TERRASSA, AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.

 

AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón.

Avui ens explica la seva relació amb en Vicenç Vellsolà i Aymerich, que de ben petit ja obsequiava els seus amics amb uns petits concerts a través de la finestra del quarto de reixa de la casa on vivia al carrer de Sant Pau.

Explica en Ragón: “abillat (en Vellsolà) amb la seva bata de col·legial, es recreava i ens feia badar a nosaltres quan tocava trossos d’òpera com Norma i El barber de Sevilla.”

Doncs bé, a la foto hi podem veure al Vicenç, amb la bata de col·legial, i a la seva germana Maria, àvia, per cert, de la meva estimada Maria.

TERRASSA, EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.

 

EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.

Seguint amb el repàs del mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón, avui podem parlar del seu primer ofici, el de pintor. L’any 1899, amb catorze anys, ja entra d’aprenent al taller del pintor Font al Raval de Montserrat.

L’any 1903 se’n va a viure, i a treballar, a Barcelona on hi seria fins a l’any 1908 que torna a Terrassa i s’estableix pel seu compte.

I l’any 1910 trobem com a notícia a la premsa de la ciutat la inauguració de la farmàcia del senyor Nogués a la plaça Vella. Aquest fet el fa molt content (tu diràs, publicitat gratuïta).

La Farmàcia actualment.

TERRASSA, EN RAGÓN I LA LLIBRERIA GORINA

 EN RAGÓN I LA LLIBRERIA GORINA

Quan tinc una estona segueixo llegint les memòries no publicades d’en Baltasar Ragon, i si trobo la possibilitat de relacionar els seus comentaris amb alguna foto de les que tenim a l’Arxiu ho classifico per si mai s’arriben a publicar.

En aquest cas el Ragon ens diu: “Un any em va dir (el llibreter Gorina) que li guarnís el balcó i li vaig fer un vano gran que tapava tota la portalada i es recolzava a sobre la barana.  En aquest vano hi havia enganxats una gran varietat de revistes i diaris.   A mida que han passat els anys vaig adonant-me del gran bunyol que allò era.”

Doncs bé, aquí tenim la foto del “vano” (el bunyol) que adornava el balcó de la llibreria Gorina al carrer Sant Pau.

TERRASSA, BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL

 

BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL

Seguint amb el repàs de les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en Baltasar Ragon, hi trobo aquest fet prou interessant:

Parla dels carnavals i ens diu que l’any 1915, amb la Gran Guerra (més tard Primera Guerra Mundial), una colla del Gremi d’Artistes, va construir una gran olla “que per entrar havies de pujar pel balcó d’una casa.

 Feia poc que havia esclatat la guerra europea i a dins l’olla hi anaven els caps de les nacions bel·ligerants. Les cares eren de cera, fetes per l’escultor Armengol. Els personatges érem Francesc Josep d’Austria l’Armengol, Jordi d’Anglaterra en Pere Viver, en Poincaré president de França en Vellsolà, Marc Armengol el de Rusia i el Kaiser jo.”

Els personatges:

Fotos del fons Baltasar Ragón, Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.

TERRASSA, BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.

 BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.

Seguint amb el mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón, hi trobo que l’any 1902 es decideix a anar a classes de dibuix:

“𝐸𝑙𝑠 𝑣𝑒𝑠𝑝𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑛𝑎𝑣𝑎 𝑎 𝑑𝑖𝑏𝑢𝑖𝑥 𝑎𝑙 𝐶𝑜𝑙 · 𝑙𝑒𝑔𝑖 𝑇𝑒𝑟𝑟𝑎𝑠𝑠𝑒𝑛𝑐, ℎ𝑖 𝑡𝑒𝑛𝑖́𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑎𝑙 𝑆𝑟. 𝑉𝑒𝑟𝑛𝑒𝑑𝑎 𝑖 𝑎 𝑙'𝑜𝑏𝑟𝑖𝑟-𝑠𝑒 𝑢𝑛𝑒𝑠 𝑐𝑙𝑎𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑎 𝑙'𝐴𝑔𝑟𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑅𝑒𝑔𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙𝑖𝑠𝑡𝑎, 𝑑𝑎𝑙𝑡 𝑒𝑙 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛 𝑝𝑖𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝐴𝑛𝑡𝑜𝑛𝑖 𝑛 𝑛º 64, 𝑣𝑎𝑟𝑒𝑖𝑔 𝑎𝑛𝑎𝑟 𝑎𝑙𝑙𝑎̀ 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑒𝑟𝑎 𝑓𝑟𝑎𝑛𝑐 𝑖 𝑒𝑛𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑣𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑝𝑖𝑛𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑉𝑎𝑛𝑐𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑖 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑒𝑙𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠 𝑉𝑖𝑣𝑒𝑟 ".

A les fotos que us mostro hi podem veure l’aula de dibuix de l’Agrupació Regionalista al carrer de Sant Antoni (Can Julià de la Quadra), i diversos personatges que en Ragón cita en el seu record.

TERRASSA, PARLEM DE BALTASAR RAGÓN

PARLEM DE BALTASAR RAGÓN

Repassant les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en Baltasar Ragon, hi podem trobar coses força interessants.

Per exemple, ens explica: “Les primeres postals que es van publicar a Terrassa foren tirades pel fotògraf Ballester.  D'un color blau.  Al fer la Caixa d'Estalvis passava jo per aquell indret  i em vaig aturar i al cap de molt temps amb vaig veure retratat amb la blusa de pintor quan venia de comprar paper vidre a Cal Pau Trist. Era l'any 1903.”

Per tant ja sabem qui és el vailet (noi que ajuda a la feina d'un menestral) que apareix badant en aquesta foto, en Baltasar Ragon i Petit.

TERRASSA, CARRER DEL PANTÀ

 

Sabies que...?

CARRER DEL PANTÀ

Parlem del carrer del Pantà, també dit dels “Campos”

El dia 31 de juliol de l'any 1879, l'Ajuntament acordà que l'encreuament del carrer de Montserrat amb el del Pantà s’hi fessin xamfrans a totes quatre cantonades a fi de fer menys sensible el petit desviament de l'eix d'aquest carrer.

Aquest lloc fins a l'any 1943 era conegut pel “rellotge de sol” perquè en una de les cases que feien xamfrà hi havia un rellotge de sol que va desaparèixer amb l’enrunament de les cases per a fer-hi un difícil industrial.

Aquest xamfrà va ser el primer que es dissenyà en l’urbanisme del XIX a Terrassa.

Foto número 1: vista aèria de la cruïlla Pantà amb Montserrat.

Foto número 2: fragment del plànol del 1919.

Foto número 3: foto del 1940 c., on podem veure que el rellotge de Sol encara es visualitza.

Foto número 4; el mateix indret l’any 2012

Foto número 5: una captura actual al Google Maps.

TERRASSA, FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL

 

Sabies que...? 

FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL

Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.   

Aquestes excavacions van permetre localitzar la situació exacta del fossat de la vila medieval i de la situació del portal anomenat Portal de la Font que permetia sortir de la Vila cap a l’actual carrer de la Font Vella.

A la plaça Vella, a terra, davant els edificis de la banda de la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent del de la resta de la plaça. Un llarg tram de tres metres d’amplada que va des del carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que ens marquen per on passava el fossat. A la plaça, davant del carrer de Gavatxons, a terra, hi ha una estructura rectangular, actualment metàl·lica, que ens indica on es van trobar les restes de la porta medieval de la Font o del Camp de la Creu.

 

A la foto 1, plànol amb la senyalització (negre) dels trams de fossat estudiats.

A la foto 2, moment de la troballa de la base d’una torre del portal de la Font, com podem veure de base quadrada.

A la foto 3, senyalització del tram de fossat de la plaça.

A la foto 4, pas per sota del portal.

A la foto 5, dibuix d’en Mateu Avellaneda, suposo seguin instruccions d’en Salvador Cardús, quan es creia que les torres de les muralles eren rodones i no quadrades com ha quedat ben palès en les poques restes que s’han trobat.

TERRASSA, CARRER DE LA UNIÓ

 

Sabíeu que...?

CARRER DE LA UNIÓ

Quan parlem del carrer de la Unió, de quina unió estem parlant?

De la unió comercial?, del Casino de la Unió?, de la Unió Tradicionalista?, de la unió de terrassencs molestos per la ZBE?, doncs no, de cap d'aquestes unions, estem parlant de la unió del portal de la Guia amb el portal de Sant Roc.

El segle XVIII i el segle XIX, Terrassa estava envoltada d’una muralla, de manera que per comunicar els dos portals hi havia un camí conegut pel nom de camí de la Unió.

Evidentment per fora muralles es podien comunicar els dos a través de la riera del Palau, però si els portals tenien uns horaris d'obertura i de tancament hom podia necessitar sortir de la vila urgentment i si es trobava el portal de sant Roc tancat, podia intentar-ho a través del portal de la Guia, i viceversa, per tant, era necessari un camí de comunicació dins de les muralles entre els dos portals.

A la foto núm. 1 podem veure en un plànol del 1872, amb blau, el recorregut del Camí de la Unió, i amb vermell l’actual carrer de la Unió.

A la foto núm. 2 hi veiem, en un plànol militar, el recorregut del camí i el lloc on estava la muralla.

A la foto núm. 3 i veiem l’accés al camí de la Unió des del Raval, al mateix temps veiem en groc les cases que es van enderrocar per tal d'obrir actual carrer Unió.

A la foto núm. 4 es veu representat on hauríem d'anar a trobar l'entrada a aquest camí de la Unió abans del 1893.

A la foto núm. 5 una vista actual del carrer de la Unió.

A la foto núm. 6 el recorregut que hauríem de fer actualment si volguéssim imitar els nostres avantpassats per anar des del final del carrer del Peix (Raval) fins al Portal de Sant Roc (avui pl. Anselm Clavé).