EL
CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.
CRONOLOGIA:
1848 – 1850
Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la
clausura.
1851
Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.
1890
Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de
la clausura.
1890
Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.
1891 El ple
de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del
Carder.
1904 Desaparició
definitiva.
1929
Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió
que va de carrer Major a Parres.
Ja feia molt
temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que
comunicava el carrer Major amb el de les Parres.
L’única cosa
que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en
Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de
ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt,
per a mules o cavalls, però no per carruatges.
Demanada
l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet
exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les
Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin
d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir
als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més
ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder,
per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més
dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un
forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués
en època tan reculada) ja devia existir.
