dimarts, 15 de juny del 2021

TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

 

FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.

La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.


Isabel II 



El problema fou que era una noia; la que seria Isabel II va néixer el 10 d’octubre de 1830. Amb dos anys i mig, el 20 de juny de 1833, es va fer el seu reconeixement i jurament de Les Corts. Finalment, Ferran VII va morir el 29 de setembre de 1833, llavors quedava la seva esposa Maria Cristina com a Reina Regent fins a la majoria d’edat de la seva filla. Això fou a desgrat del germà de Ferran VII, “Don Carlos”, que esperava heretar el tron. Fou l’inici de la Primera Guerra Carlina.


No vull estendrem més, si esteu interessats amb saber més sobre aquesta guerra, a Internet hi podeu trobar infinitat de documents sobre el tema, però sí que us parlaré de la situació que trobem a la Vila de Terrassa a mitjans de l’any 1836.

Una vila d’aproximadament uns 6000 habitants, segons el padró de l’any 1828, el que tenim més proper als fets, repartits en un entramat d’una trentena de carrers, depenent del Corregiment de Mataró, i com és propi en temps de guerra, amb autoritats civils i militars.


Com a autoritat civil hi trobem a l’alcalde Josep Segret.

Destaca com autoritat militar de la Vila, el coronel Francisco Antonio de Oliver, a qui acostumen a anar dirigits tots els oficis que des del Corregiment arriben a Terrassa i que gairebé tots fan referència a fets militars, com enviament de tropes per ajudar a les viles veïnes, Castellar, Ullastrell, Sant Llorenç Savall i altres, que patien l’assetjament de les partides carlines que baixant des de Berga o Olot, fustigaven a la població rural per tal d’aconseguir diners i menjar.

I és en aquest moment que Terrassa es converteix en Vila d’acollida de les persones que fugen dels carlins. I perquè venen a refugiar-se a Terrassa?, doncs per què Terrassa de fa anys, és una Vila closa, és una vila envoltada de muralles i per tal d’accedir-hi cal passar a traves d’una sèrie de portes o portals.

Si hi esteu interessats podeu accedir al treball TERRASSA VILA CLOSA que tinc al meu blog.


Fixeu-vos en aquest gravat de l’època on veiem perfectament com el gravador ens presenta la Vila emmurallada i amb un portal d’entrada.

Com a mostra tres documents històrics d’aquelles dates. El primer, el DH2532, d’un any abans, 1835, que ens explica com funcionaven alguns dels portals de la Vila:

“Lo Ajuntament y Comissionats de las obres de fortificació han acordat vuy dia 4 Juny 1835.

1º... Que quedaran oberts los portal de S. Roch, Rutlla, lo del Rey, lo del Pont (pont de Sant Pere) y Sant Llorenç.

2º... Guardia de Urbanos S. Roch y al Pont y los restants de Paysans, posant a cada guardia de estos tres individuos.

3º... Que quedaran oberts tots los portals de desde las 4 de matinada fins a las 9 de la nit”.

El segon és el DH2777. Aquest  és un ofici que l’alcalde Sagret envia al coronel manifestant que en breu termini complirà les ordres que ha rebut per tal de tapiar unes cases que estant a tocar del Portal de Sant Joan:

“A las once de esta mañana he recibido el oficio de V. S. De fetcha del dia de hayer por el que se sirve prevenirme que dentro del termino de 48 horas tapie las dos casas contiguas a la Puerta de S. Juan, lo que me prometo quedarà cumplimentado dentro de las 48 horas del recivo del indicado oficio de V.S..

Dios guarde a V.S. muchos años. Tarrasa 26 Junio 1836. Signat José Sagret.”

En aquest ofici podem veure com clarament l’autoritat civil estava a les ordres de la militar.

I el tercer document és el DH2840, és un informe que el coronel De Oliver fa a la comandància militar del corregiment, a on explica:

“Esta fortificada (parla de Terrassa) y la muralla que la circuye tiene 4088 varas lineales de pared con 34 fuertes rebellines o baluartes para poder flanquear toda la extensión de ella, por ser tan dilatada y desigual de modo, que para guarnecer la expressada muralla o sea fortificación, se necesitan de 500 a 600 individuos. La interior està a cargo de los paisanos que tienen arma pròpia.

Tienen un batallón de Guardia Nacional con 539 armas, que cubre el servicio diario un oficial y 35 hombres, y a más tres, cuatro y hasta cinco dias a la semana se ocupan con más o menos número en custodiar los comboyes de de Paños de Lana y otros efectos que van a Barcelona”.

Un altre document que ens explica la delicada situació d’aquell juny de 1836 és aquest, DH2734, veiem com l’Hospital està al límit i no pot acollir a més militars ferits i demana a l’Ajuntament que busqui un altre local per fer servir d’hospital.

“Administración del Ospital de Caridad de Tarrasa.

El hospital de caridad de esta Villa hasta haora ha admitido a quantos Militares han cabido enfermos, però en el dia por falta de local (pues hay muchos paysanos enfermos) no puede admitir más; por lo tanto espera esta Administración que V.S. providenciará por otro y la Administración ofrece las pocas camas  sobrantes que tiene por el pronto, con la condición de que así como las vayan necesitando otros paysanos que acuden enfermos, se nos vayan debolbiendo.

Dios guarde... Tarrasa 2 junio 1836.”


La resposta a aquesta petició de l’administració de l’hospital la trobem indirectament en aquest ofici que el Comissionat Principal de la “Comision Subalterna de ARBITRIOS DE AMORTIZACION del Partido de Tarrasa” envia, suposadament, a l’alcalde de Terrassa i que diu això parlant del Convent de Sant Francesc (DH2750):

“Aunque no podia V. Hacer entrega de la llave del Convento sin haver obtenido la orden que debe dar el Sr. Intendente, con todo atendido el laudable y benefico objeto a que se ha destinado, lo hace presente al espresado Sr. Jefe, para que simule este paso a favor de los Defensores de los derechos de nuestra adorada Reyna”.

El document és més extens, però el que interessa és saber que a partir d’aquell dia el Convent ja es va començar a fer servir com a hospital militar.

I encara puc fer una darrera aportació per veure quina era la situació en aquells moments. Per veure la complicada situació que es vivia aquells dies, podem recórrer a aquest ofici que el Govern Militar del Corregiment de Mataró envia a l’alcalde Sagret:

“He recibido el oficio de V. De ayer relativo a los considerables e inauditos daños que estan cometiendo los rebeldes por el termino de esa Villa y sus inmediaciones; el cual con esta misma fecha lo he trasladado al Excmo. Sr. Capitán General de este Corregimiento y Partido, encareciendole se digne dictar aquelles providencias que fuesen de su superior agrado a fin de evitarlos en cuanto sea possible. Lo que digo a V. para su intel·ligència y gobierno y en contestacion.

Mataró 21 Junio 1836.”


En aquest gravat de l’Antoni Rigalt, publicat a la revista “LA ACADEMIA” el dia 9 de març de 1878 podem veure com quaranta anys més tard encara es conservava bona part d’aquestes muralles que envoltaven la Vila.


Fins aquí una mica de descripció de com de ben fortificada estava la nostra Vila, de quin ambient en temes militars i de salut hi havia i passo a explicar com sabem que Terrassa es va convertir en una Vila d’acollida de refugiats de la guerra.

Per explicar-ho bé ens hem de referir a un conjunt de vuit documents històrics, els números 2751, 2752, 2754, 2755, 2756, 2757, 2758 i 2759 mitjançant els quals els batlles de Viladecavalls, Sant Pere, Matadepera i Ullastrell comuniquen al comandant militar de la Vila, les persones de cada un d’aquests municipis que es troben refugiades dins la Vila, i que són els següents:

LLISTA DE VILACAVALLENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Miquel Trullas amb la seva esposa i fills, llaurador, casat, 60 anys. Miquel Margarit, major, solter, 58 anys. Miquel Margarit, menor, 28 anys. Julian Margarit, 24 anys.

I signa el llistat l’alcalde Josep Casanobas.


LLISTA DE SANTPERENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Salvador Font,60 anys. Josep Font, 20anys. Joan Font, 18 anys. Pere Font, 14 anys. Thomas Font, 10 anys. Salvador Font, 8 anys. Llorenç Font, 4 anys. Francisco Coret, 29 anys. Miquel Bogunyà Costa, 38 anys. Francisco Bogunyà Costa, 27 anys. Josep Bogunyà Costa, 25 anys. Julia Bogunyà Costa, 18 anys. Julia Bogunyà Palet, 12 anys. Miquel Llonch, 43 anys. Benito Montllor, 56 anys (alcalde de Sant Pere). Pau Torrella, 69 anys. Josep Torrella, 31 anys. Francisco Torrella, 21 anys. Salvador Torrella, 16 anys. Miquel Torrella, 14 anys. Pere Trias, 62 anys. Salvador Trias, 20 anys. Francisco Franci, 76 anys. Josep Franci, 43 anys. Francisco Franci, 9 anys. Vicenç Franci, 3 anys. Julian Salas, 69 anys. Joaquim Salas, 30 anys. Mariano Arnella, 23 anys. Josep Arnella, 16 anys. Isidre Casanovas, 54 anys. Salvador Carbonell, 42 anys. Domingo Carbonell, 12 anys. Pau Parellada, 57 anys. Tomàs Parellada, 31 anys. Llorenç Parellada, 26 anys.

Llista facilitada per en Benet Montllor, alcalde de Sant Pere, el 13 de juny del 1836.

LLISTA DE MATADEPERENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Joan Barata, llaurador, amb tota la seva família, casat, 50 anys.  Antoni Barata, solter, 16 anys. Francisco Barata, dipositari del comú, solter, 48 anys.  Francisco Sellent, llaurador, amb tota la seva família, viudo, 56 anys.  Esteve Sellent, llaurador, amb tota la seva família, casat, 29 anys. Pau Garrigosa, llaurador i regidor, amb tota la seva família, casat 35 anys. Joan Pobla, llaurador, amb tota la seva família, casat, 27 anys. Antoni Pobla, llaurador, solter, 46 anys. Pau Palet Torras, llaurador, amb tota la família, casat, 45 anys. Joan Solà, alcalde actual, amb tota la seva família, casat, 58 anys. Antoni Solà, llaurador, solter, 47 anys. Salvador Sala, espardenyer i Procurador del Comú, amb tota la seva família, casat, 34 anys.

Llista facilitada per en Joan Solà, alcalde de Matadepera, el 13 de juny del 1836.


LLISTA D’ULLASTRELLENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Domingo Palet, alcalde, casat, 49 anys. Miquel Rodó, regidor, casat, 54 anys. Pere Amat i els seus fills, llaurador, casat, 47 anys. Pere Amat, llaurador, solter, 22 anys. Francisco Amat, llaurador, solter, 20 anys. Isidre Amat, dipositari de Comú, casat, 42 anys.

Signa l’ofici en Domingo Palet, alcalde.

He copiat les llistes tal qual les varen fer els alcaldes de cada població. Entre tots sumen cinquanta-quatre persones, però segur que moltes d’elles anaven acompanyades de tota la família el que vindria a representar un total aproximat de cent cinquanta refugiats procedents de les poblacions veïnes i que a Terrassa varen trobar protecció a l’aixopluc de les muralles que convertien la Vila en una Vila Closa.

Especialment interessant la llista dels santperencs on trobem el bo i millor de la pagesia que en el transcórrer del temps vindria definitivament a la Vila per tal d’edificar-hi les seves cases fugin de les guerres, dels bandolers i buscant les comoditats d’una ciutat.

La guerra gairebé es va donar per acabada al nord d’Espanya amb el conveni de Bergara (també anomenat abraçada de Bergara) el 31 d'agost de 1839, que establia el respecte als furs bascos, però que no fou acceptat a Catalunya ni al Maestrat (sí que es van sotmetre les partides carlines de Galícia, Extremadura, Astúries, i La Manxa). L'exèrcit liberal, en poder concentrar totes les forces militars en un sol front, va poder ocupar, finalment, el territori de Cabrera, tot obligant-lo a marxar sobre Catalunya. Tot i les disputes internes en el si de la Junta Superior carlina de Catalunya, la guerra va continuar amb vigor, tot tenint lloc algunes accions importants com la de Sant Andreu de Palomar a la primavera de 1840. Amb tot, la superioritat numèrica de l'exèrcit de la reina i les dissensions internes del carlisme van dificultar qualsevol resistència. Finalment, amb l'entrada d'Espartero a Berga el 4 de juliol,  Cabrera va haver de passar a França el 6 de juliol del 1840, cosa que va suposar el final de la guerra.


Acabat el 15 de juny de 2021.

Rafael Aróztegui i Peñarroya.

Com sempre agraïment infinit a l’Arxiu Històric de Terrassa i el seu personal.

Fonts consultades:
Documents Històrics ACVOC

Revista “LA ACADEMIA”, Madrid 1878.



SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...