I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem:
CREU GRAN.
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem:
CREU GRAN.
TERRASSA, EN RAGON i LA SALVAGUARDA D'OBJECTES D'ART 1936
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no
publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 73, hi trobem:
AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades,
d’en Baltasar Ragón.
EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.
Seguint amb el repàs del mecanoscrit no publicat d’en
Baltasar Ragón, avui podem parlar del seu primer ofici, el de pintor. L’any
1899, amb catorze anys, ja entra d’aprenent al taller del pintor Font al Raval de Montserrat.
L’any 1903 se’n va a viure, i a treballar, a Barcelona on hi
seria fins a l’any 1908 que torna a Terrassa i s’estableix pel seu compte.
I l’any 1910 trobem com a notícia a la premsa de la ciutat
la inauguració de la farmàcia del senyor Nogués a la plaça Vella. Aquest fet el
fa molt content (tu diràs, publicitat gratuïta).
BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL
Seguint amb el repàs de les memòries mecanoscrites, i no
publicades, d’en Baltasar Ragon, hi trobo aquest fet prou interessant:
Parla dels carnavals i ens diu que l’any 1915, amb la Gran
Guerra (més tard Primera Guerra Mundial), una colla del Gremi d’Artistes, va
construir una gran olla “que per entrar havies de pujar pel balcó
d’una casa.
BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.
Seguint amb el mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón,
hi trobo que l’any 1902 es decideix a anar a classes de dibuix:
“𝐸𝑙𝑠 𝑣𝑒𝑠𝑝𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑛𝑎𝑣𝑎 𝑎 𝑑𝑖𝑏𝑢𝑖𝑥 𝑎𝑙 𝐶𝑜𝑙 · 𝑙𝑒𝑔𝑖 𝑇𝑒𝑟𝑟𝑎𝑠𝑠𝑒𝑛𝑐, ℎ𝑖 𝑡𝑒𝑛𝑖́𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑎𝑙 𝑆𝑟. 𝑉𝑒𝑟𝑛𝑒𝑑𝑎 𝑖 𝑎 𝑙'𝑜𝑏𝑟𝑖𝑟-𝑠𝑒 𝑢𝑛𝑒𝑠 𝑐𝑙𝑎𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑎 𝑙'𝐴𝑔𝑟𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑅𝑒𝑔𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙𝑖𝑠𝑡𝑎, 𝑑𝑎𝑙𝑡 𝑒𝑙 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛 𝑝𝑖𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝐴𝑛𝑡𝑜𝑛𝑖 𝑛 𝑛º 64, 𝑣𝑎𝑟𝑒𝑖𝑔 𝑎𝑛𝑎𝑟 𝑎𝑙𝑙𝑎̀ 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑒𝑟𝑎 𝑓𝑟𝑎𝑛𝑐 𝑖 𝑒𝑛𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑣𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑝𝑖𝑛𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑉𝑎𝑛𝑐𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑖 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑒𝑙𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠 𝑉𝑖𝑣𝑒𝑟 ".A les fotos que us mostro hi podem veure l’aula de dibuix de l’Agrupació Regionalista al carrer de Sant Antoni (Can Julià de la Quadra), i diversos personatges que en Ragón cita en el seu record.
PARLEM DE BALTASAR RAGÓN
Repassant les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en
Baltasar Ragon, hi podem trobar coses força interessants.
Per exemple, ens explica: “Les primeres postals que es van
publicar a Terrassa foren tirades pel fotògraf Ballester. D'un color blau. Al fer la Caixa d'Estalvis passava jo per
aquell indret i em vaig aturar i al cap
de molt temps amb vaig veure retratat amb la blusa de pintor quan venia de
comprar paper vidre a Cal Pau Trist. Era l'any 1903.”
Per tant ja sabem qui és el vailet (noi que ajuda a la feina
d'un menestral) que apareix badant en aquesta foto, en Baltasar Ragon i Petit.