La veritable història del cavall de la Rambla.
Fa uns dies al Diari de Terrassa, el meu amic Sergi Estapé,
treia a la llum la història del cap de cavall esculpida al capdamunt d'un
edifici situat a la Rambla d'Ègara número 225.
Intentaré posar llum a la història d'aquest cap de cavall
insòlit, que ja us avanço té un final una mica trist.
L’any 1905 arribà a Terrassa un jove guarnicioner procedent
del poble de Cabanes, municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques
Gironines.
Aquest jove de 21 anys era en Félix Rebarter i Cardoner. En arribar el trobem vivint al carrer Sant Pere 18. No sé a on va instal·lar el seu taller de guarnicioner, però si puc saber que l’any 1910, amb 26 anys i solter, ja estava domiciliat a la Rambla d’Ègara 239, edifici que va fer construir entre el 1908 i el 1909, segons plànol de Lluis Muncunill (OM172/1908), on ja prestava el seus serveis als carreters.
padró 1910 |
En Félix va veure que el negoci funcionava i pensà que ja era arribat el moment de formar una família, i dit i fet, a finals del 1910 o principis del 1911 (queda pendent una recerca a l’Arxiu Parroquial), contrau matrimoni amb Amparo Gonfaus i Girbau, filla del marbrista Miquel Gonfaus i Matamala i de n’Elvira Girbau i Ramoneda.
carrer del Nord 74 |
llibre de defuncions 1912 |
padró 1915 |
Al Félix li va durar poc gaudir de la casa, i encara menys
de la seva estimada esposa, i tal com va aparèixer un bon dia a Terrassa,
també, almenys per les meves investigacions, va alçar el vol, això sí, ens va
deixar un cap de cavall penjat dalt d’un edifici de la Rambla, que si més no,
serveix per fer-nos badar i omplir més d’una pàgina de diari, o de Facebook, o
senzillament d’aquest humil blog d’historiaire.
Us deixo tres fotos, 1913, 1930 i 2014 on podreu veure la
situació del cap de cavall de la nostra història.
Rafael Aróztegui i Peñarroya, juliol del 2023.
Fonts de consulta:
Arxiu municipal: padrons 1910, 1915. Llibre d’enterraments
1897 – 1924
ACVOC, expedients obres OM172/1908, OM014/1891
Fotos: Rafael Aróztegui i Peñarroya, fons de l’Arxiu Històric
Municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada