diumenge, 20 de març del 2016

INICIS DE LA FOTOGRAFIA A TERRASSA

INICIS DE LA FOTOGRAFIA A TERRASSA


De l’estudi fet per en Rafel Comes, Ana Fernandez i Montse Saludes, titulat “El vedutisme terrassenc o la mirada endògena” publicat a la revista Terme nº 24,  del novembre del 2009

La selecció de les fotos és meva.
A Terrassa, les dues més antigues daten del 1860:


i el 1870:


si bé no proliferaran, ni començaran a publicar-se a la premsa local fins el 1908. Per a poder fer aquesta classe de preses, els fotògrafs necessiten indrets elevats i, en el cas de Terrassa, les talaies més usuals són els terrenys de can Palet de Vista Alegre, els de can Poal, l’hort dels Escolapis, la torre de l’Escola Pia, el campanar del Sant Esperit, la Torre del Palau, la zona que actualment es correspon amb el carrer de Galvany i també la del carrer de Colom.


Els pioners de la fotografia preparen in situ  la sensibilització prèvia a cada impressió, de tal manera que el fet de prendre i positivar un fragment de realitat els significa un meticulós esforç preparatori, que inclou les operacions de sensibilitzar, exposar i processar en un temps molt breu. Aquesta qüestió explica les poques panoràmiques urbanes que tenim anteriors als anys vuitanta del segle XIX, que s’han convertit, per la seva raresa, en objectes d’un valor molt proper al de l’obra plàstica original, ja que posseeixen un plus tècnic artístic extrem, i és molt anunciada a la premsa la seva exposició en aparadors públics.
 El 1851, la innovadora utilització del col·lodió humit sobre vidre per als negatius i el paper d’albúmina per als positius, introduïda per Scott Archer, facilita encara més el treball dels fotògrafs especialitzats en paisatges i arquitectura urbana, ja que, a part de permetre la realització de còpies a partir d’un mateix negatiu, proporciona una gran definició tonal i, utilitzat sobre paper d’albúmina, produeix impressions de gran qualitat.

Fotògrafs forans.


Rafael Areñas i Mitet de Barcelona, primer fotògraf conegut que fa fotos de Terrassa.
Tenim constància  que el 1875, treballa a un local situat sobre el
Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval de Barcelona, fotografiant i reproduint retrats a l’oli. També de Sánchez y Cía., que dóna publicitat als seus treballs sota el reclam econòmic de: “a real”. Aquest darrer, l’abril del 1877, atén els seus clients a la Fonda del Comerç, a la plaça Vella, davant l’església del Sant Esperit
Des del 1883, també tenim  l’anunci de R. Hernández, del carrer dels Gavatxons, 3, sota l’apel·latiu de Fotografía Eléctrica,  
Tenim algunes dades de Josep Cabanes, que, pel seu cognom, possiblement procedeix de Manresa,   Josep Cabanes, tal com ho recull la pàgina dos del diari El Tarrasense, del 15 de setembre del 1889, exposa de manera molt artística els seus retrats a una marquesina del carrer del Nord. I molts altres fotògrafs de Barcelona posen anuncis a la premsa de Terrassa.
Els primers fotògrafs establerts a Terrassa:


Adrià Torija i Escrich
El primer fotògraf comercial que s’instal·la de manera estable a la ciutat és Adrià Torija i Escrich, que, des del número tres de la Revista Tarrasense, del 18 de juny del 1876, apareix oferint els seus serveis els caps de setmana a un principal del carrer Nou de Sant Pere, 19, tot mantenint un aparador publicitari al carrer dels Gavatxons.
 Adrià Torija té la seva seu central a Barcelona.



Precisament, del mateix 1876, tenim una interessant fotografia d’en Torija (26,7 x 21,1 cm), dedicada a “El Ball de plaça”, que se celebra durant la Festa de la Pau per a commemorar la fi de la Tercera Guerra Carlina.
 El 1882, Torija obre una sucursal estable a la mateixa adreça on regularment atén les comandes des del 1876, al carrer Nou de Sant Pere, 19.


El seu estudi, tal com s’especifica a la seva publicitat, disposa d’una galeria de vidres, és a dir, d’un espai envidrat que garanteix un òptim aprofitament de la llum solar.


 Adrià Torija resta a Terrassa fins al 1895.

Robert Margüet
El retrat és el principal pilar econòmic de tots aquests fotògrafs, però, a més a més, és també una forma de consolidar relacions socials. Un exemple molt clar és el del retratista francès Robert Margüet –cognom que catalanitza com a Marquet–, que, a finals del novembre del 1885, fa una estada a la ciutat, on exposa retrats de personatges famosos a la sala de descans del Casino Terrassenc i rep diversos encàrrecs dels socis de l’entitat. Posteriorment s’instal·la a Terrassa  al carrer de Sant Llorenç 16. 


L’establiment Fotografía Tarrasense
Un altre dels primers negocis de fotografia instal·lats a Terrassa és el que respon al nom comercial de Fotografía Tarrasense, al carrer de la Font Vella, 86, tal com apareix anunciat al diari El Tarrasense, des del 12 de juny del 1892, i on es realitzen vistes i panoràmiques urbanes o també retrats de tots tipus, fins i tot de difunts.  
Tenint en compte que al padró de 1894 ens apareix domiciliat al mateix carrer, però al número 35, el fotògraf Mariano Riera i Nieto, nascut a Vic el 8 de desembre de 1873 i arribat a Terrassa el 1891, potser era aquest qui regentava la Fotografía Tarrasense.


Josep Maria Ballester Benítez i Lluís Corominas i Piguillem
Josep Maria Ballester i Benítez  neix a Múrcia i emigra, vers el 1878.
Viu a Sabadell   fins al juliol de 1894, any en què apareix al padró de Terrassa, on ha estat traslladat per a exercir com a cap administratiu de l’oficina de Correus. En aquesta ciutat es domicilia al carrer de Sant Pau, 25 bis, i, a partir de l’any següent ocupa l’estudi de l’Adrià Torija, però també continua treballant al local del carrer de Sant Joan, de Sabadell. A partir de l’1 de setembre del 1897, Ballester es trasllada
a viure i a exercir com a administrador de telègrafs al carrer de la Font Vella, 127, ara passeig del Comte d’Ègara, i allà, el seu ajudant Coromines.


Ballester, l’any 1900, edita la primera col·lecció de postals de Terrassa.


 Corominas  es trasllada a un local del carrer del Passeig, 3, on, fonamentalment, dóna publicitat als retrats de primera comunió i als positivats al bromur o al platí inalterables.



Corominas  es trasllada a un local del carrer del Passeig, 3, on, fonamentalment, dóna publicitat als retrats de primera comunió i als positivats al bromur o al platí inalterables.


Joan Figueras i Boada  
El 29 de setembre de 1900, La Comarca del Vallès ens dóna notícia de la mort, amb tan sols trenta anys, de Joan Figueras i Boada, nascut a Terrassa el 7 d’abril de 1869, un artista modest, domiciliat al carrer de la Rutlla, 44, dedicat amb encert al dibuix i, especialment, a la fotografia, tècnica que, segons aquesta publicació, domina d’una manera admirable.



Martí Bonet i Berenguer
El fotògraf Martí Bonet i Berenguer,  instal·lat al carrer de la Rutlla, 1 –l’antiga casa Poal–, on oferia combinacions de bromur i de platí. En aquest mateix local, i des del 1904, també hi exerceix el fotògraf L. Fiat,


Miquel Ginestà i Soler
Un altre fotògraf important a la ciutat és Miquel Ginestà i Soler, domiciliat, des del 1909, al carrer de la Rasa, 112. El seu principal ofici era el de comerciant d’olis i sabors, al carrer Cremat, 24. Vers el 1924 es va traslladar a la carretera de Matadepera, 80.


Joan Rusca i Avellaneda
Joan Rusca i Avellaneda, un dels fundadors, el 1914, del Gremi d’Artistes de Terrassa, ens apareix al llibre de Matrícula i contribucions industrials de Terrassa del 1915, domiciliat al local que li traspassa Miquel Ginestà l’any anterior, al carrer de la Rasa, 112. Joan Rusca, però, com a fotògraf, ja exerceix des del 1905  al seu domicili particular del carrer de Sant Josep, 6, mentre que també es guanya la vida com a viatjant de teixits.


Francesc Estruch i Freixas
El 1883, Francesc Estruch i Freixas arriba amb la seva família a Terrassa, procedent de Barcelona. La seva primera activitat professional és la d’ebenista però, a partir del 1910, tal com consta al llibre de Matrícula municipal, apareix compaginant-la amb la de la fotografia, al carrer del Llessamí, 13.  


Francesc Amer
Francesc Amer i Esteva, domiciliat al Raval, 4, és un fotògraf que obté un dels diplomes d’Honor i una de les medalles d’Or de l’Exposició Internacional de París, el 1913. Al butlletí del Grup Excursionista Montserrat, número 19, del març-abril del 1928, hi insereix la seva publicitat, en què declara ser l’únic que pot retratar els nuvis tot just sortir de l’església o que, durant la temporada de primeres comunions,
al maig, pot fer front a qualsevol demanda, gràcies a disposar de dues galeries fotogràfiques que li permeten fer prodigis fotogràfics.


J. Vilatobà Establert al carrer S. Pere nº 4, sense dades massa clares del seu establiment a Terrassa.



Josep Garcia Argilaga

Un dels fotògrafs locals més interessants dotat d’una moderna mentalitat respecte la fotografia fou el reusenc Josep García
i Argilaga, que arribà a Terrassa amb divuit anys, domiciliant-se al carrer de Martí Díez, 6. García Argilaga, si bé no tenia estudi fotogràfic obert al públic, sí es dedicà a la fotografia fent reportatges per a diaris i setmanaris locals com foren El
Heraldo de Tarrasa o La Comarca del Vallés, on, a part de publicar algunes de les seves instantànies, també s’ocupava de
cobrir certes notícies a manera de cròniques, així com d’escriure articles d’opinió. El 1912 fou nomenat corresponsal de les
revistes La Unión Ilustrada de Màlaga i de Teatre Català. També, des del 1915, treballava com a corresponsal a La Tribuna,
El Dia Gráfico i la revista Arte Fotogràfico, de Barcelona, cobrint les efemèrides socials terrassenques més importants amb
amplis reportatges fotogràfics.
El 2 de març de 1917, García i Argilaga entrà a treballar com a escrivent a l’Ajuntament de Terrassa, però sense deixar
mai la seva feina com a reporter gràfic i periodista, cobrint, entre d’altres, l’homenatge en memòria de l’actor Iscle Soler,
davant de la seva tomba monumental al Cementiri de Vallparadís
 Fins aquí els primers fotògrafs, que a finals del XIX i principis del XX, comencen a  exercir l’art de la fotografia a la nostra ciutat. 
De l'estudi fet per en Rafel Comes, Ana Fernandez i Montse Saludes, titulat “El vedutisme terrassenc o la mirada endògena” publicat a la revista Terme nº 24,  del novembre del 2009
Fotografies de:
Fundació Arxiu Tobella
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa







SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...