TERRASSA VILA CLOSA (4)

TERRASSA VILA CLOSA  (4)

  I entrem a l’any 1841. Aquest any toca presidir el Consistori a Josep Maurí i Poal. El nou Consistori es troba amb un garbuix de portes particulars a les muralles i a l’acta del ple del dia 4 de febrer el secretari ens explica què: “se presentó Juan Aguilá pidiendo se le permitiera abrir la puerta ecsterior de su casa que la tiene en la Muralla por haver permitido  tenerla abierta a Salvador Pous.

Se ha resuelto no acceder a la demanda de Aguilá y prevenir a Pous que vuelva a tapiar el portal que había abierto bajo la multa de trescientos reales”.

Veient que la qüestió de les portes obertes a les muralles, pels particulars, estava una mica enredada, en el ple extraordinari del dia 6 del mateix febrer decideixen: “suspender la providencia dada contra Salvador Pous en la sesión del dia cuatro y llamar a los que hasta el dia habian abierto dichas puertas para que dijesen si tenian permiso a ello”.

Així ho fan, i en el ple del dia 11 de febrer es presenten: “Agustín Galí (a) Treballs, Tal Ballbé (a) Poaté y Salvador Pons y han sido interrogados para que dijeren si tenian permiso del Ayuntamiento anterior para abrir sus puertas de la huertas que dan a la muralla ecsterior a lo que han contestado que ningun permiso tenian y que si las habian abierto era porque otros lo habian hecho y en particular el Sr. Oller. Se resolvió que debian cerrarse tantas cuantas puertas se hubiesen abierto en la muralla”.

Amb aquesta resolució deixaven solucionat, de moment, la història de les portes de les muralles obertes pels particulars.

En el mateix ple es pren l’acord de “dar cuarenta reales mensuales a José Barnadas (a) Bey para cerrar las puertas publicas de la Villa eccepto la de la Guia”.

Fins aquí hem parlat de portes i muralles, i si recordeu també vàrem parlar de ponts i fortificacions en general, però a l’acta del ple del dia 3 d’abril, recordeu estem l’any 1841, hi trobem: “A los tres dias del calendado mes (abril) reunido el Ayuntamiento en sesion extraordinaria a resuelto no derribar el tambor que hay en la plaza de la Creu Gran como acaban de solicitarlo Juan Salas y Juan Aguilar”.

I que era aquest “tambor” que hi havia a la Creu Gran?, ni més ni menys que una fortificació cilíndrica, construïda amb totxos, normalment afegida a alguna casa, ja sigui a nivell del carrer com adossada a un pis, i que servia per què una, o dues persones, poguessin vigilar, i si fos el cas foragitar, possibles intents de penetració a la Vila per part de persones armades amb no massa bones intencions. Més endavant trobarem altres “tambors” repartits per la Vila.

A la foto hi veiem un “tambor” a Can Figueras del Mas.

Saltem al 17 de juny i trobem en el ple d’aquell dia que: “Francisco Vinyals pide se le permita abrir una parte de la Muralla por quince dias. Se le ha negado”.

En el ple del dia 11 de juliol s’aprova: “Así mismo se ha determinado pasar las puertas del Portal de la Rasa al de S. Roque y a cual fin queda comisionado D. Jayme Marinelo”.

A l’acta del ple del dia 29 de juliol hi trobem algunes novetats: “Presentose un memorial de José Marcet y Gabriel Roca, pidiendo el derrivo del cuerpo de guardia de la Puerta de Sto. Domingo.

Resolucionose no ha lugar.”

I que hi trobem de nou?, un parell de coses molt interessants, en primer lloc que ja tenim la porta que fa dotze, la porta de Sant Domènec, i que almenys algunes portes hi tenien adossades un cos de guàrdia o fortificació. Aquestes fortificacions, com ja veurem, adquiririen molta importància l’any 1872 amb motiu de la tercera carlinada (1872 – 1876).

En aquest dibuix de Mateu Avellaneda veiem dues coses interessants. Una el Marc de la porta de sortida cap a Sant Pere, i a la dreta la fortificació que la defensava.

Com ja he comentat, les portes que els particulars obrien a les muralles, portaven de corcoll a les autoritats vilatanes, i d’aquesta manera trobem en el ple del dia 1 d’agost:” Se resolvió que así como se habia de publicar un pregón para que las puertas que dan a la muralla esten precisamente cerradas toda la noche: se haga avisar por un alguacil a los que cuidan de cerrarlas que si no lo verifican en los terminos indicados se mandaran aparedarlas”.

És a dir, ara ja no amenacen amb multes, ara ja estan decidits a tapiar-les directament.

El 8 d’agost en Gabriel Roca insisteix en el tema de l’enderrocament del cos de guàrdia de la porta de Sant Domènec, i el consistori li respon què passarà la seva petició a “la Comisión encargada del ramo político”, una forma molt fina de dir ja t’ho mirarem.

El 12 d’agost es presenta en Joan Clapés al ple per denunciar a Pau Boada: “Presentose enseguida Juan Clapés para manifestar las quejas a que ha dado lugar una puerta que tiene Pablo Boada para entrar en su campo, hallandola con frecuencia abierta. Se le dijo previniese a Pablo Boada que si se hallaba otra vez abierta dicha puerta que se le mandaria tapiar”.

El 19 d’agost l’acta del ple reflecteix un fet que em despista una mica: “Presentose Jayme Casanovas con un papel que contiene seis nombres y piden abrir una puerta en la calle de Santo Domingo.”

Si demanen permís per obrir una porta al carrer de Sant Domènec, la porta ja esmentada anteriorment, amb cos de guàrdia inclòs, on estava situada?

En Baltasar Ragón, en el seu llibre Els Carrers de Terrassa l’Any 1900, i parlant d’aquest carrer, ens explica que segons consta en un document de l’Arxiu Municipal, i en data d’11 d’abril de 1836: “Es entregat al Segimon un llum de braç per la guàrdia del Portal de Sant Domènec”, però el mateix Ragón a continuació ens diu: “amb data 3 de setembre de 1843 els veïns del carrer demanaren permís a l’Ajuntament per enrunar la paret de tanca de l’extrem de dit carrer, a condició de tornar-la a construir en cas necessari”.

Era el carrer de Sant Domènec un carrer amb un Portal a un extrem i una paret a l’altre? O quan parlen de paret es refereixen al Portal? O el Portal es va tapiar i es va convertir en paret? Ho haurem de deixar aquí per què ja no trobarem cap més referència al tema.

1 d’octubre de 1841. Estem a punt de descobrir com funcionava la història de les muralles. L’acta del ple d’aquell dia ens diu: “... un memorial de D. Juan B. Galí y Suris en que pide se le permita abrir un portal en el tabique sito al estremo de la calle de San Lorenzo por estar en tratos para comprar treinta naves para casas ofreciendo poner puertas de su cuenta. Se resuelve que solo en el caso de empezar a construirse las casas se le concede lo que el pide debiendo poner puertas a satisfacción del Ayuntamiento con la obligación de tapiarla siempre que el Ayuntamiento lo tenga por conveniente.”

Aquí ja trobem referència a una muralla concreta, la de l’extrem del carrer Sant Llorenç, extrem que hauríem de situar, com a molt, a l’alçada de l’actual carrer Suris.

I també ja podem deduir que els carrers nous que se n’anaven obrint, i els vells que s’anaven prolongant, tots tenien al final una muralla, o tapia, per tal que les persones haguessin d’entrar, i sortir de la Vila per les portes oficials, portes que estaven vigilades.

I finalment, i per acabar aquesta quarta entrada al blog de TERRASSA VILA CLOSA, anirem al ple del 17 de novembre, però ja de l’any 1842, per tal de descobrir una nova porta, que serà la que fa tretze.

Aquest ple està presidit per n’Agustí Galí i Galí, i a la seva acta hi trobem: “Sesion ordinaria de diez y siete de noviembre de mil ochocientos cuarenta y dos. Reunidos los Srs. Abajo firmados. Se presenta una cuenta de Jayme Serra por desmonte de terreno en la puerta de San Juan”.

La porta que fa tretze és la porta de Sant Joan.

Deixeu-me fer un afegit molt important. Descoberta de darrera hora. Això és un no parar.

Resulta que no eren quinze el total de portes. Acabo de trobar la setzena!

Ple del dia 5 de gener de l’any 1854: “Por ultimo se presentó Miguel Clapés manifestando al Ayuntamiento el mal estada en que se hallaba la calle que baja de la puerta de San Jaime y la prevision que habia de repararse por razon de los fuertes aguaceros y continuas avenidas de agua ...”

I ja tenim una nova porta per afegir al llistat, la Porta de Sant Jaume.

Resum de portes trobades fins avui en dia: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, Portal del Rei, Portal de Sant Domènec, porta de Sant Joan i porta de Sant Jaume.

Un total de catorze portes o portals fins aquest moment.

A la propera entrada farem un salt fins a l’any 1872. Any que esclata la tercera guerra carlina.