dimarts, 31 de març de 2015

UNA HISTÒRIA DE SETMANA SANTA


Estem l’any 1726.  Feia tot just tretze anys que Terrassa havia sofert, la nit del 3 al 4 de setembre del 1713, el saqueig, incendi de cases, i l’assassinat d’una vintena de persones, per part de l’exèrcit borbó.
Segons Marc Ferrer i Murillo, en el seu llibre “La Guerra de Successió  a Terrassa 1700 – 1725, la Vil·la compte amb uns 1600 habitants.
Un cop situats a la Terrassa del 1726, aquí comença la història que us vull explicar.

El Gener d’aquest any, la Confraria del Sant Crist, de la parròquia del Sant Esperit i Sant Pere, decideix que ja és moment de dignificar més, si això era possible, la processó del Divendres Sant i per tal d’aconseguir-ho nomena una comissió d’uns quants confrares, Eudalt Garriga, Francisco Bertran, Jacinto Arch i Joan Puig, per tal que viatgin a Barcelona a encarregar la construcció de quatre passos nous.
Arribats a la capital contacten amb en Gaspar Llavina, escultor de renom, i contracten l’execució de quatre Misteris nous.
En l’esmentat contracte queda molt clar com hauran de ser.

El primer que es descriu és aquest:


“ Lo misteri de l’hort ab sinch figuras como es lo Jesús agenollat, figura entera ab corona de llauna, tres apóstols de mig cos, un àngel figura entera portant un calser y una creu, assentant o posat en un nuvul. Vestidas totas las figuras de tela grossera, ab caballera natural per lo Jesús, y tres coronas de llauna per los Apóstols”

El segon:



“Lo misteri de la Coronació ab tres figures ço es lo Jesús figura nua ab caballera natural, y corona de espinas, y caña de llauna, y dos jueus, figuras enteras vestidas de tela grossera.”

El tercer:



“Lo misteri del Ecce Homo ab quatre figures ço es lo Jesús nu figura entera, ab cabellera natural, cetro de llauna, y corona de espinas, Pilat figura entera vestit de tela grossera, y dos rabíns de mig cos, ab una creu petita.”

I quart i últim:


“Lo misteri del Portacreu, ab quatre figuras totas enteras; ço es lo Jesús ab creu al coll, cabellera natural y corona de espinas, lo Cirineu, la trompeta, y la Verónica, tots vestits de tela gotiga, ecceptuat la Verónica, que ja cuydará la Confraria de vestirla y adornarla”
El contracte continua especificant que les figures seran a mida natural, amb ulls de vidre, tota la carnadura de fusta “tornejades perque sien lleugeres ab sos ferros y cargols per assegurarlos tant al beart com las coronas” finalment la Confraria es compromet a enviar  “cavalcadura per hanar y venir, cuydant també dita Confraria del transport de dits Misteris o figuras de la present ciutat en Terrassa”.
Per acabar podem dir que aquests quatre misteris varen tenir un cost de 173 lliures, i 12 sous pagats en tres terminis.
El contracte fou signat el dia set de gener de 1726 i els misteris inaugurats el Divendres Sant del mateix any, 19 d’abril 1726.






Totes les fotos son de l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa/AMAT
Llibres consultats :
Opuscle EL DIJOUS SANT A TERRASSA editat per la Confraria del Sant Crist el 1932
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A TERRASSA (1700-1725) Marc Ferrer i Murillo. Editat el 2014 per Fundació Torre del Palau dins la col·lecció Àmfora.




dilluns, 23 de març de 2015

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.



L’11 de juliol  la petició és aprovada amb el vistiplau de Pere Comerma i Bonaventura Marcet de la comissió de Foment. L’il·lustre notari ja pot tirar endavant la seva il·lusió de tenir la casa més maca i moderna de la Plaça Major.


Però la vida és molt dura, i immediatament, el 16 de juliol, el seu veí, i desconec si amic, Joan Piera, decideix que ell no pot ser menys que el cregut del notari, i també presenta el projecte per refer la seva casa del núm. 14 de la mateixa Plaça Major.



L’Ajuntament també li dóna el vistiplau, en aquest cas per part de la comissió de foment signen Isidre Abelló i en Bonaventura Marcet, i a partir d’aquí ja tenim un gran problema de veïnatge a la nostra Plaça.



En assabentar-se el senyor notari que el seu veí, en Joan Piera, també a encarregat la realització de les obres al mestre Curet, agafa una enrabiada monumental, i es diu a si mateix –Ah, sí?, doncs ara vaig i l’hi encarrego la meva reforma a un arquitecte dels de debò- i escull a un arquitecte de renom, en Mariano Prat i Amat de Barcelona per fer el disseny d’una façana que donarà un cop rupturista del que fins aquell moment havia imperat a la plaça principal de la nostra ciutat (recordem que l’any 1878 Terrassa ja feia un any que tenia el títol de ciutat).





Tan trencadora era aquesta façana que fins i tot la comissió de foment de l’Ajuntament hi posa objeccions com les de què “los ejes de las aberturas laterales no se confunden en uno solo” o bé “observandolo bajo el punto de vista estético, se opone a las verdaderas reglas del arte, puesto que el hueco debe cargar sobre el hueco y el macizo sobre el macizo”  per concloura “más el Ayuntamiento teniendo en cuenta por una parte que la obra es solida y teniendo en cuenta por otro que el dibujo de la fachada no presenta mal golpe de vista” decideix donar permís per tirar endavant la construcció amb data quatre de novembre de 1878.


Finalment en Josep Ventura, propietari de la casa núm. 12, veient que aquella vorera, la vorera nord de la Plaça Major, està quedant molt maca, no vol ser menys, i també demana permís, però en aquest cas no per reconstruir, ja que la seva casa està afectada per l’eixamplament de la plaça, però sí per endreçar la façana, i el dia nou d’octubre l’Ajuntament decideix no donar-li el permís per fer la reforma i aquesta casa, que com ja hem dit està afectada per la reforma que es durà a terme l’any 1891, acabarà sent expropiada i el seu propietari, en Josep Ventura, cobrarà 9806’60 ptes. per el seu habitatge.



Aquests dos edificis en l’actualitat.



Nota: els judicis d’intencions que faig, i les picabaralles entre veïns  que comento son d’invenció meva total.
 Totes les dades, dates i els planells  aquí exposats, són autèntics.
Obra consultada .
Baltasar Ragón: Els carrers de  Terrassa al 1800
AHT-ACVOC: OM 51/1878, OM 60/1878, OM 84/1878, OM 90/1878.

FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...