dilluns, 15 d’abril del 2019

TERRASSA VILA CLOSA SEGLE XIX


TERRASSA VILA CLOSA 
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Novembre 2016
Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.
                                                     
Però, necessitats de protecció, es comencen a posar noves portes a la Vila i noves muralles o tanques al final dels nous carrers que van sorgint al voltant de la ja exvila medieval, i que comença a ser l’embrió de la que en el transcurs del temps seria la Ciutat de Terrassa.
Us parlaré de les muralles, portes, i fortificacions, que podríem trobar a Terrassa en el transcurs del segle XIX.
Qui més qui menys ha sentit a parlar dels portals de Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Portal Cremat, i poca cosa més, però Terrassa va arribar a tenir fins a una quinzena de portes, o portals, per tal d’entrar, o sortir de la Vila.
Evidentment, si teníem 15 portes, feia falta que de porta a porta existís alguna forma de tancament per tal que els carruatges i les persones haguessin d’accedir forçosament a la Vila a través de les portes.

                                                       
En aquest dibuix hi veiem la Vila a principis del segle XVIII rodejada, més que per muralles, per parets de tanca, i el que vindria a ser el Portal Major o de Sant Roc.
A diversa documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Terrassa, he arribat a trobar fins a setze localitzacions d’aquestes muralles.
Deixeu-me que les 15 portes, i les 16 muralles les anem descobrint a mesura que avanci el relat.
Com a inici d’aquest recull de dades, i dates, que he fet en el darrer any, podríem començar el relat amb un ban que el Comandant d’armes de Terrassa, en Pere de Casasola, emet el dia 19 de novembre de l’any 1822, i que diu:  “Essent precis per mes seguritat dels habitants de la Vila el variar les hores fins al dia observades per tancar y obrir los rastrillos y portas de las muralles de la matexa a causa de ser ya de nit en les que fins ara u ha verificat y el renobar la prohivicio absoluta de la entrada en esta Vila fortificada de tota persona desconeguda y suspitosa, y que ninguna solament per lo objecta de demanar caritat y buscar treball; ordeno y mano:
    Que tots los dias al pondrese el sol se tanquian los dos rastrillos de la Rasa y el de la Quadra. A dos quarts de sis del vespra tots los demes rastrillos y portals a ecsepsio de las Portillas dels dos rastrillos del carrer Nou y de la paret dels frares que se tancaran a dos quarts de vuit, y a dos quarts de nou la Portella de S. Antoni que fins esta hora quedará oberta. Cuidant los Srs. Oficials de Milicia que al efecta tots los dias se nombra de recollir las claus y portarlas a casa lo Sr. Comandant de armas de esta Vila. Las dos portellas dels restrillos del carrer Nou y paret dels frares de matí se obriran a las sis y a dos quarts de set tocats. Los dos portillos de la Rasa y de la Quadra no se obriran fins a ser ben eixit el sol. Los paisans que de dia esta de guardia en los Portals no permetran que persona alguna entri a dins esta Vila sense portar lo pasaport tocat o refrendat del dia anterior.
    Igualment negarán la entrada a tots los forasters que atesa la seva procedencia y rutas que haurán practicat, sels fará algun tan suspitos; com també a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.
    Finalment sera de la obligació de dits paysans encarregats dels Portals el notar a la llibreta que al efecto sels ha entregat, los noms de tots cuants forasters entrian en esta Vila ab animo de dormir en ella expresant la casa ha on van a pasar y a son temps la sortida y poble al cual se dirijesen, devent dir a dits forasters que deuran verificar esta per lo mateix portal que han entrat.
Tarrasa 19 Nov. 1822
NOTA : Lo dir que las Portellas dels rastillos de carrer Nou y paret del Conben, no se tancaran fins a dos quarts de vuit, se deu entendrer que a las sis del vespra deuran quedar tancadas pero que fins a dos quarts de vuit los oficials y sargentos de la Milicia cuydaran de obrir solament als traginers i altres personas habitants en la Vila que vinguesin de me de cinc horas lluny”
                  


Aquí ja trobem portes que no estan al llistat de les clàssiques. Ens parla aquest ban de la porta de la Rasa, de la Quadra, del carrer Nou, de la Paret dels Frares, i de la Portella de Sant Antoni. A més ens diu que, a excepció de la portella de Sant Antoni, tots els portals estan dotats d’uns rastells per tal que els vilatans que fan guàrdia puguin veure qui vol entrar i quina mercaderia porta.
                                                                          
Exemple de rastell de les portes. No crec que els de la nostra vila fossin tan sofisticats, però el destí final era el mateix, veure des de dins qui volia entrar.
                                 




En aquest plano, de l’any 1874, hi podem veure representada la situació del portal de la Rasa.
Molt destacable, també, la documentació que cal tenir per poder entrar i sortir “pasaport tocat o refrendat del dia anterior”.
Que el viatger de pas per la nostra vila, havia de sortir forçosament per la porta que havia entrat.
I que dir de la prohibició d’entrar a la Vila  ... a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.”
                                                            
                                 
   
En aquest plano, elaborat segons el padró de l’any 1819, hi podem veure els 22 carrers que tenia la Vila.
1 Rutlla, 2 Portal Nou, 3 del Vall, 4 de Baix, 5 del Forn, 6 Bastard, 7 Cantarer, 8 Mosterol, 9 Plaça, 10 Major, 11 Parres, 12 Cremat, 13 Gavatxons, 14 Raval, 15 Bitlles (Palla), 16 Font Vella, 17 Puignovell, 18 Sant Pere, 19 Nou, 20 Cases d’en Paz, 21 Cases del Diaca, 22 Sant Antoni. 
Per fer-nos una idea aproximada del que era la nostra Vila, podem donar una ullada al resum del padró de l’any 1824. Ens diu que a Terrassa hi viuen 2.149 homes, i 2046 dones, que fan un total de 4.195 terrassencs i terrassenques      
                                    




Estem als anys 1823 i 1824. La Vila va creixent i els veïns tenen necessitat d’accedir a l’exterior per altres llocs que no siguin els portals ja establerts. Diferents vilatans demanen permís per obrir portes cap a l’exterior i així trobem als batlles Miquel Vinyals i Galí (1823), i Josep Mauri I Suris (1824)  concedint permisos a:



                                                             

“Providencia  a quienes se les ha permitido abrir Portales en la Muralla:
Dia 27 noviembre 1823: a Jaime Oller el portal que dá a su casa.
Dia 29 noviembre 1823: a Galí el del callejón de la Rasa.
Dia 10 diciembre 1823: a la viuda Parés, o Font, el del huerto de la Rasa.
Dia 10 de marzo 1824: a José Oller el del patio que tiene fuera la puerta de San Francisco.
Dia 26 marzo 1824: a D. Salvador Vinyals en la pared inmediata al Portal de S. Roque.
Dia 8 abril 1824: a D. Pablo Busquets el del huerto de la Rasa." (Document històric no. 480)
I a partir d’aquest document ja tenim un nou portal per afegir a la llista, es tracte del portal de Sant Francesc.
 Aquestes portes que s’obren no són públiques, són per ús particular, i que com veurem més endavant no aporten més que molts problemes a futurs consistoris.
La conservació i millora d’aquestes muralles, portals, i fortificacions, ocasionaven unes despeses que el consistori no podia assumir, i per tant havia d’acudir als vilatans amb més possibles per tal de fer front a tots els pagaments que es produïen.
La repartició d’aquests cobraments no eren del gust de tots i més d’un havia protestat directament a la Diputació per tal que es fes justícia. Aquest és el cas d’en Josep Antoni Busquets.
La Diputació li dóna la raó i envia un ofici al Batlle Vinyals que diu:

“Diputacion de Barcelona
Seccion de contribuciones
La queja producida por José Antonio Busquets, y el modo violento y amenazador con que ha tratado VI. de ecsigirle las cien libras para las obras de fortificacion de es Villa; sin embargo de lo dispuesto en 30 de noviembre ultimo: han conmovido a esta Diputacion Provincial, que si bien pudiera desplegar toda la energia y firmeza correspondientes a tales procedimientos; ha querido con todo limitarse a prevenir a VI. Suspenda inmediatamente toda gestion contra el referido Busquets, y esponga los motivos que ha tenido para contrariar la providencia que con la indicada fecha de 30 de noviembre se comunicó a este Ayuntamiento constitucional.
Dios guarde a VI. Muchos años.
Barcelona 2 de abril de 1823.
El Intendente Presidente: José Camps.”

                                                              
Aquesta carta ens parla del caràcter molt particular que tenia en Miquel Vinyals i Galí.
Del permís que al novembre de 1823 es dóna a Jaume Oller, he trobat el document (DH 482) amb les condicions per tal d’obrir la porta:
“Registro de Decretos sobre aperturas de puertas en las Murallas de la Villa de Tarrasa:
 Se concede facultad al suplicante (Jaume Oller) para abrir el portal que solicita en la Muralla, y que dá en su misma casa, con la condición de que las puertas sean reforzadas a satisfaccion del Ayuntamiento, y bajo la multa de 15 reales por la primera vez que quede abierta, y privacion de volverla a abrir en caso de reincidencia. De que se cierre a la hora que se cierren las puertas principales de la Villa.”
A la propera entrada farem un salt de setze anys i anirem fins a l’any 1840 per tal de saber quines portes noves han aparegut de sobte sense que el consistori en tingui notícia.
Arribem a l’any 1840. Presideix el Consistori en Bartomeu Amat i Torres.
Al diari El Constitucional, que es publica a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un corresponsal que signa amb el pseudònim de”El Abassi”, ens parla de la forta degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat de conservació i a unes fortes tempestes: “De Tarrasa nos remiten el siguiente escrito:   METEORO SINGULAR.
   En los primeros dias de este mes se han notado en esta poblacion variaciones atmoféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las mieses de estos alrededores, si que tambien sopló por algunos minutos un recio viento E. N. E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su violencia, o por su propiedad específica derribó en un instatnte la fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón nacional de esta villa, y la del síndico procurador de nuestro moderantísimo ayuntamiento; dejando en tal disposición a toda la fortificación, que a imitacion de las dos citadas casas se va pulverizando por instantes, al no hallarse un neutralizador de las propiedades de tal viento. Y como el que debe buscarlo influido quizás por el mismo metéoro, se ha olvidado de ello; espero de la caridad del público, que el que sepa un medio, no solo para solidar de nuevo la fortificacion de esta villa, sí que tambien para desalucinar al que tiene obligacion de conservarla intacta e igual en todas las casas sin distincion de persona, que se sirva avisarlo a este un seguro servidor.
Signat:  El Abassi.”
                                             

En aquesta publicació trobem les primeres pistes que ens porten a deduir que hi havien cases fortificades. Més endavant, en una acta del ple, i trobarem un llistat d’algunes d’aquestes cases.
També hi trobem que el dit corresponsal no està gaire d’acord amb l’actuació d’en Bartomeu Amat i el tracta d’al·lucinat.
El ple de l’Ajuntament del dia 9 d’agost de 1840 també tracte del tema de les muralles que feien de Terrassa una vila closa:
“En la Villa de Tarrasa a los nueve de agosto de mil ochocientos cuarenta: Reunidos  los Srs. D. Bartolome Amat, D. Tomas Rovira, D. Francisco Vidal, D. José Negrevernis, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prats, D. Francisco Viñals, D. Martín Trias y D. José Ros, resolvieron hechar un bando para que se conserven los muros que han servido para la fortificacion de esta Villa, imponiendo la multa de doscientos reales a qualquiera que abra puertas en los citados muros, o haga la mas leve variacion en ellos sin permiso del Ayuntamiento; y lo firmaron de que yo el infra secretario interino doy fe.”
                          

Novament serà el ple, en aquest cas del dia 11 d’octubre de 1840, el que ens aportarà noves pistes de les fortificacions:
“... reunidos en sesion extraordinaria acordaron unanimes pagar mensualmente  acada uno de los dos serenos ocho pesetas y media y al sepulturero José Barnadas por el cuydado de cerrar y abrir las puertas de San Pedro, de la Quadra y del Rey cinco pesetas, cuyas cantidades se satisfaran de los ahorros del alumbrado y demas obligaciones que estan al cargo del Ayuntamiento, y solamente ecsisitirá esta obligacion hasta la proxima renovacion del Ayuntamiento, y lo firmaron de lo que doy fe...”
                            

I com aquell qui no vol la cosa ja hem trobat una nova porta, la porta del Rei.
Fem un resum de les portes trobades fins aquest moment: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, i l’afegit avui, Portal del Rei. Fins a arribar a quinze encara ens en falten quatre.
Però continuem l’any 1840, el nostre ajuntament sembla que ha llegit l’article abans publicat, i fent cas de les queixes d’uns quants veïns, en el ple del dia 15 d’octubre acorda:
   “Reunidos en sesion ordinaria los abajo firmados acuerda unanimes despues de oidas las reclamaciones de varios vecinos derribar los Puentes de la calle del Vall, de casa Torras de la Plaseta, de entre la Casa de Ros y ..., de la antigua sala Capitular, de la calle de la Font Vella, de la calle dels Corrals, de la calle Nueva, de la casa de Antonio Badrinas, de la Casa Vitona, de la caseta de Pi, los fuertes de Casa Viñals, y de la pared de Oller en la calle de San Jayme, las garitas de casa D. Salvador Viñals, y de Pablo Plantada, y las pequeñas fortificaciones de casa Gloria, casa  Puig y casa Lliga.
Vender al publico subasta los materiales pertenecientes al Comun y depositar su precio hasta nueva resolucion.”
                                

Quan ens parlen de ponts hem d’entendre uns arcs que unien dues façanes contraposades. En la meva entrada al blog “Un arc al carrer de la Unió” queda explicat, quan els propietaris del carrer sol·liciten poder enderrocar “un puente” que hi ha a l’entrada del carrer i més endavant demanen permís per enderrocar el “arco” mencionat.
                                              
           

Seguint amb el relat arribem al dia 27 d’octubre a on trobem que la subhasta del material de l’enderroc no ha tingut cap postor i el Consistori decideix: “En la Villa de Tarrasa a los veinte y siete de octubre de mil ocho cientos cuarenta. No habiendose presentado postor para la compra de los puentes cuya venta se resolvio en la sesion de quince del propio mes, los mismos señores D. Bartolomé Amat, D. Tomas Rovira; D. Francisco Vidal, D. José Oriol Negrevencio, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prat, D. Francisco Viñals, D. José Ros y D. Vicente Riu, han resuelto unanimes derribarlos a destajo por doce duros a Miguel Puig y depositar los materiales en la antigua sala capitular y lo han firmado lo que certifico.”
                                                      

I entrem a l’any 1841. Aquest any toca presidir el Consistori a Josep Maurí i Poal. El nou Consistori es troba amb un garbuix de portes particulars a les muralles i a l’acta del ple del dia 4 de febrer el secretari ens explica què: “se presentó Juan Aguilá pidiendo se le permitiera abrir la puerta ecsterior de su casa que la tiene en la Muralla por haver permitido  tenerla abierta a Salvador Pous.
Se ha resuelto no acceder a la demanda de Aguilá y prevenir a Pous que vuelva a tapiar el portal que había abierto bajo la multa de trescientos reales”.
Veient que la qüestió de les portes obertes a les muralles, pels particulars, estava una mica enredada, en el ple extraordinari del dia 6 del mateix febrer decideixen: “suspender la providencia dada contra Salvador Pous en la sesión del dia cuatro y llamar a los que hasta el dia habian abierto dichas puertas para que dijesen si tenian permiso a ello”.
Així ho fan, i en el ple del dia 11 de febrer es presenten: “Agustín Galí (a) Treballs, Tal Ballbé (a) Poaté y Salvador Pons y han sido interrogados para que dijeren si tenian permiso del Ayuntamiento anterior para abrir sus puertas de la huertas que dan a la muralla ecsterior a lo que han contestado que ningun permiso tenian y que si las habian abierto era porque otros lo habian hecho y en particular el Sr. Oller. Se resolvió que debian cerrarse tantas cuantas puertas se hubiesen abierto en la muralla”.
Amb aquesta resolució deixaven solucionat, de moment, la història de les portes de les muralles obertes pels particulars.
En el mateix ple es pren l’acord de “dar cuarenta reales mensuales a José Barnadas (a) Bey para cerrar las puertas publicas de la Villa eccepto la de la Guia”.



Fins aquí hem parlat de portes i muralles, i si recordeu també vàrem parlar de ponts i fortificacions en general, però a l’acta del ple del dia 3 d’abril, recordeu estem l’any 1841, hi trobem: “A los tres dias del calendado mes (abril) reunido el Ayuntamiento en sesion extraordinaria a resuelto no derribar el tambor que hay en la plaza de la Creu Gran como acaban de solicitarlo Juan Salas y Juan Aguilar”.
I que era aquest “tambor” que hi havia a la Creu Gran?, ni més ni menys que una fortificació cilíndrica, construïda amb totxos, normalment afegida a alguna casa, ja sigui a nivell del carrer com adossada a un pis, i que servia per què una, o dues persones, poguessin vigilar, i si fos el cas foragitar, possibles intents de penetració a la Vila per part de persones armades amb no massa bones intencions. Més endavant trobarem altres “tambors” repartits per la Vila.



                                                                              
A la foto hi veiem un “tambor” a Can Figueras del Mas.
Saltem al 17 de juny i trobem en el ple d’aquell dia que: “Francisco Vinyals pide se le permita abrir una parte de la Muralla por quince dias. Se le ha negado”.
En el ple del dia 11 de juliol s’aprova: “Así mismo se ha determinado pasar las puertas del Portal de la Rasa al de S. Roque y a cual fin queda comisionado D. Jayme Marinelo”.
A l’acta del ple del dia 29 de juliol hi trobem algunes novetats: “Presentose un memorial de José Marcet y Gabriel Roca, pidiendo el derrivo del cuerpo de guardia de la Puerta de Sto. Domingo.
Resolucionose no ha lugar.”
I que hi trobem de nou?, un parell de coses molt interessants, en primer lloc que ja tenim la porta que fa dotze, la porta de Sant Domènec, i que almenys algunes portes hi tenien adossades un cos de guàrdia o fortificació. Aquestes fortificacions, com ja veurem, adquiririen molta importància l’any 1872 amb motiu de la tercera carlinada (1872 – 1876).
                                                                      



En aquest dibuix de Mateu Avellaneda veiem dues coses interessants. Una el Marc de la porta de sortida cap a Sant Pere, i a la dreta la fortificació que la defensava.
Com ja he comentat, les portes que els particulars obrien a les muralles, portaven de corcoll a les autoritats vilatanes, i d’aquesta manera trobem en el ple del dia 1 d’agost:” Se resolvió que así como se habia de publicar un pregón para que las puertas que dan a la muralla esten precisamente cerradas toda la noche: se haga avisar por un alguacil a los que cuidan de cerrarlas que si no lo verifican en los terminos indicados se mandaran aparedarlas”.
És a dir, ara ja no amenacen amb multes, ara ja estan decidits a tapiar-les directament.
El 8 d’agost en Gabriel Roca insisteix en el tema de l’enderrocament del cos de guàrdia de la porta de Sant Domènec, i el consistori li respon què passarà la seva petició a “la Comisión encargada del ramo político”, una forma molt fina de dir ja t’ho mirarem.
El 12 d’agost es presenta en Joan Clapés al ple per denunciar a Pau Boada: “Presentose enseguida Juan Clapés para manifestar las quejas a que ha dado lugar una puerta que tiene Pablo Boada para entrar en su campo, hallandola con frecuencia abierta. Se le dijo previniese a Pablo Boada que si se hallaba otra vez abierta dicha puerta que se le mandaria tapiar”.
El 19 d’agost l’acta del ple reflecteix un fet que em despista una mica: “Presentose Jayme Casanovas con un papel que contiene seis nombres y piden abrir una puerta en la calle de Santo Domingo.”


            
Si demanen permís per obrir una porta al carrer de Sant Domènec, la porta ja esmentada anteriorment, amb cos de guàrdia inclòs, on estava situada?
En Baltasar Ragón, en el seu llibre Els Carrers de Terrassa l’Any 1900, i parlant d’aquest carrer, ens explica que segons consta en un document de l’Arxiu Municipal, i en data d’11 d’abril de 1836: “Es entregat al Segimon un llum de braç per la guàrdia del Portal de Sant Domènec”, però el mateix Ragón a continuació ens diu: “amb data 3 de setembre de 1843 els veïns del carrer demanaren permís a l’Ajuntament per enrunar la paret de tanca de l’extrem de dit carrer, a condició de tornar-la a construir en cas necessari”.
Era el carrer de Sant Domènec un carrer amb un Portal a un extrem i una paret a l’altre? O quan parlen de paret es refereixen al Portal? O el Portal es va tapiar i es va convertir en paret? Ho haurem de deixar aquí per què ja no trobarem cap més referència al tema.
1 d’octubre de 1841. Estem a punt de descobrir com funcionava la història de les muralles. L’acta del ple d’aquell dia ens diu: “... un memorial de D. Juan B. Galí y Suris en que pide se le permita abrir un portal en el tabique sito al estremo de la calle de San Lorenzo por estar en tratos para comprar treinta naves para casas ofreciendo poner puertas de su cuenta. Se resuelve que solo en el caso de empezar a construirse las casas se le concede lo que el pide debiendo poner puertas a satisfacción del Ayuntamiento con la obligación de tapiarla siempre que el Ayuntamiento lo tenga por conveniente.”
Aquí ja trobem referència a una muralla concreta, la de l’extrem del carrer Sant Llorenç, extrem que hauríem de situar, com a molt, a l’alçada de l’actual carrer Suris.
I també ja podem deduir que els carrers nous que se n’anaven obrint, i els vells que s’anaven prolongant, tots tenien al final una muralla, o tapia, per tal que les persones haguessin d’entrar, i sortir de la Vila per les portes oficials, portes que estaven vigilades.
I finalment, i per acabar aquesta quarta entrada al blog de TERRASSA VILA CLOSA, anirem al ple del 17 de novembre, però ja de l’any 1842, per tal de descobrir una nova porta, que serà la que fa tretze.
Aquest ple està presidit per n’Agustí Galí i Galí, i a la seva acta hi trobem: “Sesion ordinaria de diez y siete de noviembre de mil ochocientos cuarenta y dos. Reunidos los Srs. Abajo firmados. Se presenta una cuenta de Jayme Serra por desmonte de terreno en la puerta de San Juan”.
La porta que fa tretze és la porta de Sant Joan.
L’any 1843, a resultes del bombardeig de Barcelona ordenat pel regent Espartero, Barcelona, junt amb altres ciutats, es va revoltar i es creà la Junta Suprema Provincial. Terrassa, com de costum, es mantingué neutral, però la Junta exigí al batlle Miquel Vinyals que es reunís la Milícia Nacional per adaptar el lema: Constitució 1837, Isabel II i Junta Central, i l’amonestava amb una gran responsabilitat, en el cas de no executar dita ordre.
El dia 17 de setembre de l’any 1843, reunit el consistori, i després de discussions varies, s’acorda: reedificar de seguida les portes de les muralles, tancar-les durant la nit, posar un retén de gent armada en els fortins i instal·lar un vigia a la Torre del Palau.
Deixeu-me fer un afegit molt important. Descoberta de darrera hora. Això és un no parar.
27 maig 1847
Després d’una visita dels revoltats, dits “Els Matiners”, el Comandant d’armes, lliurà un ofici perquè es fes tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Doménec i perquè s’utilitzi la Porta de la Rasa.

Resulta que no eren quinze el total de portes. Acabo de trobar la setzena!
Ple del dia 5 de gener de l’any 1854: “Por ultimo se presentó Miguel Clapés manifestando al Ayuntamiento el mal estada en que se hallaba la calle que baja de la puerta de San Jaime y la prevision que habia de repararse por razon de los fuertes aguaceros y continuas avenidas de agua ...”
I ja tenim una nova porta per afegir al llistat, la Porta de Sant Jaume.
Resum de portes trobades fins avui en dia: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, Portal del Rei, Portal de Sant Domènec, porta de Sant Joan i porta de Sant Jaume.
Un total de catorze portes o portals fins aquest moment.

                                                  

Fem un salt de 18 anys en el temps. Les actes dels plens d’aquests anys no ens proporcionen informació rellevant sobre el tema muralles i portes, però ha esclatat la dita Tercera Guerra Carlina. Isabel II està a l’exili i trobem al davant de la monarquia a Amadeu I de Savoia.
Els defensors de Carles VII, pretendent del tron d’Espanya, provoquen la rebel·lió i Jaume  Castells s’alça en armes a Catalunya i seria el que, al capdavant d’uns cinc-cents revoltats, provocaria els fets de Terrassa que coneixem com a fets del 22 de juliol de 1872.
En Joaquim Verdaguer explica els fets com van anar a:  El 22 de juliol.

Jo no sóc historiador i no penso afegir res més a aquesta narració, però he fet aquesta introducció per explicar el perquè i el com del que ve a continuació.






                                                              
  • Som a 19 de maig de 1872 i l’alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira, fa publicar un ban on diu:

“D. Jaime Vallhonrat Alcalde Constitucional de Tarrasa.
Hago saber: que para atender a la vigilancia de esta villa en las actuales circunstancias y prevenir cualquier ataque que los facciosos pudieran intentar, he acordado lo siguiente:
1º  Cuando desde la torre de la Iglesia se vean venir tropas a esta villa se tocarán dos campanadas y se pondrá una bandera amarilla en el campanario que con su situación marcará la parte por donde vengan dichas tropas.
2º  Cuando desde la indicada torre se descubra gente desconocida se indicará por medio de seis campanadas y bandera también amarilla colocada de manera que indique la dirección por donde quiera entrar en la población.
3º  Cuando desde la torre de la Iglesia se descubra el enemigo que se acerca a esta villa se tocarán doce campanadas, y se pondrá bandera encarnada con objeto de indicar el punto por donde vienen y al mismo tiempo para que todas las personas que tengan armas en defensa de la población, acudan a los sitios designados para tales casos.
Tarrasa 19 mayo de 1872”


Convençuts  que les muralles i fortificacions de la Vila estan molt deteriorades, i que de poc servirien en cas de l’atac de les bandes faccioses, en el ple del dia 9 de juny del mateix any el Consistori decideix:  “En seguida hizo presente el Sr. Alcalde que la facción carlista en esta comarca en vez de menguar aumenta y en su consecuenciia que creia del caso hacer algunas fortificaciones en los puntos estrategicos de la villa y las listas de todos los individuos con quienes se puede contar para mantener el orden con expresión de los puntos por donde cada uno deba parapetarse en el peligro, debatiose sobre esta proposición y se acordó por unanimidad autorizar al Alcalde a fin de que, creandose una comisión mixta, compuesta de los concejales Srs. Bosch, Guillemot, Matalonga y Torres Falguera y los vecinos que designe una reunión de mayores contribuyentes convocada al efecto para mañana lleve a cabo las obras de defensa que tenga por conveniente en los puntos que crea mas a proposito y que el gasto que ocasione se pague de fondos municipales incluyendose en el presupuesto del año próximo.”

De les decisions d’aquesta comissió de fortificació gairebé res he pogut trobar entre els plecs de documents històrics que es conserven a l’ACVOC – AHT.

Però si existeix un plano de la Vila, obre d’en Miquel Curet, on se senyalen els punts a fortificar, les barricades, els tambors, les portes, i altres sistemes de fortificació que cal fer, o reconstruir, per tal de que la Vila sigui fàcilment defensable pels vilatans en cas d’un atac de bandes carlistes.
                           


Llàstima que no hagi pogut trobar la llegenda d’aquest plano per tal de poder identificar clarament a on es feia un tipus de fortificació o una altra.

És evident que varen arribar tard, ja que, com he dit anteriorment, el dia 22 de juliol, un mes i escaig després de prendre la decisió de formar la Comissió de defensa, les tropes carlistes entraren a Terrassa, en tren i pel carrer del Nord.

Ja he explicat que hi ha poca informació sobre el que i el com es farien les fortificacions, però sí que sortosament es conserven les factures que diversos industrials del ram de la construcció passen a l’Ajuntament per tal de ser cobrades.

A l’ACVOC – AHT , en l’apartat de DH (documents històrics), i a la UI 109 c3 hi podem trobar:

RELACIÓ  FACTURES OBRES FORTIFICACIÓ 1872
“Factura de material de construcció de Francisco de A. Gibert del 10 de setembre de 1872 per import de 2.166 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura de material de construcció de Domingo Matalonga del 9 de setembre de 1872 per import de 6.691 ptes  confirmada per Miquel Curet.
Factura de feina de manyà de Francisco Marcet Cadena del 24 d’agost de 1822 per import de 1.523 ptes confirmada per Miquel Curet.
Factura per material de fusteria i col·locació de José Tiana del 8 de setembre de 1872 per import de 8.029,29 confirmada per Miquel Curet.
Factura per subministra de cal de Ignacio Amat del 30 d’agost de 1872 per import de 2.935 rals.
Factura per subministra de guix de  Isidro Turu del 30 d’agost de 1872 per import de 693 rals.
Factura per fusta proporcionada per Baltasar Germain del 13 d’agost de 1872 per import de 2.005 rals.
Cinc factures per jornals de carro per transport de materials presentades per Pantaleón Montserrat el dia 1 de setembre de 1872 per import total de 1.425 rals.
Quatre factures per jornals de carro per transport de materials presentades per Ignacio Amat l’agost del 1872 per import total de 1.020 rals.
Quatre factures per jornals d’arrancar i garbellar sorra de la riera, de Tomàs Serra, presentades l’agost del 1872 per import total de 210 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per Buenaventura Baltà, l’agost del 1872, per import total de 2.265 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per  Geronimo Torrella, l’agost del 1872, per import total de 1.350 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per José Torrella, l’agost del 1872, per import total de 1.528 rals.
Quatre factures per jornals de paleta presentades per Domingo Matalonga, l’agost del 1872, per import total de 3.823,50 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Pere Comerma, l’agost del 1872, per import total de 1.198 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Francisco Aymerich, l’agost del 1872, per import total de 1.610 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Francisco Llach, l’agost del 1872, per import total de 934 rals.
Tres factures per jornals de paleta presentades per Joan Puig, l’agost del 1872, per import total de 1.178 rals.”

El més interessant d’aquestes factures és que a través de les seves partides, els industrials ens van relatant a on, i en què, han fet servir els materials que més endavant detallaré.

Així és com podem fer la relació de portals de Terrassa que es varen arranjar, i reforçar:
 Sant Pere, Quadra, Rei, Guia, Rasa, Sant Domènec, Sant Joan, portalet Era de Dalt, carrer Vinyals, del carrer del Nord, porta Camí del Castell.
Aquí trobem tres portals nous per afegir a la llista de portes i portals de la Vila: portalet Era de Dalt, portal del carrer Vinyals, i porta del carrer del Nord.
De la porta del carrer Vinyals disposo d'una foto:



I també podem fer un resum de forts i fortificacions construïdes, o reformades l’any 1872:
Fort del clos del Barba (a) Palma, Torre de la Carretera
Fort de cal Masià, Fort del portal de Sant Roc, Fort del Portal de la Guia, Fort del carrer Sant Llorenç, Fort del carrer Sant Pere, Fort del Pachau o Girbau, Fort del pont de Sant Pere, Fort de l’extrem del Passeig, Fortificació del Germain, Fortificació del Convent, Fortificació del local del CENTRO, Portes del carrer de la Cisterna, Fort del Col·legi.

Del fort del pont de Sant Pere tenim una foto d'Adrià Torija a on es pot veure al fons de la imatge.



I com a muralles fetes noves o reforçades hi trobem:
Muralles dels extrems dels carrers Mas Adei, del Nord, Sant Valentí, Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna, Era Alta, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant Quirze, Torre, de la Riba, Castell, i patis de la Presó.

Com a dada curiosa es pot detallar quin material es va fer servir i quants jornals de mà d’obra es va emprar en el total de les obres:

MATERIAL EMPRAT EN LES OBRES DE FORTIFICACIÓ
AGOST – SETEMBRE  1872
maons                            14.500
maons de 1a                    6.410
maons de 2a                    3.400
maons dobles                  1.300
toves                              27.700
toves dobles                       500
corbes                                  12
teules                              3.900
maó pitxolí                     14.700
Portadores de calç             587      
Portadores de guix             198  
Jornals carro 2 cavalls         34’50           
Jornals carro 1 cavall           41’50   
Jornals de paleta                608         
Jornals de peó                    596          
Arrancar i garbellar arena      21 jornals

En aquest llistat hi hem d’afegir fusta per fer escales, tapes de comuna, llits, portes i altres aplicacions. També tota la part de serralleria, claus, golfos, planxes de ferro per reforçar portes, panys i forrellats.

També podria ser un bon estudi desgranar factura per factura per tal de fer-nos més idea del volum arquitectònic de cada fort, o fortí, que protegien la vila de Terrassa.

Tot això té un cost molt elevat per un Ajuntament curt de recursos, i per bé que es fa una contribució especial entre els “mayores contribuientes”, segons sembla el recaptat no arriba per pagar-ho tot i d’aquesta manera ho expliquen en el ple del dia tres de novembre:
“Diose cuenta de una instancia de D. Ignacio Amat, D. Lázaro Ullés, D. José Trias y otros en la cual, como individuos de la Junta creada para allegar recursos con los que hacer frente a los gastos de las obras de defensa de esta villa, piden que, accediendo el coste de todas ellas a nueve mil doscientas diez y nueve pesetas veinte y cinco céntimos y no habiendo recaudado mas que ocho mil noventa y una pesetas setenta y cinco céntimos, se sirva el Ayuntamiento disponer de fondos del comun el déficit de mil ciento veinte y siete pesetas cincuenta céntimos, y el Ayuntamiento acordó: pase a informe de la Comisión de presupuestos y contabilidad.
En seguida el Sr, Presidente manifestó que los últimos aguaceros habian causado desperfectos en los cimientos y tejado del tambor que existe en el extremo de la calle de S. Pedro para la defensa de la población los cuales era urgente reparar con fondos del Ayuntamiento y este acordó  por unanimidad: que se proceda inmediatamente a reparación de la manera expresada, encargandose la Comisión de obras de llevarla a cargo.”

A continuació uns quants exemples de les factures a les quals la Junta de Defensa va haver de fer front.





Com que a mi no em quedava molt clar això del golfos, ho he anat a buscar al diccionari de l’IEC i he trobat l’explicació que us poso a la foto.






Pel vist fins ara ens queda clar que Terrassa és una vila closa pel fet de tancar les portes de les cases que donen als afores, horts, camps. Es tanquen alguns carrers i en altres si construeixen portals amb portes reforçades amb planxes de ferro. Es construeixen forts, fortificacions, tambors, tambors volats, barricades i muralles amb espitlleres.
Molts d’aquests forts, i fortificacions, no puc saber a on estaven situats, com ara el fort de Cal Masià, del Clos del Palma (Barba), de Cal Germain, de Cal Girbau, del CENTRO. Sí que puc situar perfectament el fort del pont de Sant Pere, del portal de Sant Roc, del Passeig, i el del portal de la Guia.





                                                       
A la foto hi veiem la muralla amb espitlleres i les restes del fort del límit del Passeig, a tocar del torrent de Vallparadís.
                   

                                              
Representació de la fortificació del Passeig en el plano de M. Curet.

Com ja he deixat dit en anteriors entrades, la falta de la llegenda del plànol de l’any 1873, signat per Miquel Curet, no em permet situar exactament totes aquestes construccions.
                                                   

Aquesta fortificació estaria situada en terrenys delimitats pels carrers Cervantes, Sant Llorenç, i Sant Leopold.

Però seguim amb la relació cronològica dels fets.
A l’acta del ple del dia 21 de setembre de 1873 hi trobem:

Leyose una comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa y la cuenta justificada de los gastos que ocasionaron las obras de fortificación llevadas a cabo en la misma, importante once mil nueve cientas treinta pesetas treinta y nueve céntimos, solicitando la aprobación de la Municipalidad y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta formalizada por segunda vez a fín de que reuna las formalidades prescritas en ela cuerdo de la Diputación provincial de diez de Enero último; y parándose a deliberar acerca del particular, teniendo en consideración que la cuenta repetida es igual en el fondo y en las cantidades a lo que ya aprobó el Ayuntamiento en sesión de veinte y dos de Junio del presente año, acordó la Corporación municipal por unanimidad queda aprobada de nuevo la cuenta de los gastos de fortificación de la presente villa formalizada por la Comisión de fortificación y defensa, y póngase en ella el visto bueno del Cabildo Municipal.
A partir d’aquí hi ha l’aprovació de diferents pagaments per reparacions a les fortificacions.
El 9 de novembre, després d’uns canvis en la formació del consistori, que segueix presidit per l’alcalde Vallhonrat, es pren la següent decisió:

“...teniendo en cuenta que todavia funciona la Junta de fortificacion y defensa nombrada por el Ayuntamiento anterior, acordose por unanimidad: que cese desde este momento y en adelante constituiran la Junta de fortificacion y defensa de esta villa, el Comandante Militar, el Alcalde popular, y los concejales D. Mariano Astals, D. José Tiana, D. Tomás Mas y D. Francisco Mata. Este último con el caracter de tesorero; despues de lo cual se levantó la sesion.”
Saltem a l’any 1874, i veiem que les obres de fortificació no s’aturen com o demostra els comptes que la Junta de Fortificació porta al ple del dia 29 de gener:
“Diose cuenta de una comunicación de la Junta de fortificación y defensa de esta villa acompañando la cuenta justificada de los gastos ocasionados por las obras de fortificacion llevadas a cabo en la presente localidad, desde el primero al veinte y dos del actual, importante tres mil trescientas cuarenta y una pesetas diez y ocho céntimos, solicitando la aprobacion de la Municipalidad  y que esta se sirva poner el visto bueno en dicha cuenta y despues de un rato de deliberar, encontrando el Ayuntamiento conforme y arreglado en todas sus partes la cuenta, acordó por unanimidad; queda aprobada y pongase en ella el Vº. Bº. Del Cabildo Municipal.”
L’ historiador Enric Sanllehí i Bitrià, en el seu article “L’impacta de la tercera guerra carlina a Terrassa”, publicat a la revista Terme 16, 2001, pàgina 145, ens diu què el 3 de març queda patent la precarietat de recursos del consistori.
Pot comprovar-se en la nota que la Comandància envia al Capità General informant-lo que l’ajuntament no té recursos per fer més fortificacions.
Del malament que anaven les finances, tant al consistori com a la Diputació, n’és una bona mostra aquest acord del ple del dia 5 d’abril: Inmediatamente el Sr. Presidente manifestó que habia sido llamado por el Exmo. Sr. Presidente de la comisión provincial el cual le instó para que la Municipalidad hiciese efectivos los decubiertos que tuviese con la Diputación y que a su entender debian pagarse tres trimestres del cupo que corresponde a esta Villa en el reparto del repetido cuerpo provincial de 1873 y 1874 , únicos que se adeudan, deduciendo la suma que este acordó abonar a Tarrasa por obras de fortificación llevadas a cabo. Acordolo así el Ayuntamiento por unanimidad y como quiera que los tres trimestres referidos ascienden a 5235’15 pesetas , y que la suma que la comisión provincial, en sesión de 4 de febrero último acordó abonar por el espresado concepto de obras de fortificacion, a 3.985 pesetas, acordose también por unanimidad, hacer efectiva la suma de 1.250’15 pesetas que es la diferencia, quedando autorizado para llevar a cabo el pago y formalizar los correspondientes documentos ante la repetida Comisión provincial, en representacion de la Municipalida, el Depositario de estas D. Miguel Torres.”
              

El dia 20 de juny, segons el document de l’ACVOC, OP25/1874, alguns veïns del carrer Baldric demanen permís per obrir una porta a la muralla que els tanca el carrer.



Una prova de l’existència de barricades la trobem quan el consistori respon a la petició de Francisco Ferrer de tancar un terreny que té al carrer del Nord: “Fue aprobada tambien la solicitud de Francisco Ferrer leida en sesión de 21 de mes próximo pasado mediante las condiciones impuesta por la Comisión de obras en su dictamen sustituyendo la última por la siguiente: “La barricada que existe en la Calle del Norte, frente a la casa del recurrente, será trasladada, a costa de este, al punto de la misma calle que designara el Alcalde y el Comandante Militar.”
             

En els plens dels dies 16 d’agost i 13 de setembre, hi ha dictàmens aprovant pagaments per obres a les fortificacions.
Que les obres no s’aturen ens dóna plena confirmació aquest acord del ple del dia 10 d’octubre en resposta a una petició del veí Antonio Bonhora:
“Por ultimo manifestó el Señor Presidente que D. Antonio Bonhora estaba dispuesto a construir por su cuenta una muralla de ladrillo en medio de la calle de San Valentin entre la del Norte y la de Manso Adei, siempre y cuando se le ceda el material empleado cuando deban desaparecer las obras de fortificacion y el Ayuntamiento, teniendo en cuenta que dicha muralla contribuirá a la defensa de la población y que pagándola el Sr. Bonhora ahorra el gasto al Municipio, acordó este por unanimidad: acceder a que construya la muralla y que al desaparecer las obras de fortificacion se reincorpore el material de la misma.”
Aquest document és molt interessant, ja que és dels pocs que ens situen una muralla en un lloc molt concret.
I acabarem els relats dels fets d’aquest 1874 amb una relació, feta pel Comandant Militar, que ens enumera algunes de les entrades i sortides de la vila: portes de Sant Roc, La Rasa, carrer Sant Llorenç, Mas Adei i Sant Pere. Que existeixen barricades als carrers Nord i Topete i que en tots aquests punts hi ha disposades guàrdies i retens.
Segons Enric Sanllehí, la guàrdia la feien membres de la Milícia Nacional i de la Companyia Mobilitzada (o Ronda Volant).
A continuació, i per cloure aquesta sisena entrada, documentaré gràficament el nostre portal de Sant Roc.
                                         



En aquest fragment d’un plano d’un expedient d’obres al carrer Major, el mestre d’obres Miquel Curet, ens representa perfectament el portal de Sant Roc i la fortificació que el vigilava.
                                                  

En aquest dibuix de Mateu Avellaneda hi podem veure la representació gràfica de com podia ser tot el conjunt.
 Avui dia, aquesta és l’única fotografia a on podem veure, si més no intuir, com era el portal de S. Roc l’any 1870.
A la propera entrada parlaré de l’informe, de l’any 1875, que un grup d’enginyers militars varen fer sobre les fortificacions de la    vila de Terrassa (DH no. 6558).




                                                                   Fortificació del pati de la presó.

Entrem a l’any 1875, i la primera referència que trobo sobre portals, muralles i fortificacions, és a l’acta del ple del dia 22 d’abril quan en Bonaventura Pila, i altres, demanen al Consistori: “construir un portal al extremo de la calle San Valentín y se acordó pase la petición al Comandante Militar”.
Al maig d’aquest any, 1875, un equip d’oficials del cos d’enginyers de l’exèrcit fa, per ordre del Capità General, la següent relació de Terrassa per la seva importància estratègica i topogràfica.
DH doc. no. 6558: “Cuenta esta villa con 1836 vecinos y 8873 almas. La presente población tiene mucha importancia en la actual guerra civil como lo prueban las consideraciones siguientes:
  Es cabeza de partido y por lo tanto capital de una extensa comarca codiciada de los carlistas sobre todo por su riqueza.
El hecho de haber sido atacada en 22 de julio de 1872, cuando no lo habia sido ninguna otra poblacion importante lo demuestra.
  Por la posicion que Tarrasa ocupa al pie de las montañas de Montserrat y San Lorenzo muy frecuentadas por los facciosos, motivos por los cuales interesa que Tarrasa esté segura y defendida pues desde ella es del único puesto que se les puede hostilizar y cortar la retirada en el caso de que fuesen atacados por los vertientes del otro lado de dichas montañas.
  Por que Tarrasa es equidistante del Llobregat y del Besos y punto de paso entre estas dos cuencas; por lo cual puedeirse con facilidad a cualquiera de dichos puntos y privar la comunicacion entre los facciosos de uno y otro lado.
4º Por que Tarrasa se ha distinguido siempre por el valor de sus habitantes y su espiritu liberal atrayendose con esto elementos de odio de los carlistas.
Tiene construidas tapias en su recinto por las partes de levante, norte y poniente, defendidas por obras de fortificacion adosadas a dichas tapias. Tiene ademas una segunda linea de defensa consistente en varios puntos fortificados. Las obras de fortificacion se han construido en tres periodos distintos, a saber en agosto de 1872 se construyeron las primeras, en abril del 74 las del 2º periodo y en mayo del 75 los del 3º.
Fueron construidas por la iniciativa del ayuntamiento y con suscripciones voluntarias abiertas entre los vecinos.
Faltan para completar su fortificacion toda la parte sud de la poblacion en cuyo punto deberian construirse dos torres y dos fuertes respectivamente situados en la calle San Sebastian, calle Topete y camino del cementerio”.
 En aquest informe, i al meu entendre, hi destaca el punt número 4 on els militars es fan ressò del caràcter lliberal de la població en general que explicaria el perquè Terrassa estava fortificada i altres poblacions de la comarca no. La pagesia era carlista i la indústria lliberal?.
Però aquesta qüestió la deixaré pels historiadors, i em quedo amb la descripció que fan de com està fortificada la Vila.
Quan diuen què està tapiada per llevant es refereixen a tota la riba del torrent de Vallparadís. Pel nord seria una línia imaginaria que seguiria l’actual Passeig 22 de Juliol, i per ponent, seguint la riera del Palau.
A continuació d’aquest informe hi apareix afegida una relació molt minsa de fortificacions: “Las obras de defensa eran las siguientes: La Iglesia parroquial un tambor de ladrillo. Centro y Teatro aspillerado, tapadas sus ventanas y construido un puente que defiende avenidas. Carcel y Hospital tapiadas ventanas y aspilleradas. En el Convento un tambor, dos torres en extremos Rutlla y Topete. Tambor volado en varias calles y tapiadas otras”.
És evident que en aquesta relació hi manca molta informació, hi falten relacionar les fortificacions de totes les portes, barricades a diferents carrers, tambors volats a altres edificis. No sóc capaç de traduir “un puente que defiende avenidas”.
A la vista d’aquest informe queda clar que una cosa van ser els propòsits de fortificacions que es marcaren al confeccionar el plano de l’any 1873 que portava com a títol “PLANO DEL PROYECTO DE FORTIFICACION”, i una altra el que realment es va construir. A continuació desglosso el plano en quatre sectors per tal que sigui entenedor com es pensava fortificar Terrassa pels quatre punts cardinals.
                            
              



                               
           


                     
He començat aquesta nova entrada al blog amb la petició que fan en Bonaventura Pila, i altres veïns, per tal d’obrir un portal al carrer Sant Valentí, doncs bé el dia 6 de maig es rep la resposta per part del ple: “Leyose el informe dado por el Comandante militar acerca de la solicitud de Buenaventura Pila y otros para abrir un portal en la calle de San Valentin de que se dió cuenta en la anterior sesión de 22 de abril último y teniendo en cuenta que estando mandado por la autoridad superior militar de las provincias que queden tapiados todos los portales que queden a las afueras de la poblacion, (portes de les cases que donen a l’exterior del recinte emmurallat), con mayor razon debe estar prohibida la apertura de otros nuevos que constituyen un peligro para toda poblacion fortificada, como la presente, y teniendo en cuenta que si bien dando un rodeo pueden los reclamantes salir al camino llamado de la Atmetllera por otro punto, que es lo que se proponen, el Ayuntamiento de conformidad con lo informado por el Comandante militar, acordó por unanimidad: queda negado el permiso pedido por Buenaventura Pila y otros”.
 Crec interessant publicar aquí l’acta del ple del dia 20 de maig, que si bé no parla de les fortificacions, sí ho fa del personal que les ha de defensar: “Leyose una comunicacion del Comandante militar de esta villa, trasladando una orden del Ministerio de la Gobernacion de 24 de diciembre último por la cual se autoriza a las poblaciones fortificadas que tengan mas de 500 vecinos armados para tener cien plazas retribuidas con el haber de una peseta diaria y los oficiales, sargentos y cabos con la mitad del sueldo de sus respectivos empleos, siendo de cuenta de las poblaciones el pago de mas haber que quisiesen conceder a las plazas que han de gozarle y preguntando si seria fácil organizar en esta villa una compañia de cien plazas con las retribuciones que el Estado abona y lo que se pudies recaudar entre los vecinos y el Ayuntamiento despues de un rato de deliberar, acordó por unanimidad contestar afirmativamente”.
A partir d’aquest moment, i quasi fins a acabar l’any 1875, només trobo ordres de pagament:
El 2 de setembre: “...a Buenaventura Baltá, 885’19 pesetas del capitulo 2º art 6º del presupuesto del año 1875 a 1876 por la construccion de un fuerte en la calle de Topete, otro en el de la Torre y otras obras de fortificacion, ...”
El 7 d’octubre: “Acordose satisfacer del art. 6º cap. 2º del presupuesto actual la cantidad de 209 pesetas a Miguel Costa por una cuenta de reparacion de barricadas, o sean de obras de fortificacion descompuestas a causa de los últimos aguaceros”.
El 4 de novembre: “Acordose satisfacer a Miguel Costa por una cuenta de reparaciones llevadas a cabo en las barricadas de la calle de Monserrat 43’75 pesetas del art. 6º cap 2º del presupuesto vigente y del mismo capitulo por varias obras de fortificacion 208’25 pesetas a Juan Almirall”.
I el 23 de desembre: “...a Juan Almirall 107’50 pesetas por una cuenta de reparacion en las obras de fortificaciones,....”
Segurament pel fet d’haver de fer tants pagaments per aquestes reparacions és pel que el dia 18 de desembre el comandant militar i l’alcalde publiquen un ban que diu:
 “D. Francisco de Guzman y D. Jaime Vallhonrat, Coronel-Comandante militar el primero, y alcalde el segundo, de Tarrassa.
Hacemos saber: que los que derribaren o de cualquier modo causaren algun desperfecto en las obras de fortificacion de esta Villa sin previa autorizacion de estas autoridades, ademas de exigirseles la imdemnizacion del daño ocasionado, seran entregados al Tribunal competente para ser juzgados militarmente.
Tarrasa 18 Diciembre de 1875.”
                                                      

Poc es pensaven aquests dos caps, el civil i el militar, que aquestes fortificacions, que els hi havien portat tants mals de caps, tenien els dies comptats.  



                                                               
Un dels dos portals d’entrada i sortida de la vila dels que tenim fotografia explicita. Aquest és el de sortir cap al camí del Castell passant per les cases del Sot del Pi, al final del Passeig.
I arribem a l’any 1876.
El dia 27 de febrer de 1876 el pretendent carlí a la corona d’Espanya, Carles VII, deixava el país i amb aquest fet es donava per acabada la tercera guerra carlina, però millor que sigui en Joaquim Verdaguer qui ens ho expliqui.
                                           

 Com queda clar que l’etapa de guerres s’ha acabat, els veïns de la vila veuen cada vegada més que les fortificacions, i per sobre de tot les muralles, són un impediment per l’expansió de la vila, i després de moltes queixes el consistori  decideix posar solució al problema i d’aquesta manera trobem que en el ple del dia 20 d’abril acorden:
“En vistas de muchas instancias de los vecinos de esta villa reclamando la demolicion de las murallas algunas de las cuales impiden por completo la salida de la poblacion por las calles principales y otras la dificultan con los portales que hay en ellas; teniendo en cuenta que la paz que afortunadamente disfrutamos hacen innecesarias dichas murallas y que su permanencia perjudica los intereses del vecindario y el ornato; sin prejuzgar nada acerca de los fuertes interiores que no dificultan ni impiden el tránsito po la via pública, se acordó por unanimidad: demoler las murallas del estremo norte de las calles de Mansoadey, las murallas del estremo Norte de la calle del mismo nombre, las de los estremos de la calle de S. Valentin, las murallas que hay en las calles de San Leopoldo, Monserrat, Arrabal, Cisterna, Era Alta, San Mariano, Baldrich, Topete, San Quirico, Torre, Riba y Castillo; el fuerte del patio de propiedad del señor Barba de la calle de Topete por querer su dueño destinar dicho patio a la edificación de casas y las murallas de los patios de la Carcel del partido. Se acordó además hacer saber este acuerdo al M. I. Sr. Coronel Comandante Militar de esta villa antes de llevarlo a efecto a fin de que se sirva manifestar si tiene en ello ajgún inconveniente.”
Aquesta acta ens confirma l’existència de muralles als carrers Mas Adei, Nord, Sant Valentí, Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna, Era, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant Quirze, Torre, de la Riba, i Baixada del Castell, i dels patis de la Presó, el que ens dóna una visió molt completa de com realment Terrassa era una vila closa. A aquestes muralles i haurem d’afegir, com veurem més endavant, totes les portes i les seves fortificacions.
               

                                                                   Muralles del pati de la presó.

Veiem al final de l’acta que es passa l’acord al Comandant Militar, i aquest no triga a contestar com ho podem veure en el redactat de l’acta del dia 25 de maig:
“Diose cuenta por lectura integra de una comunicacion del M. I. Sr. Coronel Comandante Militar de esta villa trasladando otra del Excmo. Sr. Capitan General de este distrito por la cual en contestación a un escrito de dicha Comandancia conferciendo traslado de otro del Ayuntamiento, de autorizar a este para proceder al derribo de las obras de fortificacion construidas en esta villa mediante la obligacion de reconstruir dichas obras, siendo de su cuenta el importe de las mismas si por cualquier evento pudiesen necesitarse. Pasose a deliberar acerca de dicha autorizacion y teniendo presente la obligacion que acompaña al uso que de ella se haga acordose por unanimidad: proceder unicamente al derribo de las obras que mas perjuicio o molestias causan al vecindario, quedando encargada de proponer tanto las que deban derribarse como la manera de llevar a efecto el derribo, una comisión, que la compondran la de obras y el Alcalde D. Jaime Vallhonrat”.
El govern municipal, que tan decidit estava a enderrocar les muralles, en rebre la notificació del Capità General posa fre a les seves pretensions i decideix enderrocar tan sols les més necessàries.
Es veu que la frase “mediante la obligacion de reconstruir dichas obras, siendo de su cuenta el importe de las mismas si por cualquier evento pudiesen necesitarse” no els fa gens de gràcia, i ja sabem què passa quan ens amenacen en tocar-nos la butxaca.
El 23 de juny, segons l’expedient ACVOC OP 27/1876 UI 1,:
“En Tarrasa a veinte y tres de Junio de mil ochocientos setenta y seis. A la presencia del Alcalde D. Jaime Vallhonrat, compareció el vecino de esta villa Don Juan Bautista Gabriel (segons el padró del 1878 domiciliat al Raval nº 13) a solicitar que para el libre tránsito por la calle del Arrabal en el estremo que desemboca a la Riera, se derribasen las obras de fortificación allí construidas. A esto contestó el Sr. Alcalde que el Ayuntamiento habrá determinado derribar tan solo lo mas necesario en virtud de que el Excmo. Sr. Capitán General puso como condición para otorgar el permiso el que la Municipalidad se obligara a levantar las obras de nuevo siempre que lo considerase indispensable, motivo por el cual no se había acordado todavia que desapareciesen las obras que el compareciente reclama, pero que el Ayuntamiento no tenia inconveniente en autorizarle a él para llevar a cabo el derribo de que se ha hecho mérito siempre y cuando asuma sobre sí la obligación impuesta por la autoridad militar. Manifestó el Sr. Gabriel que no tiene ningun reparo en ello y ...(falta un fragment del document)... el Sr. Alcalde le auto...(falta un fragment del document)... derribar la muralla y el portal que constituyen toda la fortificación del estremo de la calle del Arrabal referida, entendiéndose que los materiales procedentes del derribo quedarán a la disposición del Cabildo Municipal; y el Sr. Gabriel por su parte se obliga con todos sus bienes a reconstruir a su costa las mencionadas obras siempre y cuando llegue el caso de necesidad espresada, debiendo entonces suministrarle el Ayuntamiento todos los materiales necesarios, por cuyo motivo se hará de su cuenta unicamente el pago de todos los jornales o mano de obra que deban emplearse.
Y para que este compromiso surta todos los efectos legales, lo mismo que si constase en escritura pública, firman este documento el Alcalde y el vecino prenombrados.”
                        
                                                                                        
                                Signatura del contracte entre l’alcalde Vallhonrat  i el Sr. Joan Baptista Gabriel.

                                                                                
      
                   En el padró de l’any 1878 trobem al Sr. Gabriel domiciliat al Raval núm. 13. D’ofici “propietario”.

Aquí ja hi trobem l’ajuntament en pla garrepa. Li diuen al Sr. Gabriel et donem permís per enderrocar el Portal de la Guia, i la seva fortificació, però el material d’enderroc és per l’ajuntament i si s’ha de reconstruir ho pagues tu.
El dia 7 de setembre trobem una altra petició. Segons el document ACVOC OM78/1876 el veí del carrer de l’Era de Dalt, Jaume Solà, aprofita una instancia sol·licitant permís per obrir una rasa al carrer de l’Era de Dalt, per demanar que sigui enderrocada la muralla que tanca l’esmentat carrer:
“...que al medio de la misma calle (Era de Dalt) tenemos una paret o muralla, resto de la guerra pasada, que perjudica el transito al publico de carros y mulos para el transporte de materiales para edificar caserios como para recojer sus frutos y abonar sus fincas, y también aféa al publico. Ruego a esta Corporació que le hace desaparecer que cadaremos agradecidos de VI.
Tarrasa dia 7 Setembre año 1876.”
                                

En l’últim paràgraf de la petició queda ben pales que el tal Jaume Solà era de parla catalana doncs aquestes “Corporació”, i sobretot “cadaremos”, ho deixen ben clar.
La nostra corporació cada vegada té més clar que les fortificacions fan molta nosa i finalment decideixen, segons l’acta del ple del dia 9 de novembre, recordem de l’any 1876:
“...Luego despues, teniendo en cuenta que las obras de fortificacion existentes en esta villa son obstáculo para el tránsito en las vias públicas y perjudiciales al ornato público por una parte y por otra parte a que no es necesaria su conservacion, atendiendo a la tranquilidad de que por fortuna disfrutamos, acordose por unanimidad proceder a su venta pública subasta por el sistema de pujas a la llana, debiendo el acto tener lugar a las diez de la mañana del domingo 19 del actual, ni que en el mismo se admita postura que no cubra los precios mínimos que luego se fijaran; y en atención a que la Comisión de obras ha estudiado previamente la menera de que la venta produzca los mejores resultados posibles y además ha valorado las fortificaciones equitativamente de conformidad con lo informado por dicha comisión, acordose tambien por unanimidad, verificar la venta por lotes, sirviendo de precio límite los que a continuacion se espresan:
LOTE 1º  Obras de fortificacion del Portal de San Roque
                 Id del Portal del Arrabal  (Portal de la Guia)   
                 Precio mínimo       250 pesetas
LOTE 2º   Id de la calle de San Valentín
                 Precio mínimo       200 pesetas
LOTE 3º    Id del estremo de la calle del Norte con esclusion de las puertas grandes
                  Precio mínimo     750 pesetas
LOTE 4º    Id del Portal de San Pedro, con exclusion de las puertas y los  pilares que las sostienen.
                  Precio mínimo     175 pesetas
LOTE 5º    Obras de fortificacion del edificio Ex-convento, de la calle de La Riba y portal del camino del cementerio.
                  Precio mínimo      500 pesetas
LOTE 6º    Obras de fortificacion de la calle Viveret y Torre situada en la carretera, comunmente llamada “Torre de can Masiá”.
                   Precio mínimo     650 Pesetas”
             

Podem veure que el que es posa a la venda són les obres de fortificació i no dels portals. Sabem que el Portal de Sant Roc no seria enderrocat fins a l’any 1881, i el Portal de la Guia l’any 1882. El portal del pont de Sant Pere encara ens apareix en fotos de l’any 1880 i el del camí del Castell, o de les cases del Sot del Pi, encara molt més tard.
Tornem a la subhasta. Veurem que la cosa no va anar del tot bé segons ens ho expliquen en l’acta del ple del dia 23 del mateix mes:
“El Señor Presidente manifestó enseguida que en virtud de lo acordado en sesión de nueve del actual, el domingo último 19 del que cursa se habia procedido en presencia del primer teniente de alcalde D. Antonio Sala y de la comisión de obras a la subasta de las fortificaciones distribuidas en lotes, como consta en la sesión referida y que unicamente se habia hecho proposicion admisible respecto del lote quinto que corresponde a la obra de fortificacion del edificio Ex.convento de la calle de la Riba y portal del Camino del Cementerio que fueron adjudicados a D. José Riera por el precio de 500 pesetas en virtud de no haberse presentado nadie a mejorar la proposición.
En su vista el Ayuntamiento aprobó por unanimidad la adjudicacion del lote quinto al espresado Riera y acordó en la misma forma sacar los lotes no vendidos, de nuevo a subasta el domingo próximo 26 del corriente a las once de la mañana, rebajando los precios mínimos del modo siguiente: el lote primero a 200 pesetas; el segundo a 160 pesetas; el tercero a 400 y el cuarto a 150 y el sexto a 400.”
I finalment el 30 de novembre ja trobem el punt final de la subhasta:
“Inmediatamente diose cuenta de haberse subastado el domingo anterior 26 del actual los cinco lotes de obras de fortificacion espresados en el acta de la sesión última, habiéndose adjudicado el primero que comprende las obras de los portales de San Roque y del Arrabal por 200 pesetas que constituian el precio mínimo a D. Juan Ventura; y el lote segundo, que corresponde a las obras de la calle de San Valentín por 165 pesetas a D. Agustín Paloma, el lote tercero que comprende las obras del estremo de la calle del Norte por 400 pesetas a D. Pedro Mainou y el lote sexto que comprende las obras de la calle del Viveret y Torre de la Carretera por 400 pesetas a D. Lázaro Matalonga, por haber sido los cuatro que hicieron proposiciones mas ventajosas; sin que se pudiese adjudicar el lote restante, o sea el cuarto, por no haberse hecho respecto a él proposiciones admisibles y el Ayuntamiento acordó por unanimidad: queda aprobada la subasta de que se acaba de hacer mérito, así como las adjudicaciones a los expresados D. Juan Ventura, D. Agustín Paloma, D. Pedro Mainou y D. Lázaro Matalonga.”
I a partir d’aquí els enderrocs de fortificacions ja es van espaiant en el temps, de tal manera que em veig capaç d’afirmar que a finals de l’any 1876 Terrassa ja deixa de ser una “Vila Closa” per dos motius molt importants, el primer pel fet d’enderrocar muralles, i el segon perquè a partir del dia 29 de març de 1877 Terrassa deixa de ser una Vila i passa a ser una Ciutat segons un Reial Decret signat a Sevilla el 29 de març de 1877 i publicat a la Gaceta de Madrid el 9 d'abril.
Amb tot i això encara trobo tres apunts més per aportar a la cronologia dels enderrocs. El 22 de març de 1877, és a dir una setmana abans de la proclamació de Terrassa com a Ciutat, l’acta del ple ens diu:
“Diose lectura a una instancia de D. José Moragas solicitando de la Corporacion municipal se sirva ordenar el derribo del fuerte adosado a la fachada de su casa situada en la calle de San Pedro número uno, fundandose en haber terminado la Guerra Civil que podia hacer necesario el mencionado fuerte y se acordó pase a informe de la Comisión de obras.”
Aquest fort, al núm. 1 del carrer Sant Pere, permetia controlar aquest carrer, el carrer Gabatxons, i la placeta de la Font. El dia 5 d’abril se li concedia permís a Josep Moragas per enderrocar la fortificació.
Saltem  l’any 1878, i el dia 12 de desembre trobem:
“Leyose una instancia de D. Fausto Aymerich en la cual pide que se derribe y haga desaparecer el cuerpo de guardia que existe al extremo del puente de San Pedro y se le autorice para edificar en la calle de la Cruz en terreno contiguo a dicho cuerpo de guardia a tenor del plano que presenta.”  Al ple de la setmana següent se li concedia el permís per fer-ho.
                       
                                                

A l’abril del 1882, concretament el dia 29, i sent alcalde en Narcís Argemí i Vendrell, podem veure com l’Ajuntament acorda l’enderroc del portal de la Guia:
“Así mismo aprobose tambien otro dictamen de la repetida Comision (obres) y Arquitecto Municipal recaido en la instancia suscrita por varios vecinos en solicitud de la demolicion del llamado portal de la Guia, proponiendo que es procedente dicha peticion.”
                                                                   

Divuit anys més tard de la fi de la Tercera Guerra Carlina encara he trobat records d’aquelles muralles, quan el ple del dia 15 de març de 1894 pren el següent acord:
“..fueron leidos en la sesión anterior inmediata a excepción de la última que lo fue en sesión de veintidos de Febrero último. Y con motivo de esto último se aprobó así mismo el derribo de la muralla de cerca emplazada al extremo de la calle de San Juan.”
La premsa de l’època hi veu una segona intenció en l’enderroc d’aquesta muralla quan el diari Egara, del dia 25 de març es fa ressò de la notícia i l’amplia una mica: “...se acordó la demolición del muro que cierra la calle de San Juan para poder fiscalizar mejor la introducción de especies sujetas al adeudo de consumos, situàndase al efecto en dicho sitio un individuo del resguardo”.
                                   

“Un individuo del resguardo”, és a dir el que molts de nosaltres encara hem conegut amb el nom de “burot”.
I fins aquí la historià de les fortificacions, portals, i muralles, que varen protegir la Vila de Terrassa durant el segle XIX però que no varen poder impedir els fets del  22 de juliol del 1872.
Afegit el dia 14 d'abril de 2019:

Trobat en el setmanari EGARA del dia 25 de març de 1905:
"Habiendo desaparecido los motivos que justificaban su permanencia, por la brigada municipal se ha derribado la muralla que existia en el extremo de la calle de Sant Valentín."



A tall de resum faré un recordatori dels portals, de les muralles, i de les fortificacions que he pogut trobar a través de tots aquests documents.
PORTALS: Sant Roc, Nou, de la paret dels Frares, portella de Sant Antoni, Sant Francesc, Sant Pere, Quadra, portal del Rei, de la Guia, Rasa, Sant Domènec, Sant Joan, Sant Llorenç, portalet de l’Era de Dalt, carrer Vinyals, carrer del Nord, porta Camí del Castell i porta del carrer Sant Jaume.
                                          

FORTS i FORTIFICACIONS: Fort del clos del Barba, Fort de Cal Masià, Torre de la Carretera, Fort del portal de Sant Roc, Fort del portal de la Guia, Fort del carrer Sant Llorenç, Fort del carrer Sant Pere, Fort del Patxau o Girbau, Fort del Pont de Sant Pere, Fort de l’extrem del Passeig, Fortificació del Germain, Fortificació del Convent, Fortificació del local del Centro, i Fort del Col·legi, aquest darrer persistí, amb algunes modificacions, fins els anys quaranta del segle XX. (veieu http://pintorviver.blogspot.com.es/2015/06/misteri-resolt.html)
                                             

MURALLES: muralles dels extrems dels carrers Mas Adei, del Nord, Sant Valentí, Sant Leopold, Montserrat, Raval, Cisterna, Era de Dalt, Sant Marià, Baldrich, Topete, Sant Quirze, Torre, de la Riba, Castell, i patis de la Presó.
                                                  

AD: 

Lo Ajuntament y Comissionats de las obres de fortificació han acordat vuy dia 4 Juny 1835

1º Que quedaran oberts los portals de St. Roch, Rutlla, lo del Rey, lo del Pont y St. Llorens.

2ª Guardia de urbanos St. Roch i al Pont y los restants de paisans, posant a cada guardia de estos tres individuos.

3ª Que quedaran oberts tots los portals des de las 4 de la matinada fins a las 9 de la nit.



AGRAÏMENTS:
A Joaquim Verdaguer i Caballé, i a Enric Sanllehí i Bitrià per les seves orientacions.
A la gent de l’Arxiu Històric, l’Alan, el Josep, la Maria Josep, i la Maria, per la seva paciència i ajuda en la recerca de documents.
A la Montse Cuyàs de l’Arxiu Municipal, i la Montse Saludes de l’Arxiu Tobella per la seva ajuda en la recerca de fotos.

FONTS DE CONSULTA:
ACVOC-AHT: documents històrics i expedients d’obres públiques i privades.
AMAT: actes dels plens i padrons de la ciutat.

SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...