diumenge, 16 d’octubre de 2022

TERRASSA. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

 

Terrassa. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

Amb aquesta entrada al blog us vull fer partícips d’una nova troballa en el món de la fotografia relacionada amb Terrassa, en aquest cas més concretament amb el poble de Sant Pere, ja que estem parlant de l’any 1840.

Fins al dia d’avui la representació fotogràfica més antiga que teníem de Terrassa era la foto que Charles Clifford va fer d’un arc triomfal que es va erigir amb motiu de la visita que la reina Isabel II va fer a Terrassa l’1 d’octubre de l’any 1860.

Arc triomfal efímer Foto Charles Clifford 1860

No estic parlant d’una descoberta total, estic donant llum a un fet que havia passat desapercebut per molta gent del món de la fotografia, historiadors i personal del Museu que malgrat tenir-ho a la vista no havien caigut en un fet prou rellevant per a donar-li publicitat.

Per tal de posar llum a la foscor és imprescindible que us faci cinc cèntims de dos sistemes molt emprats a principis del segle XIX per assolir la impressió d’imatges en làmines i publicacions, i que són el “daguerreotip” i el “gravat”. 

Louis Daguerre

El daguerreotip és oficialment el primer procediment fotogràfic emprat per captar imatges. El seu nom procedeix de Louis Daguerre qui el va desenvolupar i perfeccionar. El 1838 va ser presentat i reconegut amb el suport de l'Estat francès.

Aquí no us parlaré de la tècnica i el procés per aconseguir un daguerreotip, és llarg d’explicar i a més en podeu trobar molta informació cercant amb un buscador d’Internet.


Primer daguerreotip, obra de Daguerre 1838

Quedem-nos, com ja he dit abans, amb el fet que és el primer procediment fotogràfic per captar imatges.

El gravat és una disciplina artística en la qual l'artista utilitza diferents tècniques d'impressió, que tenen en comú dibuixar una imatge sobre una superfície rígida, anomenada matriu, deixant una empremta que després allotjarà tinta i serà transferida per pressió a una altra superfície com paper o tela, la qual cosa permet obtenir diverses reproduccions de les estampes.

Hi ha diverses tècniques emprades per fer gravats, així la matriu pot ser de metall, tradicionalment acer, coure o zinc, també de fusta o pedra, sobre la superfície de la qual es copia un original amb instruments punxants, tallants o mitjançant processos químics.

Gravat sobre metall

Gravat sobre pedra.

Davant l’impossibilitat, a principis del segle XIX, d’imprimir directament sobre paper un daguerreotip, un dibuix o una pintura, el paper del gravador resulta bàsic perquè amb la seva tècnica, copia l’original i fa possible així poder imprimir làmines amb figures per adjuntar a les publicacions.

Gravat sobre metall a punt per imprimir.

Aclarit el que és un daguerreotip i un gravat, hem de parlar de dos personatges cabdals per explicar la meva descoberta i són:

Ramon Alabern i Molas. Barcelona, 1808 – Madrid, 28-01-1888. Gravador, fotògraf.

Iniciat en el món del gravat de la mà del seu germà Pau, va ser l'encarregat de portar des de París, on havia acudit per perfeccionar els seus coneixements de gravat cartogràfic treballant en el Dipòsit de Marina d'aquesta ciutat, la càmera i altres estris amb els quals es va realitzar la primera fotografia presa a Espanya. A París, en Ramon va aprendre el maneig de l'artefacte fotogràfic del mateix Daguerre, l'invent del qual havia estat presentat dos anys abans.

Alabern, ja havia fet un daguerreotip de la parisenca església de la Magdalena.

El 10 de novembre de 1839, i des del terrat d'un edifici de l'actual plaça Palau de Barcelona, va fotografiar la Llotja i la casa Xifrè.

Primer daguerreotip produït per Ramon Alabern 1839 a Barcelona.

Càmera per l’obtenció de daguerreotips.

La presa, que va durar més de vint minuts, va ser un acte que va tenir la seva part pública i festiva, fins i tot amenitzat amb una banda de música, i que va acabar amb la subhasta, entre els assistents a aquesta exhibició, del daguerreotip obtingut. Aquesta imatge, que va acabar en mans d'un particular, no es conserva en l'actualitat. De fet, no es té constància de l’existència de cap daguerreotip de l’Alabern, almenys de forma pública.

Després d'aquest esdeveniment Alabern es va dedicar a fer fotografies de manera complementària al seu treball d'editor, existint diverses publicacions del seu treball com l'obra titulada «Espanya: obra pintoresca en làmines» que combina daguerreotips i dibuixos a mà i en la qual van participar el mateix Alabern, Josep Puiggarí, Lluís Rigalt i Antonio Roca Sallent amb introducció de Francisco Pi i Margall, i serà en aquesta obra, on trobarem la làmina origen d’aquest treball.

Antoni Roca i Sallent (Llívia, 1814 - Barcelona, 10 de maig de 1864) fou un gravador català.

Antoni Roca fou professor de gravat a burí de l'Escola de les Belles Arts de la ciutat, a més de membre de l'Acadèmia de les Belles Arts. A la seva mort es trobava acabant una gran làmina representant el Descens de la Santíssima Verge a Barcelona.

Autor d’un gran nombre de làmines per a les obres: Els frares i els seus convents, Història universal de Cesare Cantù, Història de Catalunya de Víctor Balaguer, una edició del Quixot de 1862, la col·lecció de viatges L'Univers, Les ruïnes del meu convent, El robí del cristià, Biografia eclesiàstica i per sobre de totes Espanya, obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj”. Els gravats van correspondre, segons queda acreditat a la pàgina inicial de l'obra, a Luis Rigalt, José Puiggarí, Antonio Roca, Ramon Alabern i Ramón Sáez,  entre d'altres, i serà en aquesta obra on el trobem juntament amb el Ramon Alabern com a protagonistes de la nostra història.

Primera pàgina de “España, obra pintoresca”

Estava prevista la seva publicació per entregues entre 1842 i 1846 a Barcelona, però l'únic volum publicat va versar sobre Catalunya, en la impremta de Juan Roger, el text del llibre va anar a càrrec del futur polític Francesc Pi i Margall, tractant-se de la seva primera obra de caràcter literari.

I dins d’aquesta obra hi trobo la làmina que em portarà a poder dir que l’any 1840 es va fer a Sant Pere la primera fotografia, de moment, feta a Terrassa i prou documentada.

En aquesta làmina hi podem llegir, en el peu, “sacado con el daguerreotipo” i “A. Roca lo g°”.

Fragment de làmina

Fragment de làmina. Signatura del gravador.

Per bé que la participació de l’Antoni Roca, com a gravador, queda plenament demostrada, la del fotògraf Alabern l’hem de suposar, ja que era el daguerreotipiste contractat per col·laborar en la publicació amb les seves fotos.

I finalment aquí tenim el gravat, tret d’un daguerreotip, o fotografia, que ens mostra el conjunt de les esglésies amb l’aspecte que tenien l’any 1840.

Gravat de A. Roca sobre foto de Ramon Alabern. 1840. Fins al moment la pressa fotogràfica més antiga de tema terrassenc.

En tot cas, sí que queda demostrat que l’any 1840 va venir a Terrassa un fotògraf, fos l’Alabern (99% de possibilitats) o fos un altre, amb una càmera per poder treure imatges fotogràfiques del conjunt de les esglésies de la Seu d’Ègara.

Ja he dit abans que de l’obra d’en Ramon Alabern no es conserva res, però gràcies al gravat tret de la foto, fet per l’Antonio Roca, podem gaudir avui d’una fantàstica vista de les esglésies de Sant Pere de l’any 1840.

Finalment, podem afirmar que aquesta és la foto més antiga trobada fins al moment d’un tema terrassenc?, podem.

Com a complement a aquesta entrada podria parla d’en Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894), pintor, dibuixant, gravador, escenògraf i teòric de les arts aplicades, i que també col·laborà en aquesta obra amb temes terrassencs.

L’obra d’aquest mestre del dibuix, la pintura i el gravat, donaria per una altra entrada en aquest blog i això ho deixaré per més endavant.

De moment aquí us deixo tres imatges obra de Lluís Rigalt, que també surten en aquest llibre, “Espanya: obra pintoresca en lamines”, però que ja no tenen relació amb el daguerreotip, és a dir amb la fotografia.

Gravat de Lluís Rigalt. Santa Maria de Sant Pere.

Gravat de Lluís Rigalt. Castell-cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

Gravat de Lluís Rigalt. Monestir de Sant Llorenç del Munt.

Agraïments:

Pels ajuts i consells a Domènec Ferran, Gemma Ramos i Jaume Roset.

Per la revisió a Maria Galí i Font.

I amb en Joaquim Verdaguer , sempre present en el meu record.


Rafael Aróztegui i Peñarroya.

Terrassa, 16 d’octubre 2022 














TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...