dissabte, 30 de novembre de 2019

PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA



SANT PERE vs TERRASSA 1877
 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)

Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.

Mireu si no la missiva que li tramet l’alcalde accidental de Sant Pere de Terrassa, en Felip Costa, l’alcalde era en Maties Antúnez, a l’alcalde de la recentment estrenada titularitat de CIUTAT de Terrassa, en Jaume Colomer i Forrellat.



Jo hi veig una mica de conyeta, o ressentiment, pel fet de la nova titularitat, però sigui el que sigui, deixa els terrassencs ben galdosos.
La carta és del 23 de juny de 1877, revetlla de Sant Joan, i diu:

“Todos los años se ha venido tolerando la mala costumbre de echar perros muertos al fondo del puente que separa este pueblo de esa Ciudad, lo cual además de presentar un aspecto repugnante, no resta de molestar a todos los próximos vecinos y transeúntes, como el olor fétido que despiden inmediatamente que entran en descomposición. Tamaño abuso podrá hasta poner en peligro la salud pública y exige un fuerte correctivo.

Por lo tanto, acudo a usted a fin de que se sirva hacer público a los vecinos de esa Ciudad que en lo sucesivo se abstengan de tirar cuerpos de semejante naturaleza, u otras inmundicias, que den el mismo resultado, en dicho punto, tan céntrico como concurrido, habiéndolo esta Alcaldía verificado por su parte con respecto de sus vecinos.
San Pedro de Tarrassa 23 de junio 1877
El Alcalde Accidental: Felipe Costa”





Fixeu-vos en la insistència de remarcar “CIUDAD” , “Puente que separa este PUEBLO de esa CIUDAD”  “se sirva de hacer público a los vecinos de esa CIUDAD”.


No sé com va acabar la història, el que sí que sé, és que lo Felip de cal Costa es va quedar a gust. Per cert, en acabar de fer la carta, juntament amb els rebesavis del Jaume Rosset i del Joaquim Verdaguer, van anar a l’era de davant de les esglésies a fer la foguera de Sant Joan.



(Nota: en Jaume Rosset i en Joaquim Verdaguer són dos prohoms actuals de l'antic Poble de Sant Pere) 

dimecres, 6 de novembre de 2019

TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848


 TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848



 El març del 1847, una colla dels anomenats "MATINERS"  varen entrar a la vila de Terrassa ocasionant nombrosos estralls entre la població.

Després d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O. Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar totes les portes durant la nit.

I anem al que ocasiona el títol d’aquesta entrada.
El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la Vila, pregona un ban que diu:


El Muy Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr. Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.

Al propio tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.
Tarrasa 15 setiembre 1848.




De ben segur que els TRABUCAIRES d’aquesta història, res tenien a veure amb aquests:




Ni amb aquests altres, bé, amb aquests sí quant a la vestimenta:




Més aviat hauríem de pensar en quelcom com això:



I fins aquí aquesta petita història d’uns TRABUCAIRES  que si haguessin gosat entrar a la nostra Vila, haurien pagat amb la seva VIDA tal atreviment.

Fons consultades:
DH 5048. Documents històrics 1848 ACVOC 
Terrassa en el segle XIX. Baltasar Ragón.

FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...