 |
| Cases que construí el Met de ca l'Antonia
Però tornem
al nostre personatge, l’Antonio J. Torrella. Advocat de professió i molt, però
que molt, republicà de vocació.
Era tant
republicà que va arribar a ser un dels millors amics d’en Nicolás Salmerón, que
per cert el va visitar a casa seva, al carrer Gavatxons 9, quan el Torrella
estava a les portes de la mort. Ah, també molt amic del Lerroux, això no crec
que tingués molt mèrit, de Justino Azcàrate i Giner de los Rios.
Batejat de
naixement, de jove va veure la llum i va deixar d’anar a Missa, això
comportaria que a la seva mort fóra enterrat al cementiri dit “Civil” (el dels
creients devia ser “L’Incivil”).
De càrrecs
en va tenir la tira, en esclatar la revolució del 86 el fan secretari de la
Junta Revolucionaria de Terrassa. Més tard regidor de l’Ajuntament.
Fundador de
la societat “Centre liberal Monàrquic”. Defensor del partit liberal i de la
dinastia d’Amadeu de Saboia. Es veu que llavors els republicans eren com els
d’ara, que, a segons a on, també donen suport a monarquies. (si penseu que
penso amb el PSOE, sou uns mal pensats, o no)
Fundador de
“El Tarrasense”, primer periòdic que es publicà a Terrassa, l’any 1868.
A Barcelona
funda, amb altres personatges, el diari republicà possibilista (no sé què vol
dir però queda molt bé) “La Publicidad”. Col·labora amb “El Diluvio”.
Càrrecs a la Junta del Col·legi d’Advocats, President i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès, Director de Societat Anònima de Tramvies de Barcelona, i tal i tal i no va parar mai de tenir càrrecs i més càrrecs, bé, si va parar, a 60 anys, quan una cruel malaltia degenerativa (hi ha malalties que no siguin cruels i et portin a la mort?) el va portar a sofrir durant 6 anys, fins els 66, reclòs a la casa del carrer Gavatxons, a on N’Antonio Torrella, moriria el dia 24 de novembre de l’any 1910. A partir d’aquí us poso una sèrie de links, perdó, enllaços, per si realment voleu saber més de la seva biografia i del que deien els diaris, i setmanaris, de l’època sobre la mort del nostre amic. Curiós veure el tractament que fa cada publicació de la notícia, segons el tarannà de cadascun.
Per veure la biografia una mica més extensa, en Ragón, qui no havia de ser, aquí us ho
explica, pàgina 180: Terrassencs del 1800
Aquest
llibre va ser publicat l’any 1933. L’any 1962 en Miguel Palomares Tirado també
va publicar un llibre amb biografies de terrassencs il·lustres. No cal que el
llegiu, ja que el que diu és una còpia fil per randa de l’escrit d’en Ragón,
però permeteu-me que us copiï el paràgraf final d’en Palomares: “permítasenos que, fieles a nuestras
convicciones, dejemos aquí constància de nuestro pesar, por que, hijo de padres
católicos, que le inculcaron la Religión de nuestros mayores, muriese, como
había vivido la mayor parte de su existència, en el escepticisme, sin los inefables
consuelos de la Religión catòlica.” I acaba perdonan-lo: “¡Posiblemente, teniendo en consideración sus congénitas virtudes
humanas, sus naturales bondades, Dios misericordioso se apiado de su alma!” Toma
del frasco, Carrasco!!!
I ara ve el
fort de l’article, resulta que el bo de l’Antonio havia demanat que el seu
enterrament fos el més senzill possible, però l’Ajuntament de l’època, presidit
per una alcalde accidental, un tal Estanislao Jó i Mussons, va voler fardar
d’Ajuntament podent (podent de poder, no de pudor) i va decidir fer un
enterrament “por todo lo alto”: Acta del ple del 24 nov. 1910
I ara el que
realment m’importa de tot aquest afer. L’Antonio Torrella pel que es veu no
tenia altra família que una seva germana a qui deixà usufructuaria de vàries
propietats però altra part va decidir que passes a mans de la Ciutat.
El llegat
fou el següent:
El
terreny delimitat per Rambla, Torrella, Gutemberg, per tal que l’Ajuntament i
edifiqui una escola de primària, i si no pot ser, passi a mans de l’Institut
Industrial per dedicar-ho a fins educatius.
Les cases
dels carrers Gavatxons 9 i Cremat 16, per usos escolars, o les seves rendes per
premis a treballadors pobres o beques per estudiants pobres, i de no poder ser
tot això, que passin a poder de l’Hospital de Sant Llàtzer.
  |
ART AL CARRER He aprofitat l’estiu (2023) per fer un recull de les obres d’art que ens podem trobar passejant per la nostra ciutat. Mo...
