HISTÒRIA D'UNA FAMÍLIA AMB TRES FOTOS

De com a partir de tres “Carte de visite” podem construir una història.

Avui us porto una història amb final dramàtic.

El 25 de novembre de 1860, avui fa 163 anys es casaven, a la parròquia de “Santiago” de Màlaga, el José Azua del Rio Campoo amb la Ruperta Fernàndez-Radal.

La Ruperta la trobarem perdent el cognom Fernández i quedant-se amb el Radal, fet que m’ha complicat el treball de recerca.

L’Eulàlia és la que veiem a la foto amb el pare, 

i la Pepita la que té una foto feta a Tarragona.

La protagonista del drama és la malaurada Pepita, ja que aquesta nena moriria, a Cartagena, a l’edat de 10 anys per culpa d’una “fiebre perniciosa”.

El drama familiar ja el tenim explicat, ara us parlo dels meus col·legues fotògrafs.

JOSÉ SPREAFICO ANTONIANI, va néixer a Oggiono, Itàlia, l’any 1831 i moriria a Màlaga el dia 28 de febrer de 1878.

Anys d'activitat: 1866 - 1878

PERE PALLEJÀ i DOMÈNECH, neix a Reus un 14 de juliol de 1842, i mor a Tarragona l’11 de setembre de 1910.

Anys d'activitat: 1863 - 1910

I finalment OCTAVI UNAL ALÁ, (MR UNAL), nascut a Barcelona l’any 1839, va morir el desembre del 1912.

Anys d'activitat: 1860 – 1901

Ja ho veieu, tres fotos, tres noms, una història.

Fonts de consulta:

FAMILYSEARCH

Clifford, PORTAL DELS FOTÒGRAFS DEL SEGLE XIX A ESPANYA

VIQUIPÈDIA. L’enciclopèdia lliure.

Terrassa, a 25 de novembre de 2023.

Rafael Aróztegui i Peñarroya.

L'EPIC AL CARRER SANT ANTONI.

 RECORDS DE JOVENTUT.

Un diumenge, 4 d’abril de 1954, als patis de Can Julià de la Quadra (Sant Antoni 64) una colla d’amics, plegats sota el nom de Colla Tabola, inauguraven una pista poliesportiva per tal de poder-hi desenvolupar la seva màxima afició en aquells moments, el bàsquet.

A la foto: Josep Comellas, Francesc Carreras, Josep Ribé, Ventura, mn. Fiol, Esteve Sapés, Llorenç Padrós, Alfred Medina.

Quedo atent per si podeu fer alguna aportació.

Sis anys més tard, el 1960, un xicotet, JO MATEIX, de 15 anys tenia el plaer de poder-la gaudí, per bé que la colla Tabola, fusionada amb l’Optimista Club, havia passat a conèixer-se com EPIC (EPYC per ser més exactes).

L’any 1963, després de resultar molt malmesa la pista per culpa dels aiguats del 1962, i no deixant-nos l’Ajuntament del moment (no cauré en la temptació de dir Ajuntament franquista, però ho era i molt) de fer-hi cap reparació, amb l’excusa que aquell terreny estava afectat per la futura construcció del Parc de Vallparadís, ens vam veure obligats a abandonar el nostre estatge.

Allà vaig fer el meu pas a la majoria d’edat i no cal dir amb una munió de records inoblidables.

És per això que avui estic molt content d’haver pogut trobar aquesta publicació del dia de la inauguració.

Ah, oblidava explicar-vos que l’endemà de la nostra sortida de Can Julià de la Quadra, en aquell terreny que “no s’hi podien fer obres”, entraven les màquines ho enderrocaven tot, recordem una de les cases pairals més importants de Terrassa, i s’hi aixecaria aquell pàrquing tan horrorós que hi ha a mig carrer de la Quadra (Sant Antoni), pujant a la dreta.

Segons ens explica el Joaquim Verdaguer, l’any El 1910, un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969)

L’escola es va instal·lar al local de Can Julià de la Quadra. Al pati d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar l’esport del bàsquet i curiosament, al cap de 53 anys, era el bàsquet qui clausurava la masia de Can Julià de la Quadra.

Va quedar ben palès que la joventut els hi feia nosa.

Moltes gràcies a la Maria Lluïsa Carreras i Ferrando per l'aportació de noms del grup de personatges del dia de la inauguració.