LES CASES
OCULTES DEL CARRER DE LA RASA
Terrassa,
juny de 1874.
En Josep Busquets i Soler, fill de Pau Busquets i
Barata, fabricant de teixits, i d’Anna Soler i Vinyals, descendent dels Vinyals
del carrer Major, i germà d’en Salvador Busquets i Soler, el de l’asil, veient que el seu negoci tèxtil, vapor
Busquets, no acaba de funcionar, i tenint molt terreny lliure a la part nord
del carrer de la Rasa, en el tram entre el carrer del Pantà i la Riera del
Palau, decideix començar a urbanitzar-lo per tal de poder-hi construir.
 |
Portal d’entrada de la casa Busquets al carrer
Cremat
El que
coneixem ara com a carrer de la Rasa, no tenia res a veure amb l’actual, era un
camí ple de pujades i baixades i feia una corba molt pronunciada en sentit sud.
En aquest
plànol del 1819 podem veure que el carrer de la Rasa encara no havia nascut
I en aquest
del 1873 apareix però molt irregularment representat.
I aquí hi veiem l'espai que ocupaven els horts del Sr. Busquets.
Per tal de posar en marxa la urbanització, en
Busquets encarrega al mestre d’obres Miquel Curet i Roure la confecció d’una
memòria facultativa que el mestre entrega a Busquets el 10 de juny d’aquest
any.
D’en Curet
podríem dir que va ser el Cerdà de Terrassa i ja te en ment fer un eixample amb
quadrícula i amb els carrers rectes i amples.
A la seva
memòria ho deixa molt clar, primer fa un retret de com són les antigues
poblacions:
< La mayor parte de
poblaciones de remota construcción, reunen condiciones que en la presente época
no son admitidas ni tiene razón de ser a causa de no producir bajo ningun
sentido el objeto que modernamente con el cambio de costumbres se ha reconocido
que debe y puede producir; por consiguiente, como los antiguos consideraban que
la comodidad para sus usos costumbres no consistía en su mayor o menor grado de
rectitud ni belleza en sus alineaciones, sino que la buscaban en las diferentes
corrientes de aire que podian introducir, sucediendo que todas sus calles las
tenian tan tortuosas que apenas se podia observar una parte insignificante de
calle recta, comodidad que reunida con la poca anchura que daban a sus calles,
a causa sin duda de poder ser defendidas facilmente por un solo individuo y la
poca regularizacion que parcialmente reunia cada edificio de por sí, por lo
tocante a su linea de fachada, daba por ultimo resultado el que sus
poblaciones, aunque reuniendo sus comodidades, efecto de sus usos y costumbres,
no presentan en la actualidad ninguna condicion aceptable.>
I després
passa a explicar com han de ser les poblacions modernes:
< Juzgadas modernamente estas poblaciones
antiguas, se ha reconocido evidentemente, que la belleza mas o menos real o
aspecto que pueden tener todas las calles, es de darles una direccion tal, que
sin desatender las circunstancias generales y locales de salubridad, que
regularmente son las que pueden y deben señalar casi siempre los límites de la
longitud, latitud y aun forma de las calles, la elevacion de sus edificios y la
magnitud de los grupos de manzanas o edificios, produzcan en el ánimo del
observador, ademas de la comodidad y agradabilidad, con íntimo convencimiento
de la belleza que en todas sus partes se desarrolla.>
Després
d’unes consideracions particulars, passa a explicar com és la part de la Rasa
que cal reformar perquè el Josep Busquets pugui treure profit dels seus
terrenys:
<
Esta calle de la Rasa, situada en la parte Oeste de la poblacion y en direccion
de Este a Oeste o sea de Levante a Poniente aproximadamente, partiendo de la
plazuela que forman las calles Norte, San Pedro, Nueva de San Pedro, Teatro,
San Lorenzo y la del estudio, se dirige a la Riera llamada del Palau, siguiendo
una direccion quebrada o por mejor decir tortuosa. Esta misma calle ademas de
lo mencionado tiene una infinidad de anchuras, puesto que a cada paso cambia en
ancho, Tanto uno como otro no dejan de ser defectos que son precisos corregir
por consiguiente, de su estudio lógico y natural se desprende que siendo la
calle mencionada tan irregular se precisa regularizarla sacando todo el
provecho realizable posible a fin de dar vida no tan solamente a la del estudio
sino que tambien a las afluentes a la plazuela y calles Pantano, Jazmín y
Arrabal, consiguiendo con la nueva alineacion que se propone.>
En Curet
divideix el carrer en dues seccions, la primera el tram que va des de la
placeta de Saragossa fins al carrer Pantà i la segona des d’aquest carrer fins
a la Riera del Palau. La primera secció ja estava ben definida, recta, i amb
l’amplada correcta, però la segona:
< La segunda seccion es mas defectuosa,
puesto que no se podria llevar a cabo tan facilmente como la primera sin
presentar inconvenientes, por lo tanto, el facultativo opina que su realizacion
pronta puede prevenir de que siendo la propiedad por donde atraviesa esta
seccion de un solo propietario se facilita su apertura.>
I a partir
d’aquest punt ja apareix la “magnanimitat” del senyor Busquets, ell regala el
terreny necessari per on ha de passar el nou carrer, a canvi, evidentment, del
terreny que quedi lliure de l’antic traçat. A més es compromet a deixar pas per
les cases que es puguin quedar allunyades del nou carrer, i en Curet ho explica
de la següent manera:
< PASO
LEGAL
Cediendo
dicho propietario todo el terreno que ocupa la via pública nuevamente
proyectada y en cambio ocupar el mismo la actual via, dejando únicamente el
paso a los propietarios que tengan derecho a él y rebajando por
consiguiente toda esta parte de via hasta unir la rasante de la primera seccion
siguiendola hasta la riera punto de salida de las aguas pluvliales todo a
cuenta del propietario mencionado
.>
Sobre
l’amplada que ha de tenir aquest nou, i important carrer:
< Por la importancia que llega a tener esta calle se ha
considerado darle una anchura en toda su longitud de nueve
metros o sean cuarenta y seis
palmos y tres cientas cinco
milésimas, anchura proporcionada a dicha calle y que no debe
desatenderse
si se quiere que sea despejada y importante.>
Ja he
comentat al principi que el ferm era molt irregular i en Curet ens explica que
cal fer:
< Los
perfiles que acompañan al proyecto dan una idea fija de las irregularidades del
terreno en la seccion segunda que se menciona anteriormente, pudiendo
convencerse de las estracciones de tierras que deberán verificarse al
uniformizarse la rasante de dicha calle en dicha seccion.>
Recordeu la
forta baixada que fa la Rasa a partir del carrer de la Indústria? Doncs aquí ho
explica:
< RASANTE
La linea
rasante de dicha calle en la segunda seccion viene en el proyecto señalada de
color carmín y sigue la misma pendiente que actualmente tiene la seccion
primera y que finalmente cambia antes de llegar a la Riera.>
I acaba la
Memòria amb una observació:
< El
proyecto de nueva alineacion de que se hace mérito en la presente memoria
... y para concluir resta solo añadir,
que dicho proyecto redunda altamente en beneficio del público, puesto que se
consigue embellecer una calle de mucho porvenir por la influencia que tiene en
el ensache de esta poblacion.>
Aquesta
Memòria la signava en Miquel Curet el dia 10 de juny de 1874.
En Busquets
ja té la Memòria en el seu poder (m’agradaria trobar quin era l’import de la
factura), i la presenta al consistori amb la sol·licitud per poder tirar
endavant el seu gran projecte.
|
Aquesta
sol·licitud tampoc no té pèrdua i procuraré fer un resum del més important que
en ella s’hi diu:
< D. José Busquets y Soler, propietario,
vecino de esta villa, a V. Respectuosamente espone: que siendo la calle de la
Rasa de esta poblacion, una de las mas tortuosas, desiguales y accidentadas de
la misma y poseyendo el recurrente un gran trozo de terreno lindante con dicha
calle para destinarlo a edificacion, desearia que se rectificase esta a tenor
de los planos de emplazamiento y perfiles que acompaña por duplicado con lo
cual se realizaria una gran mejora pública por el incremento que la poblacion
adquiriria y por ser la la calle en cuestion una de las mas centricas de la
villa.>
En Busquets
parla de “vila” perquè recordem que Terrassa no obtindria el títol de ciutat
fins tres anys després, és a dir l’any 1877.
I aquí ve el
paràgraf a on ell es compromet a deixar el pas que en definitiva ha donat peu a
aquest estudi, el pas a les cases que quedaran ocultes quan es porti a terme la
nova alineació:
<se obliga tambien a respetar las servidumbres de luces a todos los propietarios de casas existentes en la calle mencionada que deben adelantar hasta ponerse a la línea nueva, y a concederles paso a todos los que tengan portales que den a la calle actual a fin de que puedan salir a la cale que se proyecta realizar; se obliga además a ceder gratuitamente todo el terreno que deba ocuparse para la apertura de la nueva calle, desde las del Pantano y del Jazmin hasta la Riera llamada de Tarrasa>
Novament en
Busquets es troba magnànim i es compromet a fer-se càrrec de totes les
despeses:
< y finalmente se obliga a desmontar a sus
costas la calle nuevamente proyectada, en el trecho repetido, hasta la rasante
que se apruebe, dejando espedito su curso.>
I acaba la petició
tal com era costum de l’època:
< A la Corporacion municipal suplica el
recurrente, que previos los trámites procedentes, se sirva aprobar la
rectificacion de la calle de la Rasa de la manera y con las condiciones de que
se ha hecho mérito, declarando de utilidad pública las obras necesarias para
llevarla a cabo.
Gracia que no duda alcanzar del celo
y rectitud de la Municipalidad.
Tarrasa 20 Junio de 1874.>
El projecte
és llegit al ple del dia 21 i, amb el vistiplau de la comissió de foment,
aprovat el dia 28 de juny de 1874.
Ara veurem a
on estaven situades les cases que amb motiu de la nova alineació perdrien
l’accés al carrer sinó se’ls donés sortida o dret de pas a la Rasa.
Cases
marcades amb els números 19, 21 i 23
Representació
aproximada del pas concedit
Com és
preceptiu el projecte és exposat públicament per un període de vint dies, i es
comunica personalment a totes les persones afectades segons la següent llista
de propietaris:
Antoni Balagué, propietari de la casa número 19 i Pere
Brangué Elias, de la casa número 21, que reclamen el dret de pas.
No queda
clar qui ho és de la número 23.
Isidre
Ballbé Aymerich, Francisco Astals Vilarrubí, Maria Albí, Antonio Pou i Maria
Aligué, propietaris de petites parts de terreny i que són degudament
indemnitzats.
I finalment
trobem reclamant dret de pas a Pere Bosch de Basea i Joan Galí Pujol,
propietaris, segurament, de finques del Raval que tenien sortida a La Rasa i
que explicaria les giragonses que fa l’actual recorregut del carreró.
Per fi el dia 31 de
desembre de 1874 es dóna per tancat l’expedient i ja es pot endegar la nova
alineació de La Rasa que vindria a ser tal com ha arribat als nostres dies.
En el cens
del 1878 i trobem vivint als números 19, 21 i 23 de la Rasa a 21 persones,
entre les quals destaquen les famílies Calsina Lagorda i la família Cascante Vallhonrat.
El pas que
en Busquets, molt “gentilment”, ofereix a les tres finques que queden amagades
amb la nova alineació, no està reflectit en els plànols de l’època, però sí és
visible en les fotos aèries del 1925 dipositades a l’Arxiu Municipal, i,
evidentment, en les vistes aèries actuals.
Adjunto al
treball fotografies del carreró en l’actualitat.
També amb
aquest treball he pogut escatir el perquè en Baltasar Ragón guardava en la
col·lecció de fotos del seu fons, dos d’unes façanes del carrer “General Mola” de
les que jo no sabia veure quin interès podien tenir. L’ampliació d’una d’elles
ens mostra el número de la casa, el 23, coincident amb un dels de les tres
cases que van quedar fora de la nova alineació del carrer de la Rasa i que he
batejat com a LES CASES OCULTES DEL CARRER DE LA RASA.
 |
Façana de la casa núm. 23 |
 |
Darreres de la casa núm. 23
|
Cal fer
esment que l’any 1874 l’Ajuntament estava presidit per l’alcalde Jaume
Vallhonrat i Rovira, personatge a qui Terrassa va honorar fent-lo Terrassenc
Il·lustre i dedicant-li un carrer, però crec poc biografiat i poc estudiada la
seva veritable aportació a la vila, però això és feina per un historiador
i no per un humil documentalista com un servidor.
Terrassa 15 de desembre de 2017
Procedència
de les fotos:
Arxiu
Municipal de Terrassa i Rafael Aróztegui.
Documentació
ACVOC OP26/1874
Agraïments: a Joaquim Verdaguer i Lluís Paloma.