dimecres, 12 de gener de 2022

ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A. QUE NO VA SER

 SOBRE L’ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A.

L’any 1918 la premsa terrassenca anuncia la construcció de l’estació del tren elèctric que està a punt d’arribar a Terrassa. En aquells moments l’opció més clara és la de construir-la a la cantonada del carrer Goleta amb Rambla d’Ègara.


Aquesta opció és finalment descartada i el següent any, 1919, ja es consolida la possibilitat de construir-la a on nosaltres l’hem conegut, Rambla amb plaça Anselm Clavé, de fet en aquell moment encara carrer Major.

I aquí és on sorgeix la figura del mestre d’obres Pau Gorina i Gabarró.


Petit apunt sobre el mestre d’obres Pau Gorina i Gabarró.

 (Terrassa, Vallès Occidental, 2 juliol 1888 – 4 juny 1983)

Fill de Pau Gorina i Roca neix a Terrassa el dia 2 de juliol de l’any 1888.

Aprèn l’ofici de mestre de cases del seu pare i del seu avi Pau Gorina i Aymerich.

Treballà sovint amb l’arquitecte Lluís Muncunill.

Tenia despatx al carrer Puignovell, 48. Pau Gorina estava emparentat per via materna amb la família Bardié, família de constructors que va treballar per l’arquitecte Antoni Gaudí.

Primer soci del Centre Excursionista de Terrassa i president d’aquesta entitat els anys 1928 i 1930. També va ser membre del Patronat Pro Castell Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís, 1952-1955.

Va tenir una gran activitat historiogràfica amb molts articles publicats a la premsa local.

Morí el dia 4 de juny de l’any 1983.

I és a través d’una part del seu fons, consultable a l’Arxiu Històric, i investigat per mi amb motiu del centenari de l’arribada a Terrassa del tren elèctric (2019), que hi trobo una documentació si més no curiosa.

Quan finalment es decideix que l’estació es construirà on l’hem conegut sempre, almenys els que ja tenim una edat, és a dir, a la Plaça Anselm Clavé cantonada amb Rambla d’Ègara i carrer Vinyals, l’empresa dels ferrocarrils encarrega a l’enginyer americà Horace Field Parshall, expert en instal·lacions de trens elèctrics, els plànols de la que havia de ser l’estació definitiva dels “Ferrocarriles de Cataluña”.


El senyor Parshall, l’agost del 1919, entrega el seu treball, i una copia d’aquests plànols arriba a mans de Pau Gorina, per tal de fer una proposta per portar a terme la construcció, cosa que no acabaria succeint.

En Gorina en una nota manuscrita ens deixa un document molt interessant, el que més la frase final.



Comença donant la seva opinió sobre l’empresa: Ferrocarrils de Catalunya S.A., no confondre amb Ferrocarrils Catalans, que tenen apuros per pagar el cupo, mentres els Ferrocarrils de Cataluya S.A. és negoci molt sanejat.

Com anècdota ens explica que preguntat Cambó per quina és la millor empresa catalana del moment, els contesta, la primera la dels frares de Montserrat i després els Ferrocarrils de Catalunya.

A continuació dona detalls dels llocs a on volien posar l’estació per concloure amb: Finalment Rambla i Vinyals. Projecte adjunt és de dimensions migrat (?) alt, no em dona temps de presentar plec.

Plànols de la façana principal, Ansem Clavé, façana a Rambla d’Ègara i façana a les vies:





Façana Principal


Façana Rambla

Façana vies

I acaba amb una sentència sobre l’estació que es va construir i que seria la que nosaltres coneixeríem: El definitiu una birria. 


 
Ben segur que si s’hagués portat a terme la construcció que proposava l’enginyer Parshall, de línies clàssiques que per l’època correspon al noucentisme, però sense un estil marcat, amb una façana principal amb quatre columnes dòriques i amb la façana que dona a les vies recordant un palau renaixentista italià, avui encara gaudiríem d’aquest fantàstic edifici, o no, que aquí a Terrassa de més grans n’han caigut.

Rafael Aròztegui i Peñarroya, gener del segon any de la pandèmia COVID19, 2022.

Agraïment infinit al personal de l’Arxiu Històric Municipal.

Consultat Fons Pau Gorina Gabarró – ACVOC

Foto de Gorina, del llibre Terrassa 1983, publicat per l’Arxiu Tobella


TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...