dimecres, 4 de juliol de 2018

TERRASSENCS IL·LUSTRES 2018


Amb motiu de la col·locació del retrat de Lluís Muncunill i Parellada, el dia 4 de juliol de 2018, a la galeria de Terrassencs Il·lustres del nostre Ajuntament, us faig un llistat dels que fins ara han rebut tal honor.
Al costat del nom del personatge us poso l'any en que es va decidir la seva nominació.



Joaquim de Sagrera i Domènech1915



Francesc Torras i Armengol 1916


Francesc Rodó i Sala 1917

Salvador Vinyals i Galí 1917

Jaume Vallhonrat i Rovira 1931

Josep Soler i Palet 1932

Antoni Josep Torrella i Maurí 1933

Josep Roca i Roca 1934

Alfons Sala i Argemí 1946

Josep Garcia i Humet 1954

Josep Ventalló i Vintró 1958

Joaquim Vancells i Vieta 1962

Antoni Maria Marcet i Poal 1963

Jacint Alegre i Pujals 1970

Joan Marcet i Palet 1970

Samuel Morera i Ribas 1985

Paulina Pi de la Serra i Joly 1992

Lluís Muncunill i Parellada  2018




                                                                                 



     

dimecres, 13 de juny de 2018

TERRASSA 1843 "los miñons no volen marchar"

 Los miñons ahordats que no volen marchar 

Es veu que a les acaballes de la regència del general Espartero (1840-1843), ja havia perdut la confiança del poble i aquí a Catalunya en Joan Prim, Milans del Bosch i companyia s’hi van revoltar, a Reus, al crit de “A baix Espartero! Majoria [d'edat] de la Reina!” (volien que la Isabel II fos declarada major d’edat, per bé que tan sols tenia 13 anys.) Encara que el general esparterista Zurbano va aconseguir dominar la rebel·lió de Reus, Barcelona es va sumar de seguida al moviment, formant-se al juny una Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona en la qual figuraven republicans, progressistes i moderats. Poc després el general Prim feia la seva entrada triomfal a la ciutat. 

Terrassa, sempre molt favorable a la Isabel II, i al seu amic Leopoldo O’Donell, va arreplegar 600 homes, solters i viudos de 18 a 40 anys, i va formar una companyia per anar a combatre al costat dels revoltats Prim i Milans. Fins aquí un apunt d’història que he tret de la incommensurable Wikipedia.

A partir d’aquí us parlaré d’una petita troballa que he fet, no cal dir-ho, a l’Arxiu Històric. En els plecs de correspondència de l’Ajuntament, de l’any 1843, i del mes de juny, he trobat un document anònim, però ple de sinceritat i poesia, i que a continuació i amb l’ajuda d’un expert (Jaume Aulet) us transcric:

El 43 salieron unos 600 hombres de Tarrasa solteros y viudos de 18 a 40 años, para destronar a Espartero.  Formaron en el portal de S. Roque, que no volen marcha

            Al sortir a la Riera (o Reina)
            
            Los miñons ahordats
            que no volen marchar 
            que no venen els richs,
            Adeusiau Tarrasa
            Adeusiau carrers,
            Adeusiau promeses
            Que us veurem may mes,

Mariano Solis (Galí) =Ventallo=Un jefe de Mulins de Rey =
Marcharon hacia Rubí = Martorell – Esparraguera = Igualada y Cervera y al pla de la Mata se unieron con xxxxxxxxxxxxxxxxxx de Cervera.  



No cal dir que la marxa de 600 homes d’una població de 4.836 habitants, dels quals 2.439 eren homes i 2.397 dones, segons padró d'aquell any, va comportar molts problemes d’abastament de menjar a moltes famílies que quedaren sense ajut ni empara.


En data de 29 de juny, l’Ajuntament enviava a la “Junta Suprema de la Província” una representació per tal de fer-li veure els perjudicis que per la Vila representava que continuessin mobilitzats els mossos terrassencs.


Aquesta representació de l’Ajuntament de Terrassa era portadora d’una missiva, signada per l’alcalde, regidors i síndics, en la que exposaven tots els inconvenients que per a la Vila suposava l’absència forçosa de tanta mà d’obra.
Coneixedor com sóc del tarannà de l’alcalde Vinyals, ell signava com a president, hi veig en el contingut de la carta la seva mà. Primer protesta pel fet que municipis veïns no hi hagin enviat tropa. Després exposa el fet que moltes famílies han quedat desprotegides. A continuació exposa que uns homes que no han rebut instrucció militar, difícilment poden aportar res de bo a la guerra. I acaba amb el que pot fer més mal al cap de la Junta de Defensa, sense treballadors no hi ha ingressos econòmics a les famílies, i sense ingressos no es poden pagar els impostos que el mateix Cap a ordenat.
Pel seu interès documental i ensems literari, us transcric la missiva complerta:

"No molestará esta Municipalidad la atención de V. E. mayormente en el cúmulo de negocios que deben rodearlo en tan críticos momentos sí el bienestar de la población a mas bien su conservación no la obligasen a levantar su voz para exponer los perjuicios que se están siguiendo de la completa movilización de todos los mozos solteros y viudos sin hijos comprendidos por la orden de V. E. De 19 del corriente. Mientras que Tarrasa, Excelentísimo Señor, ha sido la primera en presentar a sus hijos a defender la patria con las armas en la mano, quedan todavía muchos pueblos que no han cumplido con un deber tan sagrado. No pretende esta Villa excusar sus servicios mas tampoco es justo que tengan sus hijos de compartir las fatigas y penalidades que a los otros tocaría. En los días que han transcurrido de movilización muchas faenas han quedado sin curso, muchas familias sin sustento y muchas cases cerradas. V. E. Puede figurarse el vacio que habrán dejado cerca de quinientos Hombres todos útiles y muchos cabeza de familia; la miseria y necesidad a que han quedado reducidas tantas familias y ¿podrá este Ayuntamiento, puerto para el mejor bien de la población, mirar con indiferencia tanto llanto y desconsuelo sin dejar de compadecerse y de implorar el alivio que exige tan penosa situación?
V. E. podrá oponer que la patria necesita de todos sus hijos, pero este Ayuntamiento no puede menos de observar que la organización de estas fuerzas solo sirven para un golpe de mano y de ningún modo para una campaña formal ni para ponerse frente del enemigo, porque fuera de una pequeña parte ninguno entiende la maniobra; y ¿qué se puede esperar en este caso de gente que a la ninguna inteligencia en el manejo de las armas recurre la más absoluta ignorancia de la disciplina militar? Estropearse con marchas y contramarchas, enfermar y tal vez comprometer en cualquier lance a las tropas disciplinadas. Todas estas consideraciones, Excelentísimo Señor, solo las dicta el bien de la población y del país, pues sin trabajo es imposible que se sostengan las familias y menos que se paguen las contribuciones cuyo cobro se ha servido V.E. últimamente disponer.
En esta atención esta Municipalidad espera que V.E. tomara en consideración todos los males que nos afligen y procurará poner un pronto alivio si es que las circunstancias lo permiten o de otro modo hacer que todos los pueblos carguen indistintamente con las penalidades que tienen que sobrellevar los que cumplen y han cumplido puntualmente.
Dios guarde a V.E.
Tarrasa 29 junio 1843.
Miguel Vinyals, presidente.  José Rodó, alcalde 2º.  Gabriel Roca, regidor 1º.  Antonio Domingo, regidor 2º.  Jaime Rodó, regidor.  José Arnau, regidor.  Lázaro Ullés, regidor.
Pelegrin de Castellarnau, síndico.  Tomás Rovira, síndico."




Novament el ple, el dia 5 de juliol, acorda dirigir-se a la Junta perquè resolgui la tornada dels mobilitzats a Terrassa.


I arribem al dia 29 de juliol. Narvaez ja ha entrat a Madrid i es veu que la revolta ja es dóna per acabada i així ho fa pales el consistori, recordem, presidit per en Miquel Vinyals i Galí, i ordena el següent:


Se acordó que con motivo de la fausta noticia de haver entrado las tropes del mando del General Narvaez en Madrid se cante un Tedeum a las once del del dia de mañana y se permita a la Milicia Nacional el que haga música por el pueblo y que se invite a los sres. Comandantes del Batallón y Movilizados para su asistencia.


El que fa pensar que definitivament aquells nois “que no volen marchar” ja han tornat.

A tot això què havia passat? Doncs que Terrassa s’havia quedat sense les Festes dels Sants Patrons, i un regidor inquiet pregunta si es faran o no, ja que ell és l’encarregat d’avisar el “predicador” i no tindrà temps de fer-ho. Finalment el consistori decideix que ja no cal fer-les  per que ja ha passat massa temps i a més, com diríem ara “no està el horno para bollos” per dir que no hi havia ni un ral a caixa.



I fins aquí la història d'uns minyons que no volien marxar perquè els "RICHS" no hi anaven.

Ja que he parlat d’en Leopoldo O’Donell, dir que un consistori liberal va decidir dedicar-li un carrer, i que poc temps després un que no era tan liberal i era més de missa va reconvertir el nom del carrer eliminant l’Odonell i afegint al davant Sant, d’aquí que a Terrassa tinguem un carrer dedicat a “San Leopoldo” que ja em direu que té a veure amb la nostra ciutat i les nostres tradicions.

Rafel Aróztegui i Peñarroya
15 juny 2018

Fonts de consulta: 
ACVOC-AHT Correspondencia Ajuntament de Terrassa 1843.  
AMAT Actes dels plens 1843  

diumenge, 27 de maig de 2018

LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819

 LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819




L’any 1819 es promou una revista (un cens) de tots els terrenys i cases que conformen la Vila de Terrassa.


Per fer aquesta revista parteixen d’un croquis fet cent anys abans pel geòmetra Joseph Mayol.



Plànol dels límits o Terme de la Vila de Terrassa segons es féu en l’any 1729 pel Geòmetra Joseph Mayol seguint Ordre del Senyor intendent junt amb els experts nomenats l’un pel Rei i l’altre per la dita Vila per les qualitats de la Terra.

Limita la Vila per Tramuntana amb terres de Joan Vinyals, Pera Ramoneda, Bonaventura Figueras, lo Marge gros fins a la Font del Torrent de Paradís.

Per Llevant: El Torrent de la Font de Paradís, mitjançant camí i Quadra de la Vall de Paradís, Francisco Pont, El Convent, Dn. Joseph Bru, Torrent de la Font de Paradís.

Per Migdia: Francisco Bosch, Torrent de Paradís i la Riera.

Per Ponent: La Riera, El Torrent del Batlle, Francisco Buada, Francesc Pual i La Riera.

I l’any 1819 la revista.



Original revista de totes les Terres i Cases de la Vila de Terrassa a l’any 1819 per Joseph Valls, geòmetra  de Granollers per la medició de les Terres , com i també per la estimació de les cases i experts per la graduació de les qualitats de les Terres , Cristofol Rodó i Pau Solà, pagesos de la mateixa Vila de Terrassa, i és com se segueix. Començant en els horts sota el Molí dit de Dalt, advertint que la mida és quartera de quaranta canes en quadro.


 Els terrenys estan dividits en tres sectors:
“Horts sota lo Molí dit de Dalt”
“Ortas Novas”
“Partida de la altre part de la Riera comensant al Cap de mun del Terme”.


Un exemple de definició d’un terreny.



Núm. 13 : Terra de Aleix Cardellach de tinguda dos quartans de conreu: so és un picotí regadiu de segona qualitat i un quartà, tres picotins secà de primera qualitat, que afronta a llevant amb el torrent, a migdia amb Miquel Buguñà, a ponent amb Dn. Jacinto de Bru mediant un rec que allí hi ha, i a tramuntana amb Jaume Ribas.

I aquí com es defineix una casa amb pati posterior.

En aquest cas una casa del carrer Sant Pere.


Núm. 319 Viuda de Galy i Galy. Casa de 1ª de tres cossos i mig. Bona en estat. Dos picotins conreu regadiu de 1ª i quatre quartans secà de 1ª.

I com a curiositat es pot destacar que en l’apartat de terrenys, i amb el núm. 331, es a dir l’últim, descriuen els horts de la casa d’en Joaquim Sagrera, aproximadament el que avui són els jardins de la casa Alegre de Sagrera.


Clos de la casa de Dn. Joaquim de Sagrera de tinguda nou cortans un picotí: això és un quartà regadiu de segona, set cortans secà de primera i un cortà un picotí herm.

En total 19 carrers, o indrets, a saber: Fon Vella, Sant Antoni, Puig Novell, dels Corrals, de la Palla, Sant Pere, Nou de Sant Pere, Casas den Bastart o Carrer (avui Sant Josep), Casas del Diaca (un tram de l'actual Garcia Humet), Raval, Cremat, De les Esparras (Parres), Major, del Vall, Rutlla, Portal Nou, Carrers de la Plaça (Església, Muslerol, Cantarer, Gavatxons), Sentro de la Plaça i Casas Fora Vila

Aquest cens inclou un total de 331 terrenys i de 653 cases.

I conclouen aquest cens amb les següents paraules:




Joseph Valls Geometra de la Vila de Granollers, Cristofol Rodó i Pau Solà, pagesos de la Vila de Terrassa, com a experts posats per lo Magnífic Ajuntament per la graduació de les qualitats de les terres en la present Revista.
Certifiquem com hem obrat amb tot desinterès i sense fer cap parcialitat seguint totes les Ordres Reals i les de les demés Autoritats i perquè consti firmem el present certificat en conclusió de la present Revista en Terrassa Vila als 15 juliol de 1819.

Rafael Aróztegui Peñarroya 27/05/2018

Fons de l'Arxiu Històric de Terrassa - ACVOC

dimarts, 1 de maig de 2018

LA CASA VINYALS DEL CARRER MAJOR DE TERRASSA

LA CASA VINYALS DEL CARRER MAJOR DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya -  maig 2018




El casal dels Vinyals donava per la part del darrere al carrer de les Parres. A l’extrem d’aquest carrer per la banda de ponent, hi havia un portal, el Portal de Monistrol que feia de cul de sac al carrer. Això ens ho explica en Salvador Cardús en el seu llibre: Terrassa Medieval Visió Històrica.
El document més antic que hem trobat, pel que fa a l’existència de l’edificació és de l’11 de gener de l’any 1370. Fa referència a aquest lloc de la vila. Firmat pel batlle del moment, en Bernat Rossell. Requereix a uns veïns per tal que: “lo dit Portal de gats fer estar obert...” o sia, que no el tinguin tancat, que el portal s’ha d’obrir les hores assignades per l’obertura de portals. Entre diversos residents hi trobem el nom de Vinyals. Constatació de  l’establiment de l’habitatge en la data anomenada de l’advertiment.
A l’inventari de cases i terrenys de la Vila de Terrassa, del 1819, hi trobem que és una “Casa de Primera, de Sis Cossos i Bona en Estat”.


En Baltasar Ragón en el seu llibre “Les Cases Pairals de Terrassa”, i parlant de la casa Vinyals, ens diu: “que aquesta casa ja era senyorial als segles XVII, XVIII, fins a mitjans del segle XIX. Explica, que estaven profusament adornades les seves estances, pintures murals i frescos fins i tot als sostres de les habitacions. Les pintures eren d’estil francès, però d’autor desconegut.

 
 





L’exterior d’aquesta casa senyorial era sobri. La façana, d’un estil peculiar de Terrassa. Tenia sis casals, amb set balcons de ferro fos i un, una mica més ampli sobre la portalada principal. Finestres esquifides. Teulada a dos vessants i torratxa a la banda posterior. Ara la qualificaríem de minimalista. No tenia cap guarniment exterior que fes suposar la delicada decoració i riquesa de l’interior. Des de fora no s’avaluava la refinada opulència d’un artístic període.  Era més un alcàsser que un palau. 


A l’altra banda del carrer Major, enfront de la casa, hi havia un jardí tancat per una paret de metre i mig d’alçada i per un reixat al damunt, sostingut per unes pilastres, cada una de les quals acabava amb un gerro de terra cuita d’estil renaixentista. Al seu interior si podien veure dues fonts o brolladors, i una glorieta que feia també la funció de gàbia d’ocells exòtics”.  Per bé que de la casa no tenim una data exacta de la seva construcció, del jardí podem assegurar que va ser construït entre l’any 1819 i el 1848. En el cens d’edificis de l’any 1819, en el seu lloc hi apareixen 4 cases, però en anotacions del 1848 ja surt aquest espai com a jardí Vinyals.



Segons plano fet pel mestre d’obres Miquel Coret l’any 1872, les dimensions d’aquest conjunt, casa, hort, jardí i quadres era: casa 960 m², hort, situat darrere de la casa, 1808 m² , corral, a ponent de la casa, 278 m², i finalment el jardí 900 m².  




Referències trobades de la casa:
Al diari El Constitucional, que es publicà a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un corresponsal que signa amb el pseudònim de ”El Abassi”, ens parla de la forta degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat de conservació i a unes fortes tempestes i específicament de la casa Vinyals quan ens diu que: 
 “En los primeros días de este mes se han notado en esta población variaciones atmosféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las mieses de estos alrededores, si que también sopló por algunos minutos un recio viento E., N.E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su violencia, o por su propiedad específica derribó en un instante la fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón nacional de esta villa”.
 Aquest comandant era ni més ni menys que en Miquel Vinyals i Galí.


Buscant informació de les fortificacions de la vila el segle XIX veiem que en el ple del dia 15 d’octubre de 1840, l’ajuntament acorda:
“Reunidos en sesión ordinaria los abajo firmados, acuerda unánimes después de oídas las reclamaciones de varios vecinos derribar los Puentes de la calle del Vall, de casa Torras de la Plaseta, de entre la Casa de


Ros y ..., de la antigua sala Capitular, de la calle de la Font Ve-lla, de la calle dels Corrals, de la calle Nueva, de la casa de Antonio Badrinas, de la Casa Vitona, de la caseta de Pi, los fuertes de Casa Viñals, y de la pared de Oller en la calle de San Jayme, las garitas de casa D. Salvador Viñals, y de Pablo Plantada, y las pequeñas fortificaciones de
casa Gloria, casa  Puig y casa Lliga.
És a dir que la casa Vinyals, havia estat fortificada en els temps difícils de les guerres carlines.
El 18 de març del 1856, quan la premsa de Madrid parlava de l’arribada del tren a Terrassa, comentava:
 El pasado 16... Continuando luego su curso el convoy que a los catorce minutos era recibido con grandes muestras de alegría por las autoridades y toda la población de Tarrasa. También la Milicia de Tarrasa se hallaba formada junto a la estación, y su banda saludó a los recién llegados, mientras el reverendo clero repetía la ceremonia de la bendición.
Concluida esta, adelantose el clero en procesión precedida esta por los gegantes y enanos de aquella villa... toda la población se esmeró en adornar con colgaduras los balcones de sus cases. Luego se dirigió toda la comitiva a casa del señor Vinyals (Miquel), alcalde de aquella villa, digna de ser visitada por su grandiosidad y hermosos jardines...
 Amb motiu dels fets del 22 de juliol de 1872, l’assalt carlí a la Vila, el diari La Independència del dia 24, i en una ressenya dels fets molt extensa, també hi trobem una menció a la casa:
“…Los pocos voluntarios que se hallaban en la plaza, desalojaron de ella a los carlistes que tomaron por la calle Mayor pasando después a la del Valle. En la primera trataron de introducirse en la casa de Vinyals...”

El 1849  Pascual Madoz (1806-1870) jurista i polític a Madrid, va publicar una obra titulada “Diccionario GEOGRAFICO-ESTADISTICO-HISTORICO”. Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics. També de l’activitat econòmica preponderant. Madoz tenia corresponsals arreu que proporcionaven les dades dels pobles respectius. En aquesta obra quan descriu Terrassa diu: “Comprende el casco de la v. (?) unas 1.000 casas, muchas de gran capacidad, con hermosos jardines, entre las cuales es notable la del Sr. Viñals en la calle Mayor.” No fent esment de cap altra casa.


 En Manuel Marinel·lo, l’any 1934, en el llibre de promoció turística editat per “Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona” i dedicat a Terrassa, fa una descripció de la casa Vinyals i ja vaticina quin serà el seu final quan entre altres coses ens diu:
 “Son muchas las habitaciones de esta casa que ostentan lujosa decoración artística. Tratase de pinturas murales anónimas, ejecutadas a principios del siglo XIX...  siendo de lamentar que el haber sido destinado el inmueble a la explotación del inquilinato, perjudique grandemente a esas obres de un interesante valor documental, referente a la Tarrasa del siglo pasado, y aun amenace con su lamentable destrucción.”





En Marinel·lo parla de llogaters perquè un cop mort el 1888 l’últim Vinyals, en Josep, que va viure a la casa, aquesta va tenir un altre propietari. Sembla que va ser Andreu Solà Badrines. El nou tenidor va parcel·lar l’immoble en casals i els va anar llogant. Més avall fem una descripció dels padrons municipals, de manera que es pot veure com va
 anar evolucionant els habitants de l’edifici.
En eixamplar el carrer Major de l’any 1925 al 1928  va desaparèixer el jardí a l’altra banda del carrer. La casa s’havia anat deteriorant després de la mort del seu penúltim propietari Vinyals, en Miquel ocorreguda el 1872. A partir d’aquí quedà com a propietari en Josep Vinyals i Galí.
               En Miquel era cosí germà de Josep encara que portessin els mateixos cognoms –veieu l’arbre familiar--. Els Vinyals i els Galí són dues sagues familiars de Terrassa, que es varen anar maridant, per salvar patrimoni. En la història de la localitat surten algunes nissagues que confonen als historiadors, per tenir duplicitat en els cognoms. Apareixen pares, fills, cosins, avis, tiets... amb la mateixa denominació. Per clarificar com va anar l’heretatge de la propietat, que és una mica enrevessada, val la pena comentar-ho. Dos cosins que tenen els mateixos cognoms Vinyals i Galí. En Miquel es va quedar vivint a la casa pairal amb els pares, i així va continuar perquè no es va casar. Miquel era l’hereu de la casa, hi vivia perquè hi havia viscut sempre. En morir en Salvador Vinyals i Galí, deixà com a hereus de les seves propietats al seu fill Josep i al seu nebot Miquel, amb la condició que aquest cuides del Josep, ja que en Josep era cec i pot ser una mica beneit i xacrat. Vivien tos dos cosins solters a la casa del carrer Major, de més categoria de la que vivien en Josep amb el seu pare, la casa Galí del carrer Sant Pere, on temps després si construiria el “Circulo Egarense”. En Miquel mort abans que en Josep el 1872, i el Josep heretà el casalot, juntament amb un nebot del Miquel, fill del seu germà Ignasi, de nom Aureliano Vinyals i Bergés, més endavant parlarem d’aquest personatge, que va quedar lluït de mal de caps en heretar. En Josep hi va viure fins a morir el 1888. I aquí es pot capissar com, la casa al càrrec d’un invident estaquirot es va anar degradant.  


Va ser entre juny i novembre de 1941 que es procedí a enrunar la casa Vinyals per acabar de donar al carrer Major l’aspecte actual de carrer comercial que uneix la Rambla amb la Plaça Vella, passant per al portal de Sant Roc. Perdent i malversant un patrimoni per sempre.

HOSTES DISTINGITS
En dona fe de la transcendència de l’habitatge, el fet d’haver hostatjat entre les seves parets a personatges de la categoria del rei Ferran VII i la seva esposa Amàlia, l’any 1828.
El Duc de Montpensier, l’any 1857.
El dia u d’octubre del 1860 passar a visitar-la la reina Isabel II, en una visita que efectuà a la llavors vila de Terrassa. La reina anava acompanyada de la Duquessa de Tetuan, na Maria Manuela Bargés i Petre, en aquells moments esposa de Leopoldo O’Donell i Joris, ministre de la Reina, però que a l’ensems, també era vídua d’Ignasi Vinyals i Galí, descendent d’aquesta casa, i àvia de la Maria Vinyals i Ferres, veritable protagonista d’aquesta història.
El dia 18 de gener de 1864, i camí de Barcelona, el nou bisbe d’aquesta, en Pantaleón Montserrat i Navarro, i fa nit per tal de sortir l’endemà d’hora cap a la capital per fer l’entrada triomfal.



Més endavant, l’any 1871, hostatjà al rei Amadeu de Savoia.
Fins aquí hem intentat fer un resum de fets i esdeveniments, per tal de deixar ben patent la importància que a la vida de la nostra ciutat va tenir aquesta casa fins a finals del segle XIX.
Per veure quin va ser el final d’aquesta casa, podem recórrer als padrons que es conserven a l’Arxiu Històric, i que es poden consultar a la web, i anirem veient qui i quantes persones passaren anys de la seva vida entre les parets de la Casa Vinyals del carrer Major.

PADRONS
Al padró de l’any 1824 hi trobem quatre Vinyals i una criada. En Miquel Vinyals, el seu tiet Salvador Vinyals, la tieta Josepa Galí i el cosí Josep Galí.

Salvador Vinyals i Galí. Terrassenc Il·lustre


Al de l’any 1825, un Vinyals i una criada igual que l’any 1828 per bé que la criada és una altra persona.
L’any 1843 un Vinyals, en Miquel, i dues criades i un criat igual que l’any 1845. 


L’any 1846 en Miquel Vinyals, dues criades i tres criats.
L’any 1860, l’any de la visita d’Isabel II, dos Vinyals, en Miquel i el Josep, tres criades i dos criats.
L’any 1869 repeteixen els dos Vinyals i hi trobem quatre criades i dos criats.
El 1871 igualment els dos Vinyals amb tres criades i dos criats.

L’any 1878 ja hi ha una variació important, els dos Vinyals són el Josep Vinyals i Galí i l’Aureliano Vinyals Bargés, per bé que aquest darrer tot i estar empadronat a Terrassa residia a Madrid, i amb ells, dos criats, un dels quals, en Ricardo de la Cruz era qui feia de pigall del Josep que era cec. Sembla ser que en Ricardo va ser el responsable de “distreure” el màxim possible les pertinences del pobre Josep.


L’any 1885 serà el darrer padró en el qual hi trobem un Vinyals, en Josep, que moriria l’any 1888. En Josep que sempre a aparegut com a propietari, en aquest padró ja surt com jornaler i està acompanyat a la casa  per una família composta per un pare i dos fills, Aregall Gener, que consten com teixidors.
Any 1894, la casa està ocupada per la família, valenciana, Andreu – Madremañ composta de set persones i una criada, i del prevere Jaume
Ramoneda i Marcet i la seva germana Rosa, en total deu persones.
Amb un salt de sis anys passem a 1900 i ara sí que la cosa es desmarxa una mica. Vint habitants omplen la casa, amb la família Chinique Llongueras al capdavant amb sis components, i quatre famílies més. Els Chinique, o Echenique, que amb els dos noms els anem trobant, encara apareixen al padró de l’any 1924.
Però seguim cronològicament, any 1903, són 22 els ocupants
de la casa i hi trobem per primer cop a Andreu Solà Badrines, que n’és el propietari des de 1897, i tota la seva família, amb un total de nou persones, ell mateix, la seva esposa Magdalena Català Flotats i els seus set fills Andreu, Salvador, Soledat, Dolors, Ignasi, Paulina i Mercè.
L’any 1904 hi consten empadronades divuit persones.
El 1905 la casa ja té dues numeracions, Major 36 i 38, amb un total de vint-i-dues persones. En aquest padró no hi consta l’Andreu Solà i Badrines, ja que aquest any és el de la seva mort, però si la pràctica totalitat de la seva família.
En el 1910 hi trobem una novetat, juntament amb altres famílies amb
un nombre total de disset persones, veiem que hi ha, també, un col·legi per a senyoretes, dirigit per les religioses de Sant Josep de Cluny, una comunitat de monges franceses que s’establiren a la casa Vinyals l’any
1907 i que si estarien fins al 1914. La relació de les germanes és: Marguerite Leigniel, com a superiora, i les germanes Marie Marleval, Berthilde Samuel, Sara Gardner, Marie Descaurt, Marie Orbann, i Graciense Gastigar. En una casa en la qual hi havien arribat a viure tan sols dues persones, el 1910 n’hi trobem 24.


El 1915, i com a carrer Major 36 i 36 bis, ja no hi ha l’escola de les monges, però segurament aprofitant les instal·lacions que un any abans ocupaven, hi trobem instal·lada una escola que segueix les directrius de Johann Heinrich Pestalozzi. És a dir una escola Pestalozziana, dirigida per en Joan Escoda, al que trobem empadronat en aquest edifici juntament amb la seva esposa Concepció Fontanals Freixa, que també és professora i el seu fill Joan Escoda Fontanals. Ocupaven la resta de la casa quinze persones més.


Any 1920, i també com a carrer Major 36 i 36 bis, hi continu-
em trobant la família Echinique per bé que dels 6 components de la família hem passat a quatre i un és un gendre, i juntament amb ell nou habitants més.
Al cap de quatre anys, és a dir l’any 1924, aquesta casa ja la trobem com a Major 40. Ocupen la casa quatre caps de família amb un total de vint-i-tres persones, més el senyor Salvador Echinique Achón que viu sol i segons el padró, a més a més, invàlid.
Com a Major 42, al padró de l’any 1930 hi figuren dues famílies, la Sampere Jurado amb set components, i amb sis la família Roman Alarcon.
I finalment en el darrer padró abans de l’enderroc del casalot, el padró de l’any 1936, i com Avinguda 11 de Setembre 42, hi trobem les dues mateixes famílies, la Sampere s’ha convertit en Samper i segueix amb set components, i la Roman Alarcon que han perdut un membre i són cinc els que conformen la família.


Se sap que en els anys de la guerra civil va servir de caserna i d’habitatge de refugiats, i el que va succeir finalment, va ser que l’any 1941, després de dos anys d’estar deshabitat, el que fou el palau dels Vinyals, va ser enderrocat, posant fi a més dos segles d’existència al bell mig de Terrassa.



EXPEDIENTS D’OBRES
Fent un repàs als expedients d’obres que trobem a l’ACVOC podem veure una mica l’evolució de la casa Vinyals.
El primer que hi trobem és l’expedient OM120/1882 en el que en Josep Vinyals demana permís per obrir un nou portal a la façana de la casa al carrer Major, de 2,40 ms. d’alt, per 1,94 d’ample, per tal de poder-hi habilitar un nou local.


Aquí ja hi trobem el primer indici de partició de la finca.
El segon és l’expedient 112/1894. L’edifici ja és propietat d’Andreu Solà i a l’expedient també sol·licita l’obertura d’una nova porta a l’extrem est (canto plaça Vella) adjuntant un plànol a on podem veure la clara inten-
ció de fraccionar la casa.
Un altre expedient, número OM183/1905, aquest presentat  per en Andreu Solà Català, fill del propietari i hereu, sol·licitant permís per modificar una reixa de la façana que passarà a tenir 2,70 m d’alt per 1,50 d’amplada.
L’any 1922, sota l’expedient OM227/1922, en Vicenç Aymerich Gilabertó, d’ofici paleta, demana permís per convertir, una finestra de la façana en porta, d’una mida de 3 m d’alt per 1,50 d’amplada.
El penúltim expedient, arxivat com a OM471/1941, ja és el del fi definitiu de la casa Vinyals. En el mencionat expedient en Faustino Salvà i
Dalmau, exposa “desea derrivar la finca (casa Viñals) de la calle Mayor”, posant d’aquesta manera fi a l’existència d’una casa, o palau, on es va decidir bona part del que havia de passar a la nostra vila a  finals del segle XVIII i bona part del XIX.


Aquest solar, des del carrer Cisterna fins al núm. 38 del carrer Major es va anar ocupant amb diferents construccions fins a l’any 1965 on segons l’expedient OM1279/1965, la Immobiliària COMTRANS sol·licita permís per construir l’edifici que seria la seu del Banc Comercial Transatlàntic i que acabaria amb l’ocupació total del que havia estat l’espai ocupat per la casa més opulenta, i influent, de la Terrassa dels segles XVII al XIX.




Anys seixanta. Encara queda una part del solar, el més proper a l carrer de la Unió, per ocupar.
Aquest és el primer edifici que va ocupar espai del que havia sigut el terreny de la casa Vinyals.

L'espai barrat correspon al que havia ocupat la
Casa Vinyals del carrer Major.

Aquesta història contada de la casa l’acabem aquí. Desapareix l’edifici per construir-ne uns altres de moderns. I pensant que la història dels Vinyals s’havia acabat amb aquests dos cosins solters. Remenant papers ens trobem que els Vinyals del carrer Major no s’havien exhaurit.

I seguint la vida de la viuda de l’Ignasi germà d’en Miquel i cosí d’en Josep arribem fins a Maria Vinyals i Ferrés, que sí que és l’última en portar com a primer cognom el d’aquesta saga familiar. Per tant, continuarem explicant com els va anar la vida als Vinyals del carrer Major de Terrassa allunyats d’aquesta ciutat.   


Obra consultada:
Pascual Madoz Diccionario Geografico-Estadistico-Historico  Madrid 1849
Baltasar Ragón: Terrassencs del mil-vuit-cents, Joan Morral 1933
Baltasar Ragón: Les Cases Pairals de Terrassa, 1931
Baltasar Ragón: Els Carrers de Terrassa l’Any 1900
Manuel Marinel·lo: Tarrasa, 1934
Salvador Cardús: Terrassa Medieval, 1950
Trencadis/Diba.cat
ACVOC-AHT
Fotos: Arxiu municipal Terrassa, Arxiu Tobella, Rafael Aróztegui.