dimecres, 24 d’abril del 2024

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES

 

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

Els edificis i elements protegits es divideixen en diferents apartats.

Les xemeneies estan incloses en l’apartat d’edificis singulars sota la CLAU de la lletra S.

Gairebé totes protegides com a BCIL ( Bé Cultural d’Interès Local).

Pel seu interès històric hi he afegit les dues de les bòbiles de Can Carbonell que no he trobat en cap llistat d’edificis protegits.

Es pot consultar en aquest llistat:  DOCUMENT




























Publicat el 24 de març de 2024 per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Fonts:

Blog del Joaquim Verdaguer.

Terrassa, Patrimoni Industrial, de Domènec Ferran i Neus Peregrina. Editat per l'Ajuntament de Terrassa el març de 1999.

Viquipèdia





diumenge, 7 d’abril del 2024

UN NOM NOU PER AFEGIR A LA NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?

 

UN NOM NOU PER AFEGIR A LA NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?

 

Ferran VII

Després de la mort del rei Ferran VII el 29 de setembre de 1833, el 3 d'octubre d'aquell any es va fer públic el seu testament, en el qual nomenava la seva vídua, Maria Cristina de Borbó, Governadora del Regne durant la minoria d'edat de la seva filla Isabel II (1830-1904), instituint-se un Consell de Govern que hauria d'assessorar-la i que s'encarregaria de realitzar la transició liberal. La reforma, dirigida en primer terme per Cea Bermúdez i més tard per Martínez de la Rosa, no restabliria la Constitució de 1812, ans al contrari, ja que obria el pas a un nou i reaccionari text, l'Estatut Reial de 1834. Podem dir que era una pseudoconstitució.

Maria Cristina de Borbó i la petita Isabel.

L'Estatut Reial de 1834 va ser una carta atorgada ─la segona després de l’Estatut de Baiona─ de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó (1833-1840). Les seves limitacions foren:  (preeminència clara del monarca sobre les Corts Generals, sufragi censatari molt restringit i escasses llibertats polítiques) i va suposar una regressió a la monarquia absoluta, substituïda per la monarquia constitucional a les Corts de Cadis. Va ser vigent fins al 1836 arran del motí de la Granja de San Ildelfonso. Durant quasi bé un any es recuperà la Constitució de 1812 (13/08/1836-18/06/1837). El relleu “definitiu” fou la Constitució de 1837 sota el període progressista dins la regència de Maria Cristina.



Francisco Martínez de la Rosa, aleshores President del Consell de Ministres i Francisco Javier de Burgos y del Olmo van redactar el nou text el 10 d'abril de 1834 a manera de carta atorgada que pretén superar l'anterior norma fonamental de 1812 i “acontentar” sobretot els liberals.

Per saber-ne més: https://www.congreso.es/ca/cem/estreal1834

Aquest fet va plaure i molt als liberals (lliberals) terrassencs i a la seva milícia urbana (urbanos) que en aquells moments estava comandada pel lliberal en excel·lència en Miquel Vinyals i Galí.

El diari “El Vapor” del dia 22 de juny d’aquell any, 1834, fa una extensa crònica del que va succeir a la nostra vila i com ho varen celebrar en Vinyals i companyia:

 

"La siempre leal e industriosa villa de Terrassa celebró el 9 del corriente la promulgación del estatuto real con aquel lustre y decoro que siempre distinguieron sus públicos regocijos punto y aparte elevarse en la Plaza Real un grandioso tablado con espaciosa gradería que remataba el magnífico dorsal coma figurando cubrir el regio sóleo; componían sus adornos en la mayor parte de telas de lana fabricadas en la propia villa coma cuyos colores coma no menos escogidos que bien combinados coma ofrecían la más halagüeña perspectiva punto a las 4:30 de la tarde coma precedido de Marcial música y marchando en columna salió el batallón de urbanos, octavos de línea, desde su punto de reunión para situarse en la plaza, después de haber discurrido por las principales calles formando en batalla enfrente del indicado Sólio.

Presentóse enseguida acompañado de correspondiente música, maceros y alguaciles, el magnífico Ayuntamiento, presidido por el señor Alcalde Mayor y colocado este cuerpo en el tablado dispuesto al efecto, dio el magistrado el grito de viva la reina y su augusta madre; y corriéndose en aquel momento la cortina, aparecieron debajo los retratos de ambas princesas empezó a hacer luego la lectura del regio estatuto, qué fue aclamado con nuevos vítores a Sus Majestades y a las Cortes así por los urbanos como por los restantes de la población, cuyo entusiasmo no es fácil de escribir."

Us transcric el discurs que el comandat Vinyals va dirigir als terrassencs, discurs com tocava per l’època molt carregat de patriotisme i fervor per la Reina, no oblidem que en Vinyals havia hostatjat a casa seva el Rei Ferran VII, els dies 9,10 i 11 d’abril de 1828, i 26 anys més tard, l’1 d’octubre de 1860, rebria a la casa del carrer Major a Isabel II.

"Amigos y compañeros de armas: si tuvo que gemir nuestra España en días aciagos y de terror, cuando la persecución parecía dirigirse contra todo buen español; si pasaron las épocas de pavor y calamidad: llegado es por fin el afortunado el día que nos descubre halagüeño y despejado horizonte. La inocencia guiada por la sabiduría es la que hoy nos gobierna, y que confiando el timón del Estado a manos firmes y hábiles, nos da el Real Estatuto que acaba de publicarse, y del cual debemos prometernos toda suerte de felicidades: oísteis igualmente el tan deseado decreto para la convocación de Estamentos, y con ellos vamos a ver restablecidas nuestras tan celebradas leyes patrias.

Congratulémonos todos por tamaño felicidad, y gloriémonos al mismo tiempo por la distinción que merecimos empuñando las armas de la patria, con las que sabremos sostener los derechos de nuestra inocente reina Isabel II no menos que los de la heroica Nación a qué pertenecemos. Brillaron vuestras armas entre las filas de los veteranos y lejos de vuestros hogares acosasteis a los enemigos de las luces y de la pública prosperidad. No desmintáis jamás vuestra laudable subordinación y obediencia a las leyes y acendrado amor a nuestra adorada Reina; y seréis más dignos del aprecio que ya merecéis y que os desea vuestro primer comandante Miguel Vinyals"

Discurs realment feixuc, espès i carregat de patriotisme. Aquesta tropa ja havien hagut de barallar-se amb les colles dels “Malcontents” i amb la incipient primera carlinada.

I la festa va acabar:

"Desfiló luego él batallón de urbanos en columna de honor delante de los augustos retratos, dando los correspondientes vivas de ordenanza, fueron repetidos por la alborozada multitud. A una mera invitación de la autoridad  apareció cómo por encanto iluminadas plazas y calles; y rompiendo la retreta la música del indicado batallón en la Plaza Real, recorrió parte de la villa, colocándose  luego debajo de los Reales retratos dónde principio un baile público que duró hasta la madrugada.

Envidiable era la cordial fraternidad qué se echaba a ver entre todas las clases de aquella villa: unos eran los votos, unas las esperanzas. Loor eterno a SS. MM., y gloria y felicidades sin cuento al Heroico pueblo español."


Però no us he fet arribar fins aquí per parlar-vos d’història, no en sé i em limito a fer cerques per les xarxes, però sí que a partir d’aquesta celebració he fet una troballa que crec he de compartir amb vosaltres. Teníem clar els diferents noms de la nostra actual Plaça Vella, fins avui en dia sabíem Plaça, Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Plaça d’Espanya i l’actual títol oficial de Plaça Vella, però, cap la possibilitat d’un altre nom?, un corresponsal de premsa envaït de patriotisme es passa de frenada?, ho heu vist?, sí?, doncs ja ho tenim, una nova nominació per la nostra estimada plaça Major, “PLAZA REAL”.

He estat incapaç, de moment, de trobar-ne més informació, però el cert és que almenys per un curt espai de temps la nostra plaça Vella va ser coneguda arreu d’Espanya coma a “PLAZA REAL”.



Recerques posteriors m'han portat a comprovar que no tan sols la plaça era "Real", també ho era el mateix Ajuntament i fins i tot el senyor alcalde, en aquells moments Agustí Galí.



Fons consultats Premsa Històrica.

Agraïment especial a l’amic Dr. Josep Puy i Juanico.

Publicat el dia 7 d'abril de 2024 per Rafael Aróztegui i Peñarroya.

divendres, 29 de març del 2024

Sabies que...? Fossat de la Vila Medieval, Carrer del Pantà, Carrer de la Unió

 

Sabies que...? 

FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL

Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.   

Aquestes excavacions van permetre localitzar la situació exacta del fossat de la vila medieval i de la situació del portal anomenat Portal de la Font que permetia sortir de la Vila cap a l’actual carrer de la Font Vella.

A la plaça Vella, a terra, davant els edificis de la banda de la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent del de la resta de la plaça. Un llarg tram de tres metres d’amplada que va des del carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que ens marquen per on passava el fossat. A la plaça, davant del carrer de Gavatxons, a terra, hi ha una estructura rectangular, actualment metàl·lica, que ens indica on es van trobar les restes de la porta medieval de la Font o del Camp de la Creu.

A la foto 1, plànol amb la senyalització (negre) dels trams de fossat estudiats.


A la foto 2, moment de la troballa de la base d’una torre del portal de la Font, com podem veure de base quadrada.


A la foto 3, senyalització del tram de fossat de la plaça.


A la foto 4, pas per sota del portal.


A la foto 5, dibuix d’en Mateu Avellaneda, suposo seguin instruccions d’en Salvador Cardús, quan es creia que les torres de les muralles eren rodones i no quadrades com ha quedat ben palès en les poques restes que s’han trobat.

=========================================================================

Sabies que...?

CARRER PANTÀ

Parlem del carrer del Pantà, també dit dels “Campos”

El dia 31 de juliol de l'any 1879, l'Ajuntament acordà que l'encreuament del carrer de Montserrat amb el del Pantà s’hi fessin xamfrans a totes quatre cantonades a fi de fer menys sensible el petit desviament de l'eix d'aquest carrer.

Aquest lloc fins a l'any 1943 era conegut pel “rellotge de sol” perquè en una de les cases que feien xamfrà hi havia un rellotge de sol que va desaparèixer amb l’enrunament de les cases per a fer-hi un difícil industrial.

Aquest xamfrà va ser el primer que es dissenyà en l’urbanisme del XIX a Terrassa.

Foto número 1: vista aèria de la cruïlla Pantà amb Montserrat.

Foto número 2: fragment del plànol del 1919.


Foto número 3: foto del 1940 c., on podem veure que el rellotge de Sol encara es visualitza.

Foto número 4; el mateix indret l’any 2012.


Foto número 5: una captura actual al Google Maps


=============================================================

Sabíeu que...?

CARRER DE LA UNIÓ

Quan parlem del carrer de la Unió, de quina unió estem parlant?

De la unió comercial?, del Casino de la Unió?, de la Unió Tradicionalista?, de la unió de terrassencs molestos per la ZBE?, doncs no, de cap d'aquestes unions, estem parlant de la unió del portal de la Guia amb el portal de Sant Roc.

El segle XVIII i el segle XIX, Terrassa estava envoltada d’una muralla, de manera que per comunicar els dos portals hi havia un camí conegut pel nom de camí de la Unió.

Evidentment per fora muralles es podien comunicar els dos a través de la riera del Palau, però si els portals tenien uns horaris d'obertura i de tancament hom podia necessitar sortir de la vila urgentment i si es trobava el portal de sant Roc tancat, podia intentar-ho a través del portal de la Guia, i viceversa, per tant, era necessari un camí de comunicació dins de les muralles entre els dos portals.

A la foto núm. 1 podem veure en un plànol del 1872, amb blau, el recorregut del Camí de la Unió, i amb vermell l’actual carrer de la Unió.


A la foto núm. 2 hi veiem, en un plànol militar, el recorregut del camí i el lloc on estava la muralla.


A la foto núm. 3 i veiem l’accés al camí de la Unió des del Raval, al mateix temps veiem en groc les cases que es van enderrocar per tal d'obrir actual carrer Unió.


A la foto núm. 4 es veu representat on hauríem d'anar a trobar l'entrada a aquest camí de la Unió abans del 1893.


A la foto núm. 5 una vista actual del carrer de la Unió.

A la foto núm. 6 el recorregut que hauríem de fer actualment si volguéssim imitar els nostres avantpassats per anar des del final del carrer del Peix (Raval) fins al Portal de Sant Roc (avui pl. Anselm Clavé).





PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES

  PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambienta...