dilluns, 7 de novembre de 2022

TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

 

LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868


Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles que es troba a l'Arxiu Històric de Terrassa, lligall Documents 1859-1872. Hem optat per transcriure literalment el text, tot mantenint la puntuació de l’autor. En canvi, hem generalitzat l’accentuació -molt desigual en l'original-, adaptant-Ia a les normes ortogràfiques vigents. També hem accentuat -l'autor ho fa en alguns infinitius- la vocal final de les paraules acabades en consonant muda, que Gorina sistemàticament no escriu. Finalment, hem transcrit amb majúscula inicial tots els noms propis.

(Josep M. Benaul i Berenguer)

He cregut oportú respectar els peus de pàgina del document original d’en Josep M. Benaul que fan referència als personatges que són esmentats en el relat.

Penso que d’aquesta forma podem seguir millor el relat que en Joan Gorina i Riera ens fa dels fets ocorreguts a Terrassa el dia 30 de setembre de 1868 en motiu de la "SETEMBRINA" i no perdre’ns entre tants noms.

La resta és l’obra d’en Gorina, del qual, al final del relat, us en faig una breu biografia.

(Rafael Aróztegui i Peñarroya)

 

LO COP DE TERRASSA

Lo dia 30 de setembre de lañ 1868 y ba a be al cop, y a Tarrasa es ban fe els fochs de San Juan.

Era el dia 1 de la fira y alla a las deu a la plaza no y cabia la gen, y tots lus cabazillas del añ 1867 baren antra, a cal Jubé 1; y al cap de una estona ba surtí al Dumingu 2 pardal y ba di bamus, a tuca la campana, y tutom ba fe muiment, y ban ana uns cuans, a tuca a sumatén. Tutom cap a a la plaza, y a llaborans ban surtí als cabasillas y baren di al poble si vulian al Jauma Ballonrat 3 y el LIatse Subirana 4 y al Muns,5 y al Trilla,6 y alguns datrus per formar una junta y lo popble ba di que sí.

Y deseguit ban anan cumparejen armas y tutom ne bolia y no ni abia gairas. Y a la plaza y habia al nunsi y el bolian fe fe una crida que qui tingués armas que las presentés y en no la ba bulgue fe y li ban fe grosas amenasas y ell que ba di que no sabia ajo com aniria y al cap y lúltim ban ana a cal arcalde que era D. Domingo Ventalló 7 y, el nusi li ba esplica y ell ba di que cuan y habia una rebolició que ell ya no era arcalde y ba respondri un y ba di, -com que no el volem-, y li ban fer treura las armas que tenia a casa seba, y ell els sa las ba da.

Y la juntament ban anar cap a la Casa de la Vila, y tot lo popble tanbé, y allí baren tractar las sebas cosas la juntament y la junta revulusionària, y la gent baren cridar -mort lo ajuntament- varias vegadas y la juntament tots se baren alsà espantats, y a llaboras ba surtí al Jubé y ba cridar -silenciu- y es ba tamparà y ba di -que surtís tutom a fora que ell ya pujaria al balcó y que totom hu sentiria y tutom va surtí afora y ell ba puja al balcó ab al Trilla y un altre y ba dir al popble si estarian pel que faria la junta rebulucionària.

Y lo popble ba di -que Sl- y a llaborans ba fer un gran sermó que ba agrada mol, y ba crida Abajo lo excistente, Abajo la dinastía, etc ... etc ... y Abajo los Borbones y tot lo popble ba crida -Abajo ... etc ... y lo popble li ban di que volían al cuadro de la reyna, y ell ba di -Yo mismo tendré la satisfacción de pegarle fuego- y lo popble mol conten de tan bé que se habia explicat y totom va picar de mans. Allaborans al nunci ba fer la crida -que qui tingués armas que las presentés a la plaza y que tots los músichs fesin cap a la plaza ab los insturmens.

Y lo popble ban cumensa ala Culechta 8 ab un pal per alsapramà las portes y al gran crit de la jen que la clau era a cal Torras, y ay ban ana uns cuans asacarla, y els sala ban da al mumén de ubrir las portas tot lo popble al mateix que una curralada de llops ret dintra y ab un minut no ba cada res sanse y al papé tot se ba estripa, que a quell carré que era al carré deIs Gabatchons tot era pIe de papé que ni es beya a terra y baren cumansa que es cremés aquell papé y ya ni ba-abé-prou que as ba crema al papé y tot lo que y habia, ban cada las parets netas y tot se ba crema ala plaza.

Y mentras cremaba ajo, baren surtí uns cuans de la Casa de la Vila, ab als cuadrus de la reyna y la llista deIs quintus y la urna deIs quintus y tot bana al foch.

Mentrastan anaban es quinsan papés de cal Torras 9 carnisé que era un arrandadó, y tan bé un xich de roba y tot se ba crema a la plaza, a cal Torras era al devan de la Fon Trubada. Ara ban fe la pasada que tucaban lipno de Riego y tots lus de las armas anaban al devan.

Ab un pis de sobra la cul-Iechta y estaba un cox 10 que tanbé era arrandadó y tots lus trastus es ban tira pel balcó quedan sinó la parets netas y tan bé es ba crema a la plaza. Y al matex custat que es a cal Dulén 11 tot se liba crema y abia unas robas que talmén feyan llastima, pero no es perdunaba ningú de modu que es ban fe dos fochs a la plaza que feyan pó, no si pudia acusta del gunas bin pasas.

Surtín de cal areu Dulén 12, baren ana a cal seu germà13 que tanbé era arrandadó, estaba al carré de San Pera pues del cap de mun del carré al cap de ball no es pudia pasa de jen, ana qui als ba custa mol de entrari per que y abia la junta rebuluciunaria que ubulian detura pero si es descuidan agueran pagat la festa ells.

Una pàgina del manuscrit original.

Y a dintre(de la casa de l’arrendador) y abia tots lus de la casa y baren cumen sa a cops de parpal ab una rexa que y abia y la baren cuida a fe trosus y beyen que de cap manera y podian entra ban determina uns cuan de las armas ana a salta pel darrera y un cop baren sé dins els de dintre es ban beura perduts y ban ubrí las portas y as ban pusa als de la junta al purtal per no dexa entra ningú y no uban pude detura y al mumén de entra dins, bots d’olí, sachs de munjetas, tot per terra patroleo, y ya cumensaban de tira fatu pel balcó tot uban pateja menus dugas calaxeras mol bonas que ban di que eran de la seba dona, que al demés no va queda res fins als cuartus del calax y cuidadu al quen tuqués cap, y als queran adal en baxan tots se ban as curcuya y a la canaya als en ban troba mols y tots als sel ban fe dexa, y cap al foch que al ban fe ala plazeta de cal Cintet14 y abia un foch urrendu que nis pudia pasà.

Sortín de qui ban ana a cal Mallufré 15 que estaban al carré Nou y tots lus de la casa eran fora y ban españà las portas y tot lo poble ret dins y tot se ba pateja y tirau per las finestras que abax al carré ni abia una pila que cuasi tapaba al purtal y la canaya unàban agafan y purtantu al altre foch de la plazeta, tanbé y abia tres o cuatre talés de fajas, de modu ques pansaban que es calaria foch ab alguna casa per que aquells fochs feyan pó.

Sortin de qui, ban ana a cal Esquius16 que era loma més murri de Tarrasa, es taba al carré de la Cuadra, y tanbé y arriban y ya bia la reu17y li diuan -a on tés al teu para- y ell va di nousé a marchat y no me adit a on te naba- y cumènsan an tra dins y la butiga que la reu era barbé, ya era un xich de sen brasada pero al poch que ya abia ab un minut tot patejat y cumensan a puja dal y tot per la finestra que era mol xica y abían de patí mol per feu pasa pero ab la rabia que utiraban cuan arribaba a bax, ya no y abia res sansè.

 

Ya na bian tret qui sab lu fatu pero encara ni abia mol y del que y abia tot se ba cramà fins tres hu cuatre pintas grosus y cuan tot basé al carré la reu ba di -a questa calachera es de la mara que me la ba da a mi- y li ban di que la prengués y la ba du al bainat, y ban cumansà a tirà un ambà a terra del sallé per fe surtí las botas de bi y eran set o vuit a cops de chapu y ban anjaga totas las botas carré aball y a lantrada y abia més de un pam de bi que asta ban abé de treura un maó del padrís per que marchés, y bi y botas y mopblas carré ball que ban fe al foch al Pacetx.

Sortín de qui, ban anà a cal Farmí18 que es taba al carré de la Cuadra, y las portas eran tancadas y cop de pica y fora, y en ba pujà un al balcó y a cops de peus ba patà tots los bidres, y ba arriba ha ubrí y als de la casa ban se amatents a turnà a tancà y al cop y lúltim ba baxà y la casa ban ubrí per que y abia al Subirana y daltres de la junta y cridan sobre tot lordre y al popble cridà fora orda no miràban pas cuan ans feyan pagà y ells ensaña lus diaris de que tot ya era guanyat y ells no y volian sabe res y al cap y l'últim ban entrà a dins y a desembrasà y fora, qui més pudia trabellà.

Y al Farmí ba surtí de casa seba ab als brasus astesus y pluran carré aball y es ba fica a cal Bosch 19 del Pasetx. Y la canalla trastus aball capa al altre foch de cal Esquius que era al Pasejs, y tanbé ban buida un parey de botas, pero del magatsem de darrera no en ban tuca.

 Sortín de qui ban anà als esculapios asacà armas, y als cuadros de la reyna y tan bé als de la prasó, y als ban trancà amicas y als ban tira al foch. SortÍn de qui ban ana a cal Trollas 20 que estaba a la Fonbella y ha riban y ret dal molta jen pero y abia una porta que tiraba tiros y al mun de ubrirla de que no se nimata un y ells se pansaban que dins ya bia jen armada y ban tira dos o tres tiros y lo popble al sentí las descargas totom se ba fica a dins y ban tanca las portas, a dintra feya po la gen que ya bia y cumènsan a ropra bidras que feya hurror al sentiro y a tirà mopbles deIs bons que sen bist, y la criada es ba pusà al portal del seu cuartu y cridan que no li tuquessin res della, y no li ban tucà res, y baren fe al foch ala costa y un al Pasejs y un al daban de casa seba.

Y mentras als fochs anaban craman ban puja de la Plaza una cumpañia de guardias rurals tots ab la culata cap per ball ab tots los majors cotribuyens ab armas y ban ana cap al Pacejs y allaborans es ba tempara un xich.

Nota de las casas que es ban crema als trastus:

La collecta 21, a cal Dulén, al cox de la collecta, al Torras carnisé, y dugas carniserias sebas, al Dulén xich, al Mallufré, a lEsquius, al Farmí i al Trullas.

Tots éran arandadós 22menus al Trullas, pero del Trullas sen recordaban de cuan era arcalda que bia fet moltas injúrias.

Los fochs baren cramà fins al bespra y en cara sor que ba ploura sinó tot lan dema y aguéran cramat, y la canalla lan dema binga esbarria la sendra per beura si trubarían cap cuartu, y sen ban truba qui sapblus.

Lo escribió Juan Gurina

Tarrasa 17 de noviembre de lañ 1868.


1.         Jaume Jover i Marquet (Terrassa 1823-1872). Flequer. Insurgent del 1867. Va morir el 22 de juliol del 1872 mentre combatia contra els carlins pels carrers de Terrassa.

2.       Josep Domingo i Casanellas (Terrassa 1833-1917). Cafeter Insurgent del 1867. Vice-president del Comitè Republicà Federal de Terrassa després de La Gloriosa.

3.       Jaume Vallhonrat i Rovira (Terrassa 1815-1896). Fuster. L'any 1867 presidia el casino Sociedad de Artesanos y de Tarrasa. Alcalde del 1869 al 1877.

4.       Llatzer Ullés i Subirana (Terrassa 1811-?). Comerciant i propietari. Monàrquic.

5.       Miquel Muns i Cardellach (Terrassa 1828-?). Teixidor. Insurgent del 1867. Candidat republicà a les eleccions municipals del desembre de 1868.

6.       Josep Trilla i Carol (les Ventoses [Noguera] 1833 - Terrassa 1914). Teixidor. Insurgent del 1867. Regidor monàrquic a l'ajuntament constituït 1'1 de gener del 1869.

7.       Domènec Ventalló i Llobateras (Terrassa 1805-1878). Farmacèutic. A casa seva tenia  la tertúlia dels moderats. Alcalde del gener al setembre de 1868.

8.       Era la seu de l'administraci6 de l'impost de consums.

9.       Albert Torras. Tractant de carn, carnisser, cafeter i administrador municipal de l'impost de consums, càrrec en el qual va substituir el seu pare l'any 1867. Tot i que va presentar la dimissió el 28 de setembre, no va poder evitar les represàlies.

10.    Personatge no identificat.

11.    El “Dulén” era Josep Ventayol i Jorba, comerciant d'olis i sabons, arrendador de l'impost de consums i soci de Jaume Torras i Bordoy que també era arrendador.

12.    Josep Ventayol i Torrella (Terrassa 1834-?), primogènit de Josep Ventayol i Jorba, el qual va substituir en tots els seus negocis.

13.    Antoni Ventayol i Torrella (Terrassa 1840?-?). Comerciant. Associat amb el seu germà en l'arrendament de l'impost.

14.    Probablement es tracta de l'actual placeta de Saragossa.

15.    Salvador Mallofré i Prats (Olesa 1816?-?) Teixidor.

16.    Vicenç Esquius i Graells (Calaf 1810?-?). Teixidor.

17.    L'hereu és Jaume Esquius i Payas (Terrassa 1837?-?). Barber.

18.    Fermí Carner i Colldeforns (Terrassa 1814?-?). Negociant de vi.

19.    Probablement Pere Bosch i Curet, propietari, que habitava al capdamunt del carrer de la Font Vella.

20.    Miquel Trullas i Oller (Viladecavalls 1821?-?). Propietari. Alcalde de Terrassa del 1865 al gener de 1868.

21.    Era la seu de l'administraci6 de l'impost de consums.

22.    Encarregats de cobrar l’impost de consums.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

       Quatre fotos de la Terrassa del 1868 – 1870 :




-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

JOAN GORINA i RIERA


Neix a Terrassa un 23 de juny de l’any 1851 i moriria, també a Terrassa, el 10 de juliol de 1911.

Fill de teixidor a ma, a l’edat de 10 anys ja ajudava al seu pare, sense haver pogut anar gaire temps a l’escola.

Seguint aquest ofici va casar-se i va ser pare de família. Amb les vagues i crisi de treball va quedar molt temps sense feina i es decidí a posar una llibreria i centra de subscripcions al carrer Puignovell 14. Entre llibres i revistes li va anar creixent l’afició a escriure.

Va col·laborar amb “La Tomasa”, “L’Esquella de la Torratxa”, i en gairebé tots els diaris de Terrassa. Signava amb el pseudònim “El Noi de la Pega”,  ja que ell deia que d’ençà que tenia ús de raó la pega el perseguia.

Autor de monòlegs,  l’actor Enric Borràs va estrenar-li un al Principal, versos i altres formes literàries.

Era d’una il·lustració rudimentària, amb pocs estudis, però no per això deixaven de tenir un valor personal els seus treballs.

Del carrer Puignovell es va traslladar al carrer Sant Pau 14, a una casa que vaser enderrocada per construir els jardins i magatzem que ara és la CECOT.

D’allà passar al número 27 del mateix carrer San Pau, ampliant el negoci de llibreria amb una secció d’estanc.
Establiment del carrer Sant Pau 27. Llibreria i estanc.

Col·laborador de “El Eco de Tarrasa” “La Revista Tarrasense” “La Comarca del Vallés”.

També li havia tocat algun premi de la Rifa als últims temps de la seva vida el que el va portar, encara que poques vegades, a signar com “El Noi de la Sort”.

L’any 1908 va traslladar-se a la Rambla amb només l’estanc i va deixar la llibreria del carrer Sant Pere al seu fill Jaume.

Llibreria del carrer Sant Pere.

Trobant-se molt delicat de salut, va anar a fer-se un tip d’aigua a la font de la Cogullada i en tornar va ficar-se al llit, i moria l’endemà a la tarda.

Tot això ho explico per tal que us feu càrrec de què un xicotet de 17 anys, sense a penes estudis, va escriure com va poder tota una ressenya dels fets ocorreguts a Terrassa un 30 de setembre del 1868 amb motiu de la revolta anomenada la “setembrina”, que va significar l’exili de la reina Isabel II, i que en Gorina va titular “Lo Cop de Tarrasa ”.


L’any 1909, ja amb l’estanc a la Rambla d’Ègara, publica a La Comarca del Vallès  un poema celebrant que finalment la processó de Dijous Sant hagi ampliat el seu recorregut passant per la dita Rambla, i que a continuació us transcric, respectant la seva grafia, perquè veieu l’evolució del seu lèxic.

LA GRATITUD D’UN BARRI (DEL DIJOUS SANT)

  Ha sigut aquí ben vist

pels vehins ab alegria,

l’acort de la Confraria

de l’Imatge del Sant Crist.

  May de cap solemnitat

aquest barri disfrutaba,

cap festa per ell passaba

com si fos abandonat.

  Els vehins ab gratitud

van veurer la professó,

tots ab gran devoció

molt silenci y quietud.

  Ara no’ns podem queixá

els de la Rambla d’Egara,

ja podem ben dir desd’ara

que l’”Ensanxe” creixerá.

  Els tenirnos per “forans”

sembla que ja s’acabat.

Avuy ja som de ciutat

ja sens pot dir “ciutadans”.

  Satisfets podem está

de la nostra professó,

qu’es d’antiga tradició

y que devem conservá.

  Als lliberalsde debò

las professons no’ns molestan,

únicament ne protestan

els lliberals de cartró.

  Per això ha sigut ben vist

pels vehins ab alegria,

l’acort de la Confraria

de l’Imatge del Sant Crist.

 (Publicat a La Comarca del Vallés, 13 d’abril de 1909, pàgina 5)

Fonts consultades:

ACVOC  Codi de referència ACVOC90-229-T2-8. Títol: Gorina, Lo cop de Tarrasa i altres notes històriques. Manuscrits literaris, doc. 8. 1 de 23. Data(es) 1868-1871

 «Política i consums. La revolució del 1868 a Terrassa». Benual Berenguer, Josep M. Recerques: història, economia, cultura, 1985, Núm. 17, p. 73-103, 

Terrassencs del 1800. Baltasar Ragón. Joan Morral, imp. 1933

Fotos AMAT / ACVOC

I com sempre amb l'estimat Joaquim Verdaguer en el record.

Rafael Aróztegui i Peñarroya. TERRASSA, 7 de novembre de 2022.












 

TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...