dilluns, 23 de juliol de 2018

TERRASSA - CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS

 CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS

1841   -   1950


























En Miquel Vinyals i Galí veu com el seu pare, Ignasi Vinyals i Galí, mor l’any 1801 quan ell tenia tot just sis anys. En Miquel queda sota la custòdia del seu tiet Salvador Vinyals, però quan obté la majoria d’edat ja es fa càrrec de la seva herència i en Salvador, que fins llavors havia conviscut, juntament amb la seva esposa Josepa Galí i Galí i el seu fill Josep Vinyals i Galí, a la casa del carrer Major, decideix anar a viure a la casa pairal dels Galí del carrer Sant Pere números 48 i 50.
Amo i senyor de la casa-palau, i sense la tutela del seu oncle, comença a embellir per dins la casa, i en l’espai del temps, a millorar-la per fora.


El primer que fa, any 1820, és construir un jardí d’estil romàntic segons descripcions de diversos autors de l’època.




Aquest jardí estava situat enfront de la casa, al carrer Major, a la vorera que en diríem dels senars. En Miquel Vinyals el va començar a construir l’any 1820 amb la compra de la casa d’en Francisco Arch de Caravaca, una casa de tres casals amb dos picotins de terreny addicional, segons escriptura del 17 de juliol de 1820, davant el notari Francisco Soler i Ler. Casa amb el número 444 de l’inventari del 1819.

A aquesta casa hi hem d’afegir les d’en Jaume Salas i Salvi Vellver, dos casals més (447 i 448 de l’inventari), i una del mateix Vinyals de 2 casals (446) que sumen un total de 7 casals que són els que té l’edifici que coneixem com a Casa Vinyals, i que serien els set casals que conformarien el jardí dels Vinyals, admiració de propis i estranys.



CREACIÓ DEL CARRER DELS BANYS.

Una vegada construït el Jardí ja no té qui el pugui vigilar per la part de davant de la casa, i ara s’haurà de preocupar de la part posterior, és a dir de la façana nord per on discorre el carrer de les Parres.

Un Vinyals molt decidit a assolir el que es proposa, comença l’any 1830 a fer realitat el seu somni, tenir la casa totalment aïllada de veïns i curiosos, i comença a comprar, o fer-se propietari a base de permutes, les cases del carrer de les Parres que estan a la vorera contrària de la seva. Aquest somni l’assoliria finalment l’octubre del 1841.



Per la part del carrer de Les Parres que ocupava tot el darrere de casa seva del carrer Major, hi trobem set finques que són les que assoliria en l’espai d’onze anys:
Compra, el 13 de novembre de 1830, la casa d’en Joaquim Petit Sastre, que inclou un quartà de conreu de secà de segona qualitat, inscrita amb el número 411 a l’inventari de cases i terrenys de 1819.
Fa una permuta, l’1 d’octubre de 1838,  amb els hereus de Josep Llunell, d’una casa d’un cos de tercera qualitat, i un picotí i mig de conreu de segona. Finca inscrita amb el número 412.
Una altra permuta, el 18 de juny de 1840, en aquest cas amb Josep i Isidre Amat Munmany, d’una casa d’un cos de tercera i un picotí i mig de conreu de secà de segona. Inscrita amb el número 414.
També per permuta, el 21 de gener de 1841, aconsegueix de Jaume Cardús Massanyach, una casa d’un cos, i un picotí i mig de conreu de secà de segona. Aquesta finca té el número 415 del cens.
Amb la modalitat de compra, el 18 d’agost de 1841, aconsegueix la propietat d’una casa d’en Salvador Marcet i Domingo Palet, d’un cos i un quartà i un picotí de conreu de secà de segona. Finca número 416.
Novament trobem una permuta, el 27 de setembre de 1841, d’una casa propietat de Rosa Anglada i Antonio Serracanta, d’un cos i un picotí i mig de secà de segona. Finca número 417.
I finalment tenim la inscrita amb el número 418 també per una permuta del dia 22 d’octubre de 1841, propietat d’Agnès Arch i del seu fill Jaume Guardiola i Arch, també d’un cos i d’un picotí i mig de terreny de secà de segona qualitat. Aquesta casa té la particularitat que no es troba en el carrer de Les Parres, aquesta casa està dins del terreny conegut com a Corrals Vells, que eren els que anaven des de darrere (part nord) de la casa dels Vinyals fins a trobar el Camí de la Unió, avui Iscle Soler.
Amb aquest llistat de cases se’ns fa fàcil deduir que les cases, majoritàriament, eren d’un casal i que disposaven totes elles d’un pati que amidava un picotí i mig de superfície.
Enderroca totes aquestes cases, un total de set, i ja pot crear uns horts, a través dels Corrals Vells, que van des de casa seva fins al camí de la Unió, i el que encara és més important per ell, tancar el carrer de les Parres al seu pas pel darrere de casa seva.



Com era d’esperar els veïns del carrer de les Parres que veuen tallat el seu transit cap el carrer Major protesten i llavors en Miquel Vinyals ofereix una part de les seves propietats per tal d’obrir un nou pas des del carrer de les Parres cap al carrer Major i d’aquesta forma neix, el setembre del 1841, el carrer que més endavant coneixerem com a carrer dels Banys.

En el ple del 19 agost 1841 es fa lectura d’un ofici de la Diputació Provincial autoritzant la permuta de part del carrer de les Parres per una porció de terreny d’en Miquel Vinyals com a indemnització.


En el ple del dia 29 d’agost de 1841 s’acorda que el regidor Marinel·lo s’entengui amb els mestres d’obres municipals per regularitzar el carrer que s’ha obert des de el carrer Major al carrer de les Parres.


En data 25 de setembre de 1841 l’ajuntament passa un ofici als mestres de cases en Jacint Matalonga i Joan Comerma que diu:

“El Ayuntamiento previene a ustedes pasen a reconocer lo más pronto possible la nueva travessia que se ha hecho por D. Miguel Vinyals entre las calles Mayor y las Esparras (sic) (sovint trobem el nom d’Esparres en lloc de Parres) con el objeto de que vean cuando sea necesario practicar para que quede bién afirmado y espedito aquel terreno y no se cause perjuicio a ningun vecino.”


La resposta d’en Matalonga i Comerma és:

“Jacinto Matalonga y Joan Comerma los dos metres de cases del Magnifich Ajuntament de la Villa de Tarrasa an pasat a fer lo reconeixement de la cantonada de la casa de cal Daurado del carrer Major qual cantonada es a la bocacalla de la travessia que dona entrada a las Esparras y per assegurar dita cantonada deu fersi un pila ben fonamentat y pujarlo fins a la alsada que siguia necessari per la salvadat de dita casa.


En quant al desaogo de las aiguas del carrer de las Esparras abem considerat per no donar dany a ningun bei rebaixar un pam la boca calla de la noba trebacia que se a fet y alsar un poch a la dibisio de la paret de D. Miguel Vinyals pot encaminarse tota laigua dret al carrer Majó y no donar dany a ningú bei hes tot quant podem dir en contestació del present ofici.
Tarrasa 27 setembre 1841.” (sic)



Queda molt clar que l’ofici d’en Matalonga i Comerma era de “mestres de cases” com ells mateixos es definien, i que l’escriptura no era lo seu.
I aquí arribem al final de la història. En Miquel Vinyals, Don Miquel, com a ell li agradava que li diguessin, ja havia aconseguit el somni de tenir la seva mansió aïllada de la resta de mortals que la rodejaven.

Per saber que si feia en aquesta casa, quines visites rebia el conco més famós de la Vila, i com va evolucionar la dita mansió a partir de l’últim terç del segle XIX i principis del XX, us remeto a la meva entrada del blog:  

Però no, ja ho oblidava, per què el carrer que tan “gentilment” en Vinyals va obrir per poder anar des del carrer de les Parres al carrer Major se’n deia dels BANYS?
On estaven situats aquests banys? Doncs estaven situats ni més ni menys que en la part de la casa Vinyals més propera a la Plaça, en un annex a la mansió a on trobem, segons escriptura del 18 de gener del 1882, uns baixos coberts per un terrat i dividit en varies dependències com són uns corrals, una quadra i una cotxera, i situats sobre el terrat uns BANYS destinats a ús PÚBLIC.




De la creació, ús, propietat i funcionament d’aquests banys, de moment, no he pogut esbrinar res. Espero en una pròxima entrada en aquest blog, fer-vos cinc cèntims d’aquesta qüestió.
Un parell de fotos de principis del XX ens donaran idea de la situació del carrer dels Banys en respecta al carrer Major i al carrer de Les Parres.




I en aquesta imatge aèria de l’any 1925 podem veure la situació del carrer dels Banys en el centre de la nostra ciutat.


LA FI DEL CARRER DELS BANYS
Però ja va sent hora de parlar de la fi d’aquest carrer que probablement ningú dels que llegiu aquesta entrada ha pogut trepitjar mai.
El dia 4 de maig de 1949, i un cop el carrer de la Unió ja ha fet la seva connexió definitiva entre el carrer Major i el Raval, l’Ajuntament decideix tapiar l’entrada i la sortida d’aquest carreró, que ha perdut la seva raó de ser, i el terreny passa a formar part d’una catalogació nominada “sobrant de via pública”.

“Declarar sobrante de la via pública el terreno que integra el antiguo pasaje que unia la calle Mayor con la de Las Parras, suprimiendo como via pública en el vigente Plano General de Urbanización y Reforma de la Ciudad y sustraido actualment al tráfico mediante cerramiento con muros, siendo sus lindes los siguientes: al Norte la calle de Las Parras; al Sur la calle Mayor; al Este la casa número treinta y cuatro de esta última calle propiedad de don Arturo Bros Parent y al Oeste la casa número treinta y seis tambien de la calle Mayor propiedad de don Miguel Cugueró Sisquella, de una superficie útil de setenta y nueve metros cuadrados por si solo inedificable...”



L’any 1949 es posa a la venda aquest terreny amb primera opció pels veïns més propers. El veí de ponent, el senyor Miquel Cugueró hi renuncia i el de llevant el compra.



I qui és el veí que el compra? Doncs ni més ni menys que el senyor Artur Bros i Parent, pare dels fotògrafs Eduard i Antoni Bros, els que serien els meus mestres en l’apartat fotogràfic, i això va fer possible que jo sí que pogués trepitjar el carrer dels Banys. Aquest terreny es convertí en el pati de la casa dels Bros.
Acabava d’aquesta manera la història d’un carrer del centre de Terrassa que va tenir una existència de 108 anys, el carrer dels BANYS.





En la part que donava al carrer Major s’hi va construir un gran aparador en el qual tres cops a l’any exposàvem grans fotos amb temes d’actualitat. Recordo molt especialment un dedicat a l’arribada de l’home a la Lluna. Altres per Nadal i alguns per la festa Major.
Més d’un cop els Bros havien guanyat els concursos d’aparadors que es feien els anys 60.



Finalment, crec que l’any 1973, enderrocaren la casa vella



 i construïren l’edifici que actualment ocupa el número 34 del carrer Major, posant d’aquesta manera final a l’existència del carrer dels BANYS, creat per unir el carrer de les Parres amb el carrer Major quan el carrer de La Unió no era ni un projecte.  



Fons consultades:
ACVOC – ANT Escriptures Josep Carrancà 1882
ACVOC -  Cartografia varia
ACVOC -  Llibre actes Comissió Permanent 1949
AMAT - Actes ple municipal
ARXIU BROS
FOTOGRAFIES: Arxiu Administratiu AMAT, Arxiu Bros, Rafael Aróztegui.

TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...