diumenge, 27 de desembre de 2020

SOBRE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 

FETS CURIOSOS QUE MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 De com va ser la visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i terrassenques.

En aquest plànol de 1819, veiem una Terrassa molt aproximada a la que va visitar deu anys més tard el rei Ferran VII, tan sols caldria afegir-hi cinc carrers si fem cas del padró del 1828.

1 Rutlla, 2 Portal Nou, 3 Vall, 4 de Baix, 5 Forn, 6 Bastard, 7 Cantarer, 8 Mosterol, 9 Plaça Major, 10 carrer Major, 11 Parres, 12 Cremat, 13 Gavatxons, 14 Raval, 15 Palla o Bitlles, 16 Font Vella, 17 Puignovell, 18 Sant Pere, 19 Nou de S. Pere, 20 Cases d’en Paz, 21 Cases del Diaca (avui Garcia Humet), 22 Sant Antoni o de la Quadra, i per completar la llista de carrers del 1828 hi hauríem d’afegir els carrers Goleta, Rasa, Sant Domènec, Sant Josep i Església.



 El rei Ferran VII i la seva dona en aquell moment, la reina Maria Josefa Amalia de Sajonia, varen venir el Setembre de 1827 a Barcelona. El pretext dels reis en viatjar, era desmentir que estiguessin retinguts a palau i apaivagar els Malcontents. Gràcies a nous decrets proteccionistes es volien fer atractius pels liberals moderats i la burgesia tèxtil. El pas dels monarques per Catalunya, va anar acompanyat d'actes festius que posseïen una forta càrrega simbòlica, molt desitjada políticament, per consolidar el seu regnat en el període conegut com la Segona Restauració. Políticament fou necessària la difusió d'aquestes manifestacions d'alegria que s'afegien al gran parament oficial programat. Activitats a les quals el Rei dedicà molt del seu temps durant la seva estada a Catalunya. El reis, també volien mostrar atenció cap als fabricants radicats a les viles que complimentaven, empreses promotores de futur i motors de la recuperació i enriquiment de l'Estat.

Amb aquestes, els Monarques varen voler visitar Terrassa, llavors puixant centre manufacturer tèxtil. Un fet que va revolucionar totes les forces vives de la vila. Per homenatjar als Sobirans durant l’estada es creà la “Junta de hermoseos y reales obsequios”, perquè coordines les tasques d’embelliment de la població i els presents que calia fer als reis. Els burgesos i prohoms de Terrassa  hagueren d’afluixar la bossa per retre homenatge als monarques. Es va urbanitzar i reformar tot el que pogueren de la vila. Carrers, places, façanes, amb l’edificació de dos arcs triomfals d’obra perquè fessin l’entrada a la vila. Va quedar Terrassa abillada com mai abans havia estat.

 El dia 8 d’abril de 1828 va arribar a la vila un escamot de tropes preludi de la diada. El dia 9 a les onze del matí venint de Sabadell, feia l’entrada la carrossa reial als afores de Terrassa, en aquell temps era al començament del que ara és el carrer Topete, tocant al Passeig, a on hi havia el primer arc triomfal de tres voltes.



           (El portal del Rei no va ser un environament efímer, ja que no es va enderrocar fins al 1861)

              Una comissió d'obsequis oferí als monarques una carretel·la guarnida amb robes de fabricació pròpia de la zona. Els reis foren convidats a pujar a la carrossa conduïda per 24 joves vestits a l'antiga. Aquest carro triomfal anava precedit per una banda de músics, però el clamor fervorós del poble era tan gran, que no permetia percebre ni el so de la música.


 Així el seguici reial arribà al final del carrer St. Francesc, avui passeig Comte d’Ègara, al segon arc triomfal més senzill.

Allí van ser rebuts pel batlle Manuel de Frutos i Lleonart i membres de l'Ajuntament acompanyats del prior i comissionats de la comunitat de l'església parroquial i dels pares franciscans. Aquí ja varen poder fer els parlaments oportuns i que els reis aconseguissin escoltar el que els deien. Davant el carro triomfal es disposaren vuit nens vestits amb gèneres fabricats a la vila, que portaven rams de llorer i olivera, símbols de la victòria i la pau, com a fruits assolits per la presència dels reis. Mentrestant hi havia un estrepitós repic de campanes.

Varen fer besamans general, ja al mateix dia de l’arribada de la Real comitiva. Els besamans simbolitzaven la lleialtat al rei. No varen faltar durant l’estada xeflis amb música. I per pair els banquets, balls dins la tradició i passejades per carres guarnits.


L’endemà, el 10 d'abril, a les deu del matí a l’església oficiaven un tedèum amb música.

 Els monarques van ser col·locats al presbiteri sota un ric dosser de roba brodada. A la sortida del temple anaren a visitar diverses fàbriques de teixits i franel·les a on van ser rebuts pels amos i la comissió reial de la Junta de Comerç encapçalada pel president, el vocal d'aranzels i la comissió de fàbriques. A la tarda, més visites a fàbriques. Totes es van distingir per les exposicions de les seves manufactures i per les mostres d'afecte als reis, els quals es van  interessar en com afavorir-les pel bé de l'Estat. Al vespre un altre besamans, més lleialtat al rei per tots els aduladors llepaculs.

L’objectiu principal era transmetre agraïment a la monarquia i obtenir en aquest pas la gràcia sobirana. Una prosperitat econòmica que és fonamentes en mesures favorables a la productivitat i al desenvolupament del comerç. Com era la protecció de productes, productors i fabricants, especialment de fils i teixits. Tanmateix l’alleugeriment d'agricultors i industrials de la zona. Pretenien obtenir Gràcies Reials que anessin acompanyades d'unes facilitats portuàries de comerç i a més, afavorir la competitivitat i per tant la negociació mercantil amb altres territoris.

El dia 11 ben d’hora al matí els Reis se’n van anar cap a Esparreguera, Montserrat i Cervera.

Els reis es varen hostatjar les dues nits a la mansió Vinyals al carrer Major. 


La comitiva reial ho va fer a altres cases bones de la població. La casa dels Vinyals era la residencia més luxosa que se’ls hi podia oferir. En Miquel Vinyals fanfarró com ell sol, es veu que va entapissar i encatifà carrers i parets del recorregut que feia la carrossa reial per Terrassa, amb draps i sedes de la seva fabrica fins a casa seva.  

 La banda de músics i la cridòria del poble va acompanyar la comitiva regia fins a arribar a la casa destinada. Per tenir la casa arranjada a prova de reis, el Miquel havia demanat a la seva cunyada Manuela Bargés, que en ser dona i de capital, manegues i disposes tot l’interior de la casa per reeixir al màxim. No volia de cap manera que els Reis trobessin ambient pagerol a les estances. Fins i tot van fer portar mobles de Paris perquè tot fos senyorívol.  

Ferran VII va oferir com agraïment de la bona estada a la casa un títol nobiliari al Miquel Vinyals i aquest eixutament i despectivament va dir-li que: Ell es deia Miquel Vinyals i amb això ja en tenia prou.

I fins aquí el que seria la descripció de com va anar l’estada dels Borbons a la Vila de Terrassa. Trobareu explicacions més detallades al blog del Joaquim Verdaguer, o a un treball molt interessant d' Esther Garcia Portuguès, i fins i tot a la publicació “RELACION de lo ocurrido EN LA VILLA DE TARRASA en los dies 9, 10 y 11 de abril de 1828 con motivo del tránsito de SS. MM. por la misma” que en va fer l’editorial “Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi” (editorial del Diario de Barcelona) i d’on en  Josep Ventalló i Vintró a la seva publicació TARRASA ANTIGUA Y MODERNA , a les pàgines 303 – 309, en fa un copiar i enganxar fil per randa.


Però darrere d’aquesta reial visita si amaguen uns detalls si més no curiosos que fins al dia d’avui jo no havia vist reflectits en cap publicació.

Intentaré explicar-los per ordre cronològic començant per la carta que el dia 23 de desembre de 1827 envia el governador militar i polític del Corregiment de Mataró, de qui depenia la vila de Terrassa, al batlle Josep Oller i Biosca: 

“Dispondrá V. y esa Corporacion que todos los vecinos blanqueen las casas en toda su fachada, y al mismo tiempo que el piso de las calles esté bien compuesto, sin que SS. MM. tengan motivo de observar la más pequeña falta en una Villa que se dignan determinar en honrarla con su presencia.

Dios guarde a V. muchos años.

Mataró 23 diciembre 1827.”


És a dir, quan a la ressenya que en fa el Brusi ens diu “Y los vecinos todos sin excepción rivalizaban entre sí para revocar, blanquear y adornar a cual mejor las fachadas de sus casas con fajas i dibujos de distintos y agradables colores...” el que feien els veïns era complir les ordres que els hi havia arribat per part del senyor corregidor.

I ara ja passem a comentar una disposició del batlle Oller. Com diria aquell, d’on varen sortir les misses per poder pagar totes les despeses que la visita del rei provocaria?, doncs de quatre fabricants importants del moment, vegem-ho:

“Sres. D. Juan Bautista Galí y Suris, D. Fancisco Galí y Galí, D. Pablo Busquets y Barata y D. Miquel Vinyals y Galí.

Respecto de necesitarse dinero para los previos gastos en obsequios de sus Magestades y no teniendo fondos este Ayuntamiento de que hechar mano al efecto, espera de la bondad de ustedes, se serviran prestar o aportar en calidad de reintegro la cantidad de ciento cincuenta libras catalanas cada uno, entregandola al infraescrito secretario, que les seran devueltas tant luego como se efectue el cobro del reparto que se hará visto que este lo que importaran los entendidos gastos.

Tarrasa 29 enero 1828”

Ja ho tenim, els industrials desitjosos que en Ferran VII els concedeixi privilegis per la fabricació, la comercialització i la distribució dels seus teixits, que paguin.

La tercera descoberta em porta a relatar com trobo que l’engalanament de les cases no era tan voluntària com podia semblar. El dia 8 de març del 1828, a un mes vista de l’arribada del rei, el vilatà Joan Ponsa, amb casa de quatre cossos, el que avui en diem casals, al carrer Sant Pere, rep aquesta notificació de part del Batlle:

“No habiendo cuydado de blanquear la fachada de su casa para tributar con este hermoseo compartir el debido obsequio a SS. MM. Cuando se dignen visitar esta Población; se vé este Ayuntamiento en la posición de mandarle que dentro el termino del tercer dia lo verifique, advirtiendole que en el caso de no hacerlo conforme lo han practicado los demas vecinos, pasará este cuerpo a sus costas a verificarlo.

Tarrasa 8 de marzo de 1828.

Atención de Juan Ponsa.”


Ara i cronològicament em toca explicar que el 17 de març és nomenat nou batlle de Terrassa en Manuel de Frutos i Lleonart qui sembla va ser el darrer batlle de la vila perquè a partir d’ell i amb la nova ordenació per províncies, els Corregiments van desaparèixer amb la nova divisió territorial d'Espanya el 1833, la màxima autoritat municipal passaria a ser coneguda com a alcalde.

              Com a curiositat, per bé que en el padró de l’any 1828 en De Frutos apareix residint a la Plaça Major,

sembla que en el moment del seu nomenament estava fora de la Vila segons l’escrit que el secretari municipal li envia:

“Ha sido muy plausible para este Ayto. la noticia que V. le comunica con fecha del 17 del actual de haberse dignado el Rey nuestro Sr. (que Dios guarde) nombrale para la Vara de Alcalde Mayor de esta Villa por cuyo nombramiento le da a V. la más espreciba enorabuena. El concepto que este Ayuntamiento tiene de las circunstancias que adornan a V no puede menos hacerle desear que a la mayor brebedad possible se traslade V a esta Villa a ver cumplidas las esperanzas que tiene concedidas de los talentos y recto proceder de V al efecto de hacer feliz a los habitantes de esta población y de los demàs pueblos del partido.

Con este motivo se ofrece este cuerpo municipal secundar las rectas intenciones y arreglados procedimientos de V en todo lo concerniente y se dirija a la prosperidad de los vecinos.

Dios guarde a V muchos años. Tarrasa 27 Marzo 1828.” 

Les tasques per preparar la visita seguien endavant i el dia 28 del mateix mes l’Ajuntament demanava permís al Corregidor per dirigir-se als pobles del voltant per tal de recollir mantes i altres atuells per atendre les necessitats de la comitiva reial:

“Estando esta Villa a las inmediaciones de entrar sus Magestades a la misma y considerando que para poder serbir su comitiva como es debido se necesitarán barios efectos y en particular colchones, mantas y otras que puedan ofrecerse, agradeceria a V. I. Se sirbiese facultarme para pedirlo a los justicias de los pueblos vecinos.

Dios guarde....     Tarrasa 28 Marzo 1828

Al Muy Ilustre Señor Governador de Mataró.”


El mateix dia s’enviava una carta a Pau Marsal i Bogunyà demanant-li vingués a Terrassa a fer-se càrrec la direcció musical dels festeigs i actes religiosos que serien celebrats en la visita del monarca: “Reverendo D. Pablo Marsal, en S Felio de Guixols.

Con motivo de haberse dignado SS. MM. honrar esta Villa con su visita a donde llegarà el 9 Abril proximo al medio dia permaneciendo el 10, saliendo el 11 para dormir a Esparraguera, y siendo parte del plan de obsequios que se propone esta Villa hacer a SS. MM. la mayor música que se pueda reunir compuesta toda de músicos vecinos y naturales de esta dicha Villa, a cuyo fin se ha invitado a los que están establecidos fuera de ella y considerando en V. un merito particular en este noble arte no puedo menos que suplicar se sirba asistir en la misma en los citados dies para dirigir y cooperar las funciones que se harán por este motivo.

Tarrasa 28 Marzo 1828.”

I qui era en Pau Marsal i Bogunyà?

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves. En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel. Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal. Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa. Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc. Després, fou organista de la catedral de Palència. Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de Barcelona. Pau Marsal excel·lí com a compositor de música sacra i com a intèrpret del violoncel.

En Pau Marsal va néixer a Terrassa l’any 1761 i moriria també a Terrassa el dia vint-i-tres d’abril de 1838.

I per cloure aquesta relació de fets curiosos, extrets tots ells del llibre “Borrador de oficiós, certificaciones, decretos y otras cosas despachadas por el Bayle y Ayuntamiento de Tarrassa en el año de 1828”, Document Històric 2274 que podeu consultar a la Web de l’Arxiu Històric de Terrassa,

doncs com us deia, per concloure, un document més que curiós i que l’Ajuntament de la Vila de Terrassa envia al de Sant Pere sota la denominació de “Ayuntamiento de la Forana”:

“En atención de pasar a esta Villa SS. MM. el dia 9 de abril próximo, en la que permanecerá el 10 partiendo el 11 siguiente y como su comitiva serà bastante crecida, quanto al menos  de caballerias,  es preciso que tenga este Ayuntamiento en esta Villa un depósito de a lo menos de 130 quintales de paja y a más para la manutención de sus Reales Personas dos cargas de Nieve de 12 @ cada una, a saber una por el dia 9 y otra para el dia 10, 24 pollas de gallina, 18 pollos y 2 pavos, y finalment 12 dozenas de huevos frescos, todo bueno y admisible de lo contrario no se les admitirá y se les hará responsables de todo.

El valor de cuyas cosas satisfará D. Angel Solana pagador de su Real Magestad.

Dios guarde a V. muchos años. Tarrasa 23 Marzo 1828.

Al Ayuntamiento de la Forana.”



Per sucar-hi pa, i mai millor dit tractant-se del tema del menjar.

Deixant de banda els 130 quintars de palla, curiosa la comanda de 12 arroves de glaç, devien buidar els pous de glaç de la serra de l’Obac.

I de traca i mocador l’advertència final “todo bueno y admisible de lo contrario no se les admitirá y se les hará responsables de todo”, com dient als santperencs comporteu-vos que us coneixem.

I fins aquí la meva modesta aportació a la ressenya de la visita del Borbó Ferran VII i la seva tercera esposa, encara hi hauria una quarta, Maria Josepa Amàlia.

 

Agraïments:

A la meva esposa Maria Galí i Font per la redacció del que és estrictament la crònica de la visita reial.

A la gent de l’Arxiu Històric de Terrassa per les facilitats donades per la consulta dels documents.

I un agraïment molt especial a tothom qui ha tingut el coratge d’arribar fins aquí en la seva lectura.

Terrassa, desembre de 2020, any de la pandèmia COVID19. 








 




FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...