RAGÓN i la CREU GRAN

 

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem:

CREU GRAN.

El dia 21 de juliol de l'any 1936 uns desconeguts, al fer-se clar varen destrossar la Creu de la Creu Gran que va caure a terra feta en set trossos.

En entrar els nacionals la meva primera preocupació fou la de tornar a posar la creu en el seu lloc.

I ho vaig aconseguir.

El Rigol i el Conrad (Padrós) varen anar a recollir els trossos de la creu que estaven escampats entre els veïns del carrer i encarregarem al Prat, constructor d’obra de ciment perquè ajuntant els trossos fes una reproducció exacta sense posar-li ni treure res.

Jo vaig fer una recapta pels veïns recollint mil dues-centes pessetes.

Una dona pel carrer em va aturar i em va dir que es deia Damiana Valverdú i que volia posar una pesseta a la subscripció oberta per a reconstruir la creu, jo gustosament vaig acceptar.

Amb tota solemnitat aquella creu va inaugurar-se el dia 30 de maig de 1939 beneint-la el regent de la parròquia del Sant Esperit, el doctor Sanahuja, amb assistència de totes les autoritats i la cooperació de la Banda Municipal que cedir l’Ajuntament amb tan solemne acte.

Els balcons foren endomassats i va haver-hi festa tot el dia, concert, cucaines, sardanes, etcètera.

 

Aquesta creu a patit un altre enderrocament, però millor ho llegiu en el blog del Joaquim Verdaguer https://joaquimverdaguer.blogspot.com/search?q=Creu+Gran

FOTO 1: La creu original l’any 1934.

FOTO 2: La font sense la Creu 1936.

FOTO 3: restitució de la Creu,

FOTO 4: La Creu actual.

FOTOS 5 i 6: Original conservat al museu Castell Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

FOTO 7: Original del mecanoscrit d’en Ragón.

TERRASSA, EN RAGON i LA JUNTA DE MUSEUS 1936

 TERRASSA, EN RAGON i LA SALVAGUARDA D'OBJECTES D'ART 1936

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 73, hi trobem:

“El dia 3 d'octubre (1936) següent vaig ser curiós d'anar a sant Pere per què van dir que hi aniria en Ventura Gassol.  Allà hi vaig trobar el Rigol, el Conrad Padrós i el Salvador Cardús que junt amb el Fidel Riu, es cuidaven de la requisa del patrimoni artístic que els terrassencs, fugint de la revolta, havien abandonat a les cases on habitaven.

   D'esquerra a dreta, Cardús, Riu, Ragón, Padrós i Rigol

Cada dia anaven a una casa o altra amb un carretó amb un rètol que deia Museu.

Van arribar-se a omplir les esglésies de sant Pere i santa Maria atapeïdes de mobiliari i quadros els quals passaven de mil i de grans firmes molts. 

Utensilis de plata i objectes d'art i eren a centenars que els milicians, alguns, ens ajudaven a portar-los perquè els deien que una vegada acabada la guerra allà es muntaria un museu d'art del Vallès. A compte de l'ajuntament hi havia un paleta que estava a les ordres del Rigol i en aquells dies es va reformar i millorar extraordinàriament la casa rectoral.”

Entre aquests objectes d’art hi trobaríem el bust d’en Salvador Ballber, obra d’en Llimona de l’any 1892. En la fitxa que va deixar en Rigol al Museu, tan sols hi diu que procedeix d’una requisa durant la guerra civil, no esmenta el lloc a on es trobava, ni qui en podia ser el propietari.

Si voleu saber més al respecte podeu anar a la meva entrada: Salvador Ballber

Com a curiositat us puc explicar que en Fidel Riu era empleat de la Brigada d’Obres i autor de la font de la plaça del Progrés.

Fotos Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa AMAT i fotos pròpies.

TERRASSA, AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.

 

AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón.

Avui ens explica la seva relació amb en Vicenç Vellsolà i Aymerich, que de ben petit ja obsequiava els seus amics amb uns petits concerts a través de la finestra del quarto de reixa de la casa on vivia al carrer de Sant Pau.

Explica en Ragón: “abillat (en Vellsolà) amb la seva bata de col·legial, es recreava i ens feia badar a nosaltres quan tocava trossos d’òpera com Norma i El barber de Sevilla.”

Doncs bé, a la foto hi podem veure al Vicenç, amb la bata de col·legial, i a la seva germana Maria, àvia, per cert, de la meva estimada Maria.

TERRASSA, EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.

 

EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.

Seguint amb el repàs del mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón, avui podem parlar del seu primer ofici, el de pintor. L’any 1899, amb catorze anys, ja entra d’aprenent al taller del pintor Font al Raval de Montserrat.

L’any 1903 se’n va a viure, i a treballar, a Barcelona on hi seria fins a l’any 1908 que torna a Terrassa i s’estableix pel seu compte.

I l’any 1910 trobem com a notícia a la premsa de la ciutat la inauguració de la farmàcia del senyor Nogués a la plaça Vella. Aquest fet el fa molt content (tu diràs, publicitat gratuïta).

La Farmàcia actualment.

TERRASSA, BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL

 

BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL

Seguint amb el repàs de les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en Baltasar Ragon, hi trobo aquest fet prou interessant:

Parla dels carnavals i ens diu que l’any 1915, amb la Gran Guerra (més tard Primera Guerra Mundial), una colla del Gremi d’Artistes, va construir una gran olla “que per entrar havies de pujar pel balcó d’una casa.

 Feia poc que havia esclatat la guerra europea i a dins l’olla hi anaven els caps de les nacions bel·ligerants. Les cares eren de cera, fetes per l’escultor Armengol. Els personatges érem Francesc Josep d’Austria l’Armengol, Jordi d’Anglaterra en Pere Viver, en Poincaré president de França en Vellsolà, Marc Armengol el de Rusia i el Kaiser jo.”

Els personatges:

Fotos del fons Baltasar Ragón, Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.

TERRASSA, BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.

 BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.

Seguint amb el mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón, hi trobo que l’any 1902 es decideix a anar a classes de dibuix:

“𝐸𝑙𝑠 𝑣𝑒𝑠𝑝𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑛𝑎𝑣𝑎 𝑎 𝑑𝑖𝑏𝑢𝑖𝑥 𝑎𝑙 𝐶𝑜𝑙 · 𝑙𝑒𝑔𝑖 𝑇𝑒𝑟𝑟𝑎𝑠𝑠𝑒𝑛𝑐, ℎ𝑖 𝑡𝑒𝑛𝑖́𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑎𝑙 𝑆𝑟. 𝑉𝑒𝑟𝑛𝑒𝑑𝑎 𝑖 𝑎 𝑙'𝑜𝑏𝑟𝑖𝑟-𝑠𝑒 𝑢𝑛𝑒𝑠 𝑐𝑙𝑎𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑎 𝑙'𝐴𝑔𝑟𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑅𝑒𝑔𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙𝑖𝑠𝑡𝑎, 𝑑𝑎𝑙𝑡 𝑒𝑙 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛 𝑝𝑖𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝐴𝑛𝑡𝑜𝑛𝑖 𝑛 𝑛º 64, 𝑣𝑎𝑟𝑒𝑖𝑔 𝑎𝑛𝑎𝑟 𝑎𝑙𝑙𝑎̀ 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑒𝑟𝑎 𝑓𝑟𝑎𝑛𝑐 𝑖 𝑒𝑛𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑣𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑝𝑖𝑛𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑉𝑎𝑛𝑐𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑖 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑒𝑙𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠 𝑉𝑖𝑣𝑒𝑟 ".

A les fotos que us mostro hi podem veure l’aula de dibuix de l’Agrupació Regionalista al carrer de Sant Antoni (Can Julià de la Quadra), i diversos personatges que en Ragón cita en el seu record.

TERRASSA, PARLEM DE BALTASAR RAGÓN

PARLEM DE BALTASAR RAGÓN

Repassant les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en Baltasar Ragon, hi podem trobar coses força interessants.

Per exemple, ens explica: “Les primeres postals que es van publicar a Terrassa foren tirades pel fotògraf Ballester.  D'un color blau.  Al fer la Caixa d'Estalvis passava jo per aquell indret  i em vaig aturar i al cap de molt temps amb vaig veure retratat amb la blusa de pintor quan venia de comprar paper vidre a Cal Pau Trist. Era l'any 1903.”

Per tant ja sabem qui és el vailet (noi que ajuda a la feina d'un menestral) que apareix badant en aquesta foto, en Baltasar Ragon i Petit.