El dia 29 de
juliol de 1827, els propietaris terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i
Francesc Galí i Galí cediren uns terrenys, a l'indret conegut com a “Camp de les
tres puntes” per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig dels
terrassencs.
Aquest
terreny fou aplanat amb terres procedents de l’anivellament del carrer Mas
Adei, il·luminat amb fanals d’oli fins al dia 27 de juny de 1883 que els
substituïren pels de gas, i finalment l’any 1924 pels d’elèctric.
Estem
parlant del que avui coneixem com a Passeig.
En
Baltasar Ragón ens explica que primerament va ser guarnit amb tota classe d’arbres, plàtans, moreres, lledoners,
etc., fins a l’any 1870 que es posaren vuit rengles de plàtans a l’estil de
l’època.
Gaire bé 75
anys després del naixement del Passeig com a tal, l’onze de juliol de 1901, l’empresari
Miquel Pompidor sol·licita permís a l’Ajuntament per instal·lar-hi un quiosc
per a la venda de begudes, com podem veure a la instància que presenta a
la comissió de foment (OM132/1901), en la que entre altres coses diu: “...desea
instalar un kiosco de diez y seis palmos de circunferencia destinado a la venta
de refrescos, en uno de los arroyos laterales del paseo, frente a la casa que
habita don José Maurí...”
El ple del
mateix 11 de juliol ho aprova i li donen permís per tenir-lo obert fins a final
d’any previ pagament d’una taxa de 10 ptes.
A l’informe
de la dita petició no s’hi adjunta cap plànol, però disposem de fotografies que
ens diuen com era el quiosc i a on estava situat. Aquest permís s'anirà renovant any darrera any.
El quiosc fou inaugurat el diumenge 21 de
juliol del 1901, i la premsa de l’època se’n feu ressò.
El setmanari
EGARA del dia 28, el diumenge següent, ho explicava amb detall:
“En la tarde del Domingo anterior se inauguró el
elgante kiosco que los hermanos Pompidor han instalado en el Paseo. La
concurrència que con tal motivo acudió allí fué numerosa, entre la que
sobresalian hermosas tarrasenses vistiendo elegantes trajes, permaneciendo en
aquela meno sitio hasta después de oscurecido. Los acordes de una nutrida orquesta
que ejecutaba escogidas piezas, y las frescas y
regalades bebidas que se servia al aire libre ebajo de aquellos
frondosos árboles, hacian más atractiva la estància al antes poco frecuentado
paseo.”
El dijous següent, festivitat de Sant Jaume,
el quiosc no va tenir tant èxit degut a la pluja, però el setmanari aplaudia la
iniciativa i acabava dient: “ Aplaudimos
la idea realizada por los señores Pompidur (sic), y deseamos que los tarrasenses correspondran á sostener ese público
esparcimiento, único con que cuenta nuestra Ciudad.”
D’aquest
quiosc no en tornem a tenir notícies fins que, segons Ragón, al llibre “Els
carrers de Terrassa l’any 1800”, ens diu, quan parla del Passeig, que el 18 de
novembre de 1911 el quiosc fou traslladat a l’indret del Passeig central però a
la part esquerra.
D’aquest
trasllat no he trobat cap referencia, ni als Arxius, ni a la premsa. Disposem
de fotos que sí semblen aclarir aquest canvi d’ubicació, però algunes dates no
concorden.
En el blog
de l’amic Joaquim Verdaguer hi podem llegir que els germans Pompidor, l’any
1913, amb motiu de veure’s obligat a tancar el quiosc que tenien al cap d’amunt
del carrer Sant Pere, “ i els germans
Pompidor van traslladar el negoci del quiosc a l’extrem del passeig, a l’altura
del carrer de Sant Antoni.”
Jo aquí
discrepo de l’idea del Joaquim, doncs els Pompidor ja feia dotze anys que
tenien un quiosc al Passeig.
Efectivament,
en fotos del 1913 trobem un quiosc de begudes al cap d’amunt del Passeig, però
les fotografies ens mostren que ja no és el mateix que trobem l’any 1911.
Del quiosc
del 1913 tampoc trobo referencies ni a l’Arxiu Històric, ni a la premsa, ni tan
sols cap concessió de permisos a les actes dels plens de l’Ajuntament.
És a dir, l`únic
document fefaent de la seva existència, son les fotografies que disposem
gràcies als fotògrafs de l’època, encarregats, a traves de les fotos postals,
de deixar constància de la Terrassa de principis del segle XX.
Com que no disposo
de documentació sobre el tema, no sabem qui va dissenyar el quiosc modernista
del 1913, però jo en tinc una possible autoria, seria obra de Josep M. Coll i
Bacardí.
Per bé, que
com ja he dit, no hi ha documentació del que veiem a les fotos, sí que hi ha d’un
que evidentment no es va portar a terme i que correspon a un projecte signat
per Coll i Bacardí. Aquest projecte, sense datar, presenta pressupost i disseny
de com hauria de ser.
Arxivat a l’Arxiu
Històric (OP22/1920)(data incorrecta, ja que Coll va morir l’any 1917) incomprensiblement
sense expedient adjunt que ens digui quin dia va entrar a l’Ajuntament ni qui
el va presentar.
M’he permès
la llibertat de jugar una mica amb les fotos que tenim i el dibuix d’en Coll i
Bacardí, i el resultat és el d’un quiosc de fantasia.
Evidentment aquest quiosc no ha existit mai, tan sols a la meva imaginació.
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Juny 2017
Documentació : ACVOC
Fotos : Fons Ragón/AMAT
Fantàstica la historia del quiosc del Passeig Rafael.
ResponEliminaSols tinc un dubte quan diu que es farà “...frente a la casa que habita don José Maurí...”, aquest senyor tenia dues cases a la mateixa acera del Passeig?. A mi em consta que el Maurí habitava entre l’actual nº 7 i 11 on ara es el pàrquing del Passeig, aquest senyor i tenia els horts de cultiu en el lloc que ara s’aparquen els cotxes.
Tot això no desmereix en absolut el teu treball, gràcies.
De fet el primer quiosc el van construir a tocar del templet del músics, aquest sí estava davant dels Mauri.
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina