dissabte, 14 d’agost de 2021

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA A TERRASSA.

 

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA.

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Terrassa, agost de 2021, segon any de pandèmia.

Any 1906, han passat dos anys de la reabsorció del municipi de Sant Pere i l’ajuntament de Terrassa cedeix espai a l’edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere per tal que s’hi instal·li la Zona de reclutament militar número 63.


Durant molts anys els veïns de Sant Pere, i encara ara, coneixen aquell edifici com la Zona.

Però no, no patiu que no us vinc a parlar de l’exèrcit, ni guerres, ni armes, però sí que us parlaré d’un militar.

L’any 1909 arriba a Terrassa en Manuel Corrons i Gutiérrez amb la seva família i s’estableix al carrer de la Rectoria número trenta.

I quin ofici té el Manuel?, és militar, i jo que soc molt espavilat vaig i em munto la història, militar que arriba de Barcelona i s’estableix al carrer de la Rectoria, a quatre passes de la Zona, ergo ve a treballar a la Zona de reclutament. Aquesta part del destí i la feina militar ja miraré d’estudiar-la en profunditat més endavant.

Vaig a la història que ens interessa, ja he comentat que l’arribada d’aquesta família, procedent de Barcelona, es produeix el 1909, el Manuel, que té 34 anys, arriba acompanyat de la seva esposa Carme Sendrals, de 25 anys, i tres fills, la Pilar de 4 anys, el Manel de 3 i el Jaume de 2 anys.


En el padró del 1910 ja hi veiem afegit un nou nadó, l’Antonio, per tant la família ja comença a ser veritablement nombrosa.

Però anem al fet més interessant que m’ha portat a fer aquest, diguem-ne, article.

A l’abril de l’any 1917, la revista infantil “El Amigo”,


editada a Barcelona, publica un anunci del “Teatrito Ilusión”, que fabrica, ven i distribueix el nostre pare de família, el Manuel Corrons. Els ven juntament amb obres d’un acte o de dos.



Torno a imaginar coses i em pregunto a què li ve a un militar dedicar el temps lliure a la construcció de teatrets per entretenir a la canalla?

La resposta segurament la trobem en aquest padró de l’any 1920. La parella Manuel i Carme ja han assolit una quantitat de fills diguem-ne fora del normal. Amb 44 anys ell i 35 ella, estan acompanyats dels fills i filles següents: Pilar 15 anys, Manel 14, Jaume 13, Josep 10, Antonio 8, Carme 7, Lluís 6, Carles 5, Xavier 4, Germà 2 i Anna 1.


Onze fills!!! Com podia tenir distrets tants nens el Manuel?, doncs a còpia de fer representacions amb els “TEATRILLOS” que ell mateix construïa.

Segurament compartia el temps en fer teatrets, entretenir a la mainada i més cap a la nit entretenia a la bona de la Carme que en l’espai de setze anys va tenir temps de gestar i parir onze criatures, finalment, i controlades a Terrassa, fins tretze.

A la foto que acompanya l’anunci i podem veure a la Pilar, la gran, fent d’actora, tres nens que devien ser el Jaume, el Josep i l’Antonio i seguda a la cadireta la més menuda de l’any 1917, la Carme amb quatre anyets.


 I per cloure aquest reportatge us puc dir que en el padró del 1924 hi apareix un nou fill, el Joan, però hi manca el Carles que el 1924 hauria complert 9 anys, un total de tretze!!!

En aquest padró, el del 1924, hi ha una nota al costat de la família que diu: A Barcelona, i de fet en el padró del 1930 ja no hi són, el que em fa suposar que entre el 1925 i el 1930, el Manuel va ser destinat a algun altre lloc.  

Com sempre espero que us hagi resultat interessant, no sereu més savis, però tindreu tema per parlar amb amics i parents. Moltes gràcies si heu sigut capaços d’arribar fins aquí.

Ah, sí, una cosa, agraeixo molt els vostres comentaris.

Escrit dins l’onada de calor de l’agost del 2021.       


TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...