CASA AGUSTÍ JOVER
Aquell matí
assolellat, vàrem sortir a rondar amb la meva dona. No teníem rumb, ni
encaminament determinat. Agafats de bracet fèiem estaries pels carrers matant
l’estona. Les dones al carrer s’encallen i es paren adés adés. Ara un aparador,
ara una coneixença... el que sigui les distreu de la passejada.
Amb això que
ella es ficà en una tenda per veure que si coïa. Jo desficiós l’esperava a
fora. Embadocat i absort mirant les façanes davant meu, de sobte en vaig veure
una que em va deixar bocabadat i esmaperdut.
