dimarts, 29 de desembre del 2015

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG


Estem al juliol de l’any 1904, i un grup de regidors, encapçalats per Lluís Salvans i Armengol, fan una petició a l’Ajuntament, presidit per Alfons Mª Ubach i Solà, per tal de dotar a la ciutat d’un lloc d’esbarjo pels terrassencs de principis del segle XIX.
Transcric la petició tal com la van presentar al ple del dia quatre d’agost.

“AL CONSISTORIO
Frecuentemente se lamentan nuestros convecinos de que no exista en Tarrasa, como en otras poblaciones de España y del extranjero, un sitio publico ameno, donde poder solazar la sociedad tarrasense durante el año, en señalados dias y muy espacialmente en verano.
No hay, en efecto, un punto de reunión que al mismo tiempo que falicite la concurrencia y trato entre las familias, estan puedan recrearse oyendo conciertos musicales combinados entre los coros de esta ciudad, y de cuantos elementos al efecto se disponga. La Exposicin local, que acabamos de cerrar, acojida con tanto entusiasmo como visitada con cariñosa simpatia, confirma nuestra instancia.
Así pues, considerando necesario complacer los deseos del público, ya que esta clase de espetáculos contribuyen a endulzar los pesares de la vida, y tratándose de una obra pública de escasa valia material en que los productos  líquidos que resultasen de tales funciones se podrian destinar a beneficencia, conforme se dirá, los concejales que suscriben tienen el honor de proponer al Ayuntamiento la construcción de un Templete en el centro sur del Paseo de esta ciudad, para la celebración de de los conciertos mencionados, a cuyo fín podrian adoptarse los siguientes acuerdos:
1º Construcción de un edificio-templete de piedra y hierro, capaz para contener sentadas comodamente unas 60 personas, prévio estudio y presupuesto de la Comisión de Fomento.
2º Se abrirá una suscripción y se circulará entre los vecinos del Paseo, especialmente de la Fuentevieja y sus alrededores, para costear, en cuanto sea posible, el valor de la obra en cuestión, y lo que faltare lo suscriba el Ayuntamiento, quedando desde luego de su propiedad. Sin embargo, no podrá ningun ayuntamiento sucesivo derribar el aludido edificio que no hayan transcurrido a lo menos treinta años, contaderos desde su inauguración; ano ser que convenga su derribo por reforma del Paseo o por alguna obra de utilidad pública.
3º Para la ejecución y administraciónde las obras que deberan celebrarse durante el año, serán llamados con preferencia la Junta del Hospital Casa de Caridad, y la Junta de Ausilio de esta ciudad, alternando en tal caso una y otra de tres en tres meses. Los productos líquidos que se obtengan serán de su propiedad para los efectos de beneficiencia exclusivamente.
4º Las aludidas entidades procuraran establecer funciones de la clase e índole que se ha indicado, u otras análogas, todos los domingos y dias festivos, por lo menos, sin perjuicio de celebrar algunos en dias laborables, corriendo de su cuenta todos los gastos que los mismos causen.
5º El Municipio cederá sin arbitrio alguno el derecho de establecer en el Paseo las sillas, bancos, y otros útiles propios. No obstante los empresarios deber´n sujetarse a las ordenanzas municipales y a cuantas disposiciones se dicten para el buen orden de dichas funciones públicas.
6º Los conciertos y funciones se celebrarán por la mañana en invierno y por la tarde y noche en verano.
No obstante V.E. acordará lo que crea mas conveniente.
Tarrasa 26 de Julio de 1904”

Signat : Luis Salvans.

dijous, 12 de novembre del 2015

RAMON ROUVIÈRE i ELS GEGANTS VELLS DE TERRASSA



I QUI ERA EN RAMON ROUVIÈRE i VILAR ? 

 Fins al moment el trobem documentat per primera vegada, a Terrassa, en l’anotació del llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial del Sant Esperit, el dia vuit de novembre de l’any mil vuit-cents trenta-nou. Aquell dia en Valentí Alavedra, prevere,  bateja al nen “Conrat Miquel Genís, nat dos dies antes, fill de Ramón Rouvière sastre natural de Vich, i de Catarina Bulà, natural de Barcelona”.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

Ens trobem a les darreries de l’any 1881, concretament a dia 1 de desembre, y els veïns del carrer de “La Unión”, segons el padró de l’any 1878 només de mitja dotzena, exposen a l’Ajuntament el problema que tenen: “Que al entrar a dicha calle existe un puente (sic) que por su poca elevacion dificulta el transito y perjudica el ornato público”




Ens hem d’imaginar un arc similar al de la foto. 
I continuen: “cuyos inconvenientes podrian evitarse mediante que el Ayuntamiento permitiera que se derribara y que se construyera de nuevo a mayor altura sin que pueda ofrecerse inconveniente a la realización de dicha obra toda vez que uno de los infraescritos es el propietario de una de las casas en que se apoya el mencionado arco (aquí ens parlen d’un arc) y que el otro propietario que se encuentra en igual caso se cree fundadamente no hará oposición a la mejora.”
A partir d’aquí demanen: “permiso para derribar el mencionado arco y volverlo a construir a mayor altura bajo la dirección del Sr. Arquitecto Municipal (Juan Feu) viniendo los gastos que ello ocasione a cargo de los esponentes. Gracia que esperamos merecer del recto proceder de este Municipio.”
I conclou amb la signatura dels dos sol·licitants, en Jacinto Casanovas i en Jaime Serra.


Per tal de completar la instància, adjunten el plànol de l’arc que volen construir, signat per l’arquitecte Juan Feu, que ho és a l’hora de l’Ajuntament.


La instància segueix el seu curs i el ple de l’Ajuntament del mateix dia l’accepta a tràmit i la passa a la Comissió de Foment.
“El Ayuntamiento en sesión de este dia acordó que la presente instancia pase a informe de la Comisión de Fomento y Arquitecto Municipal. Tarrasa 1º Diciembre de 1881 El secretario habilitado”


La Comissió ho aproba: “La Comisión de Fomento y Arquitecto municipal considerando que la petición es procedente y los planos debidamente confeccionados.
Opina: Que el Ayuntamiento podrá conceder el permiso solicitado por D. Jacinto Casanovas y D. Jaime Serra mediante el cumplimiento de las ordenanzas municipales y de mas condiciones generales que tiene aprobadas el Municipio para esta clase de permisos y previo el pago de la cantidad de dos pesetas cincuenta centimos que le corresponden a tenor de la tarifa aprobada en el presupuesto vijente.
Tarrasa 26 Enero de 1882”




Fins aquí ja tenim resolt el problema. En Casanovas i en Serra ja poden construir el seu “arc”, però a on? A l’inici del carrer de la Unió? A veure, provem-ho



La veritat és que no hi queda malament del tot, però tenim un problema. Resulta que segons les mides que ens dóna el plànol que signa en Juan Feu,  l’obertura d’aquest arc fa 2’20 metres d’amplada per 3 d’alçada, per tant no el podem situar al carrer de la Unió amb l’amplada actual.
Som-hi, a cercar plànols de l’època, a veure si en podem treure l’entrellat.



El primer que trobo és aquest de l’any 1872, fet per assenyalar les fortificacions de la Vil·la, i a on podem veure un parell de coses interessants, una és la línia amb ziga-zaga que ens marca el carrer i per altra banda hi trobem senyalitzada la possible ubicació de l’arc antic a tocar del Raval.   
Seguim, ara toca un de l’any 1876:



En aquest hi trobem, també, un carrer de la Unió amb ziga-zaga, i a on jo he marcat on hauria d’estar col·locat aquest arc.
Finalment, com gairebé sempre, vaig trobar la sol·lució a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’expedient OP 90/1887, em donava el que havia passat amb aquest carrer.


És el projecte de rectificació i prolongació del carrer de la Unió des dels jardins d’en Antonio Ventalló (darreres del que més endavant seria la Casa del Poble) fins a arribar al Raval. 


Aquí ja comencem a treure’n l’entrellat. Hi podem veure la nova sortida al Raval i com quedarà anul·lada la ziga-zaga que feia el carrer per tal d’arribar al Raval.

Anem a afinar-ho una mica:



Doncs ara sí que crec que podem situar l’arc al lloc exacte, o quasi, a on l’any 1882 l’hauríem pogut veure.
Ens hauríem de situar al Raval, de cara al carrer de la Unió, desplaçar-nos un parell de casals a l’esquerra i ... 


...i aquí és on travaríem l’entrada al carrer de la Unió  l’any 1882.

Fonts consultades :
Arxiu Comarcal del Vallés Occidental – Històric de Terrassa
I l'ajuda inestimable d'en Lluís Paloma.
                      


dijous, 15 d’octubre del 2015

EL FINAL DEL CARRERÓ DE LA CALABRUIXA

Parlem del carreró que era la continuació medieval del carrer de Baix, fins  arribar al primitiu Portal de Sant Roc, a l’alçada del que avui és el carrer Cisterna, i que va quedar obsolet en construir el carrer del Vall ja fora del recinte emmurallat.

dissabte, 18 de juliol del 2015

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ   

Estem a l’últim terç del segle XIX, concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi, que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.  

dilluns, 23 de març del 2015

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.

dissabte, 17 de gener del 2015

LES CASES DEL "DIMONI" AL CARRER AVINYÓ (una història del Facebook)


Crec que per el seu interès, i per la gran participació  que ha tingut aquest tema en el  facebook, val la pena transcriure'l i conservar-lo en el meu blog.
El transcric tal i com s'han fet les entrades originals.

UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL

  UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...