divendres, 5 de desembre de 2014

MIQUEL VINYALS, UN PERSONATGE ANÒNIM?

 Ajudarem al Museu de Terrassa a descobrir quin personatge és el de l’escultura d’en Llimona que el Museu a cedit per una exposició d’obres de l’artista.

El Museu diu: “L'escultura representa el bust d'un personatge masculí de la burgesia local, no identificat. 
La peça, datada el 1892, està signada, a la part posterior de l'espatlla esquerra, pel propi Josep Llimona.
L’obra va ingressar als fons municipals per la Junta de Museus de Terrassa, procedent de les confiscacions que es varen dur a terme durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Actualment forma part de la col·lecció del Museu de Terrassa.”


Doncs bé, fent una recerca exhaustiva del material gràfic de què es disposa dels personatges de la burgesia terrassenca de la segona meitat del segle XIX, com podrien ser els Galí, Guardiola, Busquets, i per sobre de tots els Vinyals, Salvador i Miquel, he trobat aquest retrat que en Baltasar Ragón fa servir per il·lustrar la nota biogràfica que fa d’en Miquel Vinyals i Galí al seu llibre “Terrassencs de Mil-vuit-cents”





Com podem comprovar comparant  la foto d’en Vinyals amb la del bust obra de Llimona, fàcilment podem deduir que el mestre va fer servir la foto per inspirar-se a l’hora d’esculpir la seva obra.



I dic que va fer servir la foto perquè el Sr. Miquel Vinyals va morir el dia 5 d’agost de 1872 i ja hem vist que l’obra està datada el 1892. De ser certa aquesta dada quedarà per resoldre el misteri de qui va fer l’encàrrec ja que el Sr. Miquel va morir solter i sense descendència coneguda i va nomenar hereu dels seus béns al seu cosí Josep Vinyals i Galí que moria l’any 1888, també sense hereus, i a un seu nebot de nom Aureliano Vinyals i Bargés que residia a Madrid i que també moria abans del 1892, concretament el 23 de gener de 1882.

De fet es una filla d’aquest últim, Maria Vinyals i Ferrés, qui tanca la saga al morir l’any 1940 a París en mig de la més absoluta misèria. 

Aquesta situació també explicaria perquè ningú va reclamar la propietat del bust d’en Miquel Vinyals i Galí, obra d’en Llimona.


Publicat a la revista Marlet del Museu de Terrassa num. 45 del 2n semestre del 2014




divendres, 10 d’octubre de 2014

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.



Tinc aquesta foto del Vapor Gran però no sabem l’any en que es va fer. Anem a veure si hi podem posar una data el més aproximada possible. D’entrada, i com sabem que el Vapor Gran és una construcció de l’any 1857, ja tenim un punt de partida.



 Què més hi veiem que ens pugui ajudar? En primer terme, els patis de la casa Ros de la cantonada d’Església amb Porta Nova i diverses cases del mateix carrer.




Sabem, per que ho diu l’acte del ple de l’Ajuntament del dia 28 de novembre de 1891, que el Sr. Josep Ros demana permís per construir el que seria l’embrió del Vapor Ros.
Per tant si a la foto encara no surt aquest edifici, vol dir que és anterior al 1891.

De 1857 a 1891, es a dir 34 anys de marge.



Ara ens fixem en les cases que veiem del carrer Porta Nova.

Gràcies a l’ajuda de l’Arxiu Municipal Adiministratiu de Terrassa aconsegueixo un llistat de permisos d’obres d’aquest carrer que van de l’any 1858 fins a 1891.




L’expedient 07/1876 em porta a descobrir que al nº12  en Pere Carbonell demana permís per fer la façana nova segons plànol que el mestre d’obres Jaume Comerma i Torrella presenta en la petició.



Aquest permís es aprovat i aquí tenim la casa que es va construir l’any 1876.




 Dues curiositats de tot aquest procés, una és que el secretari es confon i situa la casa al carrer “Plaza Nueva” (visió de futur?), i l’altra que en el plec de condicions l’obliguen a tirar les aigües pluvials  “fuera de la acera” mitjançant  una canal recta.





Per tant, i de moment, ja hem escurçat una mica les dates. Per un cantó tenim 1876 i per l’altre 1891 (Vapor Ros).
El marge de 34 anys ja l’hem reduït a 15.
Entre el llistat d’expedients hi trobem el 121/1884 que ens diu que la Sra. Madrona Rosell també vol fer la façana nova de la seva casa del carrer Porta Nova nº 14, i acompanya plànol de la façana signat pel mestre d’obres Miquel Curet. Com sigui que a la foto encara no veiem la façana arranjada ja tenim que la foto es anterior al  setembre del 1884.





Conclusió final : foto feta entre 1876 i setembre del 1884.
Crec que un marge de 8 anys ja és acceptable.
I, per especular una mica, podríem dir que la façana lateral de la casa nº 12 es veu molt nova, i per tant es pot suposar que l’any seria  més proper al 1876 que al 1884.
Ho deixem en 1880 ?


 Bibliografia consultada : Terrassa, Patrimoni Industrial.  Domènech Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler. 1999
Expedients d'obres: ACVOC-AHT
Actes del ple: WEB de l'Arxiu Municipal de Terrassa AMAT
I la imprescindible col·laboració d'en Lluís Paloma.



divendres, 3 d’octubre de 2014

UN MUNCUNILL DESCONEGUT



Lluís Muncunill 1893.



Carrer dels Àngels amb carrer Montserrat
Vapor Albiñana - Carrers Sant Gaietà  i Sant Valentí

Jo sempre he dit (i a la glosa que l’Anna Muñoz va fer de mi, amb motiu d'haver rebut el guardó de Terrassenc de l’Any, va quedar ben patent) que quan vaig de casa meva cap el centre, i si no tinc pressa, m’agrada passar per els carrers que configuren una illa industrial al centre de Terrassa.
Estic parlant dels carrers de Sant Gaietà, Pantà, Montserrat, Sant Valentí i Mare de Deu dels Àngels.


Carrer Mare de Deu dels Àngels

I jo, que encara no tenia gaire clar el per què, finalment crec que ja ho sé.



Carrers Cervantes - Sant Gaietà

Barri
Barri
Porta de Barri


Fins fa pocs dies no he descobert que aquelles quadres industrials que tan m’atreuen son obra, ni més ni menys, del nostre Gaudí terrassenc, el gran Lluís Muncunill i Parellada. Es tracta d’una de les primeres obres industrials de Muncunill i un model emblemàtic de l’estructura fabril a Terrassa.


Encavallada original




Aquest conjunt d’edificacions que porta per nom Vapor Albiñana i Ribas varen ser dissenyats per Muncunill a petició de l’industrial Ramon Albiñana Ribas, i més  tard la raó social Albiñana, Ribas y Compañía.









El vapor està format per quadres rectangulars d’una sola planta col·locades paral·lelament i separades per barris. Un edifici de tres plantes, amb façana al carrer Cervantes, clou l’illa industrial.
Els projectes d’aquestes construccions porten dates del 1893, 1899, 1900 i 1907. 








Baltasar Ragón en el seu llibre “Els Carrers de Terrassa l’Any 1900” ens explica que el 1882 en Josep Barba construïa un edifici dedicat a farinera al carrer Sant Gaietà, i posteriorment el va vendre a la societat Albiñana, Ribas i Cía., que el 14 de setembre de 1891 hi aixecaren un pis passant a ser l’embrió de tot el conjunt.



Carrers Pantà i Sant Valentí



Dedicat en principi a la industria tèxtil, avui està ocupat per una diversitat d’empreses de diferents rams: fusteries, arquitectura, reparació de vehicles... i, com a nota més interessant, allotja l’Ateneu Candela, centre social i cultural.





Carrers Sant Gaietà i Montserrat

Si mai teniu oportunitat us recomano una passejada per aquesta illa centenària. Tanqueu els ulls i escolteu la música del telers, i si us queda temps entreu a l’Ateneu Candela, us preneu un cafè i contempleu l’encavallada original que encara es conserva.

Obra consultada :
Els Carrers de Terrassa l’Any 1900. Baltasar Ragón
Terrassa, Patrimoni Industrial.  Domènec Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler.
I la col·laboració imprescindible de Lluis Paloma. 




dimarts, 16 de setembre de 2014

L'efímer TREN RENARD

L’efímer Tren Renard

per Rafael Aróztegui i Peñarroya


Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del fet.

Es tractava de l’arribada a Terrassa d’un tren "Renard". Aquest era un vehicle que va aparèixer a França a principis del segle XX. Era un tren tractor inventat pel francès Charles Renard, consistent  en un comboi articulat de tres o quatre cotxes tirats per un locomòbil amb un motor a gasolina. La novetat d’aquest vehicle a rodes és que podia anar per carreteres enllaçant poblacions on no arribava el tren convencional. La màquina no arrossega el tren, sinó que transmetia als vagons per mitjà d’un eix de propulsió contínua, la potència necessària per cada un dels motors de cada vagó. La màquina motriu era de quatre cilindres i desenvolupava 75 cavalls de potència.


La premsa local anunciava  pel dia 1 d’abril de 1908 l’arribada d’un tren "Renard" a Terrassa. Aquell dia a les 8 del matí sortí de Barcelona un comboi que, a una velocitat de 12 kilòmetres per hora, passà per Sant Cugat del Vallès i Rubí arribant  a Terrassa a dos quart d’una. A l'alçada de les quatre carreteres l’esperaven l’alcalde de la ciutat, Joan Vallhonrat Prat acompanyat per diverses autoritats locals, els quals pujaren al vehicle junt amb nombrós públic que omplí el tren festivament, enfilant el carrer de Topete, ple de sotracs que tapaven, fins i tot, les llànties de les rodes. El tren va pujar la rampa d’aquest carrer entre les aclamacions del veïnat, fins al Passeig, on l’esperava una multitud de terrassencs. El tren "Renard" aparcà a l'extrem del Passeig on els encuriosits ciutadans el contemplaven, mentre que els promotors i el conductor eren convidats a un àpat  a l'hotel Peninsular.



A les tres, el comboi girà en direcció al pont del Passeig i enfilà la carretera de Castellar, efectuant maniobres que van despertar l’admiració dels presents.
 A les quatre de la tarda, el tren "Renard" arribava a Castellar i d'allà a Caldes de Montbui, on feren nit. L’endemà continuaren l'itinerari previst visitant les principals poblacions de la província.


La premsa terrassenca en féu ressò i qüestionava  la pràctica d’aquest transport segons les necessitats de la població. Considerant que la velocitat màxima podria arribar a 24 kilòmetres per hora, en un trajecte entre Barcelona i Terrassa tardaria una hora i trenta minuts, sense comptar les parades. Per tant, per fer el trajecte empraria quasi les dues hores.
Estem en una època en què el transport es feia amb el tren del Nord, i que en les poblacions a on no arribava el transport ferroviari, les comunicacions es feien amb diligència o amb tartana.



També la premsa estava pendent dels tràmits i projectes que es portaven a terme a Barcelona per fer un tramvia ràpid prolongant el de Sarrià.

El 29 d'octubre de 1908, el Ple de l'Ajuntament aprovava l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid a aquesta zona del Vallès. Es projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de Rubí, entraria a Terrassa des de la cruïlla del Passeig N. (avda. de Santa Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, la Rutlla, de l’Església, fins a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells temps, a cel obert.
El projecte no es portà a terme, ja que depenia de l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va desestimar.

No serà fins al 1919 que arribarà el tren de Sarriá a la Rambla d'Égara

Més retalls de premsa de l'època :



La Comarca del Vallès. 28 març 1908 
La Comarca del Vallès. 1 abril 1908
Sembra. 2 abril 1908
Revista Egara 4 abril 1908

Industria e invenciones. 25 abril 1908

diumenge, 27 de juliol de 2014

DE BALTASAR RAGÓN

EL SECRETARI QUE VA DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN

A l’acte del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883  es notifica que s’han posat fites a varis carrers dels que donen a la Riera del Palau.

La ignorància del secretari que redacta l'acte li fa escriure “los Granios” en lloc de “Granios”.

(Per els més joves aclarir què el carrer Jodis es l'actual Dr. Ullés)

Aquest fet porta a Baltasar Ragón a confondre's i en el seu llibre “Coses de Terrassa Viscudes”, i en la línia 14 de la pàgina 11 , ens parla d'un carrer “de les Gràcies” del que desconeix quin carrer pot ser.




Doncs aclarit, es tracta del carrer Granius i no de les Gràcies.


El carrer Quintus Granius a la actualitat.



divendres, 25 de juliol de 2014

EL PORTAL DE LA GUIA

Permeteu-me què us expliqui una historia sobre l’últim portal que va existir de les antigues muralles de Terrassa, el PORTAL de la GUIA


 El dia 16 d’abril de 1882 diversos veïns del Portal de la Guia, recordem que estava situat a la confluència del Raval amb la Riera del Palau, presenten una instància a l'Ajuntament per tal què sigui enderrocat el portal, perquè en no estar ja en funcionament tan sols feia que destorbar el trànsit de carruatges.

El dia 29 del mateix mes el ple de l'ajuntament hi dóna el vist i plau, i l'endemà el portal ja es enderrocat. Tal era la nosa que els hi feia que gairebé no varen deixar passar ni vint-i-quatre hores.

Aquest portal es l'únic del que disposem d'una foto, deguda a la càmera d’Adrià Torija.


El dibuixant Avellaneda, el 1935, ens dibuixa una vista des de l'altre cantó de la riera del Palau on s'hi pot veure el portal en el seu emplaçament, al punt on confluïen el Raval amb la riera del Palau. 


Com tenia per costum, el Sr. Avellaneda s’inspirava en fotos de final del segle XIX, i per fer aquesta vista en copià una del 1885 on, com es lògic, ja no hi havia el portal que, recordem-ho, s’enderrocà l'any 1882, però ell l'hi va saber situar perfectament.


Aquesta fotografia ens mostra aquest indret poc abans 
d'acabar d'obrir el carrer de La Rasa i anivellar-lo amb el que nosaltres en diem carrer del Peix.


I finalment una foto actual d'aquesta cruïlla.

 Fotos : Arxiu Tobella, Arxiu Municipal Administratiu, Rafael Aróztegui i Peñarroya.
 Dades : Baltasar Ragón.
Més informació a : joaquimverdaguer.blogspot.com

diumenge, 18 de maig de 2014

LA CASA MÉS ANTIGA DE FORA RIERA



En aquesta foto de l’arxiu municipal administratiu de l'ajuntament de  Terrassa, amb un format de 9 cms x 32 cms ,  i buscarem dades noves.

Catalogada com a possible data 1870.  Hi veiem la façana de ponent de Terrassa  i també que està feta amb el sistema de “col·lodió humit”.



Després de netejar una mica la foto, la contrasto i la començo a investigar. D’acord amb la data aprox. de 1870. I no es una foto, son dues enganxades.


 
Ampliem la meitat de la dreta de la foto i aquí hi veiem el “Colegio Tarrasense”, no seria “Real” fins el 1889. Inaugurat el dia 1 de setembre del 1865.  Ja tenim una data de la què partir.  Al extrem esquerra hi veiem el primitiu campanar del Sant Esperit què fou ampliat l’any 1893.  Per tan ja tenim dos dates possibles 1865 - 1893


L’afegit de les dues fotos es una mica maldestra ja que no acaben de coincidir , balcons no coincidents i el campanar es una mica Torre de Pisa.                             



 
 A la meitat de l’esquerra s’hi pot veure la torre de la casa Vinyals del carrer Major  ( actualment Mango, abans Banc Comercial ).
La Torre del Palau abans de què el notari Carrancà encomanes a Moncunill  restaurar-la a finals del segle XIX.
També veiem la caixa del Teatre Principal del 1857 sobresurtin per darrera del vapor Busquets.
I aquí al davant i trobem una filera de cases, 10 concretament, què hom pensava què estaven situades aproximadament a on temps desprès si construiria el Cine Rambla, avui Zara.

I aquí es on jo em disposo a cercar fotos de vistes generals que em puguin donar alguna pista i  trobo aquesta del 1903 a on les cases han desaparegut . Hi veiem el vapor Busquets i l’Hospital a on hi ha actualment el Mercat de la Independència, però ni rastre de les cases. També veiem la Rambla coberta des de La Rasa fins al Portal de Sant Roc, obre que es va inaugurar per la Festa Major del 1903.


Doncs mirem les cases amb més deteniment.  Ombra de les portes i perspectiva.  Aquestes cases estan perpendiculars a la riera i no paral·leles.


Torno a cercar fotos de vistes generals i trobo aquesta d’en Boixaderas del 1913  


Ampliem i hi veiem les cases d’en Serinyà que son del 1903.
No hi ha el tren elèctric (es del 1921) i tampoc el Grup Escolar Torrella què es del 1916.


Però sí hi veiem un grup de cases què ens donen la pista  definitiva.                                                       

Les cases de la foto, què no sabíem ubicar correctament, son les deu primeres cases del carrer Torrella, del nº 2 al nº 20 què, segons Baltasar Ragon, en Jaume Torrella, en data 3 de febrer de 1860, sol·licita permís per construir al “carrer de fora de la riera de Terrassa”.
El 7 de febrer el mestre d’obres Josep Fontseré i Mestres presenta el plànol a l’Ajuntament i es comencen a construir el 10 de juny del mateix any 1860.





Però aquí també hi veiem un segon grup de cases què sabem què es començaren a construir l’any 1880.



Com que a la nostra foto aquestes cases no hi son, ja tenim què la foto va esser feta entre 1864 (Colegio Tarrasense) i 1880, edificació del segon grup de cases. Per tant  la datació de 1870 es més que possible.










Plano de Terrassa del 1880. Terrassa es ciutat des de el 1877.  10 mil habitants. Hi veiem ja les cases del carrer Torrella.
 Construïdes d’esquenes al camí d’anar a Viladecavalls per tal de que el sol de migdia dones a les façanes .  El camí actualment seria el recorregut del carrer de Mart.  Per cert aquesta planificació de la ciutat es obre d’en Miquel Curet que fora membre de la primera junta de l'Ateneu Lliure. 

Mogut per la meva curiositat vaig a fer la foto del què havia sigut el tram del carrer Torrella a on hi havia aquestes 10 primeres cases.


  I en el nº 16 hi trobo aquesta què conserva la porta estreta a l'esquerra i la finestra del pis a sobre de la porta.
Aquí la veiem tapiada, curiosament...

 ..com a la foto del 1870, però que havia estat en funcionament ...

  ...no fa massa temps.         




Diferents detalls de la casa en l'actualitat.


   En conclusió, podem dir què aquesta casa es la més antiga de les cases que actualment hi ha a l'altre costat del què en aquell temps en deien la Riera de Terrassa o del Palau, i què foren les primeres del què passaria a anomenar-se BARRI DE LA RIERA.


En consultes posteriors a l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa he trobat el plànol que el mestre d'obres Josep Fontseré acompanyava  a la so-licitud per construir les 10 primeres cases.


      En aquesta foto, contrapicat de la foto original,  veiem una possible ubicació del lloc des de on el fotògraf anònim va fer la foto què ens permet treure totes aquestes conclusions.
En el treball publicat a la revista TERME º 24 (2009) titulat “El Vedutisme Terrassenc o la mirada endògena” d’en Rafel Comes, Ana Hernandez i Montse Saludes indican que està feta des de el carrer Galvany , es possible, però jo crec que està feta d’aquest cantó del Torrent del Batlle (Sagrada Família)

+


    Però, com què la foto la tenia al cap i hi anava donant voltes, hi va haver un moment què em vaig dir, si la foto està feta entre el 1865 i el 1880, acceptem el 1870, jo em pregunto, i el Portal de Sant Roc ?
Sabem què va ser enderrocat l’any 1881.
Ha de sortir a la foto. BUSQUEM-LO !!!   
Si ens centrem en la casa Vinyals del carrer Major i anem seguint el traçat del carrer arribarem al Portal de Sant Roc i..


... aquí el tenim. Fins al moment actual, i que sapiguem, la única foto que hi ha on podem veure com era l’últim Portal de Sant Roc que va ser enderrocat el 1881.   


El divendres 24 de juliol de 2015, a la tarda, es produeix la caiguda de la teulada de la casa nùm. 16 del carrer Torrella. Recordem què és l'última que queda de les 10 primeres que es construïren a l'altre banda de la Riera del Palau.   


  

23 de gener de 2017
Avui he passat per davant de la casa i he pogut comprovar que ja ha desaparegut totalment, i en el seu lloc ja hi ha un edifici nou. D'aquesta manera desapareix l'últim vestigi de les primeres cases construïdes a l'altre banda de la Riera.



FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...