dilluns, 30 de març del 2020

TERRASSA - EDIFICI MISTERIÓS ?


Repte que em planteja l’amic Lluís Satorras


A partir d’aquesta foto, trobada durant les obres de restauració d’una casa, ens fem la pregunta, que cal fer en aquests casos, està clar que és la col·locació d’una primera pedra, però de quina construcció?
El revers  de la foto ens dóna alguna pista, 28 de gener del 1945, Caixa de Terrassa, i fotògraf  Altimira.


Abans de tenir aquestes pistes, havia pensat en la possibilitat que fos la primera pedra del convent-col·legi dels pares carmelites, situat en terrenys de Can Pous, en el terreny delimitat pels carrers Gran Via (avui Av. Abat Marcet), Can Pous (avui Francesc Salvans) Oviedo (avui Autonomia) i Independència, que es va celebrar un 25 de gener de l’any 1942, però l’edifici que veiem a la dreta de la foto em feia descartar aquesta possibilitat.


Tornem a la foto original, hi veiem una autoritat desconeguda per mi (A), el que sembla un camp de futbol (B), la banda municipal de música (C), el bisbe(D) que de moment no identifico, i finalment aquest edifici (E) totalment, de moment, irreconeixible.

Doncs busco informació escrita i trobo, al llibre “Estalvi, Ciutat i Progrés”, d’en Salvador Cardús i Ros, publicat per Caixa de Terrassa l’any 2001,  i a la pàgina 209 trobo el que estava buscant: “LA LLAR DE L’ANCIANITAT. ...la primera pedra es posa el 28 de gener de 1945...”.
He de dir que una notícia prèvia on trobo que les obres havien començat l’any 1944 m’havia descol·locat.

Ara toca confirmar-ho llegint la premsa d’aquells dies, trobo el resultat esperat al diari TARRASA del dia 30 de gener: “En las Fiestas de la Liberación. Fué bendecida y colocada la primera piedra del “Hogar de la Ancianidad”, benéfica obra creada por nuestra Caja de Ahorros.
Dieron realce con su asistencia el Director General de Previsión, don Ventura Castro Rial; el presidente de la Diputación, don Luís Argemí; el Obispo de Segorbe y exregente de nuestra arciprestal, Dr. Sanahuja; coronel comandante de la plaza, don Constantino Domingo; Juez de Primera Instancia, don Francisco de Bernuy Barrio...”
Per part de l’Ajuntament de Terrassa va fer un discurs el “Teniente de Alcalde camarada José Guillemot.


Doncs queda clar, la resposta a la primera pregunta que ens fèiem, Primera Pedra de què?
La resposta és “Hogar de la Ancianidad”.
Però què és aquest edifici que hi veiem a la dreta (E)?


Nova cerca a fotos aèries. De Terrassa i anteriors a l’any 1945, disposem a l’Arxiu Municipal Administratiu, d’una col·lecció de fotos de l’any 1925 i sí, a la foto catalogada amb el número 000034 trobem la solució al problema de la construcció.



Sembla una casa, o barraca, que ja estava en el terreny molts anys abans de la construcció del que ara coneixem com a Llar de l’Ancianitat.
En aquestes, corresponents a les obres, hi podem veure la casa al bell mig de les obres,


i finalment, amb les obres ja acabades la desaparició del “misteriós” edifici.


I per acabar donar les gràcies a l’amic Lluís Satorras, que com a bon terrassenc un dia va recollir de terra d’unes obres, unes fotos que podien haver desaparegut sota la runa.
Noves investigacions m'han portat a trobar aquest plano a on hi veiem representat l'edifici, igual que una propietat de Miquel Domingo. Espero el final del confinament per veure d'esbrinar alguna cosa més.


dilluns, 23 de març del 2020

TERRASSA - EL CARRER DE SANT MIQUEL?

COM ES PASSA DE SANT MIQUEL A CERVANTES

Rafael Aróztegui i Peñarroya 23/03/2020 (onzè dia de confinament per COVID19)




A l’acte del ple del nostre ajuntament, del dia 22 de març de l’any 1860, ple presidit per l’alcalde Josep Sagret i Moratonas, i trobem:
“En el propio acto el Ayuntamiento decidió que los propietarios que quieren edificar en los terrenos de la parte superior de la población y en vista del pleno de la misma acordó que la calle proyectada en línea paralela con el ferrocarril sea del ancho de cincuenta palmos debiendo tener sesenta frente la estación y en toda la extensión y sea de punta a punta de las dos calles opuestas al centro y que ….. frente la indicada estación, acordándose también a la primera expresada calle darle el nombre del Ferro Carril, a la Plaza, que se denomine de la Estación y la Calle nueva proyectada que desembocaría en esta plaza, que se titule calle de San Miguel.”

I ara aquest carrer el coneixem per carrer CERVANTES.

I com passa de carrer Sant Miquel a carrer de Miguel de Cervantes?
Ara us ho explico. Amb motiu de la revolta del 1868, aquella denominada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de Setembre, la que va portar a la Borbona Isabel II a l’exili, aquella revolució que va propiciar que a Terrassa tinguem carrers amb els noms dels colpistes Prim, Serrano, Topete o Baldrich, aquella revolució va provocar el canvi de nom d’alguns carrers de la nostra Vila, i entre ells el de canviar el de Sant Miquel per Miguel de Cervantes, i per resum popular, Cervantes.
L’Ajuntament que va fer aquests canvis de noms de carrers, estava presidit per en Domingo Ventalló i Llobateras.




En aquest plano del 1880 i podeu veure representat un incipient carrer Cervantes.
Les zones ombrejades en negre és on ja estava edificat, i les zones vermelles eren camps.


Un parell de vistes del carrer Cervantes, una del 1941 i l'altre actual amb el Vapor Albinyana (la Farinera) de protagonista.



Per saber la història dels canvis de noms de carrers provocats per aquesta revolució, podeu anar al blog del mestre Joaquim Verdaguer:

Fonts d'informació:
Arxiu Municipal en línia.
Baltasar Ragón: SUCEDIÓ EN TARRASA 
Baltasar Ragón: ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900 (pàg. 29) 

dimarts, 17 de març del 2020

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918


UN AGRICULTOR EMPRENYAT


Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.
L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.
Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...



...de ellos tenga carrera y el otro el Sr. Tico, el hombre mas canalla del emisferio, pues el año pasado se encontró en el tiempo de la siembra quedaron los depositos secos muchas veces y los agricultores le preguntaron como lo habian de arreglar y se los sacaba de delante con un orgullo y unas palabras que hacian mas pudor que la misma letrina que extraia.
A llegado el momento de que pedimos justícia y exterminar a todos los que quieren matar a la que es hija de la naturaleza pues queremos sembrar y no queremos ir a los depositos porque esta merdada la latrina con agua de  pozos muertos y no da resultado y ahora para que vea V. si son traidores los arrendadores que como no pueden pasar por ningún sitio los agricultores sinó ir a los depósitos ha aumentado el precio de la carga y esto es injusto y bochornoso. .......



.........V. es el único que puede resolver el problema dando un tiempo de 5 o 6 semanas para poder sembrar por que en la vecina Ciudad de Sabadell tambien hay cubas pero los agricultores también pueden extraer todo el año y creo que aquí podria hacerse lo mismo a lo menos el plazo que le indicado y poderla extraer de las casa con nuestros materiales.

Espero de V. que enviarà un comunicado al gremio para poderlo saber todos los agricultores o mandará hacer un pregon y el asunto solucionado y si V hace el sordo con esto es que V tambien es complice y la venganza le persiguirá a V y los arrendadores con un arma criminal de dia y de noche hasta poderles matar y hacerles desaparecer de la tierra.
Espero con ansia que mi petición será atendida y así evitaremos la violència y la maldad para que solo reine la armonia entre todos, esto es lo que desea un 
agricultor.



Evidentment ens quedem sense saber qui era aquest agricultor tan emprenyat, però ara sabem que dels dos personatges que tenien la concessió, un tenia carrera i l’altre, el Ticó, era l’home més canalla de l’hemisferi.

Per no parlar del “sinvergüenza” alcalde Dr. Ullés i del cangueli que devia agafar el bo de l’Emili Soler (la venganza le persiguirá a V y los arrendadores con un arma criminal de dia y de noche hasta poderles matar y hacerles desaparecer de la tierra.)

A l’estimat lector, o lectora, deixo la possibilitat de fer el comentari que trobi més adient.

SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...