dissabte, 3 de març de 2018

TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS

03 MARÇ 2018
TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS






És un senzill habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis. Totes les obertures de la façana són  allindades , arrodonides als angles i es troben decorades amb motllures d'emmarcament de tipus modernista. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a la banda esquerra, i una finestra a la dreta; al primer pis hi ha un balcó amb barana panxuda. El coronament de l'edifici és amb cornisa mixtilínia.
La Casa Salvador Carreras va ser bastida l'any 1904 per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero
Fins aquí la descripció que podem trobar a l’ Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, al blog d’en Jordi Planas i a Wikipedia.

Però jo no em limitaré a la descripció tècnica d'aquesta casa, no és el meu l'arquitectura ni ho pretenc. Investigador de vocació, la meva esposa en diu tafaner, jo aniré una mica més enllà i us explicaré quelcom que mai s'havia dit sobre aquesta casa, o hem de dir "cases"?
Quan casualment vaig passar pel davant i vaig veure que estava restaurada de poc, vaig fer unes quantes fotos i a l'arribar a casa, i passar-les a l'ordinador, em vaig donar compte que la casa del costat, la número 43, guardava molta similitud amb la núm. 41, la fins ara coneguda com a casa Salvador Carreras. 
  
Mogut per la curiositat em dirigí al lloc a on podia trobar alguna resposta, a l’Arxiu Històric, altrament conegut com a ACVOC, on amb l’ajut  del Josep Lluís, vaig arribar a trobar l’expedient d’obres OM 191/1904, en el que en Salvador Carreras, en nom de la societat Carreras i Salvatella, demanava permís per construir DUES cases en terrenys de la seva propietat del carrer Comte Borrell.


Ja teníem la primera descoberta, DUES cases?
La sol·licitud ho deixa molt clar: ...propietaria la razón social de varios solares sitos en la calle de Ramón Borrell, desean construir en dos de los mismos y de conformidad a los planos que acompañan DOS casas, por lo cual...

El dos de novembre de 1904, el ple acorda passar l’expedient a la comissió de foment, signa l’alcalde Alfonso Mª Ubach.

El dia tres, és a dir l’endemà, la comissió, amb el vistiplau de l’arquitecte interí Antonio Pascual, dóna la seva conformitat i en el ple d’aquest mateix dia es dóna el permís per tirar endavant la construcció.


Aquí podem veure la rapida tramitació dels permisos d’obres en aquell temps, en un parell de dies ho van deixar solucionat.

Com ja hem vist en altres expedients d’obres l’arquitecte que signa el projecte i  l’arquitecte municipal és la mateixa persona, en aquest cas es tracte de n’Antoni Pascual Carretero, que estava exercint d’arquitecte municipal interí per haver estat apartat de les seves funcions l’arquitecte titular, Lluís Muncunill i Parellada.

Bé, amb l’expedient a les mans em disposo a veure si en trec l’entrellat al misteri de les dues cases, quan fins als nostres dies, només parlem d’una.
I efectivament en obrir el plànol de la façana que signa en Antoni Pascual Carretero, veig que són dues cases juntes i amb el mateix disseny que veiem en la que fins ara coneixíem.


Les dues façanes haurien de ser iguales, amb el mateix disseny modernista, de l’estil que els tècnics en diuen "coup de fuet".


Fins aquí la història en fets real i documents verídics, a partir d’aquí deixeu que faci volar una mica la imaginació, i que us expliqui el que jo crec que va passar realment.
Quan l’Antoni Pascual va acabar la primera façana i li va mostrar al bo d’en Salvador Carreras, aquest va tenir un esglai del qual va trigar molt a refer-se. En veure aquella façana amb tantes corbes li vingué al cap edificis que hi havia a Barcelona dedicats a coses estranyes. 
En Salvador va cridar a l’Antoni i li va dir: mira Antoni, aquesta façana ja està feta, i si has gaudit fent-la fantàstic, però la del costat me la fas “normal”, no vull ser la riota del barri.
L’Antoni li digué que havia emprat un estil que estava molt en voga a tot Europa anomenat “coup de fouet”, al que el Salvador li va respondre que a casa seva el “fuet” el tenien a la cuina.
L’Antoni va acceptar la petició d’en Salvador, qui paga mana, però marxà de la reunió molt trist per la poca cultura arquitectònica del seu client. És evident que en Pascual i Carretero va aprendre la lliçó, ja que en cap de les seves obres posteriors, al menys a Terrassa, va emprar aquest estil.

Com podem veure a les fotos del núm. 43, va aprofitar el mateix dibuix pel que fa a la mida i distribució de les obertures de la façana, finestres, balconada, porta, respirall i fins i tot la col·locació del número, és la mateixa a les dues façanes, per bé que la segona sense els relleus arrodonits que donen tanta personalitat a la que, fins avui, coneixem com a casa Salvador Carreras.




Aquesta hipòtesi ve corroborada pel fet de no haver trobat cap expedient d’obres sol·licitant permís per modificar la façana de la casa del carrer Comte Borrell número 43.

È se non è vero, è ben trovato

Fotos Rafael Aróztegui i Wikipedia
Fons documental ACVOC. 



4 comentaris:

  1. M Teresa Torné Bisbal: Gràcies a les seves tafaneries descobrim moltes històries

    ResponElimina
  2. Montse Cardona: La història, pues no tenia ni idea. Pero la casa pues si. Porque como quien dice si me asomo ami ventana, aunque un poco en la lejanía la veo

    ResponElimina
  3. Montserrat Navarro Meneu: Que bonic Rafael moltíssimes gràcies
    És molt maca aquesta casa i la seva història
    Gràcies
    Cuant pasi per el carrer Conde Borrell me la miraré més bé. I paso molt de tant en tant però no me había donat conte de aquesta preciositat

    ResponElimina

FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...