ELS OFICIS A TERRASSA L’ANY 1828.
Terrassa, l’any 1828, tenia un total de 28 carrers, n’era
alcalde en Jaume Martínez, segons el llistat d’alcaldes que proporciona l’Arxiu
Municipal, o Manuel de Frutos segons ens indica el padró d’aquell any.
Aquests 28 carrers oficials eren: Rutlla, Sant Domènec,
Portal Nou, Església, Mosterol (al padró Mascarol), Baix la Plaça, Bastard,
Cantaré, Forn, Plaça, Vall, Major, Parres (al padró Esparras), Cremat, Raval,
Goleta, Rasa, Sant Pere, Nou de Sant Pere, Sant Josep, Travessia de Sant Josep,
Paz, Sant Joan, Quadra, Cardaire, Bitlles, Fontvella i Cases Foranes. Aquí hi
podem afegir els tres que més tard descriuré, i són Abans Estricadors, Corrals
i Placeta de l’Era.
També segons el mateix padró a Terrassa hi vivien cinc mil quatre-centes disset persones, de les que mil dues-centes disset eren caps de família.
A partir del padró oficial de la Vila de Terrassa de l’any
1828, i d’un Allistament d’homes majors de divuits anys, del mateix 1828, útils
per serveis militars, he intentat fer un llistat dels oficis que es podien
trobar a la nostra Vila aquells principis de segle XIX i aquí us en dono raó:
Amb un individu: Adroguer, agutzil,
armer, cafeter, calesser, campaner, captaire, claver, culleraire, daurador,
estellador, fabricant aiguardent, galoner, garbellador, gerrer, guarda bosc,
hisendat, hostaler, llauner, majordom, maquinista, mestre, militar, moliner, organista, parrot,
pregoner, rellotger, rentador, xocolater.
Amb dos: Bataner, calderer,
calçoner, carder, carnisser, causídic, cirurgià, cisteller, courer, escrivent,
esparter, fideuer, mantaire, militar, notari, pastor, pastisser, perxador,
saboner, sereno.
Amb tres: Advocat, albeitar (veterinari), corder, tintorer.
Amb quatre: Barber, baster, cadiraire, metge.
Amb cinc: Apotecari, serrador.
Amb sis: Serraller, torner.
Amb set: Boter.
Amb nou: Retorcedor.
Amb onze: Mitjaire, rajoler.
Amb dotze: Forner, manyà.
Amb tretze: Ferrer, sabater.
Amb catorze: Carreter.
Amb quinze: Sacerdot.
Amb disset: Mestre de cases.
Amb vit-i-u: Botiguer.
Amb vint-i-sis: Espardenyer.
Amb vint-i-nou: Sastre.
Amb trenta-quatre: Traginer.
Amb trenta-vuit: Fuster.
Amb quaranta-dos: Paleta.
Amb quaranta-nou: Fabricant de draps.
Amb cent seixanta-set: Teixidor.
Amb dos-cents cinquanta-sis: Paraire.
Amb tres-cents vuitanta-set: Llaurador
(pagès)
Un total de vuitanta-un oficis.
503 persones dedicades al tèxtil i 427
dedicades al món agrícola.
Abans de seguir voldria fer un comentari
sobre els dos-cents cinquanta-sis paraires que hi trobem. L’Enciclopèdia
Catalana ens defineix com a paraire a un menestral que tenia com a ofici
comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També havia de
fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la,
etc., abans que esdevingués un teixit.
Segurament, bé, crec que segur, un gran
nombre d’aquests dos-cents cinquanta-sis paraires que trobem, la majoria tan
sols esmerçaven el seu temps en alguna d’aquestes feines, cardadors, filadors,
retorcedors o fins i tot rentadors.
Naturalment en aquesta llista i falten les
dones i els nens i nenes que també feinejaven en els tallers del cap de
família, però sí que dona una idea molt aproximada dels oficis que podíem
trobar a la Terrassa de principis del XIX.
També hi veig que per poc dominen els
oficis del tèxtil sobre l’agrícola, però segur que molts dels empleats en el
ram del tèxtil també feinejaven en els seus horts en les poques hores lliures
que devien tenir. Cal tenir en compte que moltes de les feines relacionades amb
els teixits es feia a casa com els teixidors i els filadors, ja que encara no
havia arribat el vapor i molt menys l’electricitat.
Aquestes situacions dels dos oficis em porten a deduir
que els encarregats de fer l’Allistament eren, o era, coneixedor del que es
vivia a la Vila més que el funcionari del Padró.
I per corroborar aquesta idea tenim una
prova més clara en el nom dels carrers. En el cas de l’Allistament ens
apareixen tres noms de llocs que no hi són en el padró.
Trobem en el llistat popular una “Plaseta
de la Hera” que no trobem al padró i que segurament correspon al que en el
temps es coneixeria com a Creu Gran. Els veïns d’aquest indret els trobem al
padró vivint al carrer de Paz.
I què em fa pensar que aquesta placeta dita de la “Hera” és la de la Creu Gran?, doncs resulta que a mig camí de la placeta fins al pont de Sant Pere, i a mà esquerra, es trobava l’era coneguda com “era del Canonget”, renom amb el qual es coneixia al seu propietari en Pere Busquets. Aquesta era, trenta-dos anys més tard, provocaria tot un enrenou, però això ja és un altra història que em guardo per una altra ocasió.
Un altre carrer amb nom popular és “Antes Estricadors”, el que en el temps seria el carrer de la Unió, i els seus ocupants, en el padró, els trobem al Raval.
I finalment tenim el carrer “Corrals”,
l’actual Sant Pau. Aquí els veïns els situen, en el padró, a la Font Vella.
Curiós el fet d’un altre carrer que encara
no trobem en el llistat del padró, ni en el de l’Allistament, és el carrer
Gavatxons, els seus habitants es consideren residents del carrer Sant Pere. No
serà fins al padró de l’any 1843 que ens aparegui oficialment el nom de
Gavatxons.
Aquí us deixo unes quantes definicions
dels oficis que trobem en aquest treball:
ALBEITAR:
Paraula provinent de l’àrab i que vol dir
“metge de cavalls” i que serien els precursors dels veterinaris.
BASTER:
El baster o guarnicioner, és l'ofici, el
taller i el comerç en què es confeccionen i venen els arreus de cuir diversos
per dirigir les bèsties (cabestre...), per fermar la càrrega o el genet que
transporten (selles, bast...), o per arrossegar vehicles (carros...), així com
altres funcions. Corretger si feia corretges amb tires de cuir, seller o
selleter si es dedicava només a confeccionar selles de muntar més o menys
complexes, albarder si només feia senzilles albardes pels traginers.
 |
| Els basters de cal Castella. |
BOTER:
Un boter era un menestral que tenia
l'ofici de fer botes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids,
especialment vi, o pesca salada.
CADIRER o CADIRAIRE:
Persona que fa cadires, que en repara o que en ven. A l’edat mitjana, els cadiraires, menestrals que feien cadires de boga, se separaren dels fusters i constituïren gremi propi a Barcelona (1775) i a València (1777), ciutat on continuaven llurs activitats corporatives el 1867. Aquesta segregació provocà algunes lluites entre els diferents gremis de la fusta.
CALESSER:
Persona que conduïa calesses.
CARDER:
Menestral que fabricava les cardes
utilitzades per a cardar la llana.
CARRETER:
L’ofici de carreter comprenia tant
confeccionar com menar carros. Era considerat un ofici de difícil aprenentatge,
i per això gaudia de certa reputació dins el poble. També coneguts com a
mestres d’aixa, els carreters havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers.
CAUSÍDIC:
Professional del dret que, en virtut
d'apoderament, exerceix davant jutjats i tribunals la representació processal
de cada part. El que ara coneixem com a PROCURADOR.
CORDER:
Un corder o soguer és una persona que té
com a ofici fer cordes i sogues de cànem.
COURER:
Un courer era un menestral que tenia
l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina.
Treballava principalment amb coure, d'aquí ve el seu nom.
DAURADOR
Persona que té l’ofici de daurar. Els
dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins
els gremis de fusters. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i
practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura. L’ofici tingué
una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX. Incidentalment el
gremi prengué el títol superior de col·legi.
ESPARTER:
Un esparter és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.
ESTELLADOR:
L’estellador és aquella persona que talla
la fusta per fer-ne estelles de petites dimensions més o menys uniformes.
Estellar consisteix en obrir troncs de diàmetres diferents amb tascons, una
maça o una destral.
FERRER:
Persona que treballa el ferro o que
fabrica objectes de ferro.
FIDEUER:
Anomenats també semolers. S'organitzaren
en gremi sota la pressió fiscal del cadastre (1722), i continuaren llur
existència corporativa fins ben entrat el segle XIX.
FILADOR:
Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats
GALONER:
Persona que fa o ven galons i tota mena de
cintes, serrells, agremants, etc.
LLAUNER:
El mot plomer, llauner, llanterner o
lampista es va associar, gairebé fins a la fi del segle XX, amb el professional
que s'ocupava de l'aigua, gas, calefacció i quasi tots els fluids.
MANTAIRE:
Persona que fa mantes o en ven.
MANYÀ o SERRALLER:
Segons el diccionari de la GEC un manyà
(femení, manyana) és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.
PARAIRE:
Un paraire és un menestral que tenia com a
ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També
havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de
cardar-la, etc., abans que esdevingués un teixit.
De fet, era el "senyor del
drap", que participava en la majoria de les operacions de transformació o
almenys les dirigia (els batedors o els abaixadors només eren els seus
ajudants).
Des del segle XIII a començaments del
segle XIX va ser una figura essencial a la indústria tèxtil catalana. El gremi
de paraires sobresortí sobre la resta d'oficis durant el període preindustrial.
A partir del segle XIX va quedar substituït per la figura de l'empresari tèxtil
industrial.
PARROT:
Guàrdia encarregat d’impedir el pas
fraudulent d’articles de comerç. El que nosaltres em conegut com a BUROT.
RETORCEDOR:
Encarregat de reunir un o més caps de fil
i enrotllar-los els uns sobre els altres, de manera que rebin conjuntament un
suplement de torsió.
TORNER:
Constituïa una especialitat de l’ofici de
fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació
pròpia. Els torners fabricaven petits objectes de fusta (boles, tinters,
canelobres), amb finalitat decorativa.
TRAGINER:
Persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant una bèstia de càrrega.
Fins aquí aquest recull de dades sobre els
oficis que es podien trobar a la Terrassa del 1828. En cap moment he pretès fer
un treball científic, però si que podrà servir de base per a posteriors
treballs de recerca més exhaustiva.
Si heu arribat fins aquí us dona les
gràcies per la vostra paciència i companyia.
Com sempre el meu agraïment a tot el
personal de l’Arxiu Històric, a la meva estimada Maria per l’ajuda en les
correccions i a tothom qui va fer possible l’existència de documents tan
interessants.
Obra consultada:
Padró 1828 AMAT
DH2271 Allistament 1828 ACVOC (Arxius en
línia)
Josep Maria Domènech i Fargas: Construcció
i embelliment de la Basílica del Sant Esperit (1993)
Interessant, entretingut, bona lectura
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina