dimarts, 1 de novembre del 2022

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes. 1883

 

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes.

Amb motiu del dia dels difunts, 2 de novembre, la revista "LA ILUSTRACIÓ CATALANA", número 97, del 31 d’octubre de 1883, publicava l’article: Terrassa — L'encant del pa de les ànimes, article que us transcric fil per randa: 

“Pocs són els erudits catalans que no han visitat el poètic recinte de les tres esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa, on s’alçava en el segle VII la catedral d'Ègara, i on encara segueix viva l'antic costum de l'encantament (Vendre a l'encant, sinònim de subhastar.) del pa de les ànimes.

El dia 2 de novembre, dedicat a la commemoració dels fidels difunts, es verifica en aquell enclòs l'encantament, o sia entrega al postor més gran, del pa o panellets beneïts que s’anomenen de les ànimes, que tots reben amb respecte y les quals almoines serveixen per a sufragis.

Reminiscència és aquesta dels antics Àgapes o menjars en comú, on també es distribuïa pa beneït, celebrant-se així mateix antigament a Catalunya com encara es fa en algunes poblacions un dinar després dels funerals on el que presideix fa, en acabar-se, una plàtica commemorativa del difunt.

En J. Pahisa, amb la facilitat que li és pròpia, ha reproduït la singular escena de l’encantament del pa de les ànimes a Terrassa, amb tota aquella propietat i expressió que es pot desitjar.”


Efectivament, l’article ve acompanyat d’un dibuix obra de Jaume Pahissa.

Jaume Pahissa vist per en Ramon Casas. MNAC

Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona, 23 d'abril de 1846 - 21 de gener de 1928) fou un dibuixant barceloní. Fill de Jaume Pahissa natural de Sant Feliu de Llobregat i de Rosa Laporta natural de Sants. De formació autodidàctica, encara que rebé lliçons de Ramon Martí i Alsina, va aconseguir fama com a il·lustrador i pintor paisatgista. Col·laborà, com a corresponsal gràfic, a les revistes Ilustració Catalana i L'Esquella de la Torratxa.

El gravat del dibuix d’en Pahissa, és obra de Josep Thomas i Bigas, com podem veure a baix a l’esquerre del dibuix on apareix la seva signatura.



És evident que en Pahissa es va inspirar en la foto que Adrià Torija va fer de la façana de Sant Pere el 1880.


Podem veure uns grups concrets de persones que més o menys es repeteixen en les dues figures.

Formant part del dibuix hi trobem una poesia que ens explica com un fadrí del poble de Sant Pere malda per què arribi el jorn del pa de les ànimes per tal de poder fer un “encant” pel pa que una bella santperenca porta sota el braç.

Aquí us el transcric:

“A la porta de l’església

em posava amb mos companys,

mentres entraven les noies

a oir missa matinal.

 

Una, dues, tres passaven

fresques com vent matinal,

però de cap la frescor

em penetrava a la sang.

 

Després n'arribava una

tot de pressa caminant:

sota un braç la caputxeta,

un pa sota l'altre braç.

 

Passava... Jo, avergonyit,

no la gosava mirar,

i amb tot, veia que ella em veia,

posant Ios ullets en blanc.

 

Se'm tornava tota roja;

tossía, allargava el pas

i baixava els graons

que té I ‘església a l’entrant.

 

! Que sovint ensopegava

baixant-los!, i no és estrany:

enlluernada pel sol

i per tants ulls emprendats!

 

Però els fadrins més de gresca

asseguts a aquells voltants

d'església m'eren amics

i no se’n burlaven mai.

 

 

Un cop oïda la missa

i fetes les caritats,

los vells a encantar eixien

els pans morenos i els blancs.

 

Lo pa que havia dut ella,

no era, no, lo millor pa,

més era aquell que es comprava

cada festa a un preu més alt,

 

puix com mos amics sabien

ma fal·lera per compra’l,

hi deien sous i mis sous,

com si fos tot ell de blat.

 

Deien que més deien, rient

i mirant-me deslligar

un bech del meu mocador

per complir I' “enquidit hi ha”

 

¡Ah, vestit de la Puríssima,

amb poc temps fores canviat,

mercès a les meves pujas,

mercès a l’amor més gran!”

                   

2. ENCANTAR v. tr.

Vendre a l'encant; cast. subastar.

Autor de la poesia Joaquim Riera i Bertran.

Joaquim Riera i Bertran (Girona, 25 de gener de 1848 - Barcelona, 15 de març de 1924) fou un polític i escriptor català.

Col·laborà en la premsa de la Renaixença catalana, especialment en Lo Gai Saber, La Ilustració Catalana i La Tomasa.

 Fonts consultades.

La Ilustració Catalana, Arxiu del Museo Sorolla de Madrid, Galeria del MNAC, Viquipèdia, Diccionari català-valencià-balear de F.B. Moll.

I amb el Joaquim Verdaguer sempre en la meva memòria. 


Rafael Aróztegui i Peñarroya

TERRASSA, 1 de novembre de 2022








SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...