la mayor música que se pueda reunir compuesta toda de músicos vecinos y naturales de esta dicha Villa, a cuyo fin se ha invitado a los que están establecidos fuera de ella y considerando en V. un merito particular en este noble arte no puedo menos que suplicar se sirba asistir en la misma en los citados dies para dirigir y cooperar las funciones que se harán por este motivo.

Tarrasa 28 Marzo 1828.”

I qui era en Pau Marsal i Bogunyà?

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves. En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel. Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal. Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa. Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc. Després, fou organista de la catedral de Palència. Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de Barcelona. Pau Marsal excel·lí com a compositor de música sacra i com a intèrpret del violoncel.

En Pau Marsal va néixer a Terrassa l’any 1761 i moriria també a Terrassa el dia vint-i-tres d’abril de 1838.

I per cloure aquesta relació de fets curiosos, extrets tots ells del llibre “Borrador de oficiós, certificaciones, decretos y otras cosas despachadas por el Bayle y Ayuntamiento de Tarrassa en el año de 1828”, Document Històric 2274 que podeu consultar a la Web de l’Arxiu Històric de Terrassa,

doncs com us deia, per concloure, un document més que curiós i que l’Ajuntament de la Vila de Terrassa envia al de Sant Pere sota la denominació de “Ayuntamiento de la Forana”:

“En atención de pasar a esta Villa SS. MM. el dia 9 de abril próximo, en la que permanecerá el 10 partiendo el 11 siguiente y como su comitiva serà bastante crecida, quanto al menos  de caballerias,  es preciso que tenga este Ayuntamiento en esta Villa un depósito de a lo menos de 130 quintales de paja y a más para la manutención de sus Reales Personas dos cargas de Nieve de 12 @ cada una, a saber una por el dia 9 y otra para el dia 10, 24 pollas de gallina, 18 pollos y 2 pavos, y finalment 12 dozenas de huevos frescos, todo bueno y admisible de lo contrario no se les admitirá y se les hará responsables de todo.

El valor de cuyas cosas satisfará D. Angel Solana pagador de su Real Magestad.

Dios guarde a V. muchos años. Tarrasa 23 Marzo 1828.

Al Ayuntamiento de la Forana.”



Per sucar-hi pa, i mai millor dit tractant-se del tema del menjar.

Deixant de banda els 130 quintars de palla, curiosa la comanda de 12 arroves de glaç, devien buidar els pous de glaç de la serra de l’Obac.

I de traca i mocador l’advertència final “todo bueno y admisible de lo contrario no se les admitirá y se les hará responsables de todo”, com dient als santperencs comporteu-vos que us coneixem.

I fins aquí la meva modesta aportació a la ressenya de la visita del Borbó Ferran VII i la seva tercera esposa, encara hi hauria una quarta, Maria Josepa Amàlia.

 

Agraïments:

A la meva esposa Maria Galí i Font per la redacció del que és estrictament la crònica de la visita reial.

A la gent de l’Arxiu Històric de Terrassa per les facilitats donades per la consulta dels documents.

I un agraïment molt especial a tothom qui ha tingut el coratge d’arribar fins aquí en la seva lectura.

Terrassa, desembre de 2020, any de la pandèmia COVID19. 








 




TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

  FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA. La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou ...