divendres, 8 de març de 2019

LA RODELLA A LA FESTA MAJOR DE TERRASSA, A ON?

LA RODELLA A LA FESTA MAJOR DE TERRASSA, A ON?
(Rafael Aróztegui i Peñarroya – març 2019)

A finals del 2016 l’equip d’arxivers de l’Arxiu Comarcal, el Joan Soler, la Maria Josep Ariño, l’Alan Capellades, el Josep Lluís Lorca i la Maria Sánchez, ens varen obsequiar amb un excel·lent treball de recerca de dades i documents per tal de confegir la publicació LES FESTES DE LES SANTES RELÍQUIES DE TERRASSA (1755-1850) editat per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, on s’explica com eren les festes a la Vila de Terraça (petita llicència, nom que en principi seria més correcta que Terrassa)  precedents de la Festa Major tal com la coneixem en l’actualitat. 



En un dels capítols ens parlen de la RODELLA, i què era la RODELLA?, doncs aquí ho tenim:
Els dies anteriors a la Festa Major i per tal de finançar-ne les despeses, s’organitzaren dues accions. Una d’elles era l’anomenada rodella, una mena de concurs on el participant havia de fer punteria sobre un disc blanc pintat enmig d’un tros de fusta quadrat.
No tenim constància de cap referència anterior a 1850 d’aquesta mena de distracció. El 1850 però, sabem que es va celebrar la rodella des del dia de Pasqua fins al 16 de juny. El proveïdor de les armes i la munició fou Bonaventura Pou que presentà una pòlissa total de 115 rals i 1 maravedí. Aquest senyor fou l’encarregat d’arranjar les armes que s’usaren durant aquells dies. També tenim notícia d’un altre armer anomenat Antoni Castella. Per altra banda en Francesc Cascante fou el responsable de pintar la rodella a canvi de sis rals.
 La rodella era, pel que es desprèn dels comptes, l’element que més diners aportava pel finançament de la festa. Suposem que per això se celebrava durant prop d’un mes abans de la festa i durant la mateixa. Ens consta una recaptació des del 20 de maig al 29 de juny de 1850 de 1.479 rals i 20 maravedís (tenint en compte que 34 maravedís eren un ral).
Un tal Juncosa sembla que va ser un dels principals guanyadors, atenent que va arribar a percebre 66 rals en premis.”

Com podeu veure no queda explicat a on es feia la instal·lació d’aquesta rodella, però ja que hi entraven en acció armes de foc, hem de suposar que algun lloc fora muralles.
I a partir d’aquí la meva aportació al tema RODELLA.
En primer lloc i per si no ha quedat prou clar us transcric la definició de RODELLA del diccionari de l’IEC:
rodella
Etimologia: de roda 1a font: 1395, femení
Disc, figura circular.
Especialment superfície generalment circular, amb diversos cercles concèntrics dibuixats, que serveix per a exercitar la punteria.





Efectivament, el que segurament tots coneixem més pel nom de DIANA.
I ara ve quan jo, per mitjà de les meves consultes de documents a l’arxiu, trobo un document en el qual podrem esbrinar una possible ubicació, però anem a pams. 

En el lligam d’instàncies presentades a governació de l’Ajuntament de Terrassa de l’any 1891, i concretament amb data 25 de juny, trobem la que presenta l’aragonès, nat a Calatayud, però resident a Terrassa des de l’any 1880,  Salvador Chinique, demanant permís per:
Al muy Ilustrísimo Ayuntamiento de esta Ciudad.
Le suplico se sirva concederme permiso para el establecimiento del tiro a la rodela y demàs (en los dias festivos) situado en las afueras de la Ciudad en el sitio denominado las Rosas, bajo las condiciones reglamentarias estampadas al pie de la presente.

Aquí ja hi veiem un possible lloc per instal·lar el camp de tir. Un indret anomenat “Las Rosas”, i que fins el dia d’avui no sabem a on situar exactament. Però seguim amb què diu el document:
Condiciones
1º Se pondrà una rodela de unos cincuenta centímetres de diametro, de esta habrá tres suertes, la primera es un cordero. La segunda un par de pollos . Y la   tercera un par de palomas; que tiraran a la distancia de 126 metros, con bala, pagando por cada tiro 25 céntimos de peseta.

Sobre aquest punt primer, veiem quins són els possibles premis segons l’encert del tirador. També podem veure que si bé el 1850 els premis eren en metàl·lic, ara són en espècies. Igualment és interessant per poder situar la instal·lació en conjunt, veure que es tirarà des de 126 metres de distància.
Anem a veure el segon i el tercer punt:
2º Las armas para tirar al blanco las hallarán en el punto destinado para el tiro.
3º Si algun tirador quisiera traer árma de su propiedad, podrá hacerlo, siempre que no sea árma real o de reglamento o bien de bala forzada.

No crec que us sorprengueu si us dic que el meu coneixement sobre armament és zero, però gràcies a aquesta eina tan fantàstica com és la Wiquipedia, si més no, he après que com a arma de bala forçada hem d’entendre totes aquelles que són d’avantcàrrega, és a dir que la bala s’introdueix per la punta del canó, semblant a les que fan servir en l’actualitat els nostres trabucaires, per bé que aquests tan sols hi carregen pólvora.
Fins a mitjan segle XIX totes les armes de foc eren d'avantcàrrega. Es col•locava a la boca del canó, successivament, la pólvora i la bala, i el conjunt era atacat amb una furga fins a la recambra.




I acaba la instància amb el protocol de costum:
En espera de que el muy Ilustr. Ayuntamiento de esta Ciudad me concederá el permiso para lo consabido, ya le anticipa las gracias este su affmo. S.S.
Salvador Chenique.
Tarrasa Junio 25/91




Anem al que a mi m’interessa, on estava, o volia instal·lar, el camp de tir.

Tenim tres dades per començar: afores (com no podria ser d’altra manera si es tractava de tir amb bales), un indret anomenat “Las Rosas”, i un detall prou important, estava en un lloc que permetia tirar a 126 metres de distància.
També haurem de suposar que si volia tenir èxit de participació, no podia estar molt lluny del centre de la ciutat.
Un altre detall a tenir en compte, ho demana a l’Ajuntament de Terrassa, per tant estava situat dins d’aquest municipi i no en el de Sant Pere, amb el que els llocs possibles se’ns redueixen molt.
I finalment trobem una nova pista en una addenda que el Chinique fa en la seva instància:
Nota: El punto solicitado para el establecimiento del tiro tiene un ribazo de 12 metros de altura, siendo así que no puede perderse ninguna bala por mal tirada que sea. 

Una riba de dotze metres d’alçada? Torrent de Vallparadís? Riera del Palau?
Però no oblidem que a més necessita 126 metres mínims d’amplada, i a mi tan sols em ve al cap la llera de la Riera del Palau i a l’indret on avui situaríem els antics jutjats, o la plaça Ricard Camí, i anys endarrere el vapor Montset.




Si algú de vosaltres, amics llegidors i llegidores, mai a casa vostra havíeu sentit a parlar d’un indret de nom “Las Rosas”, us agrairia, molt, m’ho féssiu saber.

Per cert, com va acabar la història d’aquest camp de tir?, doncs malament.  
El ple de l’ajuntament del dia 26 de juny acorda:
Acordóse, despues, denegar el permiso solicitado por D. Salvador Chinique para establecer un tiro al blanco, en el ribazo del punto denominado “Las Rosas”, en atención a que el sitio designado no reune las debidas condiciones para alejar la posibilidad de los accidentes desgraciados a que son ocasionados los entretenimientos y diversiones de esta naturaleza.




I fins aquí la història de la “RODELLA” que per la Festa Major de Terrassa de l’any 1891 no va ser possible.

Afegit el dia 21 de juliol 2019.
En una recerca de noticies de l'any 1901, i en el setmanari La Comarca, hi trobem el decomís per part dels agents de consums, el que més endevant coneixerem com a BUROTS, de diferents partides de vins i altres coses a l'indret "conocido como LAS ROSAS".



Podria tractar-se, doncs, d'un indret que correspondria amb un accés a la ciutat. Queda, de moment, sense resoldre la seva situació exacta, però no em rendeixo i de ben segur que algun dia podré donar la primícia.


Fonts documentals:
ACVOC – AHT Instàncies de comissió de governació 1891 c. 245
La Festa de les Santes Relíquies. (Doc. Núm. 6 col·lecció Terraça. Doc) ACVOC-AHT 22/12/2016
AMAT/actes plens

FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...