HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL
I L’AJUNTAMENT DE TERRASSA
Per Rafael Aróztegui i Peñarroya
novembre 2016
Per Rafael Aróztegui i Peñarroya
novembre 2016
Us imagineu Terrassa sense l’obra d’en Lluís Muncunill i
Parellada? No, veritat? Doncs hauria
estat possible si el juliol de l’any 1892, quan l’Ajuntament de Terrassa
presidit per en Miquel Homs, convoca un concurs per tal de cobrir la plaça vacant
d’arquitecte municipal i els fets no haguessin succeït com van succeir.
Però quins són aquests fets? Anem a pams. L’any 1892
Terrassa està immersa en la canalització de la Riera del Palau. Les obres les
dirigeix el mateix arquitecte que les va dissenyar, l’arquitecte municipal
Ubaldo Iranzo.
Sembla que el contractista que porta
l’obra no està fent cas de les condicions del projecte i fa servir un material
inadequat per construir les parets de la canalització. El senyor Iranzo fa
aturar la construcció i passa un informe a la Comissió de Foment, presidida en
aquell moment per Joan Germain, i aquesta Comissió no tan sols considera que
l’informe no és correcte perquè no dona solucions, sinó que crida l’atenció al
senyor arquitecte per què considera que ell no té poder per aturar les dites
obres. El diari La Comarca del dia 4 d’agost DE1892, publica un resum del ple
en què es llegeix l’informe de l’arquitecte, sota el títol "LO DEL CAUCE" que és molt revelador de com de complicat estava tot
l’afer de la canalització.
El senyor Iranzo no accepta l’opinió del Sr. Germain i
presenta la seva dimissió en un document del qual hi podem extreure aquestes línies:
“...tener de un modo indubitable conocimiento de que para atender,
segun juicio de dignos individuos de la Corporación, al mejor acierto de los
servicios públicos municipales y al desarrollo de los proyectos en vias de
realización, exige el fijar por mi parte le residencia constante en esta
Ciudad, cosa que me es materialmente imposible de acceder por el desarrollo
adquirido en mi profesión en Barcelona, obligandome por tanto a presentar mi
renuncia del cargo...”
Acceptada dita dimissió, i convocat el concurs per cobrir la
plaça, s'hi presenten sis candidats, els senyors José Mª Rodríguez Villegas, Ildefons
Bonell Rexach, Lluís Muncunill Parellada, Miquel Madorell Rius, Claudi Duran
Ventosa i Joan B. Feu Puig.
Es passen els sis expedients a la Comissió de Foment per tal
que aquesta informi el ple qui considera que és el candidat més adequat a les
necessitats d’una ciutat com Terrassa, i aquesta Comissió, després de, segons
ells, un detallat estudi, emet aquest informe:
“La Comision de Fomento, en cumplimiento del honroso cometído que se le
confió, según lo acordado en la sesión anterior, ha examinado y estudiado
cuidadosamente todos y cada uno de los expedientes que respondiendo al
llamamiento hecho al efecto, han acudido a honrar el concurso abierto para la
provisión de la plaza de Arquitecto titular de esta ciudad.
Ardua y delicada es, por cierto, la tarea que se ha encomendado a la
Comisión; pero aun así y todo cree sin vana presunción. Que sus conclusiones
como fruto de sus maduras deliberaciones, llenarán los justos deseos de la
Ilustre Corporación municipal, cuyos actos y decisiones se inspiran siempre en
los dictados de la justicia y la ley.
Ante todo se complace en consignar que todos los expedientes cumplen
las condiciones precisas del concurso, y que por lo mismo considera que todos
los aspirantes son dignos y acreedores a la gracia que solicitan, en cuanto
acreditan todos, en debida forma, su competencia o idoneidad.
Empero, la Comisión, en su incansable deber de tener que apreciar y
avalorar los méritos y servicios que cada uno de los ilustrados aspirantes luce
en su expediente respectivo y a fín de que la elección recaiga en el que se
considere con mayor suma de méritos, ha comparado detenidamente los
antecedentes aportados a los expedientes y teniendo en cuenta los méritos y
servicios de cada uno, por su número y calidad, cree cumplr un deber de
justicia y de conciencia, clasificándolos por el órden siguiente:
1º D. Claudio Durán y Ventosa
2º D. Ildefonso Bonells Rexach
3º D. Juan Bta. Feu y Puig
4º D José Mª Rodriguez Villegas
5º D. Miguel Madorell Puig
6º D. Luis Muncunill Parellada
Tal es su leal parecer que somete siempre al más ilustrado y autorizado
de esa Ilustre Corporación municipal.
Tarrasa 4 de
Agosto de 1892”
I signen Juan Germain, Juan Barata i Miquel Gibert.
Hem de tenir en compte en quin lloc situen l’opció
Muncunill, en la darrera, es a dir l’últim dels sis candidats. I com és
possible que essent el darrer acabi essent l’escollit? Per què la Comissió fa una llista de
preferències però no es decanta per un sol candidat? Perquè espera que sigui el
ple el que decideixi. Així doncs, en el ple extraordinari de l’endemà, 5
d’agost, es procedeix a llegir l’informe i es planteja com s’hauria d’indicar
qui és l’escollit. Després de varies discussions, s’acorda fer-ho a votacions i
aquí comença l’enrenou.
El primer de la llista, en Claudio Duran Ventosa, s’ha
retirat de la convocatòria al·legant que
li és impossible complir la condició de traslladar-se a viure a Terrassa.
Abans d’anar a les votacions caldria explicar que gairebé
tots els que s’han presentat a ocupar el càrrec d’arquitecte de la ciutat, han
adjuntat un ampli currículum de títols i d’obra feta, sigui sols o sigui amb
col·laboració amb altres arquitectes, i dic gaire bé tots perquè l’únic que no
presenta currículum, més enllà d’acompanyar el títol oficial de l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona, i que en aquest moment està d’ajudant de
l’arquitecte municipal de Manresa, és precisament en Lluís Muncunill. Sabia que
no li faria falta? Algú de Terrassa li havia dit quelcom a cau d’orella?
Però tornem al ple extraordinari del dia cinc. Ja sabem que
el primer de la llista s’ha retirat, per tant passem a la votació del situat en
segon lloc, n'Ildefons Bonells i Rexach, que obté sis vots a favor, els dels senyors regidors Busquets,
Pous, Gibert, Barata, Germain i Homs, i set en contra, els de Clapés, Vellsolà,
Casanovas, Codina, Salvans, Piera i Marinel·lo.
Ja la tenim muntada, els vots favorables dels membres de la
comissió, de l’alcalde Homs, d’en Pous i de Busquets. Aquests dos últims a
partir d’aquí veurem que s’abstindran i fins i tot en Pous abandonarà la sala
de plens.
El tercer situat a la llista és en Juan B. Feu, arquitecte
de la Mina Pública d’Aigües, i que ja havia estat arquitecte municipal de
Terrassa en el període de 1878 a 1882, i que obté la següent votació, quatre a
favor, els de Barata, Gibert, Germain i Homs, és a dir els tres components de
la comissió, més la de l’alcalde, i set en contra, els mateixos de la primera
votació, i l’abstenció dels senyors Pous i Busquets.
El quart de la llista és el Sr. José Mª Rodríguez Villegas
que també té els mateixos vots a favor i els mateixos en contra. En aquesta
votació el senyor Pous i el senyor Busquets han sortit de la sala.
Passem al cinquè, en Miquel Madorell Rius, que novament rep
la mateixa votació que els dos anteriors, és a dir quatre vots favorables i set
en contra. Aquí l’única diferència que trobem és que el senyor Busquets ha
tornat a la sala i s’absté.
I ara arribem al sisè de la llista, en Lluís Muncunill i
Parellada, recordem-ho, l’únic que no presenta currículum, i que obté el
següent resultat, onze vots a favor, cap en contra, i l’abstenció del senyor Salvador
Busquets.
El regidor Salvador Busquets, que s’absté en totes les
votacions excepte en la del primer aspirant de la llista, retreu als seus
companys de consistori què s’hagi escollit el darrer nom proposat per la
Comissió de Foment: “El Sr. Busquets tomó la palabra lamentando el resultado de la
votación, e increpando a sus compañeros de Consistorio por su conducta nada
lógica y consecuente, por cuanto se ha dado el rarísimo caso de haber resultado
elegido el aspirante que ocupaba el último lugar, postergando así los méritos y
servicios de los demás aspirantes”
I ja tenim al nou arquitecte municipal de Terrassa,
l’arquitecte que a través de la seva obra pública, i privada, ens deixarà una
Terrassa plena de monuments modernistes orgull dels terrassencs i que va posar
a Terrassa al mapa de l’arquitectura modernista de finals del segle XIX i
principis del XX.
Diari El Tarrasense del 7 d'agost de 1892
A partir d’aquí ja tot són especulacions.
La primera seria, hi ha una majoria que està enfrontada a la Comissió de
Foment? La segona, Muncunill ja sabia, prèviament, que tindria la plaça segura
vés a saber per quins interessos?
Una que m’havia plantejat, i que era la qüestió política, en
Rafel Comes ja em va fer descartar-la, en fer-me veure que tant en el grup del
no, com en el del si, hi havien, barrejats, monàrquics i republicans.
És possible que en aquest article del diari La Comarca, del
dia 21 d’agost de 1892, hi puguem trobar
una de les possibles explicacions d’aquest enrenou: “Téngase para ello presente que
en la sección de Fomento se invierte la mayor parte del presupuesto, y por lo
mismo, que los individuos que la compongan, y especialmente el que la presida,
debe merecer ante todo y sobre todo la más absoluta confianza del vecindario y
de sus compañeros de Consistorio, circunstancia que no reune el Sr. Germain,
pues el voto de gracias dado al Sr. Busquets, representa, digase lo que se
quiera en contra, un voto de desconfianza a aquel, y el retraimiento del
vecindario en concurrir a la suscrición para las obras de elevación del
campanario obedece también pura y exclusivamente a la misma desconfianza, pues
nos consta que muchos elementos de valia están dispuestos a no donar un céntimo
mientras continue el Sr. Germain en la presidencia de la Comisión de Fomento, y
que se cubrirá en menos de ocho dias la referida suscrición, tan luego como
dicho señor cese en el desempeño del expresado cargo.”
Què hauria passat si no hi ha l’enrenou
de l’arquitecte Ubaldo Iranzo, si no hagués fet falta convocar l’adjudicació de
plaça d’arquitecte municipal? Si no
hagués estat tan qüestionat el Sr. Germain com a president de la Comissió de
Foment? Ens hauríem quedat sense
Muncunill a Terrassa?
Per sort per nosaltres les coses varen anar d’una manera que
ens ha permès als terrassencs del segle XXI, gaudir de l’obra d’en Muncunill.
Deixem a Muncunill treballant com Arquitecte Municipal i fem
un petit salt en el temps. El dia tres d’octubre de 1897, a la revista EGARA,
en el seu número 254, hi trobem la següent noticia: “Por razón de economía se ha
concedido el suministro de la piedra para bordillo y demás para las aceras de
la calle del Pantano, en el trozo que se está alineando, al picapedrero de esta
don José Bruix que la ha ofrecido a precios más ventajosos que otros postores.
Esta vez se ha obrado como se
debe, encargando a tarrasense dicho suministro, cediéndolo no obstante a quien
más economía ofreció en el precio.”
Aquestes pedres per les voreres portarien Muncunill a viure una experiència molt
negativa a la seva vida com arquitecte municipal de Terrassa. L’endemà a
l’aparició de la notícia, és a dir, el dia quatre, és cridat a la reunió de la
Comissió de Foment, presidia per en Miquel Homs, per tal que doni la seva
opinió de les pedres que serien més adients emprar per fer les voreres. En
Muncunill, que ja ha estat informat que la pedra ja estava en el magatzem
municipal, té una topada amb el President de la Comissió i pel que veurem tot
seguit, la conversa va pujar de to fins a un punt tal que l’endemà el Sr.
Miquel Homs redactava l’informe que a continuació transcric:
“La infraescrita Comisión de Fomento de este Ecmo. Ayuntamiento :
Atendido que el Arquitecto Municipal, don Luís Muncunill, lejos de
coadyugar con sus luces y con la actitud
necesaria a las múltiples y árduas tareas de la Comisión de Fomento, viene
demostrando habitualmente en el ejercicio de sus importantes cuanto delicadas
funciones, una neglijencia y tibieza tales, que, en realidad, constituyen una
remora para la buena marcha del Municipio, en lo que concierne a los ramos de
obras públicas y de policia urbana y rural
:
Atendido que un hecho recientemente ocurrido ha puesto al descubierto
su incompatibilidad de carácter con la circunspección y prestigio de la
Comisión de Fomento, pués no puede ocultarse que, habiendo concurrido dicho
funcionario a la sesión que celebró al medio dia de ayer (4 octubre 1897) la
espresada Comisión, al objeto de estudiar, previo su dictámen, las clases de
piedra más aceptables, con destino a la restauración de aceras, no contestó con
mesura y templanza a las preguntas que al efecto le hizo el Presidente, don
Miguel Homs, antes bien, se insolentó contra el mismo, faltando así
abiertamente al respeto y a la consideración que debe guardarse siempre a toda
Comisión Municipal .
Atendido, por tanto, que la continuación del nombrado facultativo,
aparte de su manifiesta neglijencia, es, sin duda alguna ocasionada a
rozamientos y conflictos diarios entre él y la Comisión del ramo, que, a todo
trance deben evitarse, porque redundarian siempre en grave perjuicio de los
intereses comunales, los cuales son superiores y preferentes a todas las
consideraciones y conveniencias particulares:
Atendiendo que en este estado de cosas se impone de toda necesidad la
adopción de una medida valiente contra tal funcionario, yá por el mismo decoro
de la Corporación Municipal, yá por el mejor servicio público:
Atendido, por último, que los Ayuntamientos pueden separar libremente a todos sus
empleados, incluso los que prestan servicios profesionales, a ecepción de los
médicos titulares y maestros, para cuya separación ha de mediar falta grave
justificada en expediente:
Propone a la deliberación de V. E. La inmediata destitución de don Luís
Muncunill y Parellada de su cargo de Arquitecto de este Municipio, y en su
concurrencia se sirva acordar, al propio tiempo, se anuncie la vacante,
abriendo concurso, por termino de treinta dias, para su nueva provisión,
conforme a las disposiciones reglamentarias vigentes.
Dios Gde. A V. E. m. A. Tarrasa
5 Octubre de 1897 ”
Signen l’informe els tres regidors que formen la Comissió i
que són: president Miguel Homs i Rosés, vocals Josep Tey i
Bofill i Miquel Figueras i Busquets.
I ja tenim el primer “affair” Muncunill en marxa.
En el ple del Consistori del mateix dia cinc, és llegit
l’informe de la Comissió de Foment i per tal d’estudiar-la amb deteniment, el
regidor Pel·legri Matalonga demana “quedase sobre la mesa la proposición que
acababa de leerse, para su más detenido examen y resolución en la sesión
próxima”. El regidor Tey, per contra, urgeix a què sigui debatut aquell
mateix dia per via d’urgència i posat el tema a votació nominal és declara
urgent amb els vots favorables dels regidors senyors Marsà, Miravilles, Ballbé,
Donadeu, Figueras, Tey, Ventura, Homs i de l’alcalde Josep Ventalló i Vintró, i
els vots en contra dels regidors Matalonga i Paloma.
Posat a discussió l’informe, el Sr. Tey insisteix que s’ha
d’aprovar pels fets que en ell s’hi addueixen. El Sr. Matalonga manifesta que
l’informe fa referència a un fet ocorregut entre el president de la comissió,
el Sr. Homs, i l’Arquitecte Municipal,
que les seves circumstàncies i detalls cal depurar perquè “según
había oido decir, también dicho Sr. Presidente habia excedido en sus
apreciaciones contra el Sr. Arquitecto, y una vez depurado, se vendrá en
conocimiento de la importancia del mismo, y de la mayor o menor responsabilidad
en que haya podido incurrir el expresado funcionario”.
L’alcalde Ventalló declara que si la Comissió de Foment no
hagués formulat aquesta proposició, ell, per la seva banda, tenia el propòsit
de suspendre de sou i feina a l'arquitecte, perquè entén que amb la seva
conducta s'ha fet creditor a un sever correctiu.
El regidor Matalonga insisteix en les seves apreciacions
contràries a la proposició que es debatia i donat el punt per suficientment
discutit, es va passar a votació nominal i quedà aprovada la destitució de
l’arquitecte municipal, Lluís Muncunill,
per deu vots contra un, en la forma següent: Van votar a favor els regidors
Marsà, Miravilles, Ballbé, Paloma, Donadeu, Figueres, Tey, Ventura, Homs i
l’alcalde Ventalló; va votar en contra el Sr. Matalonga.
Així, d’aquesta manera, el dimarts cinc d’octubre de 1897,
semblava acabada la carrera, d’arquitecte municipal de Terrassa, d’en Lluís
Muncunill.
La Comarca 9 d'octubre 1897
Passats set dies, en el ple del dia 12, hi trobem que
l’alcalde Ventalló encara no ha comunicat la destitució al Sr. Muncunill, segons ell perquè per bé
que les decisions del ple son d’execució immediata, no ho havia notificat a
l’interessat per tal de primer poder tenir cobert el lloc d’arquitecte per un
titulat interí. Les seves paraules reflectides al ple són: “El mismo Sr. Presidente
manifestó que siguiendo la costumbre de espera a la aprobación de las actas,
para cumplir los acuerdos, aunque estos son desde luego ejecutivos, y en vista que la plaza de Arquitecto
municipal debia proveerse con caracter interino y a fin de que no quedasen
desatendidos los importantes servicios inherentes a la misma, no habia
comunicado el acuerdo de su destitución a D. Luís Muncunill, lo cual efectuará
una vez designado el Arquitecto que deba reemplazarle interinamente a cuyo fín, según le habia
indicado la Comisión de Fomento, propuso, y el Ayuntamiento acordó por
unanimidad dicho nombramiento, a favor del Arquitecto, natural de Tarrasa, D.
Antonio Pascual Carretero, a quien deberá dársele la posesión pasado mañana.”
En aquest mateix ple torna a sortir el tema de les “pedres”,
ja que el regidor Miquel Homs, president de la Comissió de Foment, demana la
paraula, i li és donada, per dir: ” protesto energicamente de que algún vecino
–un picapedrero- ha intentado manchar mi reputación en terminos calumniosos y
denigrantes por mi gestión de Presidente de la Comisión de Fomento”, i l’alcalde Ventalló li replica: “el
desprecio es el mejor pago que podia darse a cierta indole de intrigas, pues
nadie era capaz de dar crédito a tan injustificados rumores.”
El dia 13 a l’Ajuntament hi ha una activitat frenètica. Es
comunica al Sr. Antonio Pascual Carretero el seu nomenament com a arquitecte
municipal interí i se li atorga la credencial corresponen.
El dia 14 és publicat l’anunci de concurs per tal de proveir
la vacant d’arquitecte i s’envia carta al Governador Civil per la seva inserció
en el “Boletin Oficial de la Provincia”.
Finalment el dia 20 surt publicat al BOP núm. 250 l’esmentat
anunci.
No he trobat el contingut de l’ofici que s’envia a
Muncunill, per part de l’Ajuntament, comunicant-li el cessament, però sí que
disposem de la resposta que l’arquitecte fa a la Corporació i que per no perdre
detall transcric literalment: “Excmo. Sr. Recibida su atenta comunicación
por la cual se me pone en conocimiento que el Exmo. Ayuntamiento de su presidencia
acordó que cesara en el cargo de Arquitecto Titular de esa y que al propio
tiempo me sirviera presentar a esa alcaldía el título de Arquitecto para
consignar el oportuno cese y hacer entrega bajo inventario de los documentos,
que obran en mi poder, pertenecientes a esa Corporación municipal, cumpleme
manifestar:
Que no creo, ni es mi voluntad, se consigne mí cese en la credencial
que obra en mí poder de arquitecto Titular de esa, por cuanto según la
legislación vigente tengo treinta días de tiempo para entablar recurso de
alzada ante la autoridad superior contra dicho acuerdo.
Que, respecto a los documentos de esa corporación, no tengo ninguno en
mi poder.
Lo que tengo el honor de elevar a su superior conocimiento para que V.
E. Resuelva lo mas procedente. Tarrasa 14 Octubre 1897”
Signat: Lluís
Muncunill.
No gosaria dir que és una declaració de guerra, però sí que deixa
clar que pensa posar recurs d’alçada a la decisió del ple, del dia 5 d’octubre,
de destituir-lo.
Un fet produït el dia 18 d’octubre marcaria l’esdevenidor
d’aquests fets, la dimissió de l’alcalde Ventalló i el nomenament per Real
Ordre del nou alcalde, el Sr. Joan Marcet i Palet.
El dia 25, en Muncunill presenta a l’Ajuntament el recurs
d’alçada:
“M.I. Sr. Alcalde Constitucional de Tarrasa.
D. Luís Muncunill y Parellada, Arquitecto, vecino de esta ciudad, a
V.S. expone : que contra el acuerdo de destitución del reclamante adoptado por
el Ayuntamiento de esta ciudad en sesión de cinco del actual, interpone el
infraescrito el adjunto recurso de alzada dirigido al Sr. Gobernador de la
provincia: Por tanto, a tenor de los artículos 140 y 171 de la ley municipal.
Suplica a V.S. que teniendo
dicho recurso por interpuesto en tiempo hábil, se sirva remitirlo dentro de
ocho dias al citado Gobierno civil, con los informes que crea necesario.
Tarrasa 25 de octubre de 1897”.
Signat : Luis Muncunill.
L’endemà l’Ajuntament envia el recurs al Sr. Governador
Civil, però el to emprat és molt diferent del que fins aquest moment s’havia
fet servir. Crec molt important transcriure fil per randa el contingut d’aquest
document perquè puguem veure quin era el tarannà del Sr. Marcet en
contraposició al de l’alcalde Ventalló:
“Exmo. Sr.
D. Luís Muncunill y Parellada, Arquitecto vecino de esta ciudad, ha
presentado a esta alcaldía el recurso de alzada que adjunto remito a V.E. con
los documentos que le acompañan, contra un acuerdo de este Ayuntamiento, en
virtud del que, sin formación de expediente de ninguna clase, y sin oir al
interesado, ha sido destituido el recurrente en el cargo de Arquitecto
municipal, que venia desempeñando en virtud del oportuno concurso y
nombramiento de fecha 5 de agosto de 1892.
En atención a que no consta en estas oficinas municipales antecedente
alguno desfavorable contra el espresado facultativo.
Habida consideración a que tratándose de un empleado destinado a
servicios profesionales es obvio que ha de tener la capacidad y condiciones que
las leyes exijen y que no puede ser destituido sin causa justificada, según
real orden de 30 de julio de 1879, y 5 de agosto de 1895.
Teniendo en cuenta además que la destitución que se trata, se funda en
supuestos defectos de negligencia y tibieza, y en supuestos hechos que no se
han justificado por medio de diligencias que al efecto debían practicarse, en
las cuales habia de ser oido el acusado, por ser principio rudimentario de
derecho que se imponga un castigo sin antes oir los naturales descargos del
supuesto delincuente.
Esta alcaldia tiene el honor de informar a V.E. en el sentido de que
estima perfectamente fundados y legales los razonamientos que D. Luís Muncunill
y Parellada aduce en el recurso de alzada que eleva a V.E. para que se digne
revocar el acuerdo de su destitución como Arquitecto de este Municipio y sea
repuesto en dicho cargo, siendole de abono los haberes como si hubiera estado
desempeñandolo, pués así procede con arreglo a justícia y de conformidad a lo
que preceptua el artículo 171 de la vigente ley municipal, salvo, empero, el
mejor criterio y la superior justificación de V.E..
Dios guarde a V.E. muchos años.
Tarrasa 26 de octubre de 1897”
Signat: Juan Marcet i Palet.
En Marcet exonera de tota culpa a Muncunill, reconeix que no
estava prou fonamentat acusar-lo i demana al Governador que revoqui el
cessament del senyor arquitecte.
Haurà de passar un mes i mig fins a tenir resposta de Govern
Civil. El dia 9 de desembre, en el ple, el secretari llegeix la dispositiva del Governador Civil que molt
resumit ve a dir que s’ha de restituir en el càrrec al senyor arquitecte, o
instruir-li l’oportú expedient en el qual l’acusat es pugui manifestà en
defensa seva. I el consistori aprova què “sin perjuicio de reponer en su puesto al Sr.
Muncunill, los Srs. Concejales, con el Sr. Alcalde Presidente, consulten con un
letrado, acerca de la resolución que se considere más justa y conveniente, y
que el Ayuntamiento adoptará en la sesión proxima, con respecto a los distintos
extremos que comprende el referido fallo, y si procede a no entablar algún
recurso de alzada o contencioso contra dicho fallo”.
La Comarca 14 desembre 1897
En el següent ple, celebrat al cap d’una setmana, l’alcalde
Marcet, després d’haver consultat a l’advocat Juan Salas, exposa la necessitat
de decidir si s’obre expedient, si es posa recurs d’alçada al dictamen del Sr.
Governador o bé si es manté en el seu càrrec a Muncunill.
El regidor Ventalló
proposa ajornar la resolució per més endavant, tot recordant que es
disposa de tres mesos de marge.
El regidor Matalonga demana la resolució immediata per ser
urgent i per què ja s’havia ajornat en la sessió anterior.
S’aprova per majoria i amb votació nominal resoldre-ho amb
caràcter d’urgència i també per majoria queda aprovat no obrir expedient ni fer
recurs contenciós administratiu. A favor de l’acord hi voten els regidors Domingo,
Comas, Matalonga, Belil, Ciurana i Marcet, i en contra Ventalló, Figueras,
ventura i Homs, aquest últim, recordem, el causant de tot l’enrenou.
Finalment en Lluís Muncunill i Parellada quedava restituït
en el càrrec i de passada en el mateix ple es feia constar el cessament del Sr.
Antonio Pascual com arquitecte municipal interí.
Fem un salt en el temps i passem al juliol de l’any 1903.
Terrassa està immersa en una renovació de la ciutat molt
important. Per la Festa Major s’ha inaugurat el cobriment de la riera del
Palau, en el tram que va des del que llavors en deien carrer Major, avui Portal
de Sant Roc, i el que seria la confluència amb La Rasa.
Al mateix temps trobem el nou edifici de l’Ajuntament a mig
construir, per bé que la sala de plens és inaugurada el dia sis de juliol, i
les obres del que en deien Palau de les Indústries -Escola Industrial, i totes
elles sota la direcció d’en Lluís Muncunill i Parellada. Doncs bé, amb tota
aquesta feina, en Muncunill es trobaria amb el següent enrenou:
El dia 15 de juliol,
i a l’acte del ple de l’Ajuntament, presidit per en Joaquim Alegre i
Pujals, hi trobem: “A continuación constituyose el Ayuntamiento en sesión secreta para
deliberar acerca de un asunto de régimen interior de la corporación, y que en
cierto modo puede afectar al decoro de la misma, relativo a la conducta
observada por el Sr. Arquitecto municipal D. Luís Muncunill y Parellada. Y
después de debatido ámpliamente dicho asunto, reanudose la sesión pública.”
Ja hi tornem a ser, se l’acusa de càrrecs greus, de tenir
abandonada la confecció del Pla General de la Ciutat, i es demana que es formi
una comissió per tal d’obrir expedient al Sr. Muncunill. La comissió que tindrà la tasca de confegir
aquest expedient queda formada pel Joaquim Alegre i Pujals, com alcalde, i els
regidors Domènec Palet i Barba, Francisco Comas i Josep Borràs, restant en
Muncunill suspens en el seu exercici i nominat, com arquitecte municipal
interí, novament, a Antoni Pascual i Carretero.
El redactat d’aquest informe devia portar molta feina, ja
que en el ple del dia 21 d’agost, un mes després, el regidor Joan Salas i
Morral reclama es resolgui el com més aviat millor l’expedient de suspensió
d’en Muncunill.
En el ple del dia quatre de setembre i trobem: “
Tambien quedo sobre la mesa, a petición del Sr. Ventalló, el dictamen de la
Comisión especial encargada de la instrucción del expediente administrativo en
averiguación de los cargos graves que resultaren contra el Arquitecto Municipal
D. Luis Muncunill, en cuyo dictamen se propone: 1º- Separar del ejercicio de su
cargo al Arquitecto Municipal D. Luis Muncunill y Parellada; y 2º - Dar por
rescindido el compromiso con dicho Sr. Facultativo relativo al levantamiento
del plano general de Tarrasa.”
Finalment el dia nou de setembre sembla que es desencalla el
tema i ja comencen a deliberar l’expedient que ja ha presentat la comissió. El
primer a prendre la paraula és el regidor Salas, qui en tot el procés seria el
defensor d’en Muncunill. El secretari de l’Ajuntament fa un resum de les
consideracions del regidor Salas, amb aquestes paraules: “Examinó –Salas- y
combatió uno por uno todos los considerandos, no hallando ninguna acusación
grave contra el arquitecto Muncunill, ni nada que quebrante su falta de
idoneidad o de moralidad. Disculpole de la demora en confeccionar el plano
general de Tarrasa, por el trabajo excesivo de estos últimos años y porque en
todo caso si hubiera falta por tal concepto no procederia la destitución, sino
simplemente la penalidad que el mismo convenio establece, disculpandole, así
mismo, de la negativa que opuso a la celebración del simulacro de los bomberos
con el fin de no poner en ridículo al Ayuntamiento; negó todo valor a los
hechos antiguos e insignificantes que se sacan a relucir, de los que no se
formó expediente alguno; negó así mismo la supuesta gravedad por la falta de
las valoraciones que se pidieron a dicho Sr. Arquitecto, y por la exactitud
matemàtica que resulta en la de las obras del cauce, hecho, este último, que
lejos de ser un cargo revela la pericia del autor en sus cálculos presupuestos;
y terminó el Sr. Salas pidiendo que se desestime el dictamen de la Comisión y
se reponga al Sr. Muncunill en su cargo de Arquitecto Municipal.”
El regidor Palet indica que en l’expedient hi ha ben
explicats tots els càrrecs que s’imputen a Muncunill, que tots són de justícia
i fonamentats, malgrat que sentia molt
haver hagut de fer-los i conclou amb: “teniendo en cuenta, además, otros de orden
moral, difícil de reflejar en un expediente, pero que se hallan en la
conciencia de los Srs. Concejales, contribuyendo a robustecer la decisión o
fallo; por todo lo cual pidió fuese aprobado el dictamen de la Comisión.”
Insisteix Salas en el fet que no hi veu cap càrrec greu, ni
res que ataqui a la moralitat o a la competència del Sr. Muncunill i que el seu
vot serà emes sense “prejuicio alguno, prescindiendo de conferencias previas y de
confabulaciones a todo lo que es completamente ajeno.”
En Palet se sent atacat per en Salas i contesta:” no
hay tales confabulaciones, sino reuniones y conferencias prévias para mejor
estudiar el asunto, y que ciertas cosas no pueden escribirse y exteriorizarse,
siquiera sea por prudencia o por delicadeza y por ser de orden interno, pero
responde al sistema progresivo como acontece con el procedimiento de juicio
oral y público”
Coses que no es poden escriure ni veure la llum? Coses que
afecten la moralitat d’en Muncunill?
Però seguim en el ple del dia nou. El regidor Ventalló i
Vintró alerta als membres de la comissió que ja en el passat – 1897 – s’havia hagut
de fer marxa enrere en un expedient similar a aquest, per no complir la
normativa legal. Els regidors Palet i Salas, ambdós advocats, li responen que
en aquest cas s’han complert tots els requisits legals. Arribats a aquest punt,
en Ventalló demana que sigui llegida la defensa del Sr. Muncunill, i el regidor
Ubach diu que en aquest cas cal llegir tot l’expedient, així ho aprova el ple,
i s’ajorna la lectura de l’expedient fins la propera sessió.
I finalment, en el ple del dia setze de setembre, és llegit
l’expedient al complet, la part de la comissió i la defensa del Sr. Muncunill.
Abans de passar a la votació definitiva, el regidor Ventalló
explica que ha demanat la lectura a fi d’esvair certs comentaris públics
relacionats amb atacs dirigits contra un
“dignísimo
compañero de Consistorio”
creient que no tenien cap fonament. El regidor Alfons M. Ubach agraeix
al Sr. Ventalló el seu interès en defensar-lo i explica que “su
intervención en lo de las vigas para el cauce manifestando que se redujo a
salir garante por la suma de veinte mil pesetas ante la casa constructora, sin
más interés que el de facilitar la adquisición de dicho material para la
realización de una obra de verdadera utilidad pública, y sin haber obtenido lucro
alguno”.
I ja arriba la votació definitiva sobre fer fora del seu
càrrec a Muncunill. És votada per majoria amb els vots favorables dels regidors
Vellsolà, Palet, Rovira, Sallent, Casanovas, Rodó, Ventalló, Prat, Borràs,
Cardús, Comas, Ramoneda, Salvans, Figueras, Ubach i de l’alcalde Alegre. Voten
en contra Tobella i Salas.
D’aquesta manera és cessat definitivament del càrrec
d’arquitecte municipal en Lluís Muncunill i Parellada.
Ara em toca explicar que aquest expedient que inclou càrrecs
greus, i actes immorals, no l’he pogut localitzar entre els expedients de
personal de l’Ajuntament, que estan conservats a l’Arxiu Històric de Terrassa.
Tal volta algú que llegeixi aquest article pugui tenir alguna pista d’on pot
estar guardat, si és que en el seu moment no va ser degudament “despistat”.
No cal dir que aquest cessament va provocar un gran enrenou
entre la població, i la premsa del moment no en va ser aliena. El setmanari La
Comarca del Valles, dirigida pel regidor Joaquim Ventalló, del dia dinou de setembre,
es limita a fer un resum de l’acte del ple, sense fer-hi cap comentari. El
setmanari Egara, del dia vint, ja son més explícits, amb frases com “No
sabemos si en el ánimo de los señores concejales existe el convencimiento de
que en justicia debian obrar como lo han hecho, cosa que dudamos;” o
també “y por lo tanto a destituir a un funcionario que del expediente incoado
en contra suyo, no resulta ningún cargo por incapacidad” i comentant la
defensa que d’en Muncunill havien fet els regidors Salas i Tobella, conclou amb
“Procediendo
cual deseaban los citados concejales, el Ayuntamiento habria dado otra prueba
de sus nobles sentimientos y del espiritu de concordia que tanto cuadra a las
corporaciones populares que son la genuïna representación del vecindario.”
Per la seva part el setmanari La Sembra, del dia 24, es
mostra molt més dur amb l’actuació del Consistori. Frases com:
“Raons de justícia són les que ens mouen a parlar, puix tenim la plena
convicció que en aquest assumpte les passions de certs regidors s’han
sobreposat als sagrats furs de el just i racional venint a provar-nos de
passada les misèries que hi ha en la Casa Comunal.”
“Si és que realment existeix quelcom que afecti la moralitat del Sr. Muncunill, ha de dir-se
clar i ben alt. El fet sols de pretendre insinuar quelcom en contra d’ella,
correspon ben poc amb la noblesa de sentiments dels seus iniciadors, al mateix
temps que prova la immaculada conducta de l’acusat.”
A continuació el redactor de La Sembra es fica amb el
regidor Domènec Palet i Barba: “Deia el regidor Sr. Palet que una deixadesa
extrema per part d’un empleat és motiu suficient també per donar lloc a la
destitució de el dit empleat i pretenia que aqueixa tara era tradicional en el
funcionari que ens ocupa. Això dit justament en l’època en què més treballs i
de més importància s’han realitzat en el Municipi per part de l’acusat i que no
poden amagar-se, ja que estava a la vista de tothom, verdaderament dona idea de
la migrada imparcialitat d’aquest senyor i de sos nobles intents en formular
aqueixa acusació.” I acaba l’article sentenciant amb aquestes frases: “Aqueix
fet ens revela el còmode que és fer
servir els escons del Consistori per satisfer les passions i interessos
personals, encara que d’aquesta satisfacció en surtin malbaratats els
interessos del poble. Al Municipi, senyors regidors, si hi va per administrar.
Tots els ressentiments, rancúnies i interessos personals deuen deixar-se a la
porta i allí dins fer obra purament administrativa, puig a aqueix fi tan sols,
el poble us donà els seus sufragis.
I al mateix setmanari, però del dia ú d’octubre i trobem
aquesta sentencia definitiva: “Fins que aquest cas no arribi, sols creurem
en les mires particulars de certs regidors interessades i egoistes, sols
creurem amb els medis execrables que per tal d’assolir les seves ambicions no
dubten en practicar sense tenir per res en compte la sagrada administració
comunal i venint una vegada més a confirmar-nos que la conducta de certs
regidors es talment una vergonya per Terrassa.”
Fins aquí la
història de les turmentoses relacions de Lluís Muncunill i Parellada i la
Terrassa oficial, en el seu paper d’Arquitecte Municipal de Terrassa.
Fonts de consulta:
ACVOC – AHT
AMAT/Actes dels plens
Premsa de l’època: trencadis.diba.cat
B. Ragón: Terrassencs del 1800