dissabte, 14 d’agost de 2021

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA A TERRASSA.

 

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA.

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Terrassa, agost de 2021, segon any de pandèmia.

Any 1906, han passat dos anys de la reabsorció del municipi de Sant Pere i l’ajuntament de Terrassa cedeix espai a l’edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere per tal que s’hi instal·li la Zona de reclutament militar número 63.


Durant molts anys els veïns de Sant Pere, i encara ara, coneixen aquell edifici com la Zona.

Però no, no patiu que no us vinc a parlar de l’exèrcit, ni guerres, ni armes, però sí que us parlaré d’un militar.

L’any 1909 arriba a Terrassa en Manuel Corrons i Gutiérrez amb la seva família i s’estableix al carrer de la Rectoria número trenta.

I quin ofici té el Manuel?, és militar, i jo que soc molt espavilat vaig i em munto la història, militar que arriba de Barcelona i s’estableix al carrer de la Rectoria, a quatre passes de la Zona, ergo ve a treballar a la Zona de reclutament. Aquesta part del destí i la feina militar ja miraré d’estudiar-la en profunditat més endavant.

Vaig a la història que ens interessa, ja he comentat que l’arribada d’aquesta família, procedent de Barcelona, es produeix el 1909, el Manuel, que té 34 anys, arriba acompanyat de la seva esposa Carme Sendrals, de 25 anys, i tres fills, la Pilar de 4 anys, el Manel de 3 i el Jaume de 2 anys.


En el padró del 1910 ja hi veiem afegit un nou nadó, l’Antonio, per tant la família ja comença a ser veritablement nombrosa.

Però anem al fet més interessant que m’ha portat a fer aquest, diguem-ne, article.

A l’abril de l’any 1917, la revista infantil “El Amigo”,


editada a Barcelona, publica un anunci del “Teatrito Ilusión”, que fabrica, ven i distribueix el nostre pare de família, el Manuel Corrons. Els ven juntament amb obres d’un acte o de dos.



Torno a imaginar coses i em pregunto a què li ve a un militar dedicar el temps lliure a la construcció de teatrets per entretenir a la canalla?

La resposta segurament la trobem en aquest padró de l’any 1920. La parella Manuel i Carme ja han assolit una quantitat de fills diguem-ne fora del normal. Amb 44 anys ell i 35 ella, estan acompanyats dels fills i filles següents: Pilar 15 anys, Manel 14, Jaume 13, Josep 10, Antonio 8, Carme 7, Lluís 6, Carles 5, Xavier 4, Germà 2 i Anna 1.


Onze fills!!! Com podia tenir distrets tants nens el Manuel?, doncs a còpia de fer representacions amb els “TEATRILLOS” que ell mateix construïa.

Segurament compartia el temps en fer teatrets, entretenir a la mainada i més cap a la nit entretenia a la bona de la Carme que en l’espai de setze anys va tenir temps de gestar i parir onze criatures, finalment, i controlades a Terrassa, fins tretze.

A la foto que acompanya l’anunci i podem veure a la Pilar, la gran, fent d’actora, tres nens que devien ser el Jaume, el Josep i l’Antonio i seguda a la cadireta la més menuda de l’any 1917, la Carme amb quatre anyets.


 I per cloure aquest reportatge us puc dir que en el padró del 1924 hi apareix un nou fill, el Joan, però hi manca el Carles que el 1924 hauria complert 9 anys, un total de tretze!!!

En aquest padró, el del 1924, hi ha una nota al costat de la família que diu: A Barcelona, i de fet en el padró del 1930 ja no hi són, el que em fa suposar que entre el 1925 i el 1930, el Manuel va ser destinat a algun altre lloc.  

Com sempre espero que us hagi resultat interessant, no sereu més savis, però tindreu tema per parlar amb amics i parents. Moltes gràcies si heu sigut capaços d’arribar fins aquí.

Ah, sí, una cosa, agraeixo molt els vostres comentaris.

Escrit dins l’onada de calor de l’agost del 2021.       


diumenge, 8 d’agost de 2021

ELS OFICIS A LA TERRASSA DE L’ANY 1828.

 ELS OFICIS A TERRASSA L’ANY 1828.

Terrassa, l’any 1828, tenia un total de 28 carrers, n’era alcalde en Jaume Martínez, segons el llistat d’alcaldes que proporciona l’Arxiu Municipal, o Manuel de Frutos segons ens indica el padró d’aquell any.

Aquests 28 carrers oficials eren: Rutlla, Sant Domènec, Portal Nou, Església, Mosterol (al padró Mascarol), Baix la Plaça, Bastard, Cantaré, Forn, Plaça, Vall, Major, Parres (al padró Esparras), Cremat, Raval, Goleta, Rasa, Sant Pere, Nou de Sant Pere, Sant Josep, Travessia de Sant Josep, Paz, Sant Joan, Quadra, Cardaire, Bitlles, Fontvella i Cases Foranes. Aquí hi podem afegir els tres que més tard descriuré, i són Abans Estricadors, Corrals i Placeta de l’Era.


També segons el mateix padró a Terrassa hi vivien cinc mil quatre-centes disset persones, de les que mil dues-centes disset eren caps de família.

A partir del padró oficial de la Vila de Terrassa de l’any 1828, i d’un Allistament d’homes majors de divuits anys, del mateix 1828, útils per serveis militars, he intentat fer un llistat dels oficis que es podien trobar a la nostra Vila aquells principis de segle XIX i aquí us en dono raó:

Amb un individu: Adroguer, agutzil, armer, cafeter, calesser, campaner, captaire, claver, culleraire, daurador, estellador, fabricant aiguardent, galoner, garbellador, gerrer, guarda bosc, hisendat, hostaler, llauner, majordom, maquinista,  mestre, militar, moliner, organista, parrot, pregoner, rellotger, rentador, xocolater.

Amb dos: Bataner, calderer, calçoner, carder, carnisser, causídic, cirurgià, cisteller, courer, escrivent, esparter, fideuer, mantaire, militar, notari, pastor, pastisser, perxador, saboner, sereno.

Amb tres: Advocat, albeitar (veterinari), corder, tintorer. 

Amb quatre: Barber, baster, cadiraire, metge.

Amb cinc: Apotecari, serrador. 

Amb sis: Serraller, torner.

Amb set: Boter.

Amb nou: Retorcedor.

Amb onze: Mitjaire, rajoler.

Amb dotze: Forner, manyà.

Amb tretze: Ferrer, sabater.

Amb catorze: Carreter.

Amb quinze: Sacerdot.

Amb disset: Mestre de cases.

Amb vit-i-u: Botiguer.

Amb vint-i-sis: Espardenyer.

Amb vint-i-nou: Sastre.

Amb trenta-quatre: Traginer.

Amb trenta-vuit: Fuster.

Amb quaranta-dos: Paleta.

Amb quaranta-nou: Fabricant de draps.

Amb cent seixanta-set: Teixidor.

Amb dos-cents cinquanta-sis: Paraire.

Amb tres-cents vuitanta-set: Llaurador (pagès)

Un total de vuitanta-un oficis.

503 persones dedicades al tèxtil i 427 dedicades al món agrícola.

Abans de seguir voldria fer un comentari sobre els dos-cents cinquanta-sis paraires que hi trobem. L’Enciclopèdia Catalana ens defineix com a paraire a un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevingués un teixit.

Segurament, bé, crec que segur, un gran nombre d’aquests dos-cents cinquanta-sis paraires que trobem, la majoria tan sols esmerçaven el seu temps en alguna d’aquestes feines, cardadors, filadors, retorcedors o fins i tot rentadors.

Naturalment en aquesta llista i falten les dones i els nens i nenes que també feinejaven en els tallers del cap de família, però sí que dona una idea molt aproximada dels oficis que podíem trobar a la Terrassa de principis del XIX.

També hi veig que per poc dominen els oficis del tèxtil sobre l’agrícola, però segur que molts dels empleats en el ram del tèxtil també feinejaven en els seus horts en les poques hores lliures que devien tenir. Cal tenir en compte que moltes de les feines relacionades amb els teixits es feia a casa com els teixidors i els filadors, ja que encara no havia arribat el vapor i molt menys l’electricitat.

Com a curiositats podem destacar que hi ha un hisendat, en Tomàs Boada que viu al Raval; un majordom, en Salvador Sagau, que ho és de la casa de Jaume Oller a la Font Vella; un mestre de primeres lletres, en Josep Vehí del carrer de l’Església; en Pere Graner apareix com hostaler al padró i com llaurador a l’Allistament; en Jaume Rigol també té dos oficis, pregoner al padró i porter a l’Allistament; curiós el cas d’en Pere Prunet que en el padró consta com captaire i vidu, o el cas de Josep Grau, fabricant d’aiguardent al padró i senzillament taverner en l’Allistament o Josep Casanovas que es descriu com a fuster en el padró i a l’Allistament el coneixen per campaner.

Aquestes situacions dels dos oficis em porten a deduir que els encarregats de fer l’Allistament eren, o era, coneixedor del que es vivia a la Vila més que el funcionari del Padró.

I per corroborar aquesta idea tenim una prova més clara en el nom dels carrers. En el cas de l’Allistament ens apareixen tres noms de llocs que no hi són en el padró.


Trobem en el llistat popular una “Plaseta de la Hera” que no trobem al padró i que segurament correspon al que en el temps es coneixeria com a Creu Gran. Els veïns d’aquest indret els trobem al padró vivint al carrer de Paz.

I què em fa pensar que aquesta placeta dita de la “Hera” és la de la Creu Gran?, doncs resulta que a mig camí de la placeta fins al pont de Sant Pere, i a mà esquerra, es trobava l’era coneguda com “era del Canonget”, renom amb el qual es coneixia al seu propietari en Pere Busquets. Aquesta era, trenta-dos anys més tard, provocaria tot un enrenou, però això ja és un altra història que em guardo per una altra ocasió. 


 Un altre carrer amb nom popular és “Antes Estricadors”, el que en el temps seria el carrer de la Unió, i els seus ocupants, en el padró, els trobem al Raval.


I finalment tenim el carrer “Corrals”, l’actual Sant Pau. Aquí els veïns els situen, en el padró, a la Font Vella.

Curiós el fet d’un altre carrer que encara no trobem en el llistat del padró, ni en el de l’Allistament, és el carrer Gavatxons, els seus habitants es consideren residents del carrer Sant Pere. No serà fins al padró de l’any 1843 que ens aparegui oficialment el nom de Gavatxons.

Aquí us deixo unes quantes definicions dels oficis que trobem en aquest treball:

ALBEITAR:

Paraula provinent de l’àrab i que vol dir “metge de cavalls” i que serien els precursors dels veterinaris.

BASTER:

El baster o guarnicioner, és l'ofici, el taller i el comerç en què es confeccionen i venen els arreus de cuir diversos per dirigir les bèsties (cabestre...), per fermar la càrrega o el genet que transporten (selles, bast...), o per arrossegar vehicles (carros...), així com altres funcions. Corretger si feia corretges amb tires de cuir, seller o selleter si es dedicava només a confeccionar selles de muntar més o menys complexes, albarder si només feia senzilles albardes pels traginers.

Els basters de cal Castella.

BOTER:

Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer botes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.


CADIRER o CADIRAIRE:

Persona que fa cadires, que en repara o que en ven. A l’edat mitjana, els cadiraires, menestrals que feien cadires de boga, se separaren dels fusters i constituïren gremi propi a Barcelona (1775) i a València (1777), ciutat on continuaven llurs activitats corporatives el 1867. Aquesta segregació provocà algunes lluites entre els diferents gremis de la fusta.


CALESSER:

Persona que conduïa calesses.

CARDER:

Menestral que fabricava les cardes utilitzades per a cardar la llana.

CARRETER:

L’ofici de carreter comprenia tant confeccionar com menar carros. Era considerat un ofici de difícil aprenentatge, i per això gaudia de certa reputació dins el poble. També coneguts com a mestres d’aixa, els carreters havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers.


CAUSÍDIC:

Professional del dret que, en virtut d'apoderament, exerceix davant jutjats i tribunals la representació processal de cada part. El que ara coneixem com a PROCURADOR.


Imatge que conté text, persona, grup, exterior

Descripció generada automàticamentCORDER:

Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.


COURER:

Un courer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina. Treballava principalment amb coure, d'aquí ve el seu nom.

DAURADOR

Persona que té l’ofici de daurar. Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura. L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi.

ESPARTER:

Un esparter és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.


ESTELLADOR:

L’estellador és aquella persona que talla la fusta per fer-ne estelles de petites dimensions més o menys uniformes. Estellar consisteix en obrir troncs de diàmetres diferents amb tascons, una maça o una destral.

FERRER:

Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.


FIDEUER:

Anomenats també semolers. S'organitzaren en gremi sota la pressió fiscal del cadastre (1722), i continuaren llur existència corporativa fins ben entrat el segle XIX.

FILADOR:

 Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats


GALONER:

Persona que fa o ven galons i tota mena de cintes, serrells, agremants, etc.

 LLAUNER:

El mot plomer, llauner, llanterner o lampista es va associar, gairebé fins a la fi del segle XX, amb el professional que s'ocupava de l'aigua, gas, calefacció i quasi tots els fluids.

MANTAIRE:

Persona que fa mantes o en ven.

MANYÀ o SERRALLER:

Segons el diccionari de la GEC un manyà (femení, manyana) és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

PARAIRE:

Un paraire és un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevingués un teixit.

De fet, era el "senyor del drap", que participava en la majoria de les operacions de transformació o almenys les dirigia (els batedors o els abaixadors només eren els seus ajudants).

Des del segle XIII a començaments del segle XIX va ser una figura essencial a la indústria tèxtil catalana. El gremi de paraires sobresortí sobre la resta d'oficis durant el període preindustrial. A partir del segle XIX va quedar substituït per la figura de l'empresari tèxtil industrial.

PARROT:

Guàrdia encarregat d’impedir el pas fraudulent d’articles de comerç. El que nosaltres em conegut com a BUROT.

RETORCEDOR:

Encarregat de reunir un o més caps de fil i enrotllar-los els uns sobre els altres, de manera que rebin conjuntament un suplement de torsió.

TORNER:

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia. Els torners fabricaven petits objectes de fusta (boles, tinters, canelobres), amb finalitat decorativa.

TRAGINER:

Persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant una bèstia de càrrega.

Fins aquí aquest recull de dades sobre els oficis que es podien trobar a la Terrassa del 1828. En cap moment he pretès fer un treball científic, però si que podrà servir de base per a posteriors treballs de recerca més exhaustiva.

Si heu arribat fins aquí us dona les gràcies per la vostra paciència i companyia.

Com sempre el meu agraïment a tot el personal de l’Arxiu Històric, a la meva estimada Maria per l’ajuda en les correccions i a tothom qui va fer possible l’existència de documents tan interessants.

Obra consultada:

Padró 1828 AMAT

DH2271 Allistament 1828 ACVOC (Arxius en línia)

Josep Maria Domènech i Fargas: Construcció i embelliment de la Basílica del Sant Esperit (1993)

Fotos: Arxiu Nacional, Cooperatives Catalanes, AMAT i pròpies.


 


 

CRONOLOGIA DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA

  BREU CRONOLOGIA  DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA per MARIA GALÍ FONT, llicenciada en farmàcia, diplomada en òptica i optomet...