TERRASSA VILA CLOSA
Rafael
Aróztegui i Peñarroya
Novembre
2016
Terrassa,
vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se,
primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels
camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant
Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous
carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.
Però,
necessitats de protecció, es comencen a posar noves portes a la Vila i noves
muralles o tanques al final dels nous carrers que van sorgint al voltant de la
ja exvila medieval, i que comença a ser l’embrió de la que en el transcurs del
temps seria la Ciutat de Terrassa.
Us parlaré
de les muralles, portes, i fortificacions, que podríem trobar a Terrassa en el
transcurs del segle XIX.
Qui més qui
menys ha sentit a parlar dels portals de Sant Roc, de la Guia, Portal Nou,
Portal Cremat, i poca cosa més, però Terrassa va arribar a tenir fins a una
quinzena de portes, o portals, per tal d’entrar, o sortir de la Vila.
Evidentment,
si teníem 15 portes, feia falta que de porta a porta existís alguna forma de
tancament per tal que els carruatges i les persones haguessin d’accedir
forçosament a la Vila a través de les portes.
En aquest
dibuix hi veiem la Vila a principis del segle XVIII rodejada, més que per
muralles, per parets de tanca, i el que vindria a ser el Portal Major o de Sant
Roc.
A diversa
documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Terrassa, he arribat a
trobar fins a setze localitzacions d’aquestes muralles.
Deixeu-me
que les 15 portes, i les 16 muralles les anem descobrint a mesura que avanci el
relat.
Com a inici
d’aquest recull de dades, i dates, que he fet en el darrer any, podríem
començar el relat amb un ban que el Comandant d’armes de Terrassa, en Pere de
Casasola, emet el dia 19 de novembre de l’any 1822, i que diu: “Essent precis per mes seguritat dels
habitants de la Vila el variar les hores fins al dia observades per tancar y
obrir los rastrillos y portas de las muralles de la matexa a causa de ser ya de
nit en les que fins ara u ha verificat y el renobar la prohivicio absoluta de
la entrada en esta Vila fortificada de tota persona desconeguda y suspitosa, y
que ninguna solament per lo objecta de demanar caritat y buscar treball; ordeno
y mano:
Que tots los dias al pondrese el sol se
tanquian los dos rastrillos de la Rasa y el de la Quadra. A dos quarts de sis
del vespra tots los demes rastrillos y portals a ecsepsio de las Portillas dels
dos rastrillos del carrer Nou y de la paret dels frares que se tancaran a dos
quarts de vuit, y a dos quarts de nou la Portella de S. Antoni que fins esta
hora quedará oberta. Cuidant los Srs. Oficials de Milicia que al efecta tots
los dias se nombra de recollir las claus y portarlas a casa lo Sr. Comandant de
armas de esta Vila. Las dos portellas dels restrillos del carrer Nou y paret
dels frares de matí se obriran a las sis y a dos quarts de set tocats. Los dos
portillos de la Rasa y de la Quadra no se obriran fins a ser ben eixit el sol.
Los paisans que de dia esta de guardia en los Portals no permetran que persona
alguna entri a dins esta Vila sense portar lo pasaport tocat o refrendat del
dia anterior.
Igualment negarán la entrada a tots los
forasters que atesa la seva procedencia y rutas que haurán practicat, sels fará
algun tan suspitos; com també a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar
caritat o buscar treball.
Finalment sera de la obligació de dits
paysans encarregats dels Portals el notar a la llibreta que al efecto sels ha
entregat, los noms de tots cuants forasters entrian en esta Vila ab animo de
dormir en ella expresant la casa ha on van a pasar y a son temps la sortida y
poble al cual se dirijesen, devent dir a dits forasters que deuran verificar
esta per lo mateix portal que han entrat.
Tarrasa 19 Nov. 1822
NOTA : Lo dir que las
Portellas dels rastillos de carrer Nou y paret del Conben, no se tancaran fins
a dos quarts de vuit, se deu entendrer que a las sis del vespra deuran quedar
tancadas pero que fins a dos quarts de vuit los oficials y sargentos de la
Milicia cuydaran de obrir solament als traginers i altres personas habitants en
la Vila que vinguesin de me de cinc horas lluny”
Aquí ja
trobem portes que no estan al llistat de les clàssiques. Ens parla aquest ban
de la porta de la Rasa, de la Quadra, del carrer Nou, de la Paret dels Frares,
i de la Portella de Sant Antoni. A més ens diu que, a excepció de la portella
de Sant Antoni, tots els portals estan dotats d’uns rastells per tal que els
vilatans que fan guàrdia puguin veure qui vol entrar i quina mercaderia porta.
Exemple de
rastell de les portes. No crec que els de la nostra vila fossin tan
sofisticats, però el destí final era el mateix, veure des de dins qui volia
entrar.
En aquest
plano, de l’any 1874, hi podem veure representada la situació del portal de la
Rasa.
Molt
destacable, també, la documentació que cal tenir per poder entrar i sortir “pasaport
tocat o refrendat del dia anterior”.
Que el
viatger de pas per la nostra vila, havia de sortir forçosament per la porta que
havia entrat.
I que dir de
la prohibició d’entrar a la Vila “ ...
a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.”
En aquest
plano, elaborat segons el padró de l’any 1819, hi podem veure els 22 carrers
que tenia la Vila.
1 Rutlla, 2
Portal Nou, 3 del Vall, 4 de Baix, 5 del Forn, 6 Bastard, 7 Cantarer, 8
Mosterol, 9 Plaça, 10 Major, 11 Parres, 12 Cremat, 13 Gavatxons, 14 Raval, 15
Bitlles (Palla), 16 Font Vella, 17 Puignovell, 18 Sant Pere, 19 Nou, 20 Cases
d’en Paz, 21 Cases del Diaca, 22 Sant Antoni.
Per fer-nos
una idea aproximada del que era la nostra Vila, podem donar una ullada al resum
del padró de l’any 1824. Ens diu que a Terrassa hi viuen 2.149 homes, i 2046
dones, que fan un total de 4.195 terrassencs i terrassenques
Estem als
anys 1823 i 1824. La Vila va creixent i els veïns tenen necessitat d’accedir a
l’exterior per altres llocs que no siguin els portals ja establerts. Diferents
vilatans demanen permís per obrir portes cap a l’exterior i així trobem als
batlles Miquel Vinyals i Galí (1823), i Josep Mauri I Suris (1824) concedint permisos a:
“Providencia a quienes se les ha permitido abrir Portales
en la Muralla:
Dia 27 noviembre 1823: a Jaime Oller
el portal que dá a su casa.
Dia 29 noviembre 1823: a Galí el del
callejón de la Rasa.
Dia 10 diciembre 1823: a la viuda
Parés, o Font, el del huerto de la Rasa.
Dia 10 de marzo 1824: a José Oller el
del patio que tiene fuera la puerta de San Francisco.
Dia 26 marzo 1824: a D. Salvador
Vinyals en la pared inmediata al Portal de S. Roque.
Dia 8 abril 1824: a D. Pablo Busquets
el del huerto de la Rasa." (Document històric no. 480)
I a partir
d’aquest document ja tenim un nou portal per afegir a la llista, es tracte del
portal de Sant Francesc.
Aquestes portes que s’obren no són públiques,
són per ús particular, i que com veurem més endavant no aporten més que molts
problemes a futurs consistoris.
La
conservació i millora d’aquestes muralles, portals, i fortificacions,
ocasionaven unes despeses que el consistori no podia assumir, i per tant havia
d’acudir als vilatans amb més possibles per tal de fer front a tots els
pagaments que es produïen.
La
repartició d’aquests cobraments no eren del gust de tots i més d’un havia
protestat directament a la Diputació per tal que es fes justícia. Aquest és el
cas d’en Josep Antoni Busquets.
La Diputació
li dóna la raó i envia un ofici al Batlle Vinyals que diu:
“Diputacion de Barcelona
Seccion de contribuciones
La queja producida por José Antonio
Busquets, y el modo violento y amenazador con que ha tratado VI. de ecsigirle
las cien libras para las obras de fortificacion de es Villa; sin embargo de lo
dispuesto en 30 de noviembre ultimo: han conmovido a esta Diputacion
Provincial, que si bien pudiera desplegar toda la energia y firmeza
correspondientes a tales procedimientos; ha querido con todo limitarse a
prevenir a VI. Suspenda inmediatamente toda gestion contra el referido
Busquets, y esponga los motivos que ha tenido para contrariar la providencia
que con la indicada fecha de 30 de noviembre se comunicó a este Ayuntamiento
constitucional.
Dios guarde a VI. Muchos años.
Barcelona 2 de abril de 1823.
El Intendente Presidente: José
Camps.”
Aquesta
carta ens parla del caràcter molt particular que tenia en Miquel Vinyals i
Galí.
Del permís
que al novembre de 1823 es dóna a Jaume Oller, he trobat el document (DH 482)
amb les condicions per tal d’obrir la porta:
“Registro de Decretos sobre aperturas
de puertas en las Murallas de la Villa de Tarrasa:
Se concede facultad al suplicante (Jaume
Oller) para abrir el portal que solicita en la Muralla, y que dá en su misma
casa, con la condición de que las puertas sean reforzadas a satisfaccion del
Ayuntamiento, y bajo la multa de 15 reales por la primera vez que quede abierta,
y privacion de volverla a abrir en caso de reincidencia. De que se cierre a la
hora que se cierren las puertas principales de la Villa.”
A la propera
entrada farem un salt de setze anys i anirem fins a l’any 1840 per tal de saber
quines portes noves han aparegut de sobte sense que el consistori en tingui
notícia.
Arribem a
l’any 1840. Presideix el Consistori en Bartomeu Amat i Torres.
Al diari El
Constitucional, que es publica a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un
corresponsal que signa amb el pseudònim de”El Abassi”, ens parla de la forta
degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat
de conservació i a unes fortes tempestes: “De
Tarrasa nos remiten el siguiente escrito:
METEORO SINGULAR.
En
los primeros dias de este mes se han notado en esta poblacion variaciones
atmoféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las
mieses de estos alrededores, si que tambien sopló por algunos minutos un recio
viento E. N. E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su
violencia, o por su propiedad específica derribó en un instatnte la
fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón
nacional de esta villa, y la del síndico procurador de nuestro moderantísimo
ayuntamiento; dejando en tal disposición a toda la fortificación, que a
imitacion de las dos citadas casas se va pulverizando por instantes, al no
hallarse un neutralizador de las propiedades de tal viento. Y como el que debe
buscarlo influido quizás por el mismo metéoro, se ha olvidado de ello; espero
de la caridad del público, que el que sepa un medio, no solo para solidar de
nuevo la fortificacion de esta villa, sí que tambien para desalucinar al que
tiene obligacion de conservarla intacta e igual en todas las casas sin
distincion de persona, que se sirva avisarlo a este un seguro servidor.
Signat: El Abassi.”
En aquesta
publicació trobem les primeres pistes que ens porten a deduir que hi havien
cases fortificades. Més endavant, en una acta del ple, i trobarem un llistat
d’algunes d’aquestes cases.
També hi
trobem que el dit corresponsal no està gaire d’acord amb l’actuació d’en
Bartomeu Amat i el tracta d’al·lucinat.
El ple de
l’Ajuntament del dia 9 d’agost de 1840 també tracte del tema de les muralles
que feien de Terrassa una vila closa:
“En la Villa de Tarrasa a los nueve
de agosto de mil ochocientos cuarenta: Reunidos
los Srs. D. Bartolome Amat, D. Tomas Rovira, D. Francisco Vidal, D. José
Negrevernis, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prats, D. Francisco Viñals, D. Martín
Trias y D. José Ros, resolvieron hechar un bando para que se conserven los
muros que han servido para la fortificacion de esta Villa, imponiendo la multa
de doscientos reales a qualquiera que abra puertas en los citados muros, o haga
la mas leve variacion en ellos sin permiso del Ayuntamiento; y lo firmaron de
que yo el infra secretario interino doy fe.”
Novament
serà el ple, en aquest cas del dia 11 d’octubre de 1840, el que ens aportarà
noves pistes de les fortificacions:
“... reunidos en sesion
extraordinaria acordaron unanimes pagar mensualmente acada uno de los dos serenos ocho pesetas y
media y al sepulturero José Barnadas por el cuydado de cerrar y abrir las
puertas de San Pedro, de la Quadra y del Rey cinco pesetas, cuyas cantidades se
satisfaran de los ahorros del alumbrado y demas obligaciones que estan al cargo
del Ayuntamiento, y solamente ecsisitirá esta obligacion hasta la proxima
renovacion del Ayuntamiento, y lo firmaron de lo que doy fe...”
I com aquell
qui no vol la cosa ja hem trobat una nova porta, la porta del Rei.
Fem un resum
de les portes trobades fins aquest moment: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou,
Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, i
l’afegit avui, Portal del Rei. Fins a arribar a quinze encara ens en falten
quatre.
Però
continuem l’any 1840, el nostre ajuntament sembla que ha llegit l’article abans
publicat, i fent cas de les queixes d’uns quants veïns, en el ple del dia 15 d’octubre
acorda:
“Reunidos en sesion ordinaria los abajo firmados acuerda unanimes
despues de oidas las reclamaciones de varios vecinos derribar los Puentes de la
calle del Vall, de casa Torras de la Plaseta, de entre la Casa de Ros y ..., de
la antigua sala Capitular, de la calle de la Font Vella, de la calle dels
Corrals, de la calle Nueva, de la casa de Antonio Badrinas, de la Casa Vitona,
de la caseta de Pi, los fuertes de Casa Viñals, y de la pared de Oller en la
calle de San Jayme, las garitas de casa D. Salvador Viñals, y de Pablo
Plantada, y las pequeñas fortificaciones de casa Gloria, casa Puig y casa Lliga.
Vender al publico subasta los
materiales pertenecientes al Comun y depositar su precio hasta nueva
resolucion.”
Quan ens
parlen de ponts hem d’entendre uns arcs que unien dues façanes contraposades.
En la meva entrada al blog “Un arc al carrer de la Unió” queda explicat, quan
els propietaris del carrer sol·liciten poder enderrocar “un puente” que hi ha a l’entrada del carrer i més endavant demanen
permís per enderrocar el “arco”
mencionat.
Seguint amb
el relat arribem al dia 27 d’octubre a on trobem que la subhasta del material
de l’enderroc no ha tingut cap postor i el Consistori decideix: “En la Villa de Tarrasa a los veinte y
siete de octubre de mil ocho cientos cuarenta. No habiendose presentado postor
para la compra de los puentes cuya venta se resolvio en la sesion de quince del
propio mes, los mismos señores D. Bartolomé Amat, D. Tomas Rovira; D. Francisco
Vidal, D. José Oriol Negrevencio, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prat, D.
Francisco Viñals, D. José Ros y D. Vicente Riu, han resuelto unanimes
derribarlos a destajo por doce duros a Miguel Puig y depositar los materiales
en la antigua sala capitular y lo han firmado lo que certifico.”
I entrem a
l’any 1841. Aquest any toca presidir el Consistori a Josep Maurí i Poal. El nou
Consistori es troba amb un garbuix de portes particulars a les muralles i a
l’acta del ple del dia 4 de febrer el secretari ens explica què: “se presentó Juan Aguilá pidiendo se le
permitiera abrir la puerta ecsterior de su casa que la tiene en la Muralla por
haver permitido tenerla abierta a
Salvador Pous.
Se ha resuelto no acceder a la demanda
de Aguilá y prevenir a Pous que vuelva a tapiar el portal que había abierto
bajo la multa de trescientos reales”.
Veient que
la qüestió de les portes obertes a les muralles, pels particulars, estava una
mica enredada, en el ple extraordinari del dia 6 del mateix febrer decideixen:
“suspender la providencia dada contra
Salvador Pous en la sesión del dia cuatro y llamar a los que hasta el dia
habian abierto dichas puertas para que dijesen si tenian permiso a ello”.
Així ho fan,
i en el ple del dia 11 de febrer es presenten: “Agustín Galí (a) Treballs, Tal Ballbé (a) Poaté y Salvador Pons y han
sido interrogados para que dijeren si tenian permiso del Ayuntamiento anterior
para abrir sus puertas de la huertas que dan a la muralla ecsterior a lo que
han contestado que ningun permiso tenian y que si las habian abierto era porque
otros lo habian hecho y en particular el Sr. Oller. Se resolvió que debian
cerrarse tantas cuantas puertas se hubiesen abierto en la muralla”.
Amb aquesta
resolució deixaven solucionat, de moment, la història de les portes de les
muralles obertes pels particulars.
En el mateix
ple es pren l’acord de “dar cuarenta
reales mensuales a José Barnadas (a) Bey para cerrar las puertas publicas de la
Villa eccepto la de la Guia”.
Fins aquí hem
parlat de portes i muralles, i si recordeu també vàrem parlar de ponts i
fortificacions en general, però a l’acta del ple del dia 3 d’abril, recordeu
estem l’any 1841, hi trobem: “A los tres
dias del calendado mes (abril) reunido el Ayuntamiento en sesion extraordinaria
a resuelto no derribar el tambor que hay en la plaza de la Creu Gran como
acaban de solicitarlo Juan Salas y Juan Aguilar”.
I que era
aquest “tambor” que hi havia a la Creu Gran?, ni més ni menys que una
fortificació cilíndrica, construïda amb totxos, normalment afegida a alguna
casa, ja sigui a nivell del carrer com adossada a un pis, i que servia per què
una, o dues persones, poguessin vigilar, i si fos el cas foragitar, possibles
intents de penetració a la Vila per part de persones armades amb no massa bones
intencions. Més endavant trobarem altres “tambors” repartits per la Vila.
A la foto hi
veiem un “tambor” a Can Figueras del Mas.
Saltem al 17
de juny i trobem en el ple d’aquell dia que: “Francisco Vinyals pide se le permita abrir una parte de la Muralla por
quince dias. Se le ha negado”.
En el ple
del dia 11 de juliol s’aprova: “Así
mismo se ha determinado pasar las puertas del Portal de la Rasa al de S. Roque
y a cual fin queda comisionado D. Jayme Marinelo”.
A l’acta del
ple del dia 29 de juliol hi trobem algunes novetats: “Presentose un memorial de José Marcet y Gabriel Roca, pidiendo el
derrivo del cuerpo de guardia de la Puerta de Sto. Domingo.
Resolucionose no ha lugar.”
I que hi trobem
de nou?, un parell de coses molt interessants, en primer lloc que ja tenim la
porta que fa dotze, la porta de Sant Domènec, i que almenys algunes portes hi
tenien adossades un cos de guàrdia o fortificació. Aquestes fortificacions, com
ja veurem, adquiririen molta importància l’any 1872 amb motiu de la tercera
carlinada (1872 – 1876).
En aquest
dibuix de Mateu Avellaneda veiem dues coses interessants. Una el Marc de la
porta de sortida cap a Sant Pere, i a la dreta la fortificació que la
defensava.
Com ja he
comentat, les portes que els particulars obrien a les muralles, portaven de
corcoll a les autoritats vilatanes, i d’aquesta manera trobem en el ple del dia
1 d’agost:” Se resolvió que así como se
habia de publicar un pregón para que las puertas que dan a la muralla esten
precisamente cerradas toda la noche: se haga avisar por un alguacil a los que
cuidan de cerrarlas que si no lo verifican en los terminos indicados se
mandaran aparedarlas”.
És a dir,
ara ja no amenacen amb multes, ara ja estan decidits a tapiar-les directament.
El 8 d’agost
en Gabriel Roca insisteix en el tema de l’enderrocament del cos de guàrdia de
la porta de Sant Domènec, i el consistori li respon què passarà la seva petició
a “la Comisión encargada del ramo
político”, una forma molt fina de dir ja t’ho mirarem.
El 12
d’agost es presenta en Joan Clapés al ple per denunciar a Pau Boada: “Presentose enseguida Juan Clapés para
manifestar las quejas a que ha dado lugar una puerta que tiene Pablo Boada para
entrar en su campo, hallandola con frecuencia abierta. Se le dijo previniese a
Pablo Boada que si se hallaba otra vez abierta dicha puerta que se le mandaria
tapiar”.
El 19
d’agost l’acta del ple reflecteix un fet que em despista una mica: “Presentose Jayme Casanovas con un papel
que contiene seis nombres y piden abrir una puerta en la calle de Santo
Domingo.”
Si demanen
permís per obrir una porta al carrer de Sant Domènec, la porta ja esmentada
anteriorment, amb cos de guàrdia inclòs, on estava situada?
En Baltasar
Ragón, en el seu llibre Els Carrers de Terrassa l’Any 1900, i parlant d’aquest
carrer, ens explica que segons consta en un document de l’Arxiu Municipal, i en
data d’11 d’abril de 1836: “Es entregat
al Segimon un llum de braç per la guàrdia del Portal de Sant Domènec”, però
el mateix Ragón a continuació ens diu: “amb
data 3 de setembre de 1843 els veïns del carrer demanaren permís a l’Ajuntament
per enrunar la paret de tanca de l’extrem de dit carrer, a condició de
tornar-la a construir en cas necessari”.
Era el
carrer de Sant Domènec un carrer amb un Portal a un extrem i una paret a
l’altre? O quan parlen de paret es refereixen al Portal? O el Portal es va
tapiar i es va convertir en paret? Ho haurem de deixar aquí per què ja no trobarem
cap més referència al tema.
1 d’octubre
de 1841. Estem a punt de descobrir com funcionava la història de les muralles.
L’acta del ple d’aquell dia ens diu: “...
un memorial de D. Juan B. Galí y Suris en que pide se le permita abrir un
portal en el tabique sito al estremo de la calle de San Lorenzo por estar en
tratos para comprar treinta naves para casas ofreciendo poner puertas de su
cuenta. Se resuelve que solo en el caso de empezar a construirse las casas se
le concede lo que el pide debiendo poner puertas a satisfacción del
Ayuntamiento con la obligación de tapiarla siempre que el Ayuntamiento lo tenga
por conveniente.”
Aquí ja
trobem referència a una muralla concreta, la de l’extrem del carrer Sant
Llorenç, extrem que hauríem de situar, com a molt, a l’alçada de l’actual
carrer Suris.
I també ja
podem deduir que els carrers nous que se n’anaven obrint, i els vells que
s’anaven prolongant, tots tenien al final una muralla, o tapia, per tal que les
persones haguessin d’entrar, i sortir de la Vila per les portes oficials,
portes que estaven vigilades.
I finalment,
i per acabar aquesta quarta entrada al blog de TERRASSA VILA CLOSA, anirem al
ple del 17 de novembre, però ja de l’any 1842, per tal de descobrir una nova
porta, que serà la que fa tretze.
Aquest ple
està presidit per n’Agustí Galí i Galí, i a la seva acta hi trobem: “Sesion ordinaria de diez y siete de
noviembre de mil ochocientos cuarenta y dos. Reunidos los Srs. Abajo firmados.
Se presenta una cuenta de Jayme Serra por desmonte de terreno en la puerta de
San Juan”.
La porta que
fa tretze és la porta de Sant Joan.
L’any 1843,
a resultes del bombardeig de Barcelona ordenat pel regent Espartero, Barcelona,
junt amb altres ciutats, es va revoltar i es creà la Junta Suprema Provincial.
Terrassa, com de costum, es mantingué neutral, però la Junta exigí al batlle
Miquel Vinyals que es reunís la Milícia Nacional per adaptar el lema: Constitució
1837, Isabel II i Junta Central, i
l’amonestava amb una gran responsabilitat, en el cas de no executar dita ordre.
El dia 17 de
setembre de l’any 1843, reunit el consistori, i després de discussions varies,
s’acorda: reedificar de seguida les portes de les muralles, tancar-les durant la
nit, posar un retén de gent armada en els fortins i instal·lar un vigia a la
Torre del Palau.
Deixeu-me
fer un afegit molt important. Descoberta de darrera hora. Això és un no parar.
27 maig 1847
Després
d’una visita dels revoltats, dits “Els Matiners”, el Comandant d’armes, lliurà
un ofici perquè es fes tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i
Sant Doménec i perquè s’utilitzi la Porta de la Rasa.
Resulta que
no eren quinze el total de portes. Acabo de trobar la setzena!
Ple del dia
5 de gener de l’any 1854: “Por ultimo se
presentó Miguel Clapés manifestando al Ayuntamiento el mal estada en que se
hallaba la calle que baja de la puerta de San Jaime y la prevision que habia de
repararse por razon de los fuertes aguaceros y continuas avenidas de agua ...”
I ja tenim
una nova porta per afegir al llistat, la Porta de Sant Jaume.
Resum de
portes trobades fins avui en dia: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat,
Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, Portal
del Rei, Portal de Sant Domènec, porta de Sant Joan i porta de Sant Jaume.
Un total de
catorze portes o portals fins aquest moment.
Fem un salt de
18 anys en el temps. Les actes dels plens d’aquests anys no ens proporcionen
informació rellevant sobre el tema muralles i portes, però ha esclatat la dita
Tercera Guerra Carlina. Isabel II està a l’exili i trobem al davant de la
monarquia a Amadeu I de Savoia.
Els defensors
de Carles VII, pretendent del tron d’Espanya, provoquen la rebel·lió i Jaume
Castells s’alça en armes a Catalunya i seria el que, al capdavant d’uns
cinc-cents revoltats, provocaria els fets de Terrassa que coneixem com a fets
del 22 de juliol de 1872.
Jo no sóc historiador i no penso afegir res més a aquesta narració, però he fet aquesta introducció per explicar el perquè i el com del que ve a continuació.
- Som a 19 de maig de 1872 i l’alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira, fa publicar un ban on diu:
“D. Jaime
Vallhonrat Alcalde Constitucional de Tarrasa.
Hago saber: que
para atender a la vigilancia de esta villa en las actuales circunstancias y
prevenir cualquier ataque que los facciosos pudieran intentar, he acordado lo
siguiente:
1º Cuando
desde la torre de la Iglesia se vean venir tropas a esta villa se tocarán dos
campanadas y se pondrá una bandera amarilla en el campanario que con su
situación marcará la parte por donde vengan dichas tropas.
2º Cuando
desde la indicada torre se descubra gente desconocida se indicará por medio de
seis campanadas y bandera también amarilla colocada de manera que indique la
dirección por donde quiera entrar en la población.
3º Cuando
desde la torre de la Iglesia se descubra el enemigo que se acerca a esta villa
se tocarán doce campanadas, y se pondrá bandera encarnada con objeto de indicar
el punto por donde vienen y al mismo tiempo para que todas las personas que
tengan armas en defensa de la población, acudan a los sitios designados para
tales casos.
Tarrasa 19 mayo
de 1872”
Convençuts
que les muralles i fortificacions de la Vila estan molt deteriorades, i
que de poc servirien en cas de l’atac de les bandes faccioses, en el ple del
dia 9 de juny del mateix any el Consistori decideix: “En seguida hizo
presente el Sr. Alcalde que la facción carlista en esta comarca en vez de
menguar aumenta y en su consecuenciia que creia del caso hacer algunas
fortificaciones en los puntos estrategicos de la villa y las listas de todos
los individuos con quienes se puede contar para mantener el orden con expresión
de los puntos por donde cada uno deba parapetarse en el peligro, debatiose
sobre esta proposición y se acordó por unanimidad autorizar al Alcalde a fin de
que, creandose una comisión mixta, compuesta de los concejales Srs. Bosch,
Guillemot, Matalonga y Torres Falguera y los vecinos que designe una reunión de
mayores contribuyentes convocada al efecto para mañana lleve a cabo las obras
de defensa que tenga por conveniente en los puntos que crea mas a proposito y
que el gasto que ocasione se pague de fondos municipales incluyendose en el
presupuesto del año próximo.”
De les
decisions d’aquesta comissió de fortificació gairebé res he pogut trobar entre
els plecs de documents històrics que es conserven a l’ACVOC – AHT.
Però si
existeix un plano de la Vila, obre d’en Miquel Curet, on se senyalen els punts
a fortificar, les barricades, els tambors, les portes, i altres sistemes de
fortificació que cal fer, o reconstruir, per tal de que la Vila sigui fàcilment
defensable pels vilatans en cas d’un atac de bandes carlistes.
Llàstima que no
hagi pogut trobar la llegenda d’aquest plano per tal de poder identificar
clarament a on es feia un tipus de fortificació o una altra.
És evident que
varen arribar tard, ja que, com he dit anteriorment, el dia 22 de juliol, un
mes i escaig després de prendre la decisió de formar la Comissió de defensa,
les tropes carlistes entraren a Terrassa, en tren i pel carrer del Nord.
Ja he explicat
que hi ha poca informació sobre el que i el com es farien les fortificacions,
però sí que sortosament es conserven les factures que diversos industrials del
ram de la construcció passen a l’Ajuntament per tal de ser cobrades.
A l’ACVOC – AHT
, en l’apartat de DH (documents històrics), i a la UI 109 c3 hi podem trobar:
RELACIÓ
FACTURES OBRES FORTIFICACIÓ 1872
“Factura de
material de construcció de Francisco de A. Gibert del 10 de setembre de 1872
per import de 2.166 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura de
material de construcció de Domingo Matalonga del 9 de setembre de 1872 per
import de 6.691 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura de
feina de manyà de Francisco Marcet Cadena del 24 d’agost de 1822 per import de
1.523 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura per
material de fusteria i col·locació de José Tiana del 8 de setembre de 1872 per
import de 8.029,29 confirmada per Miquel Curet.
Factura per
subministra de cal de Ignacio Amat del 30 d’agost de 1872 per import de 2.935
rals.
Factura per
subministra de guix de Isidro Turu del 30 d’agost de 1872 per import de
693 rals.
Factura per
fusta proporcionada per Baltasar Germain del 13 d’agost de 1872 per import de
2.005 rals.
Cinc factures
per jornals de carro per transport de materials presentades per Pantaleón
Montserrat el dia 1 de setembre de 1872 per import total de 1.425 rals.
Quatre factures
per jornals de carro per transport de materials presentades per Ignacio Amat
l’agost del 1872 per import total de 1.020 rals.
Quatre factures
per jornals d’arrancar i garbellar sorra de la riera, de Tomàs Serra,
presentades l’agost del 1872 per import total de 210 rals.
Quatre factures
per jornals de paleta presentades per Buenaventura Baltà, l’agost del 1872, per
import total de 2.265 rals.
Quatre factures
per jornals de paleta presentades per Geronimo Torrella, l’agost del
1872, per import total de 1.350 rals.
Tres factures
per jornals de paleta presentades per José Torrella, l’agost del 1872, per
import total de 1.528 rals.
Quatre factures
per jornals de paleta presentades per Domingo Matalonga, l’agost del 1872, per
import total de 3.823,50 rals.
Tres factures
per jornals de paleta presentades per Pere Comerma, l’agost del 1872, per
import total de 1.198 rals.
Tres factures
per jornals de paleta presentades per Francisco Aymerich, l’agost del 1872, per
import total de 1.610 rals.
Tres factures
per jornals de paleta presentades per Francisco Llach, l’agost del 1872, per
import total de 934 rals.
Tres factures
per jornals de paleta presentades per Joan Puig, l’agost del 1872, per import
total de 1.178 rals.”
El més
interessant d’aquestes factures és que a través de les seves partides, els
industrials ens van relatant a on, i en què, han fet servir els materials que
més endavant detallaré.
Així és com
podem fer la relació de portals de Terrassa que es varen arranjar, i reforçar:
Sant Pere, Quadra, Rei, Guia, Rasa,
Sant Domènec, Sant Joan, portalet Era de Dalt, carrer Vinyals, del carrer del
Nord, porta Camí del Castell.
Aquí trobem
tres portals nous per afegir a la llista de portes i portals de la Vila:
portalet Era de Dalt, portal del carrer Vinyals, i porta del carrer del Nord.
De la porta del
carrer Vinyals disposo d'una foto:
I també podem
fer un resum de forts i fortificacions construïdes, o reformades l’any 1872:
Fort del clos
del Barba (a) Palma, Torre de la Carretera
Fort de cal
Masià, Fort del portal de Sant Roc, Fort del Portal de la Guia, Fort del carrer
Sant Llorenç, Fort del carrer Sant Pere, Fort del Pachau o Girbau, Fort del
pont de Sant Pere, Fort de l’extrem del Passeig, Fortificació del Germain,
Fortificació del Convent, Fortificació del local del CENTRO, Portes del carrer
de la Cisterna, Fort del Col·legi.
Del fort del
pont de Sant Pere tenim una foto d'Adrià Torija a on es pot veure al fons de la
imatge.
I com a
muralles fetes noves o reforçades hi trobem:
Muralles dels
extrems dels carrers Mas Adei, del Nord, Sant Valentí, Sant Leopold,
Montserrat, Raval, Cisterna, Era Alta, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant
Quirze, Torre, de la Riba, Castell, i patis de la Presó.
Com a dada
curiosa es pot detallar quin material es va fer servir i quants jornals de mà
d’obra es va emprar en el total de les obres:
MATERIAL EMPRAT
EN LES OBRES DE FORTIFICACIÓ
AGOST –
SETEMBRE 1872
maons
14.500
maons de
1a
6.410
maons de
2a
3.400
maons
dobles
1.300
toves
27.700
toves
dobles
500
corbes
12
teules
3.900
maó pitxolí
14.700
Portadores de
calç
587
Portadores de
guix
198
Jornals carro 2
cavalls
34’50
Jornals carro 1
cavall
41’50
Jornals de
paleta
608
Jornals de
peó
596
Arrancar i
garbellar arena 21 jornals
En aquest
llistat hi hem d’afegir fusta per fer escales, tapes de comuna, llits, portes i
altres aplicacions. També tota la part de serralleria, claus, golfos, planxes
de ferro per reforçar portes, panys i forrellats.
També podria
ser un bon estudi desgranar factura per factura per tal de fer-nos més idea del
volum arquitectònic de cada fort, o fortí, que protegien la vila de Terrassa.
Tot això té un
cost molt elevat per un Ajuntament curt de recursos, i per bé que es fa una
contribució especial entre els “mayores contribuientes”, segons
sembla el recaptat no arriba per pagar-ho tot i d’aquesta manera ho expliquen
en el ple del dia tres de novembre:
“Diose cuenta
de una instancia de D. Ignacio Amat, D. Lázaro Ullés, D. José Trias y otros en
la cual, como individuos de la Junta creada para allegar recursos con los que
hacer frente a los gastos de las obras de defensa de esta villa, piden que,
accediendo el coste de todas ellas a nueve mil doscientas diez y nueve pesetas
veinte y cinco céntimos y no habiendo recaudado mas que ocho mil noventa y una
pesetas setenta y cinco céntimos, se sirva el Ayuntamiento disponer de fondos
del comun el déficit de mil ciento veinte y siete pesetas cincuenta céntimos, y
el Ayuntamiento acordó: pase a informe de la Comisión de presupuestos y
contabilidad.
En seguida el
Sr, Presidente manifestó que los últimos aguaceros habian causado desperfectos
en los cimientos y tejado del tambor que existe en el extremo de la calle de S.
Pedro para la defensa de la población los cuales era urgente reparar con fondos
del Ayuntamiento y este acordó por unanimidad: que se proceda
inmediatamente a reparación de la manera expresada, encargandose la Comisión de
obras de llevarla a cargo.”
A continuació
uns quants exemples de les factures a les quals la Junta de Defensa va haver de
fer front.
Com que a mi no em quedava molt clar això
del golfos, ho he anat a buscar al diccionari de l’IEC i he trobat l’explicació
que us poso a la foto.
Pel vist fins ara ens queda clar que
Terrassa és una vila closa pel fet de tancar les portes de les cases que donen
als afores, horts, camps. Es tanquen alguns carrers i en altres si construeixen
portals amb portes reforçades amb planxes de ferro. Es construeixen forts,
fortificacions, tambors, tambors volats, barricades i muralles amb espitlleres.
A la foto hi veiem la muralla amb
espitlleres i les restes del fort del límit del Passeig, a tocar del torrent de
Vallparadís.
Representació de la fortificació del Passeig
en el plano de M. Curet.
Com ja he deixat dit en anteriors entrades,
la falta de la llegenda del plànol de l’any 1873, signat per Miquel Curet, no
em permet situar exactament totes aquestes construccions.
Aquesta fortificació estaria situada en
terrenys delimitats pels carrers Cervantes, Sant Llorenç, i Sant Leopold.
Però seguim amb la relació cronològica dels
fets.
A l’acta del ple del dia 21 de setembre de
1873 hi trobem:
“Leyose una
comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa y la cuenta justificada
de los gastos que ocasionaron las obras de fortificación llevadas a cabo en la
misma, importante once mil nueve cientas treinta pesetas treinta y nueve
céntimos, solicitando la aprobación de la Municipalidad y que esta se sirva
poner el visto bueno en dicha cuenta formalizada por segunda vez a fín de que
reuna las formalidades prescritas en ela cuerdo de la Diputación provincial de
diez de Enero último; y parándose a deliberar acerca del particular, teniendo
en consideración que la cuenta repetida es igual en el fondo y en las
cantidades a lo que ya aprobó el Ayuntamiento en sesión de veinte y dos de
Junio del presente año, acordó la Corporación municipal por unanimidad queda
aprobada de nuevo la cuenta de los gastos de fortificación de la presente villa
formalizada por la Comisión de fortificación y defensa, y póngase en ella el
visto bueno del Cabildo Municipal.
A partir d’aquí hi ha l’aprovació de diferents pagaments per
reparacions a les fortificacions.
El 9 de novembre, després d’uns canvis en la formació del consistori,
que segueix presidit per l’alcalde Vallhonrat, es pren la següent decisió:
“...teniendo en cuenta que todavia
funciona la Junta de fortificacion y defensa nombrada por el Ayuntamiento
anterior, acordose por unanimidad: que cese desde este momento y en adelante
constituiran la Junta de fortificacion y defensa de esta villa, el Comandante
Militar, el Alcalde popular, y los concejales D. Mariano Astals, D. José Tiana,
D. Tomás Mas y D. Francisco Mata. Este último con el caracter de tesorero;
despues de lo cual se levantó la sesion.”
Saltem a
l’any 1874, i veiem que les obres de fortificació no s’aturen com o demostra
els comptes que la Junta de Fortificació porta al ple del dia 29 de gener:
“Diose cuenta de una comunicación de
la Junta de fortificación y defensa de esta villa acompañando la cuenta
justificada de los gastos ocasionados por las obras de fortificacion llevadas a
cabo en la presente localidad, desde el primero al veinte y dos del actual,
importante tres mil trescientas cuarenta y una pesetas diez y ocho céntimos,
solicitando la aprobacion de la Municipalidad
y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta y despues de un
rato de deliberar, encontrando el Ayuntamiento conforme y arreglado en todas
sus partes la cuenta, acordó por unanimidad; queda aprobada y pongase en ella
el Vº. Bº. Del Cabildo Municipal.”
L’ historiador Enric Sanllehí i Bitrià, en el seu article “L’impacta de
la tercera guerra carlina a Terrassa”, publicat a la revista Terme 16, 2001,
pàgina 145, ens diu què el 3 de març queda patent la precarietat de recursos
del consistori.
Pot comprovar-se en la nota
que la Comandància
envia al Capità General informant-lo que l’ajuntament no té recursos per fer més fortificacions.
Del malament que anaven les finances, tant
al consistori com a la Diputació, n’és una bona mostra aquest acord del ple del
dia 5 d’abril: “Inmediatamente el Sr. Presidente manifestó que habia sido llamado por el
Exmo. Sr. Presidente de la comisión provincial el cual le instó para que la
Municipalidad hiciese efectivos los decubiertos que tuviese con la Diputación y
que a su entender debian pagarse tres trimestres del cupo que corresponde a
esta Villa en el reparto del repetido cuerpo provincial de 1873 y 1874 , únicos
que se adeudan, deduciendo la suma que este acordó abonar a Tarrasa por obras
de fortificación llevadas a cabo. Acordolo así el Ayuntamiento por unanimidad y
como quiera que los tres trimestres referidos ascienden a 5235’15 pesetas , y
que la suma que la comisión provincial, en sesión de 4 de febrero último acordó
abonar por el espresado concepto de obras de fortificacion, a 3.985 pesetas,
acordose también por unanimidad, hacer efectiva la suma de 1.250’15 pesetas que
es la diferencia, quedando autorizado para llevar a cabo el pago y formalizar
los correspondientes documentos ante la repetida Comisión provincial, en
representacion de la Municipalida, el Depositario de estas D. Miguel Torres.”
El dia 20 de
juny, segons el document de l’ACVOC, OP25/1874, alguns veïns del carrer Baldric
demanen permís per obrir una porta a la muralla que els tanca el carrer.
En els plens
dels dies 16 d’agost i 13 de setembre, hi ha dictàmens aprovant pagaments per
obres a les fortificacions.
Que les
obres no s’aturen ens dóna plena confirmació aquest acord del ple del dia 10
d’octubre en resposta a una petició del veí Antonio Bonhora:
“Por ultimo manifestó el Señor
Presidente que D. Antonio Bonhora estaba dispuesto a construir por su cuenta
una muralla de ladrillo en medio de la calle de San Valentin entre la del Norte
y la de Manso Adei, siempre y cuando se le ceda el material empleado cuando
deban desaparecer las obras de fortificacion y el Ayuntamiento, teniendo en
cuenta que dicha muralla contribuirá a la defensa de la población y que
pagándola el Sr. Bonhora ahorra el gasto al Municipio, acordó este por
unanimidad: acceder a que construya la muralla y que al desaparecer las obras
de fortificacion se reincorpore el material de la misma.”
Aquest
document és molt interessant, ja que és dels pocs que ens situen una muralla en
un lloc molt concret.
I acabarem
els relats dels fets d’aquest 1874 amb una relació, feta pel Comandant Militar,
que ens enumera algunes de les entrades i sortides de la vila: portes de Sant
Roc, La Rasa, carrer Sant Llorenç, Mas Adei i Sant Pere. Que existeixen
barricades als carrers Nord i Topete i que en tots aquests punts hi ha
disposades guàrdies i retens.
Segons Enric
Sanllehí, la guàrdia la feien membres de la Milícia Nacional i de la Companyia
Mobilitzada (o Ronda Volant).
A
continuació, i per cloure aquesta sisena entrada, documentaré gràficament el
nostre portal de Sant Roc.
En aquest
fragment d’un plano d’un expedient d’obres al carrer Major, el mestre d’obres
Miquel Curet, ens representa perfectament el portal de Sant Roc i la
fortificació que el vigilava.
En aquest
dibuix de Mateu Avellaneda hi podem veure la representació gràfica de com podia
ser tot el conjunt.
Avui dia, aquesta és l’única fotografia a on
podem veure, si més no intuir, com era el portal de S. Roc l’any 1870.
A la propera entrada parlaré de
l’informe, de l’any 1875, que un grup d’enginyers militars varen fer sobre les
fortificacions de la vila de
Terrassa (DH no. 6558).
Fortificació del
pati de la presó.
Entrem a l’any 1875, i la primera referència que trobo sobre portals, muralles i fortificacions, és a l’acta del ple del dia 22 d’abril quan en Bonaventura Pila, i altres, demanen al Consistori: “construir un portal al extremo de la calle San Valentín y se acordó pase la petición al Comandante Militar”.
Al maig
d’aquest any, 1875, un equip d’oficials del cos d’enginyers de l’exèrcit fa,
per ordre del Capità General, la següent relació de Terrassa per la seva
importància estratègica i topogràfica.
DH doc. no. 6558: “Cuenta esta villa
con 1836 vecinos y 8873 almas. La presente población tiene mucha importancia en
la actual guerra civil como lo prueban las consideraciones siguientes:
1ª
Es cabeza de partido y por lo tanto capital de una extensa comarca
codiciada de los carlistas sobre todo por su riqueza.
El hecho de haber sido atacada en 22
de julio de 1872, cuando no lo habia sido ninguna otra poblacion importante lo
demuestra.
2ª
Por la posicion que Tarrasa ocupa al pie de las montañas de Montserrat y
San Lorenzo muy frecuentadas por los facciosos, motivos por los cuales interesa
que Tarrasa esté segura y defendida pues desde ella es del único puesto que se
les puede hostilizar y cortar la retirada en el caso de que fuesen atacados por
los vertientes del otro lado de dichas montañas.
3ª
Por que Tarrasa es equidistante del Llobregat y del Besos y punto de
paso entre estas dos cuencas; por lo cual puedeirse con facilidad a cualquiera
de dichos puntos y privar la comunicacion entre los facciosos de uno y otro
lado.
4º Por que Tarrasa se ha distinguido
siempre por el valor de sus habitantes y su espiritu liberal atrayendose con
esto elementos de odio de los carlistas.
Tiene construidas tapias en su
recinto por las partes de levante, norte y poniente, defendidas por obras de
fortificacion adosadas a dichas tapias. Tiene ademas una segunda linea de
defensa consistente en varios puntos fortificados. Las obras de fortificacion
se han construido en tres periodos distintos, a saber en agosto de 1872 se
construyeron las primeras, en abril del 74 las del 2º periodo y en mayo del 75
los del 3º.
Fueron construidas por la iniciativa
del ayuntamiento y con suscripciones voluntarias abiertas entre los vecinos.
Faltan para completar su
fortificacion toda la parte sud de la poblacion en cuyo punto deberian
construirse dos torres y dos fuertes respectivamente situados en la calle San
Sebastian, calle Topete y camino del cementerio”.
En aquest informe, i al meu entendre, hi destaca el punt
número 4 on els militars es fan ressò del caràcter lliberal de la població en
general que explicaria el perquè Terrassa estava fortificada i altres
poblacions de la comarca no. La pagesia era carlista i la indústria lliberal?.
Però aquesta
qüestió la deixaré pels historiadors, i em quedo amb la descripció que fan de
com està fortificada la Vila.
Quan diuen
què està tapiada per llevant es refereixen a tota la riba del torrent de
Vallparadís. Pel nord seria una línia imaginaria que seguiria l’actual Passeig
22 de Juliol, i per ponent, seguint la riera del Palau.
A
continuació d’aquest informe hi apareix afegida una relació molt minsa de
fortificacions: “Las obras de defensa eran
las siguientes: La Iglesia parroquial un tambor de ladrillo. Centro y Teatro
aspillerado, tapadas sus ventanas y construido un puente que defiende avenidas.
Carcel y Hospital tapiadas ventanas y aspilleradas. En el Convento un tambor,
dos torres en extremos Rutlla y Topete. Tambor volado en varias calles y
tapiadas otras”.
És evident
que en aquesta relació hi manca molta informació, hi falten relacionar les
fortificacions de totes les portes, barricades a diferents carrers, tambors
volats a altres edificis. No sóc capaç de traduir “un puente que defiende avenidas”.
A la vista
d’aquest informe queda clar que una cosa van ser els propòsits de
fortificacions que es marcaren al confeccionar el plano de l’any 1873 que
portava com a títol “PLANO DEL PROYECTO DE FORTIFICACION”, i una altra el que
realment es va construir. A continuació desglosso el plano en quatre sectors
per tal que sigui entenedor com es pensava fortificar Terrassa pels quatre
punts cardinals.
He començat
aquesta nova entrada al blog amb la petició que fan en Bonaventura Pila, i
altres veïns, per tal d’obrir un portal al carrer Sant Valentí, doncs bé el dia
6 de maig es rep la resposta per part del ple: “Leyose el informe dado por el Comandante militar acerca de la
solicitud de Buenaventura Pila y otros para abrir un portal en la calle de San
Valentin de que se dió cuenta en la anterior sesión de 22 de abril último y
teniendo en cuenta que estando mandado por la autoridad superior militar de las
provincias que queden tapiados todos los portales que queden a las afueras de
la poblacion, (portes de les cases que donen a l’exterior del recinte
emmurallat), con mayor razon debe estar
prohibida la apertura de otros nuevos que constituyen un peligro para toda
poblacion fortificada, como la presente, y teniendo en cuenta que si bien dando
un rodeo pueden los reclamantes salir al camino llamado de la Atmetllera por
otro punto, que es lo que se proponen, el Ayuntamiento de conformidad con lo
informado por el Comandante militar, acordó por unanimidad: queda negado el
permiso pedido por Buenaventura Pila y otros”.
Crec interessant publicar aquí l’acta del ple
del dia 20 de maig, que si bé no parla de les fortificacions, sí ho fa del
personal que les ha de defensar: “Leyose
una comunicacion del Comandante militar de esta villa, trasladando una orden
del Ministerio de la Gobernacion de 24 de diciembre último por la cual se
autoriza a las poblaciones fortificadas que tengan mas de 500 vecinos armados
para tener cien plazas retribuidas con el haber de una peseta diaria y los
oficiales, sargentos y cabos con la mitad del sueldo de sus respectivos
empleos, siendo de cuenta de las poblaciones el pago de mas haber que quisiesen
conceder a las plazas que han de gozarle y preguntando si seria fácil organizar
en esta villa una compañia de cien plazas con las retribuciones que el Estado
abona y lo que se pudies recaudar entre los vecinos y el Ayuntamiento despues
de un rato de deliberar, acordó por unanimidad contestar afirmativamente”.
A partir
d’aquest moment, i quasi fins a acabar l’any 1875, només trobo ordres de
pagament:
El 2 de
setembre: “...a Buenaventura Baltá,
885’19 pesetas del capitulo 2º art 6º del presupuesto del año 1875 a 1876 por
la construccion de un fuerte en la calle de Topete, otro en el de la Torre y
otras obras de fortificacion, ...”
El 7
d’octubre: “Acordose satisfacer del art.
6º cap. 2º del presupuesto actual la cantidad de 209 pesetas a Miguel Costa por
una cuenta de reparacion de barricadas, o sean de obras de fortificacion
descompuestas a causa de los últimos aguaceros”.
El 4 de
novembre: “Acordose satisfacer a Miguel
Costa por una cuenta de reparaciones llevadas a cabo en las barricadas de la
calle de Monserrat 43’75 pesetas del art. 6º cap 2º del presupuesto vigente y
del mismo capitulo por varias obras de fortificacion 208’25 pesetas a Juan
Almirall”.
I el 23 de
desembre: “...a Juan Almirall 107’50
pesetas por una cuenta de reparacion en las obras de fortificaciones,....”
Segurament
pel fet d’haver de fer tants pagaments per aquestes reparacions és pel que el
dia 18 de desembre el comandant militar i l’alcalde publiquen un ban que diu:
“D. Francisco de Guzman y D. Jaime Vallhonrat,
Coronel-Comandante militar el primero, y alcalde el segundo, de Tarrassa.
Hacemos saber: que los que derribaren
o de cualquier modo causaren algun desperfecto en las obras de fortificacion de
esta Villa sin previa autorizacion de estas autoridades, ademas de exigirseles
la imdemnizacion del daño ocasionado, seran entregados al Tribunal competente
para ser juzgados militarmente.
Tarrasa 18 Diciembre de 1875.”
Poc es
pensaven aquests dos caps, el civil i el militar, que aquestes fortificacions,
que els hi havien portat tants mals de caps, tenien els dies comptats.
Un dels dos portals d’entrada i sortida de la vila dels que
tenim fotografia explicita. Aquest és el de sortir cap al camí del Castell
passant per les cases del Sot del Pi, al final del Passeig.
I arribem a
l’any 1876.
El dia 27 de
febrer de 1876 el pretendent carlí a la corona d’Espanya, Carles VII, deixava
el país i amb aquest fet es donava per acabada la tercera guerra carlina, però
millor que sigui en Joaquim Verdaguer qui ens ho expliqui.
Com queda clar que l’etapa de guerres s’ha
acabat, els veïns de la vila veuen cada vegada més que les fortificacions, i
per sobre de tot les muralles, són un impediment per l’expansió de la vila, i
després de moltes queixes el consistori
decideix posar solució al problema i d’aquesta manera trobem que en el
ple del dia 20 d’abril acorden:
“En vistas de muchas instancias de
los vecinos de esta villa reclamando la demolicion de las murallas algunas de
las cuales impiden por completo la salida de la poblacion por las calles
principales y otras la dificultan con los portales que hay en ellas; teniendo
en cuenta que la paz que afortunadamente disfrutamos hacen innecesarias dichas
murallas y que su permanencia perjudica los intereses del vecindario y el
ornato; sin prejuzgar nada acerca de los fuertes interiores que no dificultan
ni impiden el tránsito po la via pública, se acordó por unanimidad: demoler las
murallas del estremo norte de las calles de Mansoadey, las murallas del estremo
Norte de la calle del mismo nombre, las de los estremos de la calle de S.
Valentin, las murallas que hay en las calles de San Leopoldo, Monserrat,
Arrabal, Cisterna, Era Alta, San Mariano, Baldrich, Topete, San Quirico, Torre,
Riba y Castillo; el fuerte del patio de propiedad del señor Barba de la calle
de Topete por querer su dueño destinar dicho patio a la edificación de casas y
las murallas de los patios de la Carcel del partido. Se acordó además hacer
saber este acuerdo al M. I. Sr. Coronel Comandante Militar de esta villa antes
de llevarlo a efecto a fin de que se sirva manifestar si tiene en ello ajgún
inconveniente.”
Aquesta acta
ens confirma l’existència de muralles als carrers Mas Adei, Nord, Sant Valentí,
Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna, Era, Sant Marià, Baldrich, Topete,
Sant Quirze, Torre, de la Riba, i Baixada del Castell, i dels patis de la
Presó, el que ens dóna una visió molt completa de com realment Terrassa era una
vila closa. A aquestes muralles i haurem d’afegir, com veurem més endavant, totes
les portes i les seves fortificacions.
Muralles del pati de la presó.
Veiem al
final de l’acta que es passa l’acord al Comandant Militar, i aquest no triga a
contestar com ho podem veure en el redactat de l’acta del dia 25 de maig:
“Diose cuenta por lectura integra de
una comunicacion del M. I. Sr. Coronel Comandante Militar de esta villa
trasladando otra del Excmo. Sr. Capitan General de este distrito por la cual en
contestación a un escrito de dicha Comandancia conferciendo traslado de otro
del Ayuntamiento, de autorizar a este para proceder al derribo de las obras de
fortificacion construidas en esta villa mediante la obligacion de reconstruir
dichas obras, siendo de su cuenta el importe de las mismas si por cualquier
evento pudiesen necesitarse. Pasose a deliberar acerca de dicha autorizacion y
teniendo presente la obligacion que acompaña al uso que de ella se haga
acordose por unanimidad: proceder unicamente al derribo de las obras que mas
perjuicio o molestias causan al vecindario, quedando encargada de proponer
tanto las que deban derribarse como la manera de llevar a efecto el derribo,
una comisión, que la compondran la de obras y el Alcalde D. Jaime Vallhonrat”.
El govern
municipal, que tan decidit estava a enderrocar les muralles, en rebre la
notificació del Capità General posa fre a les seves pretensions i decideix
enderrocar tan sols les més necessàries.
Es veu que
la frase “mediante la obligacion de
reconstruir dichas obras, siendo de su cuenta el importe de las mismas si por
cualquier evento pudiesen necesitarse” no els fa gens de gràcia, i ja sabem
què passa quan ens amenacen en tocar-nos la butxaca.
El 23 de
juny, segons l’expedient ACVOC OP 27/1876 UI 1,:
“En Tarrasa a veinte y tres de Junio
de mil ochocientos setenta y seis. A la presencia del Alcalde D. Jaime
Vallhonrat, compareció el vecino de esta villa Don Juan Bautista Gabriel (segons el padró del 1878 domiciliat
al Raval nº 13) a solicitar que para el
libre tránsito por la calle del Arrabal en el estremo que desemboca a la Riera,
se derribasen las obras de fortificación allí construidas. A esto contestó el
Sr. Alcalde que el Ayuntamiento habrá determinado derribar tan solo lo mas
necesario en virtud de que el Excmo. Sr. Capitán General puso como condición
para otorgar el permiso el que la Municipalidad se obligara a levantar las
obras de nuevo siempre que lo considerase indispensable, motivo por el cual no
se había acordado todavia que desapareciesen las obras que el compareciente
reclama, pero que el Ayuntamiento no tenia inconveniente en autorizarle a él
para llevar a cabo el derribo de que se ha hecho mérito siempre y cuando asuma
sobre sí la obligación impuesta por la autoridad militar. Manifestó el Sr.
Gabriel que no tiene ningun reparo en ello y ...(falta un fragment del
document)... el Sr. Alcalde le auto...(falta un fragment del document)...
derribar la muralla y el portal que constituyen toda la fortificación del
estremo de la calle del Arrabal referida, entendiéndose que los materiales
procedentes del derribo quedarán a la disposición del Cabildo Municipal; y el
Sr. Gabriel por su parte se obliga con todos sus bienes a reconstruir a su
costa las mencionadas obras siempre y cuando llegue el caso de necesidad
espresada, debiendo entonces suministrarle el Ayuntamiento todos los materiales
necesarios, por cuyo motivo se hará de su cuenta unicamente el pago de todos
los jornales o mano de obra que deban emplearse.
Y para que este compromiso surta
todos los efectos legales, lo mismo que si constase en escritura pública,
firman este documento el Alcalde y el vecino prenombrados.”
Signatura del contracte entre l’alcalde
Vallhonrat i el Sr. Joan Baptista Gabriel.
En el padró de l’any 1878 trobem al Sr. Gabriel domiciliat al Raval núm. 13. D’ofici “propietario”.
Aquí ja hi trobem l’ajuntament en pla garrepa. Li diuen al Sr. Gabriel et donem permís per enderrocar el Portal de la Guia, i la seva fortificació, però el material d’enderroc és per l’ajuntament i si s’ha de reconstruir ho pagues tu.
El dia 7 de
setembre trobem una altra petició. Segons el document ACVOC OM78/1876 el veí del carrer de l’Era de Dalt, Jaume Solà,
aprofita una instancia sol·licitant permís per obrir una rasa al carrer de
l’Era de Dalt, per demanar que sigui enderrocada la muralla que tanca
l’esmentat carrer:
“...que al medio de la misma calle
(Era de Dalt) tenemos una paret o muralla, resto de la guerra pasada, que
perjudica el transito al publico de carros y mulos para el transporte de
materiales para edificar caserios como para recojer sus frutos y abonar sus
fincas, y también aféa al publico. Ruego a esta Corporació que le hace
desaparecer que cadaremos agradecidos de VI.
Tarrasa dia 7 Setembre año 1876.”
En l’últim
paràgraf de la petició queda ben pales que el tal Jaume Solà era de parla
catalana doncs aquestes “Corporació”, i sobretot “cadaremos”, ho deixen ben
clar.
La nostra
corporació cada vegada té més clar que les fortificacions fan molta nosa i
finalment decideixen, segons l’acta del ple del dia 9 de novembre, recordem de
l’any 1876:
“...Luego despues, teniendo en cuenta
que las obras de fortificacion existentes en esta villa son obstáculo para el
tránsito en las vias públicas y perjudiciales al ornato público por una parte y
por otra parte a que no es necesaria su conservacion, atendiendo a la
tranquilidad de que por fortuna disfrutamos, acordose por unanimidad proceder a
su venta pública subasta por el sistema de pujas a la llana, debiendo el acto
tener lugar a las diez de la mañana del domingo 19 del actual, ni que en el
mismo se admita postura que no cubra los precios mínimos que luego se fijaran;
y en atención a que la Comisión de obras ha estudiado previamente la menera de
que la venta produzca los mejores resultados posibles y además ha valorado las
fortificaciones equitativamente de conformidad con lo informado por dicha
comisión, acordose tambien por unanimidad, verificar la venta por lotes,
sirviendo de precio límite los que a continuacion se espresan:
LOTE 1º Obras de fortificacion del Portal de San
Roque
Id del Portal del Arrabal (Portal de la Guia)
Precio mínimo 250 pesetas
LOTE 2º Id de la calle de San Valentín
Precio mínimo 200 pesetas
LOTE 3º Id del estremo de la calle del Norte con
esclusion de las puertas grandes
Precio mínimo 750 pesetas
LOTE 4º Id del Portal de San Pedro, con exclusion
de las puertas y los pilares que las
sostienen.
Precio mínimo 175 pesetas
LOTE 5º Obras de fortificacion del edificio
Ex-convento, de la calle de La Riba y portal del camino del cementerio.
Precio mínimo 500 pesetas
LOTE 6º Obras de fortificacion de la calle Viveret
y Torre situada en la carretera, comunmente llamada “Torre de can Masiá”.
Precio mínimo 650 Pesetas”
Podem veure
que el que es posa a la venda són les obres de fortificació i no dels portals.
Sabem que el Portal de Sant Roc no seria enderrocat fins a l’any 1881, i el
Portal de la Guia l’any 1882. El portal del pont de Sant Pere encara ens
apareix en fotos de l’any 1880 i el del camí del Castell, o de les cases del
Sot del Pi, encara molt més tard.
Tornem a la
subhasta. Veurem que la cosa no va anar del tot bé segons ens ho expliquen en
l’acta del ple del dia 23 del mateix mes:
“El Señor Presidente manifestó
enseguida que en virtud de lo acordado en sesión de nueve del actual, el
domingo último 19 del que cursa se habia procedido en presencia del primer
teniente de alcalde D. Antonio Sala y de la comisión de obras a la subasta de
las fortificaciones distribuidas en lotes, como consta en la sesión referida y
que unicamente se habia hecho proposicion admisible respecto del lote quinto
que corresponde a la obra de fortificacion del edificio Ex.convento de la calle
de la Riba y portal del Camino del Cementerio que fueron adjudicados a D. José
Riera por el precio de 500 pesetas en virtud de no haberse presentado nadie a
mejorar la proposición.
En su vista el Ayuntamiento aprobó
por unanimidad la adjudicacion del lote quinto al espresado Riera y acordó en
la misma forma sacar los lotes no vendidos, de nuevo a subasta el domingo
próximo 26 del corriente a las once de la mañana, rebajando los precios mínimos
del modo siguiente: el lote primero a 200 pesetas; el segundo a 160 pesetas; el
tercero a 400 y el cuarto a 150 y el sexto a 400.”
I finalment
el 30 de novembre ja trobem el punt final de la subhasta:
“Inmediatamente diose cuenta de
haberse subastado el domingo anterior 26 del actual los cinco lotes de obras de
fortificacion espresados en el acta de la sesión última, habiéndose adjudicado
el primero que comprende las obras de los portales de San Roque y del Arrabal
por 200 pesetas que constituian el precio mínimo a D. Juan Ventura; y el lote
segundo, que corresponde a las obras de la calle de San Valentín por 165
pesetas a D. Agustín Paloma, el lote tercero que comprende las obras del
estremo de la calle del Norte por 400 pesetas a D. Pedro Mainou y el lote sexto
que comprende las obras de la calle del Viveret y Torre de la Carretera por 400
pesetas a D. Lázaro Matalonga, por haber sido los cuatro que hicieron
proposiciones mas ventajosas; sin que se pudiese adjudicar el lote restante, o
sea el cuarto, por no haberse hecho respecto a él proposiciones admisibles y el
Ayuntamiento acordó por unanimidad: queda aprobada la subasta de que se acaba
de hacer mérito, así como las adjudicaciones a los expresados D. Juan Ventura,
D. Agustín Paloma, D. Pedro Mainou y D. Lázaro Matalonga.”
I a partir
d’aquí els enderrocs de fortificacions ja es van espaiant en el temps, de tal
manera que em veig capaç d’afirmar que a finals de l’any 1876 Terrassa ja deixa
de ser una “Vila Closa” per dos motius molt importants, el primer pel fet
d’enderrocar muralles, i el segon perquè a partir del dia 29 de març de 1877
Terrassa deixa de ser una Vila i passa a ser una Ciutat segons un Reial Decret
signat a Sevilla el 29 de març de 1877 i publicat a la Gaceta de Madrid el 9
d'abril.
Amb tot i
això encara trobo tres apunts més per aportar a la cronologia dels enderrocs.
El 22 de març de 1877, és a dir una setmana abans de la proclamació de Terrassa
com a Ciutat, l’acta del ple ens diu:
“Diose lectura a una instancia de D.
José Moragas solicitando de la Corporacion municipal se sirva ordenar el
derribo del fuerte adosado a la fachada de su casa situada en la calle de San
Pedro número uno, fundandose en haber terminado la Guerra Civil que podia hacer
necesario el mencionado fuerte y se acordó pase a informe de la Comisión de
obras.”
Aquest fort,
al núm. 1 del carrer Sant Pere, permetia controlar aquest carrer, el carrer
Gabatxons, i la placeta de la Font. El dia 5 d’abril se li concedia permís a
Josep Moragas per enderrocar la fortificació.
Saltem l’any 1878, i el dia 12 de desembre trobem:
“Leyose una instancia de D. Fausto
Aymerich en la cual pide que se derribe y haga desaparecer el cuerpo de guardia
que existe al extremo del puente de San Pedro y se le autorice para edificar en
la calle de la Cruz en terreno contiguo a dicho cuerpo de guardia a tenor del
plano que presenta.” Al ple de la setmana següent se li concedia el
permís per fer-ho.
A l’abril
del 1882, concretament el dia 29, i sent alcalde en Narcís Argemí i Vendrell,
podem veure com l’Ajuntament acorda l’enderroc del portal de la Guia:
“Así mismo aprobose tambien otro
dictamen de la repetida Comision (obres) y Arquitecto Municipal recaido en la
instancia suscrita por varios vecinos en solicitud de la demolicion del llamado
portal de la Guia, proponiendo que es procedente dicha peticion.”
Divuit anys
més tard de la fi de la Tercera Guerra Carlina encara he trobat records
d’aquelles muralles, quan el ple del dia 15 de març de 1894 pren el següent
acord:
“..fueron leidos en la sesión
anterior inmediata a excepción de la última que lo fue en sesión de veintidos
de Febrero último. Y con motivo de esto último se aprobó así mismo el derribo
de la muralla de cerca emplazada al extremo de la calle de San Juan.”
La premsa de
l’època hi veu una segona intenció en l’enderroc d’aquesta muralla quan el
diari Egara, del dia 25 de març es fa ressò de la notícia i l’amplia una mica: “...se acordó la demolición del muro que
cierra la calle de San Juan para poder fiscalizar mejor la introducción de
especies sujetas al adeudo de consumos, situàndase al efecto en dicho sitio un
individuo del resguardo”.
“Un individuo del resguardo”, és a dir el que molts de nosaltres
encara hem conegut amb el nom de “burot”.
I fins aquí
la historià de les fortificacions, portals, i muralles, que varen protegir la
Vila de Terrassa durant el segle XIX però que no varen poder impedir els fets
del 22 de juliol del 1872.
Afegit el dia 14 d'abril de 2019:
Trobat en el setmanari EGARA del dia
25 de març de 1905:
"Habiendo desaparecido los motivos que
justificaban su permanencia, por la brigada municipal se ha derribado la
muralla que existia en el extremo de la calle de Sant Valentín."
A tall de
resum faré un recordatori dels portals, de les muralles, i de les
fortificacions que he pogut trobar a través de tots aquests documents.
PORTALS: Sant Roc, Nou, de la paret dels
Frares, portella de Sant Antoni, Sant Francesc, Sant Pere, Quadra, portal del
Rei, de la Guia, Rasa, Sant Domènec, Sant Joan, Sant Llorenç, portalet de l’Era de Dalt,
carrer Vinyals, carrer del Nord, porta Camí del Castell i porta del carrer Sant
Jaume.
MURALLES: muralles dels extrems dels carrers
Mas Adei, del Nord, Sant Valentí, Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna,
Era de Dalt, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant Quirze, Torre, de la Riba,
Castell, i patis de la Presó.
AD:
Lo Ajuntament y Comissionats de las obres de fortificació han
acordat vuy dia 4 Juny 1835
1º Que quedaran oberts los portals de St. Roch, Rutlla, lo
del Rey, lo del Pont y St. Llorens.
2ª Guardia de urbanos St. Roch i al Pont y los restants de paisans,
posant a cada guardia de estos tres individuos.
AGRAÏMENTS:
A Joaquim
Verdaguer i Caballé, i a Enric Sanllehí i Bitrià per les seves orientacions.
A la gent de
l’Arxiu Històric, l’Alan, el Josep, la Maria Josep, i la Maria, per la seva
paciència i ajuda en la recerca de documents.
A la Montse
Cuyàs de l’Arxiu Municipal, i la Montse Saludes de l’Arxiu Tobella per la seva
ajuda en la recerca de fotos.
FONTS DE
CONSULTA:
ACVOC-AHT:
documents històrics i expedients d’obres públiques i privades.
AMAT: actes
dels plens i padrons de la ciutat.
Montserrat Bellido Rico: He llegit fins el dibuix d'en Mateu molt interessant seguiré,❤️ d'una manera o altra a través de la historia veiem l'interés recaudatori , i els vilatans que tenien casa a la vora de les muralles varen provar de fer recapta , particularment,😉 com anys després els burots, com diu la dita " per a ón pasa deixa"💶💵💰.
ResponEliminaQue vius els terrassencs !!😆
Un treball exhaustiu i molt ben tramat. Enhorabona!
ResponEliminaMoltes gràcies.
Elimina