diumenge, 24 de març de 2019

MASIES DE TERRASSA

MASIES DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya,  març 2019.

No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies que falten, per tal de poder fer un recull més exhaustiu. Per endavant moltíssimes gràcies


                         CA N’AMAT DE LA MUNTANYA









Altres denominacions: Ca n’Amat de la Font, Ca n’Amat de Pagès.

Amb el nom de Mas Font, està documentada ja l’any 1238 i era domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Al s. XVI, la família que regenta el mas ja porta el nom Amat de la Font, que passarà a designar també la masia. L’apel·latiu de la Muntanya apareix cap a la fi del segle XIX.

Ubicada damunt d’un turó, envoltada de boscos de pins i conreus. S’hi accedeix per la Ctra. B-122 (Terrassa-Rellinars) i es troba a 50 m del km 3.


                           CA N’AMAT DE LES FARINES





Altres denominacions: Ca n’Amat de l’Avallà, Can Ribes.


Aquest mas es troba documentat des del segle XVI amb el nom de Ca n’Amat de l’Avallà. Ja al segle XX, el mas passà a uns nous propietaris i fou anomenat Can Ribes.

Al costat de l’antiga masia es construí un nou edifici, pels voltants de 1906, noucentista, obra d’en Lluís Muncunill.

Ubicada a Les Fonts de Terrassa, dalt d’un turó. S’hi accedeix des de la carretera BP-1503 (Terrassa-Rubí) pel carrer de Can Falguera i el camí de Ca n’Amat.

                                       CA N’ANGLADA






Altres denominacions: Mas Sant Cristòfol, Mas Robell.


L’origen de Ca n’Anglada es pot remuntar a l’època romana, de la qual s’ha conservat un valuós sarcòfag de plom (s. IV d n e).
El mas s’anomenava Robell al s. XVI i a mitjan s. XVI hi accedí la família Anglada, que donà a la masia el nom actual.

Ubicada dins el nucli urbà de Terrassa, al barri de Ca n’Anglada. Si accedeix pel carrer de la Mare de Déu del Mar 49, cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de les Neus.

                                        CA N’ARNELLA





El lloc anomenat l’Arnella està documentat des del s. X i dóna nom també a un forn i un torrent.


Es conserva documentació sobre el mas des del s. XIII, i les famílies residents prengueren el nom del lloc.
Adjunt al mas hi trobem la capella de Ntra. Sra. Del Roser (1957)

Ubicada en una zona de conreus, en un pla a prop del terme municipal de Sabadell. De fàcil accés, es troba al km. 6 de la Ctra. BV-1248 (Sabadell- Matadepera)

                                        CAN BADIELLA







Segons la data de la llinda de la porta d’entrada, ens situaríem en el 1636 com a data més antiga.

Els interiors, com els exteriors, van ser reformats el 1948.
Petita capella al nord, afegit contemporani, i galeria soterrada amb sortida a l’exterior.

Envoltada per una zona de conreus, un jardí i dependències vàries utilitzades com a corrals pels masovers. 
Localitzada a 1.000 m del km. 15,700 de la Ctra. N-150 (Terrassa-Sabadell)


                     CAN BARBA DE LA PEDRA BLANCA





Documentat des del fogatge de 1479, dins la parròquia de Sant Julià d’Altura.


Finestres gòtiques. Una damunt el portal d’entrada, amb capitells i llinda esculpida amb motius vegetals, i una altra amb motius antropomorfs a l’annex esquerre del cos principal.

Es troba a 30 m del km 15,500 de la Ctra. N-150 (Terrassa-Sabadell). Al costat de la deixalleria de Can Barba.

                                        ELS BELLOTS






Altres dominacions: Mas Trullars

Aquest mas fou identificat per l’historiador Salvador Cardús amb el mas Trullars que apareix documentat des de 1457. Amb el nom actual, consta des del s. XVII.

Portal d’accés dovellat i balcó gòtic geminat i barana de ferro forjat.

Es troba al Polígon Industrial Els Bellots. Prop de la riera de Les Arenes i de l’Avinguda Santa Eulàlia.

                                   CAN BOADA DEL PI





El mas Boada es troba documentat des del 1239. El 1763 hi nasqué Francesc Boada, pare franciscà que tingué una activitat destacada i que és autor d’importants llibres d’espiritualitat.

Portal dovellat i finestra gòtica damunt del portal.

Masia que es troba al límit del nucli urbà, al barri de Can Boada. S’hi accedeix pel carrer de Joan d’Àustria, al final d’aquest i passat el transvasament de la riera del Palau.

                                       CAN BOGUNYÀ




El nom de Bogunyà apareix ja en un document de l’any 1015 i era un lloc habitat per una família pagesa. El nom designava també un camí públic i una serra.
Masia aïllada. Es troba a dalt d’un petit turó, envoltada d’una zona de conreus i polígons industrials.
D’accés fàcil, es localitza a 800 m del km 1,500 de la carretera B-122 (Terrassa- Rellinars) o des de Can Roca per un pas deprimit sota la B-40.

                      CAN CARDÚS DE LES ORIOLES





Can Cardús de les Orioles probablement es l’antic mas Borrell, documentat en el segle XII. El nom actual apareix en els fogatges de 1534.


A la façana a l’esquerra de l’atri de l’entrada principal, hi ha un rellotge de sol molt deteriorat que va ser bastit l’any 1602. Gràcies a un dibuix de Mateu Avellaneda fet l’any 1933 podem fer-nos la idea de la seva composició.

La masia fins a finals dels anys noranta era una explotació agrària i masoveria. Actual el mas ha estat arranjat per tal de millorar el seu estat ruïnós.

També com a elements singulars exteriors cal destacar les llindes de dues finestres amb la data 1588 i una tercera amb una inscripció i anagrama i de Crist, així com dues més amb les dates 1588 i 1592.

Envoltada per zona de conreus  a tocar de la B-40. Al nord els plans de Can Amat. Es troba a 1 km del km 2,250 de la Ctra. B-122 (Terrassa-Rellinars)

                                       CAN COLOMER





El mas, amb era i pou, apareix en documents del 1237. El nom dels residents s’ha perpetuat fins ara.


L’actual pallissa podria correspondre a part de l’estructura d’un primitiu mas.
La llinda del balcó del lateral dret amb l’anagrama de Crist i l’any 1596.

Ubicada als afores de Terrassa, envoltada per camps de conreu. De fàcil accés, es troba a 20 m del km 1,6 de la Ctra. B-122 (Terrassa-Rellinars)

                                MAS DE LA CASTLANIA




Altres denominacions: Cal Canela.

Edificat al començament del s. XIV (entre 1319 i 1323), pertanyia a la Quadra de Vallparadís i tenia una torre, que s’anomenava d’en Bru, enderrocada cap a la fi del s. XIX.

Porta dovellada. Els tres carreus centrals presenten baix relleus amb motius heràldics i figuratius. Finestra gòtica amb relleu figuratiu: dracs lluitant contra altres animals.

Ubicat en ple nucli urbà de Terrassa, prop del Parc de Vallparadís. Entre els carrers de Serrano, del Cementiri Vell i de Sant Quirze.

                                           MAS CASTELL




El 1432 el castell cartoixa de Vallparadís fou adquirit per Jofre de Sentmenat i deixà de ser convent religiós. 
Fou residència de la família Sentmenat, però a la llarga quedà com una masoveria més, pertanyent a la Quadra de Vallparadís.

En passar aquesta Quadra a la jurisdicció municipal de Terrassa, al segle XIX, el castell apareix designat com a mas als cadastres municipals.

Ubicat a dalt de la vessant oest del parc de Vallparadís, dins el nucli urbà de Terrassa. S’accedeix pel carrer de Salmerón.
Actual Museu de Terrassa.

                                    CAN FALGUERA




Altres denominacions: Font del Riu-sec.

El mas tenia el nom de Font de Riu-sec al segle XV. El 1616 el mas rebé el nom actual amb el matrimoni de Genís Falguera, de Plegamans, amb Victòria Gener, pubilla del mas de Riu-sec.

Aquest edifici incorpora la capella de la Mare de Déu del Roser.
Hostal des dels anys 20. Actualment en dessús.

Ubicat a Les Fonts de Terrassa. S’hi accedeix des de la Ctra. BP-1503 (Terrassa-Rubí) pel carrer de Can Falguera i la Plaça Gran (antiga era del mas)

                           CAN FIGUERES DEL MAS




Documentat des del segle XVI, sembla que té un origen més antic, potser al s. XIV i segurament amb una denominació diferent.

Als exteriors s’han conservat les troneres de defensa, dues adossades i dues exemptes.

Porta d’accés dovellada. Al primer pis, pedra circular amb una creu, al damunt de la porta i rellotge de sol esgrafiat.

Ubicada en zona rural, darrere de l’Hospital de Terrassa. Es troba a 100 metres del km 15,700 de la Ctra. N-150 (Terrassa-Sabadell) que porta a la via d’accés a Torrebonica.

                                      CAN FONOLLET




Topònim molt antic que demostra l’existència d’ocupació humana i explotació rural potser des de l’època romana, segons vestigis arqueològics.

El lloc consta ja en un document terrassenc de l’any 1005, i com a mas el 1287.

Plafó de ceràmica, de la façana principal, dedicat a Sant Isidre Llaurador, signat per Casademont. Rellotge de sol a la façana. Porta d’entrada dovellada.

Ubicada a Les Fonts de Terrassa, al costat de la línia dels FGC. De fàcil accés, es troba al final del Passeig del Ferrocarril.

                                  CAN FONT DE GAIÀ




La família Duran de Gaià està documentada des del segle XIII i regentava el mas Duran, on cap a la fi del s. XV entrà la família Font.

Premsa i molí al celler. Argolles de ferro en forma de cap de cavall al mur exterior i dos rellotges de sol a la façana principal i un tercer a la façana lateral est.

Ubicada en zona rural. De fàcil accés, es troba a 2 km del km 2,700 de la Ctra. B-122 (Terrassa-Rellinars).

                                  CAN GUITARD  LA RIERA




Altres denominacions: Mas Molins.

Com a Mas Molins, el trobem documentat des del 1239, i el nom de Guitard apareix al s. XIV.
Amb el nom actual consta al s. XVII.

Campanar i penell a la cresta de la façana. Plafons ceràmics Déu Vos Guard a la façana principal i Sant Jeroni a la part exterior. Rellotge de sol a la façana principal

Ubicada entre la via dels FGC i la riera del Palau. Enfront del polígon industrial de Can Parellada. A 500 m del km 26,200 de la Ctra. BP-1503 (Terrassa-Rubí), a l’altra banda de la riera del Palau, al camí antic de Les Martines a Can Guitard.

                                       CAN MONTLLOR




Altres denominacions: Mas Orioles.

Mas documentat des del 1479, però existent anteriorment amb el nom  de Mas Orioles.

Rellotge de sol a la façana principal. Xemeneia de la llar.
Actualment abandonada.

Ubicada al davant del grup de vivendes de Sant Llorenç, prop del camí dels Monjos  del Torrent de la Gripia.

De fàcil accés, es troba a 150 m de la Ctra. 1415 de Terrassa a Castellar del Vallès. 

                                                L’OBAC




Mas del terme de Vacarisses documentat des de mitjan s. XIII, del qual queden els edificis que ara s’anomenen l’Obac Vell.

El nou edifici construït a la fi del s. XVIII pertany al terme de Terrassa

Façana principal decorada amb esgrafiats i capella dedica a Sant Antoni Abat amb plafó ceràmic a l’exterior.

Ubicada al cim de la carena que rep el seu nom. Envoltada de boscos de pins i alzines. Es troba just en el límit dels termes municipals de Terrassa i Vacarisses, separada 600 m al nord de la casa Vella de l’Obac.

S’hi accedeix pel km 10 de la Ctra. B-122 (Terrassa-Rellinars)

                           CAN PALET DE LA QUADRA







Mas documentat des dels fogatges de mitjan segle XV.

Pertanyia a la Quadra de Vallparadís, territori de jurisdicció baronial que posseí la casa de Sentmenat des del 1432.

Rellotge de sol a la façana principal. A l’entrada, a banda i banda, dos plafons ceràmics, el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Antoni.

Ubicada en el nucli urbà, envoltada pel polígon industrial de les Glòries Catalanes i pels habitatges del barri que pren el nom de la masia, Can Palet. S’hi accedeix per l’Avinguda de les Glòries Catalanes.

                                        CAN PARELLADA






Apareix als fogatges de Terrassa des del 1457.

Agulla de rellotge de sol a la façana.

Actualment en dessús, per bé que dóna nom al barri proper

Ubicada dalt d’un turonet, envoltada de la zona industrial, i comercial, de Can Parellada. S’accedia pel carrer Saturn, a tocar de l’Avinguda del Vallès.

                                 CAN POAL DE LA COSTA




Altres denominacions: Mas Poal

Documentat el 1364 com Mas Poal. Al s. XVII ja s’anomenava Poal de la Costa.

Rellotge de sol esgrafiat a la façana principal. Bust esculpit de cavall a l’entrada del garatge de carros.

Ubicada en una zona boscosa, dalt un turonet. Al Sud de l’antiga bòbila Almirall. S’hi accedeix pel camí vell d’Ullastrell i per un camí des del km 13,5 de la Ctra. C-243 (Terrassa- Martorell)

                           CAN SABATER DEL TORRENT




Altres denominacions: Mas Riambau.

Documentat com a Mas Riambau des de l’any 1240. Al segle XVII ja consta com a mas Sabater . El designatiu del Torrent, el trobem a mitjans del s. XIX.

Porta d’accés dovellada i rellotge de sol a la façana principal. (L’any 2013 aquest rellotge era força peculiar)
Ubicada entre el torrent de la Batzuca i la C-58 (Barcelona-Terrassa).

S’hi accedeix pel camí que, des del carrer de l’Aire, surt del polígon industrial dels Bellots, passa per darrere de la benzinera km 17 de la C-58 i per un túnel sota l’autopista.

                                CAN TORRELLA DEL MAS




 Altres denominacions: Mas Bartolí

Es tracta de l’antic mas Bartolí, documentat al s. XV, però segurament existent de molt abans.

El nom de Torrella apareix al s. XVI amb la família que passà a residir-hi.

El 1929 es fa una reforma general, del mas, que afecta principalment a la decoració de la façana (finestres gòtiques, estucats, etc.)

Ubicada en un entorn rural i industrial. A prop de la riera de Les Arenes i al davant del cementiri Municipal de Terrassa (ubicat en antics terrenys de la masia).

De fàcil accés, es troba a 50 m del km 16,900 de la Ctra. N-150 (Terrassa-Sabadell).

___________________________________

Protecció existent

Totes aquestes masies les trobem en el Catàleg d’edificis d’interès historicoartístic de Terrassa (1981) i en el Pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Terrassa (1984).

Fonts d’informació:

Informació documental extreta del  Catàleg del Museu núm. 4, publicat per Museu de Terrassa amb motiu de l’exposició “Les Masies de Terrassa” instal·lada en el Castell Cartoixa des del maig del 1997 fins al febrer de 1998.

Autors de l’esmentat catàleg: Domènec Ferran, Neus Peregrina i Josep Castells.

Les fotografies són meves, excepte les de Can Colomer, fetes pel Rafael Morante a qui agraeixo la seva cessió.




TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...