dimarts, 21 de setembre del 2021

TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz

 TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz



Sembla que finalment Terrassa actualitzarà el catàleg de protecció del patrimoni històric, artístic i ambiental.

Felicitem-nos per aquest fet, espero que les persones encarregades de portar-ho a terme tinguin el màxim encert possible.

Ja sé, i en soc molt conscient, que la meva opinió al respecte és poc rellevant, per no dir irrellevant, però vull introduir una molt humil opinió.

Algun lloc s’ha dit que era molt lamentable no haver arribat a temps de salvar la casa Bosch de Basea del Raval, doncs deixeu-me introduir una possible casa a salvar.

Us parlo de la casa número onze del carrer Joaquim de Paz. Interès arquitectònic zero, suposo, però interès sociohistòric molt.




És una casa amb planta baixa, pis i golfes. Portaló d'entrada amb arc carpanell de fusta i llindar de maons que solia donar pas a un espai d'activitat agrícola o comercial. Primera planta amb balco, barana de barrots de ferro colat. Pis superior, golfes on solia assecar-se part de la collita . Encara conserva l'estructura de la corriola. Arquitectura popular. Segle XIX.

Fent recerca en els padrons de principis del segle XIX, he pogut localitzar residint en aquesta casa el 1843 a Antoni Elias, de cinquanta-quatre anys i viudo, juntament amb cinc fills que van dels vint-i-tres als cinc anys.



L’Antoni i el seu fill gran, el Josep, tenen com ofici el de “pelaires”, els altres no consta cap treball.

Aquesta denominació de “pelaires” la trobem molt extensament representada en els padrons de principis del XIX, de fet el nom correcte seria el de “PARAIRES” i que L’Enciclopèdia Catalana ens defineix com: Un paraire és un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevingués un teixit.

Segurament, bé, crec que segur, aquesta família tan sols esmerçaven el seu temps en alguna d’aquestes feines, cardadors, filadors, retorcedors o fins i tot rentadors.



A la planta baixa, i després de descarregar, mitjançant la corriola, el carro ple de llana verge, l’Antonio, el Josep i la resta de germans, es dedicaven a fer el tractament a la llana per posteriorment passar-la a qui fos que els hi encomanés.







Tota aquesta història bé a compte que reivindico poder salvar, com a record del nostre passat, una construcció que sense cap valor arquitectònic, en soc conscient, sí que conserva un valor històric immens. El record d’aquells menestrals que amb la seva feina de formigueta, abastien els grans industrials, els verdaders “Fabricants de Panyos” del XVIII i sobretot dels principis del XIX, els Vinyals, Galí, Busquets, Sagret i altres.

Ja ho he dit, ja he quedat descansat. Segur que aquesta història no tindrà més recorregut dels 20, 30 o 100 “m’agrada” del meu Facebook, però he cregut que ho havia de fer, i dir, i ho he fet, dit i escrit.

Per cert, la descripció arquitectònica de la casa ha anat a càrrec del meu estimat amic Mingo Ferran, jo soc incapaç de fer descripcions arquitectòniques, i altres coses, però com deia aquell: Ara això no toca. 

Aquest post el vaig publicar al Facebook el 28 de juliol de l’any 2021. Va merèixer l’atenció de 117 persones i vaig rebre 26 comentaris dels quals he fet una selecció i a continuació els transcric:

M Gemma Garcia Llinares:

Tampoc ha arribat a temps el centre evangèlic que era la única obra de l'arquitecte Renom a Terrassa. Arribarà a temps la "barbaritat" d'obrir el pas entre el carrer Sant Pere i la Plaça Didó? I no oblidem la "barbaritat" de com quedarà la masia Mon Repós envoltada de ciment!

Sílvia Comellas Compte:

No hi puc estar més d'acord, Rafael, l'arquitectura popular és la que ha estat més desprotegida i la que ens parla de la història de la part més important de la població, jo també espero molt encert per part de qui ha fet el treball.

Esther Arch:

Esperem que no es carreguin més coses, és una pena tot el que s'ha destruït, Terrassa hauria pogut ser coneguda per les seves cases i edificis... Tot plegat una llàstima

 Eva Ferran Gomez:

Jo ja vaig dir que espero comptin amb l' assessorament d' algun tècnic del Museu de Terrassa com a mínim, que no s' escapi res...

 M Del Carme Pros Jordà:

He conegut a algunes famílies que han viscut o viuen encara a este carrer. Molt interessant la descripció, encara que ja ha fet dos anys i escaig que no visc a Terrassa, he passat aquí la gran part de la meua vida. Vaig ser a fora, uns anys de la Guerra Civil i una bona part de les vacances escolars i a part de molts viatges que vaig anar fent, los mesos d' estiu sempre vaig anar a Ascó. Estimo Terrassa, però vaig haver de decidir a la vellesa per un lloc fixe. Vaig escollir lo lloc on vaig nàixer i on van nàixer tots los meus avantpassats. I visc a la casa que van comprar los meus iaios materns. Sempre hi ha hagut millores i jo continuo amb esta tradició. Avui han marxat los paletes, que han estat més d' una setmana. La casa és molt gran . Si alguna vegada visiteu la Ribera d' Ebre, aquí teniu una casa !

Maria Dinares Font:

Molt interessant, Rafel. Tant de bo arribés a qui pugui ajudar a preservar-la i mantenir aquesta història ben viva. Per desgràcia no acostuma a passar així.

Mª Mercè Compte Barceló:

Intrigada estic...molt. qui i que ha fet?

Núria Garcia Murcia:

Els teus comentaris Rafael Aròztegui sempre tenen molt de bon criteri. Espero que qui hagi de prendre decisions te’ls tingui en compte!

Miquel Font Roca:

Rafel, estic totalmente d'acord, et nombro inspector del catàlegs de bens immobles de valors de interès local.

 Rosa Maria Fernández Sansa:

Caldria conservar-la per poder explicar aquesta feina, aquest ofici

Ignasi Martínez:

M’ha encantat conèixer la història d’aquesta casa que em queda molt a la vora de casa.

Moltes gràcies Rafel!!!!

 

Jordi Torrents Reynés:

Molt ben escrit i descrit!

Eugeni Mas Masdefiol:

Esperem q et t escoltin!!

 

 Maria Nuria Vallmitjana:

Moltes gràcies Rafel. Jo també espero que algú amb seny aturi algun altre desastre.

Fonts consultades:

Arxiu Municipal Administratiu, padrons.

Totes les fotos son meves.

Publicat en aquest blog, el dia 28 de juliol de 2023, festivitat de Sant Víctor I papa. Va néixer l'any 120 a l'Àfrica romana, és fill de Fèlix. Va ser el catorzè papa, va substituir a Eleuteri.

Fotos Rafael Aróztegui i Peñarroya.

1927 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?

 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA  AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU? L'any 1927 l'Ajuntament necessita ampliar la capacitat del seu ...