TERRASSA VILA CLOSA (2)

TERRASSA VILA CLOSA  (2)

En aquest plano, elaborat segons el padró de l’any 1819, hi podem veure els 22 carrers que tenia la Vila.

1 Rutlla, 2 Portal Nou, 3 del Vall, 4 de Baix, 5 del Forn, 6 Bastard, 7 Cantarer, 8 Mosterol, 9 Plaça, 10 Major, 11 Parres, 12 Cremat, 13 Gavatxons, 14 Raval, 15 Bitlles (Palla), 16 Font Vella, 17 Puignovell, 18 Sant Pere, 19 Nou, 20 Cases d’en Paz, 21 Cases del Diaca, 22 Sant Antoni. 

Per fer-nos una idea aproximada del que era la nostra Vila, podem donar una ullada al resum del padró de l’any 1824. Ens diu que a Terrassa hi viuen 2.149 homes, i 2046 dones, que fan un total de 4.195 terrassencs i terrassenques.

Estem als anys 1823 i 1824. La Vila va creixent i els veïns tenen necessitat d’accedir a l’exterior per altres llocs que no siguin els portals ja establerts. Diferents vilatans demanen permís per obrir portes cap a l’exterior i així trobem als batlles Miquel Vinyals i Galí (1823), i Josep Mauri I Suris (1824)  concedint permisos a:

“Providencia  a quienes se les ha permitido abrir Portales en la Muralla:

Dia 27 noviembre 1823: a Jaime Oller el portal que dá a su casa.

Dia 29 noviembre 1823: a Galí el del callejón de la Rasa.

Dia 10 diciembre 1823: a la viuda Parés, o Font, el del huerto de la Rasa.

Dia 10 de marzo 1824: a José Oller el del patio que tiene fuera la puerta de San Francisco.

Dia 26 marzo 1824: a D. Salvador Vinyals en la pared inmediata al Portal de S. Roque.

Dia 8 abril 1824: a D. Pablo Busquets el del huerto de la Rasa." (Document històric no. 480)

I a partir d’aquest document ja tenim un nou portal per afegir a la llista, es tracte del portal de Sant Francesc.

 Aquestes portes que s’obren no són públiques, són per ús particular, i que, com veurem més endavant, no aporten més que molts problemes a futurs consistoris.

La conservació i millora d’aquestes muralles, portals, i fortificacions, ocasionaven unes despeses que el consistori no podia assumir, i per tant havia d’acudir als vilatans amb més possibles per tal de fer front a tots els pagaments que es produïen.

Les assignacions d’aquests pagaments no eren del gust de tots i més d’un havia protestat directament a la Diputació per tal que es fes justícia. Aquest és el cas d’en Josep Antoni Busquets.

La Diputació li dóna la raó i envia un ofici al Batlle Vinyals que diu:

 “Diputacion de Barcelona

Seccion de contribuciones

La queja producida por José Antonio Busquets, y el modo violento y amenazador con que ha tratado VI. de ecsigirle las cien libras para las obras de fortificacion de es Villa; sin embargo de lo dispuesto en 30 de noviembre ultimo: han conmovido a esta Diputacion Provincial, que si bien pudiera desplegar toda la energia y firmeza correspondientes a tales procedimientos; ha querido con todo limitarse a prevenir a VI. Suspenda inmediatamente toda gestion contra el referido Busquets, y esponga los motivos que ha tenido para contrariar la providencia que con la indicada fecha de 30 de noviembre se comunicó a este Ayuntamiento constitucional.

Dios guarde a VI. Muchos años.

Barcelona 2 de abril de 1823.

El Intendente Presidente: José Camps.”

Aquesta carta ens parla del caràcter molt particular que tenia en Miquel Vinyals i Galí.

Del permís que al novembre de 1823 es dóna a Jaume Oller, he trobat el document (DH 482) amb les condicions per tal d’obrir la porta:

“Registro de Decretos sobre aperturas de puertas en las Murallas de la Villa de Tarrasa:

 Se concede facultad al suplicante (Jaume Oller) para abrir el portal que solicita en la Muralla, y que dá en su misma casa, con la condición de que las puertas sean reforzadas a satisfaccion del Ayuntamiento, y bajo la multa de 15 reales por la primera vez que quede abierta, y privacion de volverla a abrir en caso de reincidencia. De que se cierre a la hora que se cierren las puertas principales de la Villa.”

A la propera entrada farem un salt de setze anys i anirem fins a l’any 1840 per tal de saber quines portes noves han aparegut de sobte sense que el consistori en tingui notícia.