Digueu-me
nostàlgic però de mica en mica va desapareixent la Vila de Terrassa. Aquella
Vila, que ha meitat del segle XIX era pionera en la indústria tèxtil i que
estava formada per una sèrie de casals i carrers que encara conservaven un
regust medieval.
Va
desaparèixer la casa Vinyals del carrer Major, Can Julià de la Quadra al carrer
Sant Antoni, la casa Suris del carrer Sant Pere per donar pas al Casino del
Comerç, la casa Ubach del carrer Garcia Humet, la casa Montllor del Passeig engolida
per la Mutua de Terrassa, el carrer dels Banys per donar pas a un carrer de la
Unió que d’aquesta manera va perdre el sentit del seu nom. Vam saber desvirtuar
la plaça Major enderrocant les cases del Castell-Palau, per no parlar de les
desaparicions més recents de l’edifici de l’Agrupació Regionalista a la placeta
de Mn. Cinto Verdaguer, del grup Escolar Torrella de la Rambla.
Vam ser
incapaços de donar una solució adequada al carrer Major i encara sort que no va
prosperar l’ampliació del carrer de la Font Vella. Hem desvirtuat totalment el
carrer de la Vilanova, i tants i tants casos que ens han portat a aconseguir un
centre que pràcticament ja no té res a veure en la Terrassa embrió de l’actual.
I tot això
ve a compte perquè en els darrers dies m’he assabentat de l’imminent enderroc
de dos casals que formen part d’aquesta Terrassa que a mi m’hauria agradat
s’hagués pogut conservar el màxim.
L’un, encara
va per llarg, el de la casa de Can Bosch de Basea al Raval, i l’altre, pel que
es veu més imminent, Ca n'Amat del carrer Sant Pere, en aquest cas amb l’afegit
de la creació d’un nou carrer al centre de la nostra Ciutat.
Sóc molt
conscient de què significa el progrés i, per sobre de tot, els interessos
econòmics dels actuals propietaris, però em fa molta pena que no hi hagi cap
altra solució que no sigui l’enderroc.
Una casa de tres
casals, més un altre afegit posteriorment, que no té cap mèrit arquitectònic
més enllà de ser una casa més que bicentenària.
Les seves
parets no tenen cap valor, però i el que dins hi va passar durant el segle XIX
i principis del XX? Què van aportar a la vila de Terrassa primer i
posteriorment a la Ciutat de Terrassa els seus habitants? Deixeu-me que us faci
un petit resum de la vida de les famílies que la van ocupar per espai de
gairebé dos-cents anys.
A finals del
segle XVIII en Bartomeu Amat i Torres-Falguera, juntament amb la seva esposa
Maria Mercè Galí i Galí, propietaris de Ca n'Amat de la Muntanya decideixen
establir-se a la Vila i ho fan en una casa de tres cossos, al carrer Sant Pere
núm. 25.
Segons el cens de cases i terrenys de l’any 1818, disposen
de dues cases al carrer Sant Pere, la núm. 182 del cens: “Bartomeu Amat i Falguera, casa de 2ª de tres cossos, bona en estat, i
un quartà un picotí conreu secà de 2ª” i la casa núm. 183: “Bartomeu Amat i Falguera, casa de un cos de
2ª dolenta en estat”.
Aquest
quartà i un picotí afegits a la seva casa varen ser els terrenys que, arribant
fins a La Rasa, permeteren temps després a l’Ignasi Amat construir-hi el vapor
Amat.
Fills del
matrimoni Amat Galí foren:
Ignasi, que es casaria amb Emília Brugada i
Just (4 fills)
Teresa (soltera)
Dolors
(morta de nena)
Ramona,
casada amb Tomàs de Sagrera (3 fills)
Elvira
(morta de nena)
Concepció,
casada amb Antoni Casanovas i Ferran (llaner a Sabadell) (4 fills)
Josepa
(morta jove sense descendència) casada amb en Josep Busquets i Solé
Bartomeu (mort jove)
Bartomeu (mort jove)
i Ramón
casat amb Cristina Vilaregut Boguñà (2 fills).
En Bartomeu
Amat i Torres va establir el seu negoci tèxtil al Vapor de la Companyia, situat
a La Rasa cantonada amb Pantà.
Però qui
realment va fer pujar el negoci va ser el seu primogènit, en Ignasi Amat i
Galí.
L’Ignasi va
néixer el dia 1 de febrer de l’any 1817 a la casa pairal del carrer Sant Pere.
Va integrar-se a l’empresa tèxtil que el seu pare tenia dins del Vapor de la
Companyia a La Rasa.
Introductor a Terrassa de la maquinària francesa
Mull-Genny, les més avançades del moment per la filatura.
Va construir, en els terrenys dels jardins de la casa
del carrer Sant Pere 25, i a tocar de la Rasa, la seva pròpia fàbrica, Vapor
Ignasi Amat, que posteriorment (1887) arrendaria a la societat Sala Germans i
que finalment arribaria als nostres dies com a Manufactura Tèxtil S.A.
Ignasi Amat va
continuar la tradició, en participar en totes les grans exposicions industrials
europees: la de París del 1867, la catalana del 1871 i la de Viena del 1873.
Segons les dades que ell mateix dóna, fabricava anualment de 800 a 1 000 peces
de 25 metres cadascuna. La primera matèria era llana espanyola o saxona. La
producció era força variada, segons aplicació, color i qualitat. Per això tenia
maquinària que feia tot el cicle industrial, des del rentatge de la llana fins
al tint i l’acabament del producte.
La
comercialització es realitzava a través de dos dipòsits a Barcelona: una botiga
al carrer del Dormitori de Sant Francesc, núm. 25, que venia al detall, i un
magatzem al passatge d’Escudellers, que venia a l’engròs.
Va ser l’any
1885, formant part del consistori terrassenc, que va forçar la màquina per tal
d’instal·lar definitivament l’enllumenat de gas als nostres carrers.
Així mateix alcalde de la Vila en el bienni 1863-1864. Cofundador del Col·legi Terrassenc. Cofundador de l’Institut Industrial i de la Caixa de Terrassa.
En els fets
del 22 de juliol del 1872 la casa Amat va ser protagonista involuntària d’un
fet. Segons Baltasar Ragón, en el seu llibre Terrassa en el segle XX: “Quan s’entornaven (els carlins) carrer
de Sant Pere amunt, un terrassenc nomenat Masdeu, des d’una finestra del carrer
de la Palla engegà un tret i en ferí un que anà a caure sota la reixa de ca l’Amat,
aquest ferit fou traslladat a l’hospital, on morí poques hores després.”
Tres anys
més tard, el 3 de novembre del 1875, amb motiu de la visita del general Arsenio Martínez Campos a la vila de Terrassa, s’estatjà a la casa Amat del
carrer Sant Pere i allà va rebre la visita de les autoritats, fabricants,
personal militar de la Vila i també fou obsequiat amb un esmorzar.
També consta que en aquesta casa i feu llargues estades el pintor Ramon Martí Alsina, deixant plasmat el seu art en diversos retrats de la família.
Antoni Sala
i Sallés va aconseguir que Ignasi Amat li vengués la finca de Ca n’Amat de la
Muntanya, llavors anomenada Ca n‘Amat de Pagès, l’afegitó de Muntanya seria
posterior, encara que, casualitats de la vida, un temps després el seu fill
Alfons Sala i Argemí es casava amb la pubilla d’Ignasi Amat, Mercè Amat i Brugada.
Per tant, la masia tornava a ser part de la família Amat i de passada, amb la
venda, la família Amat va poder redreçar la seva malmesa economia.
Pare de qui
seria director de l’Escola industrial, en Bartomeu Amat i Brugada.
Morí el dia
30 de març de l’any 1891 a l’edat de 74 anys.
Els fills
del matrimoni Amat Brugada, foren:
Mercè,
casada amb Alfons Sala i Argemí (7 fills)
Bartomeu,
casat amb Lluïsa Montset i Soldevila (10 fills)
Julia, casada amb Joaquim Vancells Vieta (6
fills)
i Paulina, casada amb George Joly (5 fills)
Dels Sala
Amat ja tenim prou bibliografia i no seré jo qui esmeni la plana a ningú, però
podem recordar el llibre Alfons Sala i
Argemí, Industrial i polític 1863-1945, d’en Josep Puy i Juanico i editat
per l’Arxiu Tobella el 1983, i el Alfonso
Sala Argemí, Conde de Egara d’Aurelio Joaniquet, editat per Espasa-Calpe
l’any 1955.
Pel que fa a
la família Joly Amat us remeto al llibre George
y Paulina, Memorias de Esmirna (1882-1905), de Juan Joly Fontanals,
Editorial Albada, 1991
I sí que
voldria fer un petit esbós de què va representar la figura d’en Bartomeu Amat i
Brugada i la seva família.
Neix a
Barcelona el 22 d’abril de 1870 i mort, d’accident laboral, el dia 24 de març
de 1909.
La Lourdes Plans en el llibre “L’Escola
Industrial de Terrassa 1902-2002, cent anys de vida universitària”, ens fa una
extensa descripció del professor Amat i la seva obra, per tant tan sols
remarcaré la seva profunda estima a la indústria tèxtil en tots els seus camps.
Enginyer
manufacturer civil i de mines per la Universitat de Lovaina. Pèrit mercantil,
mecànic i químic.
Treballà a La Maquinista Terrestre y Marítima, a Kürting Hnos., a Torrella Hnos. de Terrassa i va esdevenir director gerent de la
societat Amat i Viver dedicada a la filatura d’estam.
Catedràtic
de vàries assignatures a l’Escola Industrial, entre 1904 i 1908, també va
ser-ne director.
Des d’aquesta
posició va impulsar la creació del Condicionament Terrassenc.
Davant la
dificultat de compaginar les seves obligacions que tenia a la fàbrica,
presentà, el 1908, la dimissió del càrrec de director de l’Escola Industrial. Només
passat mig any, treballant a la fàbrica, li va caure al cap una politja
despresa de l’embarrat, que li va produir una ferida mortal. El dia 24 de març
de 1909 moria, al cap de 39 anys de vida, a conseqüència de l’accident.
La seva mort va ser molt sentida pels terrassencs, i
així ho podem veure reflectit a la premsa de l’època.
Trobareu més
informació en els blogs del Joaquim Verdaguer i el de Jordi Planas.
A pesar de
la seva mort tan prematura, en Bartomeu Amat i Brugada va tenir temps per fer
engendrar a la seva esposa, na Lluïsa Monset i Soldevila, fins a 10 fills:
Mercè Amat
Monset, casada amb Antoni Roig Argemí (5 fills)
Ignasi Amat
Monset, casat amb María Armengol Gall (4
fills)
Emilia (I)
(morta de xarampió a 2 anys)
Paulina (I)
(morta de xarampió amb 1 any)
Julia Amat
Monset, casada amb Antonio Badrinas Sala (3 fills)
Emilia (II)
(morta amb 1 any)
Paulina (II)
Amat Monset, casada amb Antoni Marinel·lo Capdevila (2 fills)
Pilar Amat
Monset, casada amb Francesc Corbera Guix
(3 fills)
Mª Teresa
Amat Monset, casada amb Moisès Torrens Guillemot (2 fills)
Bartomeu
Amat Monset, casat amb Mª Teresa Antolín Aparicio (3 fills)
I per tancar
aquest breu, però intens, recorregut pels descendents d’aquella parella que
decidí deixar la masia de Ca n’Amat de Pagès per venir a viure al carrer de
Sant Pere, i a tall d’anècdota, podem dir que un fill del matrimoni Ignasi Amat
Monset i Maria Armengol Gall, en Bartomeu Amat i Armengol, va ser distingit com
a Terrassenc de l’Any 2002.
Espero que
amb aquest petit passeig per les famílies que varen viure en aquesta casa, hagi
quedat clar el que vull dir quan afirmo que les cases no tan sols tenen interès
per les parets sinó que també, o més, per les persones que allà van deixar la
seva empremta.
Rafael
Aróztegui i Peñarroya
Abril 2018
Fonts
consultades:
Terrassencs
del 1800 – Baltasar Ragón – 1933
Terrassa
Historials i Efemèrides – Baltasar Ragón – 1929
Guia
Industrial de Tarrasa – Francesc Giralt i Serrà - 1901
L’Escola
Industrial de Terrassa 1902-2002 - PLANS, Lourdes - 2002
George y
Paulina (Memorias de Esmirna 1882 – 1905) Juan Joly Fontanals – 1991.
ALFONSO SALA
ARGEMI, CONDE DE EGARA,- Aurelio Joaniquet -1955
ACVOC-AHT
1-1 Cadastre 1818 - Ajunt. Terrassa
Fotos
pròpies i Arxiu Municipal de Terrassa.
Increïble molt bona història i recerca.. és perd tot a no ser de vos que expliqueu i busqueu els nostres orígens com a ciutadans.. gràcies
ResponEliminaNota: a hores d'ara ja està l'edifici cobert amb una malla per començar a enderrocar-lo
Moltes gràcies Joan per les teves paraules.
EliminaSanti Rius Casas: Molt bona recopilació.
ResponEliminaFernando Font de Gayà: Moltes gracies Rafael, amb els teus, tan ben documentats, relats, fas estimar un xic mes la nostre Terrassa, les cases cauran, ja hi ha prou gent que hi posen el seu ajut, però l'esperit del seus ciutadans, no. El que te mes mèrit de tot, es que aquests preciosos treballs, siguin fets per un Sabadellenc.... Moltes gracies de nou, d'un mestís, terradellent.
ResponEliminaMar Romeu Font: Molt interessant, llàstima que no han trobat altres solucions per integrar aquest edificis històrics . A mi em farà especialment pena quan enderroquin la de Can Bosc de Basea, la meva àvia Josefa Masana Bosc de Basea va néixer allà i sempre que hi passo faig una ullada a la capelleta que hi ha a dalt de tot, molta gent ni ho sap que existeix.
ResponEliminaManel Palà Montfort: Molt bona feina Rafel, he disfrutat llegint aquesta part de la nostra història
ResponEliminaMontserrat Bellido Rico: Moltes gràcies Rafael !!!
ResponEliminaUn passeig molt enriquidor !!! cada dia el miro al anar a la feina i fa molta pena com desapareixen o queden malmesos edificis de gran vàlua històrica arquitectònica etc.
M'agrada especialment les pinzellades d'en Bartomeu Amat carrer en el qual vaig viure 30 anys
Com sempre agraïda de saber tantes coses ignorades de la nostra ❤ Terrassa
Et un 🌞
Mingo Ferran: Molt bon relat
ResponEliminaÉs veritat que les cases, l' arquitectura de les edificacions expliquen només una part de la seva història que de fet concebeixen les famílies i les persones .
Però la història i la memòria col·lectiva té molt a veure amb la imatge i la percepció del patrimoni urbanístic i arquitectònic que no estem sabent conservar i adaptar a les necessàries transformacions contemporànies
En el cas de Terrassa estem menyspreant i malmetent el patrimoni dels segles XVII al XIX que per altre banda es el més escàs e la nostra ciutat