TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS
És un
senzill habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular, format per
planta baixa i un pis. Totes les obertures de la façana són allindades ,
arrodonides als angles i es troben decorades amb motllures d'emmarcament de
tipus modernista. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a la banda esquerra,
i una finestra a la dreta; al primer pis hi ha un balcó amb barana panxuda. El
coronament de l'edifici és amb cornisa mixtilínia.
La
Casa Salvador Carreras va ser bastida l'any 1904 per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero
Fins
aquí la descripció que podem trobar a l’ Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, al blog d’en Jordi Planas i a Wikipedia.
Però jo no em limitaré a la descripció tècnica d'aquesta casa, no és el meu l'arquitectura ni ho pretenc. Investigador de vocació, la meva esposa en diu tafaner, jo aniré una mica més enllà i us explicaré quelcom que mai s'havia dit sobre aquesta casa, o hem de dir "cases"?
Quan casualment vaig passar pel davant i vaig veure que estava restaurada de poc, vaig fer unes quantes fotos i a l'arribar a casa, i passar-les a l'ordinador, em vaig donar compte que la casa del costat, la número 43, guardava molta similitud amb la núm. 41, la fins ara coneguda com a casa Salvador Carreras.
Mogut per la curiositat em dirigí al lloc a on
podia trobar alguna resposta, a l’Arxiu Històric, altrament conegut com a ACVOC,
on amb l’ajut del Josep Lluís, vaig
arribar a trobar l’expedient d’obres OM 191/1904, en el que en Salvador
Carreras, en nom de la societat Carreras i Salvatella, demanava permís per
construir DUES cases en terrenys de la seva propietat del carrer Comte Borrell.
Ja teníem la
primera descoberta, DUES cases?
La
sol·licitud ho deixa molt clar: ...propietaria la razón social de varios
solares sitos en la calle de Ramón Borrell, desean construir en dos de los
mismos y de conformidad a los planos que acompañan DOS casas, por lo cual...
El dos de
novembre de 1904, el ple acorda passar l’expedient a la comissió de foment,
signa l’alcalde Alfonso Mª Ubach.
El dia tres, és a dir l’endemà, la comissió, amb el
vistiplau de l’arquitecte interí Antonio Pascual, dóna la seva conformitat i en
el ple d’aquest mateix dia es dóna el permís per tirar endavant la construcció.
Aquí podem
veure la rapida tramitació dels permisos d’obres en aquell temps, en un parell
de dies ho van deixar solucionat.
Com ja hem vist en altres expedients d’obres
l’arquitecte que signa el projecte i
l’arquitecte municipal és la mateixa persona, en aquest cas es tracte de
n’Antoni Pascual Carretero, que estava exercint d’arquitecte municipal interí
per haver estat apartat de les seves funcions l’arquitecte titular, Lluís Muncunill i Parellada.
Bé, amb
l’expedient a les mans em disposo a veure si en trec l’entrellat al misteri de
les dues cases, quan fins als nostres dies, només parlem d’una.
I efectivament en obrir el plànol de la façana que
signa en Antoni Pascual Carretero, veig que són dues cases juntes i amb el
mateix disseny que veiem en la que fins ara coneixíem.
Les
dues façanes haurien de ser iguales, amb el mateix disseny modernista, de
l’estil que els tècnics en diuen "coup de fuet".
Fins aquí la
història en fets real i documents verídics, a partir d’aquí deixeu que faci
volar una mica la imaginació, i que us expliqui el que jo crec que va passar
realment.
Quan
l’Antoni Pascual va acabar la primera façana i li va mostrar al bo d’en
Salvador Carreras, aquest va tenir un esglai del qual va trigar molt a
refer-se. En veure aquella façana amb tantes corbes li vingué al cap edificis
que hi havia a Barcelona dedicats a coses estranyes.
En Salvador
va cridar a l’Antoni i li va dir: mira Antoni, aquesta façana ja està feta, i
si has gaudit fent-la fantàstic, però la del costat me la fas “normal”, no vull
ser la riota del barri.
L’Antoni li
digué que havia emprat un estil que estava molt en voga a tot Europa anomenat
“coup de fouet”, al que el Salvador li va respondre que a casa seva el “fuet”
el tenien a la cuina.
L’Antoni va acceptar la petició d’en Salvador, qui
paga mana, però marxà de la reunió molt trist per la poca cultura
arquitectònica del seu client. És evident que en Pascual i Carretero va
aprendre la lliçó, ja que en cap de les seves obres posteriors, al menys a
Terrassa, va emprar aquest estil.
Com podem
veure a les fotos del núm. 43, va aprofitar el mateix dibuix pel que fa a la
mida i distribució de les obertures de la façana, finestres, balconada, porta,
respirall i fins i tot la col·locació del número, és la mateixa a les dues
façanes, per bé que la segona sense els relleus arrodonits que donen tanta personalitat
a la que, fins avui, coneixem com a casa Salvador Carreras.
Aquesta
hipòtesi ve corroborada pel fet de no haver trobat cap expedient d’obres
sol·licitant permís per modificar la façana de la casa del carrer Comte Borrell
número 43.
È se non è
vero, è ben trovato
Fotos Rafael
Aróztegui i Wikipedia
Fons
documental ACVOC.
