UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL
12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els
fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos.
En el ple de l'Ajuntament la comissió designada per
organitzar les festes d'aquest dia manifesta que donada la poca disposició a col·laborar
que es troba en les societats que solien contribuir a aquestes celebracions i
per tant estant el municipi sol per fer aquests festejos creu convenient
reduir-los a una senzillesa suma però molt expressiva.
Decideix primer celebrar la processó cívica que es feia
cada any des de l'Ajuntament al Cementiri per col·locar dos rams de flors a les
tombes del Jaume Jover i de Valentí Alagorda, també es decideix fer a la nit
una funció de teatre en el “Buen Retiro”.
També es parla del projecte de construir un mausoleu en el
Cementiri a on poder dipositar les cendres dels dos herois, però de moment
aquesta idea s'ha de deixar córrer perquè no sembla que hi hagi prou voluntat
per portar-ho a terme i finalment sí que es decideix, i aprovat per unanimitat,
col·locar, amb tota solemnitat, a la cantonada de la façana de l'Ajuntament,
una làpida de marbre amb forma de pergamí amb la següent inscripció: “22 de
julio de 1872, a los martires de la libertad Jaime Jover y Valentín Alagorda
que perecieron en tan gloriosa jornada. Terrassa agradecida”.
I aquest punt tanca el ple del dia 12 de juliol del 1883. En
aquells moments presidia l'Ajuntament de Terrassa en Joaquim Marinel·lo i
Bosch.
I és aquest punt, el de la col·locació de la LÀPIDA, el que
em porta a fer aquesta entrada al meu blog.
Una vegada pressa la decisió de la col·locació de la làpida, s’envien invitacions a participar d’aquest acte a tot un seguit de personalitats, fins a catorze en podem veure al llibre de registres de sortides de correspondència de l’Ajuntament. Entre ells els jutges, el comandant militar, els caps de la Guàrdia Civil i del Sometent, el director de correus i altres.
“Con motivo de celebrarse el día 22 del actual
el undécimo aniversario de la entrada de las huestes carlistas en esta ciudad,
de la que fueron rechazados victoriosamente, tengo el honor de invitar a V. I.
al acto de iniciar la colocación de una lápida conmemorativa de aquella memorable jornada, y a la procesión Cívica, a cuyo efecto saldrá
la comitiva oficial de la Casa Capitular, dónde espero se dignara V.I.
comparecer para contribuir con su presencia al lucimiento de tan solemnes
actos.”
La “Revista Tarrasense” del dia 19 es fa ressò del programa
d’actes i destaca que a les 5 de la tarda es procedirà a “la inauguración de
la obra para colocar una lápida conmemorativa de la valerosa muerte de los
insignes patricios Jover y Alagorda, en el mismo sitio donde recibieron la
mortal herida en defensa de la patria y de la libertad”
I en què consistia aquesta obra?, doncs a fer un rebaix a
la façana, en el punt de confluència del Raval i el carrer Cremat, per tal de
poder-hi inserir la làpida de marbre.
Tornem a fer servir la “Revista Tarrasense”, en aquest cas
del dia 25 per saber com va anar la celebració: “Magnífica fue asimismo la
manifestación cívica que momentos después organizose en el mismo centro para
unirse a la del Ilustre Ayuntamiento e imponente la ceremonia de inaugurar los
trabajos para colocar una lápida conmemorativa.”
Hem de donar aquesta data del 14 de febrer com a data en la
qual la làpida ja pot ser vista pel públic i situada en el punt de la façana
rebaixada per a tal fi.
Aquí no hi trobem cap classe de celebració, però el
setmanari “ECO” del dia 17 del mateix mes ens en fa cinc cèntims: “Ha
quedado colocada en el ángulo de las Casas Consistoriales la lápida con la cual
el Ayuntamiento acordó conmemorar el nombre de las víctimas de la jornada de 22
de julio de 1872. Es un delicado trabajo que honra al marmolista de esta Ciudad
D. Jaime Serra, a cuyo cargo exclusivamente ha corrido, y al Ayuntamiento que
lo encargó.”
A manca d’informació oficial sobre l’autoria de la làpida,
ens hem de creure la que ens donen des de la revista “ECO”, però és aquesta
informació creïble?
Una cerca a una guia comercial de l’any 1900 ens porta a
l’opinió que tal vegada poden anar confosos, la guia ens parla d’un marbrista
que porta per nom Ramon i no Jaume.
I una exhaustiva consulta dels padrons dels anys 1885 i
1894 també ens remeten a un únic Serra marbrista, a en Ramon Serra i Carbonell
resident del carrer Pantà 45.
En aquesta
fantàstica foto del Carnaval terrassenc, al Raval, hi podem veure la làpida a
la façana del llavors sí, antic Ajuntament.
No torno a trobar informació de la làpida fins al dia 22 de
juliol de 1914, informació publicada al diari “Comarca del Vallés”:
“UNA CANALLADA INDIGNA.
Así debemos calificar la acción indigna de
algún loco intransigente, de embadurnar de negro, la lápida de mármol blanco,
colocada por el Ayuntamiento de esta Ciudad en la antigua Casa Consistorial,
hoy Instituto Industrial, sitio donde sucumbió víctima de su Arrojo y valentía
el teniente de Alcalde don Jaime Jover, en la sangrienta refriega sostenida con
los carlistas, cuando penetraron por sorpresa en Tarrasa en la mañana del 22 de
Julio de 1872.
Un hecho de esta naturaleza, que demuestra
fanatismo sectario, ha producido general indignación entre los elementos
liberales y ha merecido la reprobación unánime de todas las personas sensatas.
Unimos a la protesta general, la nuestra muy sincera y expresiva.
Son dignos de reprobación todos los actos de
intolerancia y de fanatismo político, que avivan los odios y rencores y
perturban a los pueblos.”
Terrassa en va plena d’aquesta notícia i ràpidament corre
la brama que els autors estan vinculats amb el Cercle Tradicionalista
(institució que acull els carlistes de Terrassa).
El president dels carlistes a Terrassa en Josep Marcet i
Pujol ràpidament fa unes manifestacions dirigides a l’alcalde Josep Ullés, i
publicades a la premsa, desvinculant-se d’aquest fet:
“Exmo. Sr: Habiendo llegado a nuestro
conocimiento que en la mañana del pasado dia 22 apareció la placa del 22 de
Julio colocada en la plaza del Arrabal completamente embadurnada de alquitrán u
otra materia semejante y que ignorándose quienes pudieran ser los autores del
hecho, se atribuyó este gratuitamente al Círculo Tradicionalista de esta
Ciudad, en representación del mismo tenemos el gusto de elevar a V.E. nuestra
protesta por tan infundada acusación, ya que esta Sociedad tiene otros fines
más altos que los de ocuparse en semejantes nimiedades.
Dios guarde a V.E. muchos años. Tarrasa 23 de
Julio de 1914.
Por la J. D., El Presidente José Marcet Pujol.
El Secretario Salvador Gotzens.”
En el ple del dia 24 es condemna el fet de la bretolada i
es fa el propòsit de rehabilitar-la tan prompte com es pugui. El regidor Busqué
va més enllà proposa traslladar al Raval el monòlit obra de Melcior Viñals que
hi ha al Cementiri. Sortosament, ja sabem que aquesta idea no va prosperar.
Segons publiquen els diaris del 5 de febrer de l’any següent, 1915, la placa ha estat restaurada i tornada a col·locar al seu lloc.
Ignoro si va tornar a ser malmesa, va desaparèixer misteriosament?
Hem de suposar que sí, ja que el ple del dia 21 de juliol del 1920, cinc anys més tard d’aquests fets, el regidor Torrella reclama que a pesar d’estar pressupostada una nova placa, aquest encara no ha sigut col·locada en el seu lloc.
Però d’aquesta nova placa, o làpida, o com en vulgueu dir,
ja en parlaré en un nou post.
Agraïments:
Als arxivers de l’Arxiu Històric Municipal, secció
documentació i secció fotografia, sense el seu ajut hauria estat impossible la
recopilació de tanta informació.
Fonts de consulta:
Premsa local Trencadís.
Terrassa, 10 de setembre de 2014, dia del meu 79
aniversari.
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
