El dia 30
d’octubre del 1894 el farmacèutic Artur Vidal es dirigia a l’Ajuntament de
Terrassa per tal que li donessin permís per construir un aparador a l’exterior
de la seva farmàcia, situada al carrer Cremat núm. 3, també coneguda com a
farmàcia Coll, on exposaria material farmacèutic.
L’autor del
projecte de l’aparador és l’arquitecte Juan B. Feu.
I
aquesta és la petició que fa el senyor Vidal:
"D. Arturo Vidal, vecino de la
presente Ciudad, habitante en la Plaza Mayor y Calle Quemada nº 3, y propietario
de la Farmacia existente en la propia casa, a V. S. Atentament expone: Que
deseando adosar en el piso bajo de la fachada de la casa anteriormente
mencionada, un muestrario para objetos farmaceuticos conforme a los planos que
por duplicado de emplazamiento, planta, alzado y seccion al efecto se acompaña,
y mediante el pago de los derechos correspondientes, a V.S. suplica se sirva
conceder la competente autorizacion para llevar a cabo la indicada obra.
Gracia que el infrascrito espera
alcanzar del justo y recto proceder de V.S.
Tarrasa 30 Octubre del año del
sello (1879)
Signat: Arturo Vidal."
La seva
petició, és a dir l’expedient, és llegit al ple del mateix dia i passa a la
comissió de foment perquè hi diguin la seva.
Fins aquí
tot està documentat. Ressenyat a l’acta del ple, certificat que passa a la
comissió de foment, però a partir d’aquí, aquest expedient ja no té
continuïtat.
L'espai en blanc que hi ha a partir de "El Secretario" ens indica la falta de resposta per part de la "M.I. Comisión de Fomento".
Així doncs, la comissió
no dóna resposta i l’expedient queda incomplet i l’aparador no es realitza.
Es va fer
endarrere el senyor farmacèutic?
Va ser el senyor Joan B. Feu qui es va desdir?
Els hi varen fer veure que
la proposta no tiraria endavant?
Varen tenir por que l’arquitecte municipal, en
aquella data Lluís Muncunill, els hi negués el permís?
Fos pel que fos, la qüestió
és que la petició de fer un aparador a la farmàcia no va prosperar i tan sols
va quedar com a un projecte dels molts no realitzats a la nostra ciutat.
Us deixo uns
muntatges de com hauria pogut quedar, vosaltres sabreu si hagués valgut la pena
fer-ho o no.
Font de consulta: Expedient OM 201/1894 ACVOC
Fotos de l'autor.
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Febrer 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada