dissabte, 12 de març de 2022

EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS

EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS i ALTRES HISTÒRIES

Tots coneixem quin és el seu nom actual, carrer de Gavatxons, però molt poc sabem des de quan aquest carrer porta per nom oficial <<Gavatxons>> i quins han sigut els diferents noms que s’ha conegut oficialment.

És un dels primers, si no el primer, carrers que s’obren fora muralles quan aquestes són enderrocades a finals del segle XVI. Es va omplir el fossat i en el seu espai i el que deixaren les muralles, es van començar a edificar cases, fins a transformar-se en un carrer.


Aquest indret, conegut com a Camp de la Creu, ja estava ocupat per habitatges d’immigrants francesos de la diòcesi d’Agen d’Occitània, que principalment treballaren de bracers a la pagesia i en els obradors de la vila. La majoria d’ells s’aixoplugaren fora muralles en paupèrrims habitacles que ocupaven la banda dreta de l’actual carrer dels Gavatxons. Aquests immigrats francesos foren designats “gavatxos”, en to general despectiu.

I a partir d’aquí comença el ball de noms oficials.

Hi ha una nota d'En Soler i Palet que diu: El dia 13 de novembre de l'any 1591, Alfons Cruïlles i Junqueres confessa en un capbreu al seu successor Miquel de Cruïlles i de Recasens: ”d'una casa del carrer de Villamet, vulgus dels «Gabatxons»” 

Així doncs, ja tenim un nom diguem-ne oficial “Villamet”.

A mig segle XIX el prevere Antoni Solà escriu en un “Memorial dels drets de funerària que se fa en la yglesia col·legiata i parroquial de Sant Esperit y Sant Pere de la vila de Tarrassa” una relació de noms antics dels carrers de la Vila, i al carrer Gavatxons li atorga el de carrer Nou.


Ja en tenim un altre, carrer “Nou”

En el primer diguem-ne padró que tenim detallat i que porta per nom “Verídica e individual relació de totas les persones” amb data de 8 de maig de 1717, hi trobem una relació dels carrers d’aquell moment i que són: “Font Vella, Carrer de Sant Pera, Lo Raval, Carrer Cremat, Carrer Major, Carrer del Vall, Carrer del Portal Nou, Rutlla i Plassa”. Com podem observar no hi trobem el carrer Gavatxons.


I a partir d’aquí i en els padrons que disposem, anys 1824, 1825 i 1828, tampoc ens surt referenciat aquest carrer.




No serà fins el padró de l’any 1843 que hi podem trobar de forma oficial la “calle de Gabatxons”.


Què ha passat? Per què des de l’any 1717 fins al 1843 no existeix aquest carrer? La resposta a aquesta pregunta la descobrim mirant qui viu al carrer Gavatxons l’any 1843, i on hem d'anar a cercar aquestes famílies en els padrons anteriors?

En aquest any, el 1843, trobem en els primers habitatges del carrer Gavatxons a dues famílies Barba, un forner i l’altre semoler, i a la família Verdós. Llavors la pregunta és, d’on han sortit aquestes famílies?


Anem al padró de l’any 1828 i o miracle, apareixen vivint a les primeres cases del carrer Sant Pere. Fet que es reprodueix en els padrons del 1824 i del 1825.





 I encara més definitiu, en la relació d’habitants del 1717, comentat més amunt, i en un dels primers llocs hi descobrim al carrer Sant Pere una família Barba, cal suposar avantpassats del Pau Barba d’ofici forner.

D’aquí doncs la conclusió que la denominació de forma oficial de carrer Gavatxons ens ve de mig segle XIX, 1840 aproximadament, per bé que com en vist més amunt el poble ja el coneixia per carrer dels gavatxos.

 En sessió de la comissió permanent de l’Ajuntament, el dia vint-i-vuit de juliol de 1926, acorda canviar el nom del carrer Gavatxons pel de Jaime Jover, recordem mort en els fets del vint-i-dos de juliol de 1872.


Aquest nom oficial durarà fins al dia vint-i-dos de febrer de 1939 quan acabat de prendre possessió el primer ajuntament franquista decideixen canviar els noms dels carrers i places que havien estat imposats “en tiempos de preponderància y dominación rojo-separatistas” i entre aquests carrers li toca rebre al pobre Jaume Jover i de passada li col·loquen al Dr. Ullés, alcalde de Terrassa l’any 1926, l’etiqueta de “rojo-separatista”. Per sort decidiren tornar al carrer el nom de “Gabachones” i es deslliurà de ser batejat amb el nom d’algun general com va passar en altres carrers.


Finalment per tancar la relació dels diferents noms d’aquest indret, arribem al dia dos de maig de 1979 en el que el primer consistori postfranquista li atorga definitivament el nom de GAVATXONS

Recopilatori de noms oficials del tram de carrer que va des de la Plaça Vella fins a la placeta de la Font Trobada:

Sense poder datar exactament, però anterior al segle XVII: Villamet i Nou.

De 1717 fins a 1840: Sant Pere.

De 1841 fins a 1926: Gabatxons o Gabachones.

De 1926 fins a 1939: Jaime Jover.

De 1939 fins a 1979: Gabachones.

I a partir de 1979: Gavatxons.

He volgut, intencionadament, recalcar el fet que la família que trobem insistentment situada al número 1 i 3 del carrer Sant Pere anterior al 1840 eren forners. Quan l’any 1991 es fan les obres que ens portaran a poder accedir a l’actual plaça de la Torre del Palau, i en enderrocar l’edifici del carrer Gavatxons on podíem trobar la tenda de bicicletes dels Piñol, es va fer la troballa en el soterrani d’un forn de coure pa del 1839.

Avui aquest forn es pot visitar en el  Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa amb accés per la plaça de la Torre, però, i aquí ve el detall curiós, em consta que els arqueòlegs que ho varen estudiar es van estranyar en el primer moment molt de la seva ubicació, ja que l’any 1839 no constava cap forner al carrer Gavatxons i de fet el que no podien trobar, l’any 1839, era cap carrer Gavatxons i sí carrer Sant Pere, però com no podia ser d’altra manera finalment van poder confirmar la propietat d’aquell forn com a forn dels Barba, i així s’explica en el plafó que hi ha junt el forn.


Pels que ja portem un munt d’anys passejant per Terrassa, el carrer Gavatxons ens porta molts records d’establiments emblemàtics a la memòria. Per citar-ne alguns dels desapareguts em ve al cap el Ferrer, amb els primers televisors Philips i el gran assortit de discos. La llibreria Grau, el sastre Rodríguez, la tenda de les bicicletes Piñol, una botigueta d’una senyora molt gran que venia les llaminadures (txutxes) d’aquells temps, sidral, pega dolça, regalèssia, i la botiga Morell, del Pepito Morell, lloc d’obligada visita si volies lluir un ciri impressionant a la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.





Entre les que ja hi porten anys els mítics Frankfurts, la casa Farràs, la perfumeria Marfil, l’Hora Exacta, la llibreria Atenea.





En aquest carrer també hi podem trobar dos edificis modernistes, la casa Antoni J. Torrella i Maurí (Muncunill 1907), més coneguda per casa Geis, edifici que havia d’hostatjar el frustrat Museu de la Ràdio, i la casa Higini Roca (Muncunill 1907).



Espero haver aportat una mica de llum a la història d’aquest carrer tan cèntric de la nostra ciutat.

 Rafael Aróztegui i Peñarroya, març de 2022.

Fonts consultades:

Diccionari Terrassenc (Josep M. Domènech – ACVOC)

Blog del Joaquim Verdaguer: Els carrers de Terrassa.

Arxiu Municipal, actes dels plens.

Museu de Terrassa: Quadern del Museu num 3, La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa.

“Verídica e individual relació de totas las personas – Terrassa el 8 de maig de 1717” AHT – ACVOC (2014).

Fotografies: Arxiu Històric de Terrassa, Lluís Satorras i Martí, Antoni Castells, Rafael Aròztegui.


   













FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...