I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem:
CREU GRAN.
El dia 21 de juliol de l'any 1936 uns desconeguts, al fer-se
clar varen destrossar la Creu de la Creu Gran que va caure a terra feta en set
trossos.
En entrar els nacionals la meva primera preocupació fou la
de tornar a posar la creu en el seu lloc.
I ho vaig aconseguir.
El Rigol i el Conrad (Padrós) varen anar a recollir els trossos
de la creu que estaven escampats entre els veïns del carrer i encarregarem al
Prat, constructor d’obra de ciment perquè ajuntant els trossos fes una
reproducció exacta sense posar-li ni treure res.
Jo vaig fer una recapta pels veïns recollint mil dues-centes
pessetes.
Una dona pel carrer em va aturar i em va dir que es deia
Damiana Valverdú i que volia posar una pesseta a la subscripció oberta per a
reconstruir la creu, jo gustosament vaig acceptar.
Amb tota solemnitat aquella creu va inaugurar-se el dia 30
de maig de 1939 beneint-la el regent de la parròquia del Sant Esperit, el
doctor Sanahuja, amb assistència de totes les autoritats i la cooperació de la
Banda Municipal que cedir l’Ajuntament amb tan solemne acte.
Els balcons foren endomassats i va haver-hi festa tot el
dia, concert, cucaines, sardanes, etcètera.
Aquesta creu a patit un altre enderrocament, però millor ho
llegiu en el blog del Joaquim Verdaguer https://joaquimverdaguer.blogspot.com/search?q=Creu+Gran
FOTO 1: La creu original l’any 1934.
FOTO 2: La font sense la Creu 1936.
FOTO 3: restitució de la Creu,
FOTO 4: La Creu actual.
FOTOS 5 i 6: Original conservat al museu Castell Cartoixa de
Sant Jaume de Vallparadís.
FOTO 7: Original del mecanoscrit d’en Ragón.
.JPG)
.jpg)
