diumenge, 3 de desembre del 2023

1927 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?

 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA  AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?

L'any 1927 l'Ajuntament necessita ampliar la capacitat del seu edifici i intenta comprar les dues cases de l'antiga banca Marcet, situades a llevant de l’immoble, que en aquell moment tenien com a inquilí el “Banco Hispano Americano”.

Casas Marcet del Raval

Sembla que el Banc Hispà ja havia emparaulat la compra de les dues cases i es crea un plet entre les dues institucions. Plet que trigaria a resoldre's, però que finalment donaria la raó al consistori terrassenc, tenint el banc de deixar aquesta ubicació i traslladar-se a un nou estatge, a la casa Amat del carrer Sant Pere.



Mentre no hi ha resolució al litigi, i veient que efectivament, l'obra de Muncunill ha quedat petita, el regidor Josep Palau i Profitós, en el ple del Consistori del dia 23 d’agost, va proposar la compra i habilitació de l'edifici del carrer de Sant Pau, en aquell moment magatzem de la casa Freixa i Fills, i jardins annexos per instal·lar-hi la Casa de la Ciutat, que s’anomenaria Palau Municipal, creant una gran plaça limitada pels carrers Sant Pau, Om, Passeig i Sant Cristòfol que tindria un cost aproximat de 700.000 pessetes que cobriria el cost de l’edifici i de la compra de diversos habitatges del voltant.

Edifici del magatzem Freixa, 1916


Va defensar la proposició posant en relleu la insuficiència de l'actual edifici del Raval per la folgada instal·lació dels serveis municipals. Remarca que els anteriors Ajuntaments no havien pogut solucionar aquest problema a causa de les dificultats d'ordre econòmic, avui desaparegudes amb els nous i copiosos ingressos que pot disposar el Municipi.

Tot seguit el regidor Palau va proposar que a l'actual edifici s’hi podria ubicar, en el segon pis, l'Escola d'Economia Domèstica, estalviant-se així les 170.000 pessetes destinades a la seva construcció al carrer de Sant Isidre. El Saló de Plens podria acollir una biblioteca pública sense cap cost, ja que la Diputació faria donació dels llibres necessaris.

Hi cabrien també, en el primer pis, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, situat a l’edifici de la Caixa d’Estalvis de la Rutlla, i el Jutjat Municipal, ja que de tothom era sabut que el primer li feia nosa a la Caixa i el segon estava instal·lat d'una forma molt indecorosa en un pis de lloguer.

Jutjats a l'antic edifici de la Caixa, entrada pel carrer Baix Plaça.

I encara hi hauria lloc a la planta baixa i edificis del pati per dues escoles nacionals pressupostades en 50.000 pessetes.

Després d'un llarg debat amb pros i en contres de la proposta del senyor Palau, aquesta va passar a mans de la Comissió de Foment amb la promesa que seria estudiada adequadament.

Espai que ocupava el magatzem Freixa l'any 1925

No tornem a tenir notícia de tot plegat fins a l'últim ple de l'any, el del dia 15 de desembre  on queda clar que l’opció final és la compra de la casa Marcet, i la del Magatzem Freixa es guarda a un calaix per si en un futur un altre Ajuntament ho vol estudiar.



Somni del senyor Palau i Profitós

S'esvaeix així el somni del senyor Palau de portar l’Ajuntament al magatzem Freixa i crear una gran plaça al seu entorn.



Tindríem avui una façana amb aquest aspecte?



Fotos Arxiu Històric Municipal i fons propi.

Publicat el 03 de desembre de 2023 per Rafael Aróztegui i Peñarroya.






dissabte, 25 de novembre del 2023

HISTÒRIA D'UNA FAMÍLIA AMB TRES FOTOS

De com a partir de tres “Carte de visite” podem construir una història.


Avui us porto una història amb final dramàtic.

El 25 de novembre de 1860, avui fa 163 anys es casaven, a la parròquia de “Santiago” de Màlaga, el José Azua del Rio Campoo amb la Ruperta Fernàndez-Radal.


La Ruperta la trobarem perdent el cognom Fernández i quedant-se amb el Radal, fet que m’ha complicat el treball de recerca.


L’Eulàlia és la que veiem a la foto amb el pare, 


i la Pepita la que té una foto feta a Tarragona.


La protagonista del drama és la malaurada Pepita, ja que aquesta nena moriria, a Cartagena, a l’edat de 10 anys per culpa d’una “fiebre perniciosa”.


El drama familiar ja el tenim explicat, ara us parlo dels meus col·legues fotògrafs.

JOSÉ SPREAFICO ANTONIANI, va néixer a Oggiono, Itàlia, l’any 1831 i moriria a Màlaga el dia 28 de febrer de 1878.

Anys d'activitat: 1866 - 1878

PERE PALLEJÀ i DOMÈNECH, neix a Reus un 14 de juliol de 1842, i mor a Tarragona l’11 de setembre de 1910.

Anys d'activitat: 1863 - 1910

I finalment OCTAVI UNAL ALÁ, (MR UNAL), nascut a Barcelona l’any 1839, va morir el desembre del 1912.

Anys d'activitat: 1860 – 1901

Ja ho veieu, tres fotos, tres noms, una història.

Fonts de consulta:

FAMILYSEARCH

Clifford, PORTAL DELS FOTÒGRAFS DEL SEGLE XIX A ESPANYA

VIQUIPÈDIA. L’enciclopèdia lliure.

Terrassa, a 25 de novembre de 2023.

Rafael Aróztegui i Peñarroya.




dijous, 2 de novembre del 2023

L'EPIC AL CARRER SANT ANTONI.

 RECORDS DE JOVENTUT.

Un diumenge, 4 d’abril de 1954, als patis de Can Julià de la Quadra (Sant Antoni 64) una colla d’amics, plegats sota el nom de Colla Tabola, inauguraven una pista poliesportiva per tal de poder-hi desenvolupar la seva màxima afició en aquells moments, el bàsquet.

A la foto: Josep Comellas, Francesc Carreras, Josep Ribé, Ventura, mn. Fiol, Esteve Sapés, Llorenç Padrós, Alfred Medina.

Quedo atent per si podeu fer alguna aportació.





Sis anys més tard, el 1960, un xicotet, JO MATEIX, de 15 anys tenia el plaer de poder-la gaudí, per bé que la colla Tabola, fusionada amb l’Optimista Club, havia passat a conèixer-se com EPIC (EPYC per ser més exactes).


L’any 1963, després de resultar molt malmesa la pista per culpa dels aiguats del 1962, i no deixant-nos l’Ajuntament del moment (no cauré en la temptació de dir Ajuntament franquista, però ho era i molt) de fer-hi cap reparació, amb l’excusa que aquell terreny estava afectat per la futura construcció del Parc de Vallparadís, ens vam veure obligats a abandonar el nostre estatge.


Allà vaig fer el meu pas a la majoria d’edat i no cal dir amb una munió de records inoblidables.

És per això que avui estic molt content d’haver pogut trobar aquesta publicació del dia de la inauguració.


Ah, oblidava explicar-vos que l’endemà de la nostra sortida de Can Julià de la Quadra, en aquell terreny que “no s’hi podien fer obres”, entraven les màquines ho enderrocaven tot, recordem una de les cases pairals més importants de Terrassa, i s’hi aixecaria aquell pàrquing tan horrorós que hi ha a mig carrer de la Quadra (Sant Antoni), pujant a la dreta.


Segons ens explica el Joaquim Verdaguer, l’any El 1910, un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969)

L’escola es va instal·lar al local de Can Julià de la Quadra. Al pati d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar l’esport del bàsquet i curiosament, al cap de 53 anys, era el bàsquet qui clausurava la masia de Can Julià de la Quadra.

Va quedar ben palès que la joventut els hi feia nosa.

Moltes gràcies a la Maria Lluïsa Carreras i Ferrando per l'aportació de noms del grup de personatges del dia de la inauguració.






dijous, 26 d’octubre del 2023

L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920

 L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920

Setembre de l'any 1920, Terrassa viu una situació laboral realment complicada, vaga del ram de la metal·lúrgia, vaga de l'empresa La Canadenca, atemptats entre patronal i obrers, complicada situació política per l'augment de sensibilitats independentistes, però a la ciutat la vida segueix endavant.

Abundant publicitat a la premsa local, molta per ajudar en la situació econòmica dels terrassencs. Així veiem com de Barcelona es desplacen a la nostra ciutat persones que compren roba usada pagant fins a 30, 40 o 50 pessetes per vestits en bon estat. Si volies calçat barat a la sabateria "L'Exposició", també coneguda com a "Rebenta sabaters", t'oferia per 23 pessetes el parell que abans en costava 35



Com a novetat tècnica, Eudald Aymerich oferia des del seu comerç a la Font Vella, la venda d’una llanterna de la marca “Lot”, nom amb el qual posteriorment es coneixerien totes les llanternes de mà.



Si el que volies era passar-te un cap de setmana divertit, una opció era el saló de ball "Las Delicias", anunciat com a gran i esplèndid saló de ball, situat al lloc més pintoresc de Terrassa, carrer Prat de la Riba a prop de Salmerón, i una altra era la possibilitat de veure una gran pel·lícula de cinema al "Teatre Recreo".



Dins d’aquest ambient un grup de terrassencs, encapçalats per en Laureà Sucarrats i Cabasa, decideix posar en marxa un servei d’òmnibus-rippert, per tal d’unir les dues estacions de ferrocarrils que hi havia a la nostra ciutat, la del tren del Nord i la dels “Ferrocarrils de Catalunya” al final de la Rambla.


El dia 20 d’agost entra a l’Ajuntament l’expedient de sol·licitud per poder oferir aquest servei. L’expedient passa tots els tràmits oportuns i el ple del dia 1 de setembre hi dona el permís definitiu.


Un expedient molt extens on hi explica la voluntat d’unir les dues estacions, el nombre d’unitats que cobriran aquests trajectes, les dimensions de les unitats, els recorreguts, els preus del bitllet, horaris.

El nombre d’unitats en principi són dos, amb una cabuda de 14 passatgers a l’interior i 4 a cada una de les plataformes anterior i posterior, amb un total de 22 passatgers màxim, més el conductor i el cobrador. No els hi és permès als viatgers portar més equipatge que el que es pugui portar a les mans i que no molesti a la resta de públic.

Model d'òmnibus que circularà per Terrassa

Aquests carruatges aniran tibats per dos o tres cavalls segons les necessitats del moment. Il·luminats interiorment i exterior per làmpades amb bugies. Les dimensions d’aquests carruatges són 4’35 metres de llarg per 1’45 d’ample.


Les cotxeres estan situades als números 13 i 15 de la plaça de Mn. Cinto Verdaguer.


I a partir d’aquí l’explicació dels tres recorreguts que s’han programat.

Recorregut 1

Recorregut 1: Sortida de la plaça de l’estació del Nord, carrer del Nord, plaça Zamenhof (actual placeta de Saragossa), Rasa, plaça del mestre Granados, Rambla, portal de Sant Roc i carrer Vinyals fins a arribar al baixador dels Catalans que en aquell moment estava al final de la Rambla, però els passatgers del tren sortien pel carrer Vinyals, ja que la Rambla encara era riera a cel obert, molt insalubre i sense cap mena d’il·luminació.

La tornada es farà pel mateix recorregut.

Aquest itinerari es divideix en tres trams, cadascun d’ell té un cost de 10 ct., tot el recorregut val 30 ct. Aquests trams són, de l’estació del Nord fins a la placeta Zamenhof, d’aquí fins a la capçalera de la Rambla i l’altre tram des de la plaça del mestre Granados fins a l’estació de l’elèctric.

Bitllet dels RIPPERTS de Barcelona.

Recorregut 2

Recorregut 2: Plaça de la Creu Gran, carrer de la Creu, Sant Antoni, Passeig, Font Vella, Plaça Vella, Església, del Vall, Sant Roc i Vinyals fins al baixador del tren elèctric.

El camí de tornada variava una mica el recorregut per tal de salvar la forta pujada de la Font Vella, i era pel carrer Vinyals, Sant Roc, del Vall, Església, plaça Vella, Gavatxons, Sant Pere, Sant Fructuós, Font Vella, Passeig, Sant Antoni i Creu Gran.

Els trams d’aquesta línia eren des de la plaça de la Creu Gran fins a Passeig, Passeig fins pl. Vella i el tercer des de pl. Vella fins a estació.

Cal destacar d’aquest recorregut què no passa pel carrer Major, segurament degut a la seva estretor i la gran baixada que hi havia davant de la casa Vinyals, coneguda precisament com a baixada dels Vinyals.

Carrer Major amb la baixada dels Vinyals.

De fet, l’arquitecte municipal, Melcior Viñals, l’única pega que posa en els dos recorreguts és el gir que hauria de fer l’òmnibus en el carrer Sant Pere amb Sant Fructuós: ...sobre el giro de los carruajes en la esquina de S. Pedro con la de S. Fructuoso, por cuanto el ancho de luz de la primera, entre bordillos, es el de unos cuatro metros y el de la calle de S. Fructuoso de solo unos tres metros y susceptible de que choquen con alguna de las tiendas vecinas y por lo tanto el Ayuntamiento en ningún caso puede ser responsable de los desperfectos y molestias que puedan ocasionar a los propietarios, a los vecinos y a los transeúntes.

I finalment es proposa un recorregut “extraordinari” per si fos necessari en cas d’una arribada especial de trens nocturns: Vinyals, St. Roc, del Vall, Església, Gavatxons, Gessamí, Rasa, Sant Pau, Font Vella, Passeig, St. Antoni i plaça de la Creu Gran.

Recorregut etraordinari o fora d'hores.

L’horari era el mateix pels dos trajectes principals, començava el servei a les 7,40 fins a les 11,40, cada hora, no hi havia servei a les 12’40, suposo per poder dinar empleats i cavalleries i es reiniciava a les 13,40 fins a les 21,40. Si hi havia alguna arribada de tren més tard, i sota petició dels viatgers, es feia servir el trajecte extraordinari.

El servei es va posar en marxa el dissabte 11 de setembre al migdia i pel que diu la premsa, amb força èxit. El diari “El Dia” del mateix 11 ho explica axis: “Tal com diguérem, aquesta tarda han començat a prestar servei els “rippers” que van des de diferents indrets de la ciutat a l’estació del tramvia. Aquests cotxes van tirats per tres cavalls, i són tancats. Sembla que donen bon resultat, doncs van sempre abarrotats.”


A “La Comarca” hi trobem: “A las dos de esta tarde se ha inaugurado el servicio de <ripperts>. Su paso por nuestras calles ha sido presenciado por el público con sumo agrado.”


Un parell de dies abans, el dia 9, el rotatiu “El Dia” anunciava la implementació d’aquest servei, explicava els diferents itineraris i acabava l’article amb aquestes paraules: “Ara sols falta que el públic terrassenc respongui favorablement, car la companyia explotadora d’aquest servei plena de bons intents, està disposada per poc que els afalagui l’èxit, d’establir nous trajectes, entre ells un de circumval·lació i essent això de remarcable utilitat en els presents temps, i en la nostra ciutat ha d’estar en el desig de tots que aquest servei de “rippers”, ara modestament iniciat pugui esdevenir esplendorós car tots podem copsar-ne els seus resultats avantatjosos.”



Sembla ser que el públic terrassenc no va fer cas d’aquestes paraules. No he pogut escatir quan varen deixar de funcionar, el màxim que he trobat és el que en Josep Massagué ens explica en un article publicat al “Tarrasa Información” del dia 9 de setembre del 1963: “Ignoramos si hubo retrasos en los horarios, si los “òmnibus-ripperts” eran confortables y limpios, si a los caballeros se les toleraba fumar y si las damas tenían preferencia en los asientos. En cambio, se sabe que tuvieron vida efímera. Funcionaron escasos meses. Si una opinión a distancia sobre aquel hecho se puede formular, quizás llegaron con demora a nuestra ciudad los vehículos accionados con tracción animal. El carburante se adueñaba de la calle a pasos agigantados.”

Així fou com Terrassa es quedava sense transport col·lectiu, transport que no tornaria a la nostra ciutat fins a l’any 1927 segons ens ho explica, i molt bé, l’estimat Joaquim Verdaguer en aquest post del seu imprescindible blog:  Els autobusos a Terrassa.

Dissortadament fins aquest moment no he trobat cap foto d’aquests òmnibus a Terrassa, però crec que vist el dibuix que acompanya l’expedient, no podia diferenciar-se massa d’aquests que feien servei a Barcelona.





Fonts d’informació:

ACVOC EX GO 075/1920

Actes del ple/AMAT

Premsa catalana 

Crónicas de mi Ciudad, Josep Massagué, 1969

El Blog del Joaquim Verdaguer.

Fotos pròpies i de l’Arxiu Històric Municipal de Terrassa.

I com sempre, moltes gràcies al personal de l'Arxiu Històric.

Publicat a Terrassa el dia 26 d'octubre de l'any 2023 per Rafael Aróztegui i Peñarroya.






 


 




 









dimarts, 17 d’octubre del 2023

EL PRIMER COTXE EN ARRIBAR A CAN POBLA (MATADEPERA)

 EL PRIMER COTXE EN ARRIBAR A CAN POBLA (MATADEPERA)


Un 14 de juliol de l’any 1906, i procedent de Barcelona, arriba a Terrassa un tal Sr. Bové en un cotxe de 40HP marca Berliot de la qual n’era el seu representant a Espanya.  



Acompanyat del senyor Trullàs i del senyor Josep Sala, va fer al matí unes quantes excursions pels voltants de la ciutat. A la tarda va organitzar una excursió amb el Sr. Josep Prat qui acompanyat de la seva distingida esposa i del senyor Trullàs van anar a Matadepera a la finca de Can Prat.  De tornada de Matadepera el senyor Bové amb el senyor Trullas es va dirigir a la finca de la Barata on amb el seu propietari, van començar les dissensions que si pujava o no pujava l'automòbil certes costes i que si un cotxe de cavalls era més útil.

Joan Barata i Quintanas

 En fi, el senyor Bové va preguntar si hi havia alguna pujada a Terrassa que fos de respecte, indicant-li l'ascensió a Can Pobla. Tot seguit va posar en marxa el seu cotxe, va fer pujar-hi el Diputat Provincial senyor Barata, un dels seus fills, el senyor Trullàs i el mecànic; en resum, cinc persones.

Sense cap contratemps, i amb l'ensurt que és de suposar, el senyor Bové va arribar a Can Pobla on es va trobar amb el Baró de Quadras (Manuel de Quadras i Feliu) i el Sr. Josep Garem. El Baró de Quadras va dir que si no ho hagués vist no ho hauria cregut, a aquesta alçada de cotxes de quatre rodes l'únic que havia vist era el del Sr. Alfonso Sala, i el primer i únic d’arribar a Can Pobla el del senyor Bové.

Aquí cal fer una correcció a la història de Can Pobla. El propietari n’era Antonio de Quadras i Feliu, Comte de Sant Llorenç del Munt i germà de Manuel, Baró de Quadras.

Per tant, si realment va ser el baró qui va rebre la comitiva, estava allà com a convidat del seu germà.

 

Antonio de Quadras y Feliu, Comte de Sant Llorenç del Munt

El senyor Barata va quedar tan convençut i entusiasmat de les condicions excel·lents del cotxe que en va comprar un al senyor Bové. Aquest cotxe va arribar el 17 de juliol, dimecres, procedent de Barcelona, sent admirat per tot el món pel seu bonic i elegant model 1906.

 Berliot 1906 cotxe de 40HP

D’aquest fet se’n feu ressò el diari EGARA del dia 21 de juliol del 1906.  


Així doncs, podem confirmar que el primer automòbil que va accedir a Can Pobla va ser un Berliot 1906 de 40 HP.


Consultes:

Diari Egara 21/07/1906

“Crónicas de mi Ciudad”, Josep Massagué. Edició pròpia. Maig 1969

i l'inestimable ajuda de José de Quadras y Sans, actual Comte de Sant Llorenç del Munt.










dimecres, 13 de setembre del 2023

TERRASSA - ART AL CARRER

 ART AL CARRER

He aprofitat l’estiu (2023) per fer un recull de les obres d’art que ens podem trobar passejant per la nostra ciutat.

Moltes de les fotos que veureu a continuació ja les tenia en arxiu, altres m’he hagut de desplaçar per poder-les incloure a la col·lecció, i una he aprofitat la generositat de l’amiga Anna Sarlé per poder-la mostrar, es tracta de la font de la Placeta de la Creu, jo ja la tinc, però amb la creu penjant.

Volia fer una exposició per temes, monuments, escultures, terracotes, etc., però com ho he vist molt complicat, he preferit deixar-vos per aquí les definicions del que és cada cosa i vosaltres, amb el vostre gai saber, ja us les classificareu mentalment.

Soc molt conscient que poden faltar moltes coses, però m’he centrat a mostrar obra que està al carrer. No he inclòs els murals que feliçment darrerament estan cobrint d’art i color les parets dels nostres barris, seria una feinada ingent i de moment ho reservaré per una altra entrada al blog.

Obert a noves propostes, podeu deixar les vostres en els comentaris.

monument n. m.

Obra arquitectònica, escultòrica o de gravat, feta per recordar una persona o una cosa importants.

 escultura n. f.

Art o tècnica de representar objectes o crear figures treballant un material com ara fang, pedra, fusta o bronze.

esgrafiat n. m.

Decoració de les parets en relleu, generalment de dos colors, feta amb un punxó.

terracota n. f.

Argila modelada i cuita al forn.

Escultura de petites dimensions que es fa amb aquest tipus d'argila.

forja n. f.

 Treball d'un metall, per mitjà de cops o per pressió, per donar-li una forma definida.

mosaic n. m.

Tècnica artística que consisteix a incrustar peces petites de diferents colors sobre una superfície per formar-hi un dibuix.

Obra d'art feta amb aquesta tècnica.

picaporta n. m.

Peça metàl·lica en forma d'argolla o de martell que es col·loca a la porta i serveix per trucar alçant-la i deixant-la caure.

relleu n. m.

Part d'un objecte que sobresurt de la superfície general d'aquest.

respirall n. m.

Obertura per la qual entra o es renova l'aire d'un espai tancat.






































































































































































































































Fonts consultades:

“La escultura urbana como nexo de convivència”, de Miguel Andrino Muñoz, UB, octubre 2011.

“Terrassa, Patrimoni Industrial”. Domènec Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler. Ajunt. Terrassa 1999

Blog del Joaquim Verdaguer

I dades pròpies.

Fotos:

Anna Surdé

Rafel Aróztegui i Peñarroya.


Publicat el dia 13 de setembre de 2023

Rafael Aróztegui i Peñarroya.






 






























1927 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?

 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA  AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU? L'any 1927 l'Ajuntament necessita ampliar la capacitat del seu ...