TERRASSA, EL CAVALL DE LA RAMBLA

 La veritable història del cavall de la Rambla.

Fa uns dies al Diari de Terrassa, el meu amic Sergi Estapé, treia a la llum la història del cap de cavall esculpida al capdamunt d'un edifici situat a la Rambla d'Ègara número 225.

Intentaré posar llum a la història d'aquest cap de cavall insòlit, que ja us avanço té un final una mica trist.

L’any 1905 arribà a Terrassa un jove guarnicioner procedent del poble de Cabanes, municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Aquest jove de 21 anys era en Félix Rebarter i Cardoner. En arribar el trobem vivint al carrer Sant Pere 18. No sé a on va instal·lar el seu taller de guarnicioner, però si puc saber que l’any 1910, amb 26 anys i solter, ja estava domiciliat a la Rambla d’Ègara 239, edifici que va fer construir entre el 1908 i el 1909, segons plànol de Lluis Muncunill (OM172/1908), on ja prestava el seus serveis als carreters.

padró 1910

 En Félix va veure que el negoci funcionava i pensà que ja era arribat el moment de formar una família, i dit i fet, a finals del 1910 o principis del 1911 (queda pendent una recerca a l’Arxiu Parroquial), contrau matrimoni amb Amparo Gonfaus i Girbau, filla del marbrista Miquel Gonfaus i Matamala i de n’Elvira Girbau i Ramoneda.

El sogre, en Miquel Gonfaus, és el responsable de l’aspecte d’aquest edifici del carrer del Nord número 74.

carrer del Nord 74

Però, ai las!, aquí comença la història trista d’en Félix. El dia 8 de juliol de 1912, l’Amparo, després de donar-li un fill que es deia Miquel, fineix i deixa al pobre guarnicioner viudo i amb un fillet.

llibre de defuncions 1912

L’any 1915 encara trobem al Félix i al Miquel, aquest amb tres anyets, vivint a la casa de la Rambla, però a partir d’aquí se’m fa fonedís, desapareixen de la Rambla i ja soc incapaç de localitzar-los enlloc.

padró 1915

Al Félix li va durar poc gaudir de la casa, i encara menys de la seva estimada esposa, i tal com va aparèixer un bon dia a Terrassa, també, almenys per les meves investigacions, va alçar el vol, això sí, ens va deixar un cap de cavall penjat dalt d’un edifici de la Rambla, que si més no, serveix per fer-nos badar i omplir més d’una pàgina de diari, o de Facebook, o senzillament d’aquest humil blog d’historiaire.

Us deixo tres fotos, 1913, 1930 i 2014 on podreu veure la situació del cap de cavall de la nostra història.

Rafael Aróztegui i Peñarroya, juliol del 2023.

Fonts de consulta:

Arxiu municipal: padrons 1910, 1915. Llibre d’enterraments 1897 – 1924

ACVOC, expedients obres OM172/1908, OM014/1891

Fotos: Rafael Aróztegui i Peñarroya, fons de l’Arxiu Històric Municipal.