diumenge, 23 d’octubre del 2016

TERRASSA VILA CLOSA (5)

TERRASSA VILA CLOSA  (5)

Fem un salt de 18 anys en el temps. Les actes dels plens d’aquests anys no ens proporcionen informació rellevant sobre el tema muralles i portes, però ha esclatat la dita Tercera Guerra Carlina. Isabel II està a l’exili i trobem al davant de la monarquia a Amadeu I de Savoia.
Els defensors de Carles VII, pretendent del tron d’Espanya, provoquen la rebel·lió i Jaume  Castells s’alça en armes a Catalunya i seria el que, al capdavant d’uns cinc-cents revoltats, provocaria els fets de Terrassa que coneixem com a fets del 22 de juliol de 1872.
En Joaquim Verdaguer explica com van anar els fets a:  El 22 de juliol.

Jo no sóc historiador i no penso afegir res més a aquesta narració, però he fet aquesta introducció per explicar el perquè i el com del que ve a continuació.



Jaume Vallhonrat i Rovira

Som a 19 de maig de 1872 i l’alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira, fa publicar un ban on diu:

“D. Jaime Vallhonrat Alcalde Constitucional de Tarrasa.
Hago saber: que para atender a la vigilancia de esta villa en las actuales circunstancias y prevenir cualquier ataque que los facciosos pudieran intentar, he acordado lo siguiente:
1º  Cuando desde la torre de la Iglesia se vean venir tropas a esta villa se tocarán dos campanadas y se pondrá una bandera amarilla en el campanario que con su situación marcará la parte por donde vengan dichas tropas.
2º  Cuando desde la indicada torre se descubra gente desconocida se indicará por medio de seis campanadas y bandera también amarilla colocada de manera que indique la dirección por donde quiera entrar en la población.
3º  Cuando desde la torre de la Iglesia se descubra el enemigo que se acerca a esta villa se tocarán doce campanadas, y se pondrá bandera encarnada con objeto de indicar el punto por donde vienen y al mismo tiempo para que todas las personas que tengan armas en defensa de la población, acudan a los sitios designados para tales casos.
Tarrasa 19 mayo de 1872”


Convençuts  que les muralles i fortificacions de la Vila estan molt deteriorades, i que de poc servirien en cas de l’atac de les bandes faccioses, en el ple del dia 9 de juny del mateix any el Consistori decideix:  “En seguida hizo presente el Sr. Alcalde que la facción carlista en esta comarca en vez de menguar aumenta y en su consecuenciia que creia del caso hacer algunas fortificaciones en los puntos estrategicos de la villa y las listas de todos los individuos con quienes se puede contar para mantener el orden con expresión de los puntos por donde cada uno deba parapetarse en el peligro, debatiose sobre esta proposición y se acordó por unanimidad autorizar al Alcalde a fin de que, creandose una comisión mixta, compuesta de los concejales Srs. Bosch, Guillemot, Matalonga y Torres Falguera y los vecinos que designe una reunión de mayores contribuyentes convocada al efecto para mañana lleve a cabo las obras de defensa que tenga por conveniente en los puntos que crea mas a proposito y que el gasto que ocasione se pague de fondos municipales incluyendose en el presupuesto del año próximo.”

De les decisions d’aquesta comissió de fortificació gairebé res he pogut trobar entre els plecs de documents històrics que es conserven a l’ACVOC – AHT.

Però si que existeix un plano de la Vila, obra d’en Miquel Curet, on s'assenyalen els punts a fortificar, les barricades, els tambors, les portes, i altres sistemes de fortificació que cal fer, o reconstruir, per tal de que la Vila sigui fàcilment defensable pels vilatans en cas d’un atac de bandes carlistes.


Llàstima que no hagi pogut trobar la llegenda d’aquest plano per tal de poder identificar clarament a on es feia un tipus de fortificació o una altra.

És evident que varen arribar tard, ja que, com he dit anteriorment, el dia 22 de juliol, un mes i escaig després de prendre la decisió de formar la Comissió de defensa, les tropes carlistes entraren a Terrassa, en tren i pel carrer del Nord.

Ja he explicat que hi ha poca informació sobre el que i el com es farien les fortificacions, però sí que sortosament es conserven les factures que diversos industrials del ram de la construcció passen a l’Ajuntament per tal de ser cobrades.

A l’ACVOC – AHT , en l’apartat de DH (documents històrics), i a la UI 109 c3 hi podem trobar:

RELACIÓ  FACTURES OBRES FORTIFICACIÓ 1872
“Factura de material de construcció de Francisco de A. Gibert del 10 de setembre de 1872 per import de 2.166 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura de material de construcció de Domingo Matalonga del 9 de setembre de 1872 per import de 6.691 ptes  confirmada per Miquel Curet.
Factura de feina de manyà de Francisco Marcet Cadena del 24 d’agost de 1822 per import de 1.523 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura per material de fusteria i col·locació de José Tiana del 8 de setembre de 1872 per import de 8.029,29 confirmada per Miquel Curet.
Factura per subministra de cal de Ignacio Amat del 30 d’agost de 1872 per import de 2.935 rals.
Factura per subministra de guix de  Isidro Turu del 30 d’agost de 1872 per import de 693 rals.
Factura per fusta proporcionada per Baltasar Germain del 13 d’agost de 1872 per import de 2.005 rals.
Cinc factures per jornals de carro per transport de materials presentades per Pantaleón Montserrat el dia 1 de setembre de 1872 per import total de 1.425 rals.
Quatre factures per jornals de carro per transport de materials presentades per Ignacio Amat l’agost del 1872 per import total de 1.020 rals.
Quatre factures per jornals d’arrancar i garbellar sorra de la riera, de Tomàs Serra, presentades l’agost del 1872 per import total de 210 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per Buenaventura Baltà, l’agost del 1872, per import total de 2.265 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per  Geronimo Torrella, l’agost del 1872, per import total de 1.350 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per José Torrella, l’agost del 1872, per import total de 1.528 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per Domingo Matalonga, l’agost del 1872, per import total de 3.823,50 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Pere Comerma, l’agost del 1872, per import total de 1.198 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Francisco Aymerich, l’agost del 1872, per import total de 1.610 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Francisco Llach, l’agost del 1872, per import total de 934 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Joan Puig, l’agost del 1872, per import total de 1.178 rals.”

El més interessant d’aquestes factures és que a través de les seves partides, els industrials ens van relatant a on, i en què, han fet servir els materials que més endavant detallaré.

Així és com podem fer la relació de portals de Terrassa que es varen arranjar, i reforçar:
 Sant Pere, Quadra, Rei, Guia, Rasa, Sant Domènec, Sant Joan, portalet Era de Dalt, carrer Vinyals, del carrer del Nord, porta Camí del Castell.
Aquí trobem tres portals nous per afegir a la llista de portes i portals de la Vila: portalet Era de Dalt, portal del carrer Vinyals, i porta del carrer del Nord.
De la porta del carrer Vinyals disposo d'una foto:



I també podem fer un resum de forts i fortificacions construïdes, o reformades l’any 1872:
Fort del clos del Barba (a) Palma, Torre de la Carretera
Fort de cal Masià, Fort del portal de Sant Roc, Fort del Portal de la Guia, Fort del carrer Sant Llorenç, Fort del carrer Sant Pere, Fort del Pachau o Girbau, Fort del pont de Sant Pere, Fort de l’extrem del Passeig, Fortificació del Germain, Fortificació del Convent, Fortificació del local del CENTRO, Portes del carrer de la Cisterna, Fort del Col·legi.

Del fort del pont de Sant Pere tenim una foto d'Adrià Torija a on es pot veure al fons de la imatge.



I com a muralles fetes noves o reforçades hi trobem:
Muralles dels extrems dels carrers Mas Adei, del Nord, Sant Valentí, Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna, Era Alta, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant Quirze, Torre, de la Riba, Castell, i patis de la Presó.

Com a dada curiosa es pot detallar quin material es va fer servir i quants jornals de mà d’obra es va emprar en el total de les obres:

MATERIAL EMPRAT EN LES OBRES DE FORTIFICACIÓ
AGOST – SETEMBRE  1872
maons                            14.500
maons de 1a                    6.410
maons de 2a                    3.400
maons dobles                  1.300
toves                              27.700
toves dobles                       500
corbes                                  12
teules                              3.900
maó pitxolí                     14.700
Portadores de calç             587      
Portadores de guix             198  
Jornals carro 2 cavalls         34’50           
Jornals carro 1 cavall           41’50   
Jornals de paleta                608         
Jornals de peó                    596          
Arrancar i garbellar arena      21 jornals

En aquest llistat hi hem d’afegir fusta per fer escales, tapes de comuna, llits, portes i altres aplicacions. També tota la part de serralleria, claus, golfos, planxes de ferro per reforçar portes, panys i forrellats.

També podria ser un bon estudi desgranar factura per factura per tal de fer-nos més idea del volum arquitectònic de cada fort, o fortí, que protegien la vila de Terrassa.



Tot això té un cost molt elevat per un Ajuntament curt de recursos, i per bé que es fa una contribució especial entre els “mayores contribuientes”, segons sembla el recaptat no arriba per pagar-ho tot i d’aquesta manera ho expliquen en el ple del dia tres de novembre:
“Diose cuenta de una instancia de D. Ignacio Amat, D. Lázaro Ullés, D. José Trias y otros en la cual, como individuos de la Junta creada para allegar recursos con los que hacer frente a los gastos de las obras de defensa de esta villa, piden que, accediendo el coste de todas ellas a nueve mil doscientas diez y nueve pesetas veinte y cinco céntimos y no habiendo recaudado mas que ocho mil noventa y una pesetas setenta y cinco céntimos, se sirva el Ayuntamiento disponer de fondos del comun el déficit de mil ciento veinte y siete pesetas cincuenta céntimos, y el Ayuntamiento acordó: pase a informe de la Comisión de presupuestos y contabilidad.
En seguida el Sr, Presidente manifestó que los últimos aguaceros habian causado desperfectos en los cimientos y tejado del tambor que existe en el extremo de la calle de S. Pedro para la defensa de la población los cuales era urgente reparar con fondos del Ayuntamiento y este acordó  por unanimidad: que se proceda inmediatamente a reparación de la manera expresada, encargandose la Comisión de obras de llevarla a cargo.”

A continuació uns quants exemples de les factures a les quals la Junta de Defensa va haver de fer front.



Com que a mi no em quedava molt clar això del golfos, ho he anat a buscar al diccionari de l’IEC i he trobat l’explicació que us poso a la foto.







I fins aquí el cinquè capitol de "Terrassa Vila Closa".
A la propera entrada al blog continuaré a partir de l’any 1873. 






SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...