diumenge, 30 d’octubre de 2016

TERRASSA VILA CLOSA (6)

 TERRASSA VILA CLOSA (6)

Pel vist fins ara ens queda clar que Terrassa és una vila closa pel fet de tancar les portes de les cases que donen als afores, horts, camps. Es tanquen alguns carrers i en altres si construeixen portals amb portes reforçades amb planxes de ferro. Es construeixen forts, fortificacions, tambors, tambors volats, barricades i muralles amb espitlleres.
Molts d’aquests forts, i fortificacions, no puc saber a on estaven situats, com ara el fort de Cal Masià, del Clos del Palma (Barba), de Cal Germain, de Cal Girbau, del CENTRO. Sí que puc situar perfectament el fort del pont de Sant Pere, del portal de Sant Roc, del Passeig, i el del portal de la Guia.



A la foto hi veiem la muralla amb espitlleres i les restes del fort del límit del Passeig, a tocar del torrent de Vallparadís.


Representació de la fortificació del Passeig en el plano de M. Curet.

Com ja he deixat dit en anteriors entrades, la falta de la llegenda del plànol de l’any 1873, signat per Miquel Curet, no em permet situar exactament totes aquestes construccions.


Aquesta fortificació estaria situada en terrenys delimitats pels carrers Cervantes, Sant Llorenç, i Sant Leopold.

Però seguim amb la relació cronològica dels fets.
A l’acta del ple del dia 21 de setembre de 1873 hi trobem:

Leyose una comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa y la cuenta justificada de los gastos que ocasionaron las obras de fortificación llevadas a cabo en la misma, importante once mil nueve cientas treinta pesetas treinta y nueve céntimos, solicitando la aprobación de la Municipalidad y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta formalizada por segunda vez a fín de que reuna las formalidades prescritas en ela cuerdo de la Diputación provincial de diez de Enero último; y parándose a deliberar acerca del particular, teniendo en consideración que la cuenta repetida es igual en el fondo y en las cantidades a lo que ya aprobó el Ayuntamiento en sesión de veinte y dos de Junio del presente año, acordó la Corporación municipal por unanimidad queda aprobada de nuevo la cuenta de los gastos de fortificación de la presente villa formalizada por la Comisión de fortificación y defensa, y póngase en ella el visto bueno del Cabildo Municipal.

A partir d’aquí hi ha l’aprovació de diferents pagaments per reparacions a les fortificacions.

El 9 de novembre, després d’uns canvis en la formació del consistori, que segueix presidit per l’alcalde Vallhonrat, es pren la següent decisió:

“...teniendo en cuenta que todavia funciona la Junta de fortificacion y defensa nombrada por el Ayuntamiento anterior, acordose por unanimidad: que cese desde este momento y en adelante constituiran la Junta de fortificacion y defensa de esta villa, el Comandante Militar, el Alcalde popular, y los concejales D. Mariano Astals, D. José Tiana, D. Tomás Mas y D. Francisco Mata. Este último con el caracter de tesorero; despues de lo cual se levantó la sesion.”

Saltem a l’any 1874, i veiem que les obres de fortificació no s’aturen com o demostra els comptes que la Junta de Fortificació porta al ple del dia 29 de gener:

“Diose cuenta de una comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa acompañando la cuenta justificada de los gastos ocasionados por las obras de fortificacion llevadas a cabo en la presente localidad, desde el primero al veinte y dos del actual, importante tres mil trescientas cuarenta y una pesetas diez y ocho céntimos, solicitando la aprobacion de la Municipalidad  y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta y despues de un rato de deliberar, encontrando el Ayuntamiento conforme y arreglado en todas sus partes la cuenta, acordó por unanimidad; queda aprobada y pongase en ella el Vº. Bº. Del Cabildo Municipal.”

L’ historiador Enric Sanllehí i Bitrià, en el seu article "L'impacta de la tercera guerra carlina a Terrassa" , publicat a la revista Terme 16, 2001, pàgina 145, ens diu què el 3 de març queda patent la precarietat de recursos del consistori.
Pot comprovar-se en la nota que la Comandància envia al Capità General informant-lo que l’ajuntament no té recursos per fer més fortificacions.

Del malament que anaven les finances, tant al consistori com a la Diputació, n’és una bona mostra aquest acord del ple del dia 5 d’abril: Inmediatamente el Sr. Presidente manifestó que habia sido llamado por el Exmo. Sr. Presidente de la comisión provincial el cual le instó para que la Municipalidad hiciese efectivos los decubiertos que tuviese con la Diputación y que a su entender debian pagarse tres trimestres del cupo que corresponde a esta Villa en el reparto del repetido cuerpo provincial de 1873 y 1874 , únicos que se adeudan, deduciendo la suma que este acordó abonar a Tarrasa por obras de fortificación llevadas a cabo. Acordolo así el Ayuntamiento por unanimidad y como quiera que los tres trimestres referidos ascienden a 5235’15 pesetas , y que la suma que la comisión provincial, en sesión de 4 de febrero último acordó abonar por el espresado concepto de obras de fortificacion, a 3.985 pesetas, acordose también por unanimidad, hacer efectiva la suma de 1.250’15 pesetas que es la diferencia, quedando autorizado para llevar a cabo el pago y formalizar los correspondientes documentos ante la repetida Comisión provincial, en representacion de la Municipalida, el Depositario de estas D. Miguel Torres.”


El dia 20 de juny, segons el document de l’ACVOC, OP25/1874, alguns veïns del carrer Baldric demanen permís per obrir una porta a la muralla que els tanca el carrer.


Una prova de l’existència de barricades la trobem quan el consistori respon a la petició de Francisco Ferrer de tancar un terreny que té al carrer del Nord:
“Fue aprobada tambien la solicitud de Francisco Ferrer leida en sesión de 21 de mes próximo pasado mediante las condiciones impuesta por la Comisión de obras en su dictamen sustituyendo la última por la siguiente: “La barricada que existe en la Calle del Norte, frente a la casa del recurrente, será trasladada, a costa de este, al punto de la misma calle que designara el Alcalde y el Comandante Militar.”


En els plens dels dies 16 d’agost i 13 de setembre, hi ha dictàmens aprovant pagaments per obres a les fortificacions.
Que les obres no s’aturen ens dóna plena confirmació aquest acord del ple del dia 10 d’octubre en resposta a una petició del veí Antonio Bonhora:
“Por ultimo manifestó el Señor Presidente que D. Antonio Bonhora estaba dispuesto a construir por su cuenta una muralla de ladrillo en medio de la calle de San Valentin entre la del Norte y la de Manso Adei, siempre y cuando se le ceda el material empleado cuando deban desaparecer las obras de fortificacion y el Ayuntamiento, teniendo en cuenta que dicha muralla contribuirá a la defensa de la población y que pagándola el Sr. Bonhora ahorra el gasto al Municipio, acordó este por unanimidad: acceder a que construya la muralla y que al desaparecer las obras de fortificacion se reincorpore el material de la misma.”
Aquest document és molt interessant, ja que és dels pocs que ens situen una muralla en un lloc molt concret.
I acabarem els relats dels fets d’aquest 1874 amb una relació, feta pel Comandant Militar, que ens enumera algunes de les entrades i sortides de la vila: portes de Sant Roc, La Rasa, carrer Sant Llorenç, Mas Adei i Sant Pere. Que existeixen barricades als carrers Nord i Topete i que en tots aquests punts hi ha disposades guàrdies i retens.
Segons Enric Sanllehí, la guàrdia la feien membres de la Milícia Nacional i de la Companyia Mobilitzada (o Ronda Volant).

A continuació, i per cloure aquesta sisena entrada, documentaré gràficament el nostre portal de Sant Roc.


En aquest fragment d’un plano d’un expedient d’obres al carrer Major, el mestre d’obres Miquel Curet, ens representa perfectament el portal de Sant Roc i la fortificació que el vigilava.


En aquest dibuix de Mateu Avellaneda hi podem veure la representació gràfica de com podia ser tot el conjunt.


Avui dia, aquesta és l’única fotografia a on podem veure, si més no intuir, com era el portal de Sant Roc l’any 1870.
A la propera entrada parlaré de l’informe, de l’any 1875, que un grup d’enginyers militars varen fer sobre les fortificacions de la vila de Terrassa (DH no. 6558).










diumenge, 23 d’octubre de 2016

TERRASSA VILA CLOSA (5)

TERRASSA VILA CLOSA  (5)

Fem un salt de 18 anys en el temps. Les actes dels plens d’aquests anys no ens proporcionen informació rellevant sobre el tema muralles i portes, però ha esclatat la dita Tercera Guerra Carlina. Isabel II està a l’exili i trobem al davant de la monarquia a Amadeu I de Savoia.
Els defensors de Carles VII, pretendent del tron d’Espanya, provoquen la rebel·lió i Jaume  Castells s’alça en armes a Catalunya i seria el que, al capdavant d’uns cinc-cents revoltats, provocaria els fets de Terrassa que coneixem com a fets del 22 de juliol de 1872.
En Joaquim Verdaguer explica com van anar els fets a:  El 22 de juliol.

Jo no sóc historiador i no penso afegir res més a aquesta narració, però he fet aquesta introducció per explicar el perquè i el com del que ve a continuació.



Jaume Vallhonrat i Rovira

Som a 19 de maig de 1872 i l’alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira, fa publicar un ban on diu:

“D. Jaime Vallhonrat Alcalde Constitucional de Tarrasa.
Hago saber: que para atender a la vigilancia de esta villa en las actuales circunstancias y prevenir cualquier ataque que los facciosos pudieran intentar, he acordado lo siguiente:
1º  Cuando desde la torre de la Iglesia se vean venir tropas a esta villa se tocarán dos campanadas y se pondrá una bandera amarilla en el campanario que con su situación marcará la parte por donde vengan dichas tropas.
2º  Cuando desde la indicada torre se descubra gente desconocida se indicará por medio de seis campanadas y bandera también amarilla colocada de manera que indique la dirección por donde quiera entrar en la población.
3º  Cuando desde la torre de la Iglesia se descubra el enemigo que se acerca a esta villa se tocarán doce campanadas, y se pondrá bandera encarnada con objeto de indicar el punto por donde vienen y al mismo tiempo para que todas las personas que tengan armas en defensa de la población, acudan a los sitios designados para tales casos.
Tarrasa 19 mayo de 1872”


Convençuts  que les muralles i fortificacions de la Vila estan molt deteriorades, i que de poc servirien en cas de l’atac de les bandes faccioses, en el ple del dia 9 de juny del mateix any el Consistori decideix:  “En seguida hizo presente el Sr. Alcalde que la facción carlista en esta comarca en vez de menguar aumenta y en su consecuenciia que creia del caso hacer algunas fortificaciones en los puntos estrategicos de la villa y las listas de todos los individuos con quienes se puede contar para mantener el orden con expresión de los puntos por donde cada uno deba parapetarse en el peligro, debatiose sobre esta proposición y se acordó por unanimidad autorizar al Alcalde a fin de que, creandose una comisión mixta, compuesta de los concejales Srs. Bosch, Guillemot, Matalonga y Torres Falguera y los vecinos que designe una reunión de mayores contribuyentes convocada al efecto para mañana lleve a cabo las obras de defensa que tenga por conveniente en los puntos que crea mas a proposito y que el gasto que ocasione se pague de fondos municipales incluyendose en el presupuesto del año próximo.”

De les decisions d’aquesta comissió de fortificació gairebé res he pogut trobar entre els plecs de documents històrics que es conserven a l’ACVOC – AHT.

Però si que existeix un plano de la Vila, obra d’en Miquel Curet, on s'assenyalen els punts a fortificar, les barricades, els tambors, les portes, i altres sistemes de fortificació que cal fer, o reconstruir, per tal de que la Vila sigui fàcilment defensable pels vilatans en cas d’un atac de bandes carlistes.


Llàstima que no hagi pogut trobar la llegenda d’aquest plano per tal de poder identificar clarament a on es feia un tipus de fortificació o una altra.

És evident que varen arribar tard, ja que, com he dit anteriorment, el dia 22 de juliol, un mes i escaig després de prendre la decisió de formar la Comissió de defensa, les tropes carlistes entraren a Terrassa, en tren i pel carrer del Nord.

Ja he explicat que hi ha poca informació sobre el que i el com es farien les fortificacions, però sí que sortosament es conserven les factures que diversos industrials del ram de la construcció passen a l’Ajuntament per tal de ser cobrades.

A l’ACVOC – AHT , en l’apartat de DH (documents històrics), i a la UI 109 c3 hi podem trobar:

RELACIÓ  FACTURES OBRES FORTIFICACIÓ 1872
“Factura de material de construcció de Francisco de A. Gibert del 10 de setembre de 1872 per import de 2.166 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura de material de construcció de Domingo Matalonga del 9 de setembre de 1872 per import de 6.691 ptes  confirmada per Miquel Curet.
Factura de feina de manyà de Francisco Marcet Cadena del 24 d’agost de 1822 per import de 1.523 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura per material de fusteria i col·locació de José Tiana del 8 de setembre de 1872 per import de 8.029,29 confirmada per Miquel Curet.
Factura per subministra de cal de Ignacio Amat del 30 d’agost de 1872 per import de 2.935 rals.
Factura per subministra de guix de  Isidro Turu del 30 d’agost de 1872 per import de 693 rals.
Factura per fusta proporcionada per Baltasar Germain del 13 d’agost de 1872 per import de 2.005 rals.
Cinc factures per jornals de carro per transport de materials presentades per Pantaleón Montserrat el dia 1 de setembre de 1872 per import total de 1.425 rals.
Quatre factures per jornals de carro per transport de materials presentades per Ignacio Amat l’agost del 1872 per import total de 1.020 rals.
Quatre factures per jornals d’arrancar i garbellar sorra de la riera, de Tomàs Serra, presentades l’agost del 1872 per import total de 210 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per Buenaventura Baltà, l’agost del 1872, per import total de 2.265 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per  Geronimo Torrella, l’agost del 1872, per import total de 1.350 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per José Torrella, l’agost del 1872, per import total de 1.528 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per Domingo Matalonga, l’agost del 1872, per import total de 3.823,50 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Pere Comerma, l’agost del 1872, per import total de 1.198 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Francisco Aymerich, l’agost del 1872, per import total de 1.610 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Francisco Llach, l’agost del 1872, per import total de 934 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Joan Puig, l’agost del 1872, per import total de 1.178 rals.”

El més interessant d’aquestes factures és que a través de les seves partides, els industrials ens van relatant a on, i en què, han fet servir els materials que més endavant detallaré.

Així és com podem fer la relació de portals de Terrassa que es varen arranjar, i reforçar:
 Sant Pere, Quadra, Rei, Guia, Rasa, Sant Domènec, Sant Joan, portalet Era de Dalt, carrer Vinyals, del carrer del Nord, porta Camí del Castell.
Aquí trobem tres portals nous per afegir a la llista de portes i portals de la Vila: portalet Era de Dalt, portal del carrer Vinyals, i porta del carrer del Nord.
De la porta del carrer Vinyals disposo d'una foto:



I també podem fer un resum de forts i fortificacions construïdes, o reformades l’any 1872:
Fort del clos del Barba (a) Palma, Torre de la Carretera
Fort de cal Masià, Fort del portal de Sant Roc, Fort del Portal de la Guia, Fort del carrer Sant Llorenç, Fort del carrer Sant Pere, Fort del Pachau o Girbau, Fort del pont de Sant Pere, Fort de l’extrem del Passeig, Fortificació del Germain, Fortificació del Convent, Fortificació del local del CENTRO, Portes del carrer de la Cisterna, Fort del Col·legi.

Del fort del pont de Sant Pere tenim una foto d'Adrià Torija a on es pot veure al fons de la imatge.



I com a muralles fetes noves o reforçades hi trobem:
Muralles dels extrems dels carrers Mas Adei, del Nord, Sant Valentí, Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna, Era Alta, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant Quirze, Torre, de la Riba, Castell, i patis de la Presó.

Com a dada curiosa es pot detallar quin material es va fer servir i quants jornals de mà d’obra es va emprar en el total de les obres:

MATERIAL EMPRAT EN LES OBRES DE FORTIFICACIÓ
AGOST – SETEMBRE  1872
maons                            14.500
maons de 1a                    6.410
maons de 2a                    3.400
maons dobles                  1.300
toves                              27.700
toves dobles                       500
corbes                                  12
teules                              3.900
maó pitxolí                     14.700
Portadores de calç             587      
Portadores de guix             198  
Jornals carro 2 cavalls         34’50           
Jornals carro 1 cavall           41’50   
Jornals de paleta                608         
Jornals de peó                    596          
Arrancar i garbellar arena      21 jornals

En aquest llistat hi hem d’afegir fusta per fer escales, tapes de comuna, llits, portes i altres aplicacions. També tota la part de serralleria, claus, golfos, planxes de ferro per reforçar portes, panys i forrellats.

També podria ser un bon estudi desgranar factura per factura per tal de fer-nos més idea del volum arquitectònic de cada fort, o fortí, que protegien la vila de Terrassa.



Tot això té un cost molt elevat per un Ajuntament curt de recursos, i per bé que es fa una contribució especial entre els “mayores contribuientes”, segons sembla el recaptat no arriba per pagar-ho tot i d’aquesta manera ho expliquen en el ple del dia tres de novembre:
“Diose cuenta de una instancia de D. Ignacio Amat, D. Lázaro Ullés, D. José Trias y otros en la cual, como individuos de la Junta creada para allegar recursos con los que hacer frente a los gastos de las obras de defensa de esta villa, piden que, accediendo el coste de todas ellas a nueve mil doscientas diez y nueve pesetas veinte y cinco céntimos y no habiendo recaudado mas que ocho mil noventa y una pesetas setenta y cinco céntimos, se sirva el Ayuntamiento disponer de fondos del comun el déficit de mil ciento veinte y siete pesetas cincuenta céntimos, y el Ayuntamiento acordó: pase a informe de la Comisión de presupuestos y contabilidad.
En seguida el Sr, Presidente manifestó que los últimos aguaceros habian causado desperfectos en los cimientos y tejado del tambor que existe en el extremo de la calle de S. Pedro para la defensa de la población los cuales era urgente reparar con fondos del Ayuntamiento y este acordó  por unanimidad: que se proceda inmediatamente a reparación de la manera expresada, encargandose la Comisión de obras de llevarla a cargo.”

A continuació uns quants exemples de les factures a les quals la Junta de Defensa va haver de fer front.



Com que a mi no em quedava molt clar això del golfos, ho he anat a buscar al diccionari de l’IEC i he trobat l’explicació que us poso a la foto.







I fins aquí el cinquè capitol de "Terrassa Vila Closa".
A la propera entrada al blog continuaré a partir de l’any 1873. 






diumenge, 16 d’octubre de 2016

TERRASSA VILA CLOSA (4)

TERRASSA VILA CLOSA  (4)


  I entrem a l’any 1841. Aquest any toca presidir el Consistori a Josep Maurí i Poal. El nou Consistori es troba amb un garbuix de portes particulars a les muralles i a l’acta del ple del dia 4 de febrer el secretari ens explica què: “se presentó Juan Aguilá pidiendo se le permitiera abrir la puerta ecsterior de su casa que la tiene en la Muralla por haver permitido  tenerla abierta a Salvador Pous.
Se ha resuelto no acceder a la demanda de Aguilá y prevenir a Pous que vuelva a tapiar el portal que había abierto bajo la multa de trescientos reales”.

Veient que la qüestió de les portes obertes a les muralles, pels particulars, estava una mica enredada, en el ple extraordinari del dia 6 del mateix febrer decideixen: “suspender la providencia dada contra Salvador Pous en la sesión del dia cuatro y llamar a los que hasta el dia habian abierto dichas puertas para que dijesen si tenian permiso a ello”.
Així ho fan, i en el ple del dia 11 de febrer es presenten: “Agustín Galí (a) Treballs, Tal Ballbé (a) Poaté y Salvador Pons y han sido interrogados para que dijeren si tenian permiso del Ayuntamiento anterior para abrir sus puertas de la huertas que dan a la muralla ecsterior a lo que han contestado que ningun permiso tenian y que si las habian abierto era porque otros lo habian hecho y en particular el Sr. Oller. Se resolvió que debian cerrarse tantas cuantas puertas se hubiesen abierto en la muralla”.
Amb aquesta resolució deixaven solucionat, de moment, la història de les portes de les muralles obertes pels particulars.
En el mateix ple es pren l’acord de “dar cuarenta reales mensuales a José Barnadas (a) Bey para cerrar las puertas publicas de la Villa eccepto la de la Guia”.


Fins aquí hem parlat de portes i muralles, i si recordeu també vàrem parlar de ponts i fortificacions en general, però a l’acta del ple del dia 3 d’abril, recordeu estem l’any 1841, hi trobem: “A los tres dias del calendado mes (abril) reunido el Ayuntamiento en sesion extraordinaria a resuelto no derribar el tambor que hay en la plaza de la Creu Gran como acaban de solicitarlo Juan Salas y Juan Aguilar”.

I que era aquest “tambor” que hi havia a la Creu Gran?, ni més ni menys que una fortificació cilíndrica, construïda amb totxos, normalment afegida a alguna casa, ja sigui a nivell del carrer com adossada a un pis, i que servia per què una, o dues persones, poguessin vigilar, i si fos el cas foragitar, possibles intents de penetració a la Vila per part de persones armades amb no massa bones intencions. Més endavant trobarem altres “tambors” repartits per la Vila.


A la foto hi veiem un “tambor” a Can Figueras del Mas.

Saltem al 17 de juny i trobem en el ple d’aquell dia que: “Francisco Vinyals pide se le permita abrir una parte de la Muralla por quince dias. Se le ha negado”.
En el ple del dia 11 de juliol s’aprova: “Así mismo se ha determinado pasar las puertas del Portal de la Rasa al de S. Roque y a cual fin queda comisionado D. Jayme Marinelo”.
A l’acta del ple del dia 29 de juliol hi trobem algunes novetats: “Presentose un memorial de José Marcet y Gabriel Roca, pidiendo el derrivo del cuerpo de guardia de la Puerta de Sto. Domingo.
Resolucionose no ha lugar.”
I que hi trobem de nou?, un parell de coses molt interessants, en primer lloc que ja tenim la porta que fa dotze, la porta de Sant Domènec, i que almenys algunes portes hi tenien adossades un cos de guàrdia o fortificació. Aquestes fortificacions, com ja veurem, adquiririen molta importància l’any 1872 amb motiu de la tercera carlinada (1872 – 1876).



En aquest dibuix de Mateu Avellaneda veiem dues coses interessants. Una el Marc de la porta de sortida cap a Sant Pere, i a la dreta la fortificació que la defensava.
Com ja he comentat, les portes que els particulars obrien a les muralles, portaven de corcoll a les autoritats vilatanes, i d’aquesta manera trobem en el ple del dia 1 d’agost:” Se resolvió que así como se habia de publicar un pregón para que las puertas que dan a la muralla esten precisamente cerradas toda la noche: se haga avisar por un alguacil a los que cuidan de cerrarlas que si no lo verifican en los terminos indicados se mandaran aparedarlas”.

És a dir, ara ja no amenacen amb multes, ara ja estan decidits a tapiar-les directament.
El 8 d’agost en Gabriel Roca insisteix en el tema de l’enderrocament del cos de guàrdia de la porta de Sant Domènec, i el consistori li respon què passarà la seva petició a “la Comisión encargada del ramo político”, una forma molt fina de dir ja t’ho mirarem.

El 12 d’agost es presenta en Joan Clapés al ple per denunciar a Pau Boada: “Presentose enseguida Juan Clapés para manifestar las quejas a que ha dado lugar una puerta que tiene Pablo Boada para entrar en su campo, hallandola con frecuencia abierta. Se le dijo previniese a Pablo Boada que si se hallaba otra vez abierta dicha puerta que se le mandaria tapiar”.

El 19 d’agost l’acta del ple reflecteix un fet que em despista una mica: “Presentose Jayme Casanovas con un papel que contiene seis nombres y piden abrir una puerta en la calle de Santo Domingo.”


Si demanen permís per obrir una porta al carrer de Sant Domènec, la porta ja esmentada anteriorment, amb cos de guàrdia inclòs, on estava situada?

En Baltasar Ragón, en el seu llibre Els Carrers de Terrassa l’Any 1900, i parlant d’aquest carrer, ens explica que segons consta en un document de l’Arxiu Municipal, i en data d’11 d’abril de 1836: “Es entregat al Segimon un llum de braç per la guàrdia del Portal de Sant Domènec”, però el mateix Ragón a continuació ens diu: “amb data 3 de setembre de 1843 els veïns del carrer demanaren permís a l’Ajuntament per enrunar la paret de tanca de l’extrem de dit carrer, a condició de tornar-la a construir en cas necessari”.

Era el carrer de Sant Domènec un carrer amb un Portal a un extrem i una paret a l’altre? O quan parlen de paret es refereixen al Portal? O el Portal es va tapiar i es va convertir en paret? Ho haurem de deixar aquí per què ja no trobarem cap més referència al tema.
1 d’octubre de 1841. Estem a punt de descobrir com funcionava la història de les muralles. L’acta del ple d’aquell dia ens diu: “... un memorial de D. Juan B. Galí y Suris en que pide se le permita abrir un portal en el tabique sito al estremo de la calle de San Lorenzo por estar en tratos para comprar treinta naves para casas ofreciendo poner puertas de su cuenta. Se resuelve que solo en el caso de empezar a construirse las casas se le concede lo que el pide debiendo poner puertas a satisfacción del Ayuntamiento con la obligación de tapiarla siempre que el Ayuntamiento lo tenga por conveniente.”

Aquí ja trobem referència a una muralla concreta, la de l’extrem del carrer Sant Llorenç, extrem que hauríem de situar, com a molt, a l’alçada de l’actual carrer Suris.
I també ja podem deduir que els carrers nous que se n’anaven obrint, i els vells que s’anaven prolongant, tots tenien al final una muralla, o tapia, per tal que les persones haguessin d’entrar, i sortir de la Vila per les portes oficials, portes que estaven vigilades.
I finalment, i per acabar aquesta quarta entrada al blog de TERRASSA VILA CLOSA, anirem al ple del 17 de novembre, però ja de l’any 1842, per tal de descobrir una nova porta, que serà la que fa tretze.

Aquest ple està presidit per n’Agustí Galí i Galí, i a la seva acta hi trobem: “Sesion ordinaria de diez y siete de noviembre de mil ochocientos cuarenta y dos. Reunidos los Srs. Abajo firmados. Se presenta una cuenta de Jayme Serra por desmonte de terreno en la puerta de San Juan”.
La porta que fa tretze és la porta de Sant Joan.
Deixeu-me fer un afegit molt important. Descoberta de darrera hora. Això és un no parar.
Resulta que no eren quinze el total de portes. Acabo de trobar la setzena!

Ple del dia 5 de gener de l’any 1854: “Por ultimo se presentó Miguel Clapés manifestando al Ayuntamiento el mal estada en que se hallaba la calle que baja de la puerta de San Jaime y la prevision que habia de repararse por razon de los fuertes aguaceros y continuas avenidas de agua ...”
I ja tenim una nova porta per afegir al llistat, la Porta de Sant Jaume.

Resum de portes trobades fins avui en dia: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, Portal del Rei, Portal de Sant Domènec, porta de Sant Joan i porta de Sant Jaume.
Un total de catorze portes o portals fins aquest moment.

A la propera entrada farem un salt fins a l’any 1872. Any que esclata la tercera guerra carlina.






divendres, 7 d’octubre de 2016

TERRASSA VILA CLOSA (3)

TERRASSA VILA CLOSA (3)

Arribem a l’any 1840. Presideix el Consistori en Bartomeu Amat i Torres.
Al diari El Constitucional, que es publica a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un corresponsal que signa amb el pseudònim de”El Abassi”, ens parla de la forta degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat de conservació i a unes fortes tempestes: “De Tarrasa nos remiten el siguiente escrito:   METEORO SINGULAR.
   En los primeros dias de este mes se han notado en esta poblacion variaciones atmoféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las mieses de estos alrededores, si que tambien sopló por algunos minutos un recio viento E. N. E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su violencia, o por su propiedad específica derribó en un instante la fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón nacional de esta villa, y la del síndico procurador de nuestro moderantísimo ayuntamiento; dejando en tal disposición a toda la fortificación, que a imitacion de las dos citadas casas se va pulverizando por instantes, al no hallarse un neutralizador de las propiedades de tal viento. Y como el que debe buscarlo influido quizás por el mismo metéoro, se ha olvidado de ello; espero de la caridad del público, que el que sepa un medio, no solo para solidar de nuevo la fortificacion de esta villa, sí que tambien para desalucinar al que tiene obligacion de conservarla intacta e igual en todas las casas sin distincion de persona, que se sirva avisarlo a este un seguro servidor.
Signat:  El Abassi.”


En aquesta publicació trobem les primeres pistes que ens porten a deduir que hi havien cases fortificades. Més endavant, en una acta del ple, i trobarem un llistat d’algunes d’aquestes cases.
També hi trobem que l'esmentat corresponsal no està gaire d’acord amb l’actuació d’en Bartomeu Amat i el tracta d’al·lucinat.
El ple de l’Ajuntament del dia 9 d’agost de 1840 també tracte del tema de les muralles que feien de Terrassa una vila closa:
“En la Villa de Tarrasa a los nueve de agosto de mil ochocientos cuarenta: Reunidos  los Srs. D. Bartolome Amat, D. Tomas Rovira, D. Francisco Vidal, D. José Negrevernis, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prats, D. Francisco Viñals, D. Martín Trias y D. José Ros, resolvieron hechar un bando para que se conserven los muros que han servido para la fortificacion de esta Villa, imponiendo la multa de doscientos reales a qualquiera que abra puertas en los citados muros, o haga la mas leve variacion en ellos sin permiso del Ayuntamiento; y lo firmaron de que yo el infra secretario interino doy fe.”


Novament serà el ple, en aquest cas del dia 11 d’octubre de 1840, el que ens aportarà noves pistes de les fortificacions:
“... reunidos en sesion extraordinaria acordaron unanimes pagar mensualmente  acada uno de los dos serenos ocho pesetas y media y al sepulturero José Barnadas por el cuydado de cerrar y abrir las puertas de San Pedro, de la Quadra y del Rey cinco pesetas, cuyas cantidades se satisfaran de los ahorros del alumbrado y demas obligaciones que estan al cargo del Ayuntamiento, y solamente ecsisitirá esta obligacion hasta la proxima renovacion del Ayuntamiento, y lo firmaron de lo que doy fe...”


I com aquell qui no vol la cosa ja hem trobat una nova porta, la porta del Rei.
Fem un resum de les portes trobades fins aquest moment: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, i l’afegit avui, Portal del Rei. Fins a arribar a quinze encara ens en falten quatre.
Però continuem l’any 1840, el nostre ajuntament sembla que ha llegit l’article abans publicat, i fent cas de les queixes d’uns quants veïns, en el ple del dia 15 d’octubre acorda:
   “Reunidos en sesion ordinaria los abajo firmados acuerda unanimes despues de oidas las reclamaciones de varios vecinos derribar los Puentes de la calle del Vall, de casa Torras de la Plaseta, de entre la Casa de Ros y ..., de la antigua sala Capitular, de la calle de la Font Vella, de la calle dels Corrals, de la calle Nueva, de la casa de Antonio Badrinas, de la Casa Vitona, de la caseta de Pi, los fuertes de Casa Viñals, y de la pared de Oller en la calle de San Jayme, las garitas de casa D. Salvador Viñals, y de Pablo Plantada, y las pequeñas fortificaciones de casa Gloria, casa  Puig y casa Lliga.
Vender al publico subasta los materiales pertenecientes al Comun y depositar su precio hasta nueva resolucion.”


Quan ens parlen de ponts hem d’entendre uns arcs que unien dues façanes contraposades. En la meva entrada al blog  “Un arc al carrer de la Unió”  queda explicat, quan els propietaris del carrer sol·liciten poder enderrocar “un puente” que hi ha a l’entrada del carrer i més endavant demanen permís per enderrocar el “arco” mencionat.

Exemple de pont o arc medieval en un carrer.


Seguint amb el relat arribem al dia 27 d’octubre a on trobem que la subhasta del material de l’enderroc no ha tingut cap postor i el Consistori decideix: “En la Villa de Tarrasa a los veinte y siete de octubre de mil ocho cientos cuarenta. No habiendose presentado postor para la compra de los puentes cuya venta se resolvio en la sesion de quince del propio mes, los mismos señores D. Bartolomé Amat, D. Tomas Rovira; D. Francisco Vidal, D. José Oriol Negrevencio, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prat, D. Francisco Viñals, D. José Ros y D. Vicente Riu, han resuelto unanimes derribarlos a destajo por doce duros a Miguel Puig y depositar los materiales en la antigua sala capitular y lo han firmado lo que certifico.”


A la propera entrada al blog parlarem dels problemes que va comportar el fet d’autoritzar obrir portes privades a les muralles.




TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...