SOBRE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 

FETS CURIOSOS QUE MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 De com va ser la visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i terrassenques.

QUI ÉS AQUESTA SENYORETA?

Posem cognoms a l'Elvira

Gaudim de les "Cartes de visite"

Aquests dies estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.

Estic parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible l’extensió de la fotografia a reu.

A mitjans del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic, van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs professionals.

Usualment es positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89 mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.

Aquestes foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:

VINYALS o BALLBER?

 

Qui és aquest personatge?

TERRASSA - UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS DE MULES A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

 

UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

Ens trobem a principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del carrer de les Parres, en alguna de les cases  que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.

TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)

El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

TERRASSA - EDIFICI MISTERIÓS ?

Repte que em planteja l’amic Lluís Satorras

TERRASSA - EL CARRER DE SANT MIQUEL?

COM ES PASSA DE SANT MIQUEL A CERVANTES

Rafael Aróztegui i Peñarroya 23/03/2020 (onzè dia de confinament per COVID19)

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918

UN AGRICULTOR EMPRENYAT

Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.

L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.

Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

CRONOLOGIA:

1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1851 Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.

1890 Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1890 Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.

1891 El ple de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del Carder.

1904 Desaparició definitiva.

1929 Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió que va de carrer Major a Parres.

Ja feia molt temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que comunicava el carrer Major amb el de les Parres.

L’única cosa que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt, per a mules o cavalls, però no per carruatges.

Demanada l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder, per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués en època tan reculada) ja devia existir.