diumenge, 30 d’octubre del 2016

TERRASSA VILA CLOSA (6)

 TERRASSA VILA CLOSA (6)

Pel vist fins ara ens queda clar que Terrassa és una vila closa pel fet de tancar les portes de les cases que donen als afores, horts, camps. Es tanquen alguns carrers i en altres si construeixen portals amb portes reforçades amb planxes de ferro. Es construeixen forts, fortificacions, tambors, tambors volats, barricades i muralles amb espitlleres.
Molts d’aquests forts, i fortificacions, no puc saber a on estaven situats, com ara el fort de Cal Masià, del Clos del Palma (Barba), de Cal Germain, de Cal Girbau, del CENTRO. Sí que puc situar perfectament el fort del pont de Sant Pere, del portal de Sant Roc, del Passeig, i el del portal de la Guia.



A la foto hi veiem la muralla amb espitlleres i les restes del fort del límit del Passeig, a tocar del torrent de Vallparadís.


Representació de la fortificació del Passeig en el plano de M. Curet.

Com ja he deixat dit en anteriors entrades, la falta de la llegenda del plànol de l’any 1873, signat per Miquel Curet, no em permet situar exactament totes aquestes construccions.


Aquesta fortificació estaria situada en terrenys delimitats pels carrers Cervantes, Sant Llorenç, i Sant Leopold.

Però seguim amb la relació cronològica dels fets.
A l’acta del ple del dia 21 de setembre de 1873 hi trobem:

Leyose una comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa y la cuenta justificada de los gastos que ocasionaron las obras de fortificación llevadas a cabo en la misma, importante once mil nueve cientas treinta pesetas treinta y nueve céntimos, solicitando la aprobación de la Municipalidad y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta formalizada por segunda vez a fín de que reuna las formalidades prescritas en ela cuerdo de la Diputación provincial de diez de Enero último; y parándose a deliberar acerca del particular, teniendo en consideración que la cuenta repetida es igual en el fondo y en las cantidades a lo que ya aprobó el Ayuntamiento en sesión de veinte y dos de Junio del presente año, acordó la Corporación municipal por unanimidad queda aprobada de nuevo la cuenta de los gastos de fortificación de la presente villa formalizada por la Comisión de fortificación y defensa, y póngase en ella el visto bueno del Cabildo Municipal.

A partir d’aquí hi ha l’aprovació de diferents pagaments per reparacions a les fortificacions.

El 9 de novembre, després d’uns canvis en la formació del consistori, que segueix presidit per l’alcalde Vallhonrat, es pren la següent decisió:

“...teniendo en cuenta que todavia funciona la Junta de fortificacion y defensa nombrada por el Ayuntamiento anterior, acordose por unanimidad: que cese desde este momento y en adelante constituiran la Junta de fortificacion y defensa de esta villa, el Comandante Militar, el Alcalde popular, y los concejales D. Mariano Astals, D. José Tiana, D. Tomás Mas y D. Francisco Mata. Este último con el caracter de tesorero; despues de lo cual se levantó la sesion.”

Saltem a l’any 1874, i veiem que les obres de fortificació no s’aturen com o demostra els comptes que la Junta de Fortificació porta al ple del dia 29 de gener:

“Diose cuenta de una comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa acompañando la cuenta justificada de los gastos ocasionados por las obras de fortificacion llevadas a cabo en la presente localidad, desde el primero al veinte y dos del actual, importante tres mil trescientas cuarenta y una pesetas diez y ocho céntimos, solicitando la aprobacion de la Municipalidad  y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta y despues de un rato de deliberar, encontrando el Ayuntamiento conforme y arreglado en todas sus partes la cuenta, acordó por unanimidad; queda aprobada y pongase en ella el Vº. Bº. Del Cabildo Municipal.”

L’ historiador Enric Sanllehí i Bitrià, en el seu article "L'impacta de la tercera guerra carlina a Terrassa" , publicat a la revista Terme 16, 2001, pàgina 145, ens diu què el 3 de març queda patent la precarietat de recursos del consistori.
Pot comprovar-se en la nota que la Comandància envia al Capità General informant-lo que l’ajuntament no té recursos per fer més fortificacions.

Del malament que anaven les finances, tant al consistori com a la Diputació, n’és una bona mostra aquest acord del ple del dia 5 d’abril: Inmediatamente el Sr. Presidente manifestó que habia sido llamado por el Exmo. Sr. Presidente de la comisión provincial el cual le instó para que la Municipalidad hiciese efectivos los decubiertos que tuviese con la Diputación y que a su entender debian pagarse tres trimestres del cupo que corresponde a esta Villa en el reparto del repetido cuerpo provincial de 1873 y 1874 , únicos que se adeudan, deduciendo la suma que este acordó abonar a Tarrasa por obras de fortificación llevadas a cabo. Acordolo así el Ayuntamiento por unanimidad y como quiera que los tres trimestres referidos ascienden a 5235’15 pesetas , y que la suma que la comisión provincial, en sesión de 4 de febrero último acordó abonar por el espresado concepto de obras de fortificacion, a 3.985 pesetas, acordose también por unanimidad, hacer efectiva la suma de 1.250’15 pesetas que es la diferencia, quedando autorizado para llevar a cabo el pago y formalizar los correspondientes documentos ante la repetida Comisión provincial, en representacion de la Municipalida, el Depositario de estas D. Miguel Torres.”


El dia 20 de juny, segons el document de l’ACVOC, OP25/1874, alguns veïns del carrer Baldric demanen permís per obrir una porta a la muralla que els tanca el carrer.


Una prova de l’existència de barricades la trobem quan el consistori respon a la petició de Francisco Ferrer de tancar un terreny que té al carrer del Nord:
“Fue aprobada tambien la solicitud de Francisco Ferrer leida en sesión de 21 de mes próximo pasado mediante las condiciones impuesta por la Comisión de obras en su dictamen sustituyendo la última por la siguiente: “La barricada que existe en la Calle del Norte, frente a la casa del recurrente, será trasladada, a costa de este, al punto de la misma calle que designara el Alcalde y el Comandante Militar.”


En els plens dels dies 16 d’agost i 13 de setembre, hi ha dictàmens aprovant pagaments per obres a les fortificacions.
Que les obres no s’aturen ens dóna plena confirmació aquest acord del ple del dia 10 d’octubre en resposta a una petició del veí Antonio Bonhora:
“Por ultimo manifestó el Señor Presidente que D. Antonio Bonhora estaba dispuesto a construir por su cuenta una muralla de ladrillo en medio de la calle de San Valentin entre la del Norte y la de Manso Adei, siempre y cuando se le ceda el material empleado cuando deban desaparecer las obras de fortificacion y el Ayuntamiento, teniendo en cuenta que dicha muralla contribuirá a la defensa de la población y que pagándola el Sr. Bonhora ahorra el gasto al Municipio, acordó este por unanimidad: acceder a que construya la muralla y que al desaparecer las obras de fortificacion se reincorpore el material de la misma.”
Aquest document és molt interessant, ja que és dels pocs que ens situen una muralla en un lloc molt concret.
I acabarem els relats dels fets d’aquest 1874 amb una relació, feta pel Comandant Militar, que ens enumera algunes de les entrades i sortides de la vila: portes de Sant Roc, La Rasa, carrer Sant Llorenç, Mas Adei i Sant Pere. Que existeixen barricades als carrers Nord i Topete i que en tots aquests punts hi ha disposades guàrdies i retens.
Segons Enric Sanllehí, la guàrdia la feien membres de la Milícia Nacional i de la Companyia Mobilitzada (o Ronda Volant).

A continuació, i per cloure aquesta sisena entrada, documentaré gràficament el nostre portal de Sant Roc.


En aquest fragment d’un plano d’un expedient d’obres al carrer Major, el mestre d’obres Miquel Curet, ens representa perfectament el portal de Sant Roc i la fortificació que el vigilava.


En aquest dibuix de Mateu Avellaneda hi podem veure la representació gràfica de com podia ser tot el conjunt.


Avui dia, aquesta és l’única fotografia a on podem veure, si més no intuir, com era el portal de Sant Roc l’any 1870.
A la propera entrada parlaré de l’informe, de l’any 1875, que un grup d’enginyers militars varen fer sobre les fortificacions de la vila de Terrassa (DH no. 6558).










SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...