LO COP DE
TARRASA, 30 de setembre de 1868
Aquest
manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze
quartilles que es troba a l'Arxiu Històric de Terrassa, lligall Documents
1859-1872. Hem optat per transcriure literalment el text, tot mantenint la
puntuació de l’autor. En canvi, hem generalitzat l’accentuació -molt desigual
en l'original-, adaptant-Ia a les normes ortogràfiques vigents. També hem
accentuat -l'autor ho fa en alguns infinitius- la vocal final de les paraules
acabades en consonant muda, que Gorina sistemàticament no escriu. Finalment,
hem transcrit amb majúscula inicial tots els noms propis.
(Josep M.
Benaul i Berenguer)
He cregut
oportú respectar els peus de pàgina del document original d’en Josep M. Benaul
que fan referència als personatges que són esmentats en el relat.
Penso que d’aquesta forma podem seguir millor el relat que en Joan Gorina i Riera ens fa dels fets ocorreguts a Terrassa el dia 30 de setembre de 1868 en motiu de la "SETEMBRINA" i no perdre’ns entre tants noms.
La resta és
l’obra d’en Gorina, del qual, al final del relat, us en faig una breu biografia.
(Rafael
Aróztegui i Peñarroya)
LO COP DE
TERRASSA
Lo dia 30
de setembre de lañ 1868 y ba a be al cop, y a Tarrasa es ban fe els fochs de
San Juan.
Era el
dia 1 de la fira y alla a las deu a la plaza no y cabia la gen, y tots lus cabazillas
del añ 1867 baren antra, a cal Jubé 1; y al cap de una estona ba surtí al Dumingu 2
pardal y ba di bamus, a tuca la campana, y tutom ba fe muiment, y ban ana
uns cuans, a tuca a sumatén. Tutom cap a a la plaza, y a llaborans ban surtí
als cabasillas y baren di al poble si vulian al Jauma Ballonrat 3
y el LIatse Subirana 4 y al Muns,5 y al
Trilla,6 y alguns datrus per formar una junta y lo popble ba
di que sí.
Y
deseguit ban anan cumparejen armas y tutom ne bolia y no ni abia gairas. Y a la
plaza y habia al nunsi y el bolian fe fe una crida que qui tingués armas que
las presentés y en no la ba bulgue fe y li ban fe grosas amenasas y ell que ba
di que no sabia ajo com aniria y al cap y lúltim ban ana a cal arcalde que era
D. Domingo Ventalló 7
y, el nusi li ba esplica y ell ba di que cuan y habia una rebolició que ell
ya no era arcalde y ba respondri un y ba di, -com que no el volem-, y li ban
fer treura las armas que tenia a casa seba, y ell els sa las ba da.
Y la
juntament ban anar cap a la Casa de la Vila, y tot lo popble tanbé, y allí
baren tractar las sebas cosas la juntament y la junta revulusionària, y la gent
baren cridar -mort lo ajuntament- varias vegadas y la juntament tots se baren
alsà espantats, y a llaboras ba surtí al Jubé y ba cridar -silenciu- y es ba
tamparà y ba di -que surtís tutom a fora que ell ya pujaria al balcó y que
totom hu sentiria y tutom va surtí afora y ell ba puja al balcó ab al Trilla y
un altre y ba dir al popble si estarian pel que faria la junta rebulucionària.
Y lo
popble ba di -que Sl- y a llaborans ba fer un gran sermó que ba agrada mol, y
ba crida Abajo lo excistente, Abajo la dinastía, etc ... etc ... y Abajo los
Borbones y tot lo popble ba crida -Abajo ... etc ... y lo popble li ban di que
volían al cuadro de la reyna, y ell ba di -Yo mismo tendré la satisfacción de
pegarle fuego- y lo popble mol conten de tan bé que se habia explicat y totom
va picar de mans. Allaborans al nunci ba fer la crida -que qui tingués armas
que las presentés a la plaza y que tots los músichs fesin cap a la plaza ab los
insturmens.
Y lo
popble ban cumensa ala Culechta 8 ab un pal per alsapramà las portes y al gran
crit de la jen que la clau era a cal Torras, y ay ban ana uns cuans asacarla, y
els sala ban da al mumén de ubrir las portas tot lo popble al mateix que una
curralada de llops ret dintra y ab un minut no ba cada res sanse y al papé tot
se ba estripa, que a quell carré que era al carré deIs Gabatchons tot era pIe
de papé que ni es beya a terra y baren cumansa que es cremés aquell papé y ya
ni ba-abé-prou que as ba crema al papé y tot lo que y habia, ban cada las parets
netas y tot se ba crema ala plaza.
Y mentras
cremaba ajo, baren surtí uns cuans de la Casa de la Vila, ab als cuadrus de la
reyna y la llista deIs quintus y la urna deIs quintus y tot bana al foch.
Mentrastan
anaban es quinsan papés de cal Torras 9 carnisé que era un arrandadó, y tan bé un xich de
roba y tot se ba crema a la plaza, a cal Torras era al devan de la Fon Trubada.
Ara ban fe la pasada que tucaban lipno de Riego y tots lus de las armas anaban
al devan.
Ab un pis
de sobra la cul-Iechta y estaba un cox 10 que tanbé era arrandadó y tots lus trastus
es ban tira pel balcó quedan sinó la parets netas y tan bé es ba crema a la
plaza. Y al matex custat que es a cal Dulén 11 tot se liba
crema y abia unas robas que talmén feyan llastima, pero no es perdunaba ningú
de modu que es ban fe dos fochs a la plaza que feyan pó, no si pudia acusta del
gunas bin pasas.
Surtín de
cal areu Dulén 12,
baren ana a cal seu germà13 que tanbé era arrandadó, estaba
al carré de San Pera pues del cap de mun del carré al cap de ball no es pudia
pasa de jen, ana qui als ba custa mol de entrari per que y abia la junta
rebuluciunaria que ubulian detura pero si es descuidan agueran pagat la festa
ells.
 |
| Una pàgina del manuscrit original. |
Y a dintre(de la casa de l’arrendador) y abia tots lus de la casa y baren
cumen sa a cops de parpal ab una rexa que y abia y la baren cuida a fe trosus y
beyen que de cap manera y podian entra ban determina uns cuan de las armas ana
a salta pel darrera y un cop baren sé dins els de dintre es ban beura perduts y
ban ubrí las portas y as ban pusa als de la junta al purtal per no dexa entra
ningú y no uban pude detura y al mumén de entra dins, bots d’olí, sachs de
munjetas, tot per terra patroleo, y ya cumensaban de tira fatu pel balcó tot
uban pateja menus dugas calaxeras mol bonas que ban di que eran de la seba dona,
que al demés no va queda res fins als cuartus del calax y cuidadu al quen
tuqués cap, y als queran adal en baxan tots se ban as curcuya y a la canaya als
en ban troba mols y tots als sel ban fe dexa, y cap al foch que al ban fe ala
plazeta de cal Cintet14 y abia
un foch urrendu que nis pudia pasà.
Sortín de
qui ban ana a cal Mallufré 15 que estaban al carré Nou y tots lus de la casa eran
fora y ban españà las portas y tot lo poble ret dins y tot se ba pateja y tirau
per las finestras que abax al carré ni abia una pila que cuasi tapaba al purtal
y la canaya unàban agafan y purtantu al altre foch de la plazeta, tanbé y abia
tres o cuatre talés de fajas, de modu ques pansaban que es calaria foch ab
alguna casa per que aquells fochs feyan pó.
Sortin de
qui, ban ana a cal Esquius16 que era loma més murri de Tarrasa, es taba al carré de la Cuadra, y
tanbé y arriban y ya bia la reu17y li diuan -a on tés al teu
para- y ell va di nousé a marchat y no me adit a on te naba- y cumènsan an tra
dins y la butiga que la reu era barbé, ya era un xich de sen brasada pero al
poch que ya abia ab un minut tot patejat y cumensan a puja dal y tot per la
finestra que era mol xica y abían de patí mol per feu pasa pero ab la rabia que
utiraban cuan arribaba a bax, ya no y abia res sansè.
Ya na
bian tret qui sab lu fatu pero encara ni abia mol y del que y abia tot se ba
cramà fins tres hu cuatre pintas grosus y cuan tot basé al carré la reu ba di
-a questa calachera es de la mara que me la ba da a mi- y li ban di que la prengués
y la ba du al bainat, y ban cumansà a tirà un ambà a terra del sallé per fe
surtí las botas de bi y eran set o vuit a cops de chapu y ban anjaga totas las botas
carré aball y a lantrada y abia més de un pam de bi que asta ban abé de treura
un maó del padrís per que marchés, y bi y botas y mopblas carré ball que ban fe
al foch al Pacetx.
Sortín de
qui, ban anà a cal Farmí18 que es taba al carré de la Cuadra, y las portas eran tancadas y cop
de pica y fora, y en ba pujà un al balcó y a cops de peus ba patà tots los
bidres, y ba arriba ha ubrí y als de la casa ban se amatents a turnà a tancà y
al cop y lúltim ba baxà y la casa ban ubrí per que y abia al Subirana y daltres
de la junta y cridan sobre tot lordre y al popble cridà fora orda no miràban
pas cuan ans feyan pagà y ells ensaña lus diaris de que tot ya era guanyat y
ells no y volian sabe res y al cap y l'últim ban entrà a dins y a desembrasà y
fora, qui més pudia trabellà.
Y al
Farmí ba surtí de casa seba ab als brasus astesus y pluran carré aball y es ba
fica a cal Bosch 19
del Pasetx. Y la canalla trastus aball capa al altre foch de cal
Esquius que era al Pasejs, y tanbé ban buida un parey de botas, pero del
magatsem de darrera no en ban tuca.
Sortín de qui ban anà als esculapios asacà
armas, y als cuadros de la reyna y tan bé als de la prasó, y als ban trancà
amicas y als ban tira al foch. SortÍn de qui ban ana a cal Trollas 20 que estaba a la
Fonbella y ha riban y ret dal molta jen pero y abia una porta que tiraba tiros
y al mun de ubrirla de que no se nimata un y ells se pansaban que dins ya bia
jen armada y ban tira dos o tres tiros y lo popble al sentí las descargas totom
se ba fica a dins y ban tanca las portas, a dintra feya po la gen que ya bia y
cumènsan a ropra bidras que feya hurror al sentiro y a tirà mopbles deIs bons
que sen bist, y la criada es ba pusà al portal del seu cuartu y cridan que no
li tuquessin res della, y no li ban tucà res, y baren fe al foch ala costa y un
al Pasejs y un al daban de casa seba.
Y mentras
als fochs anaban craman ban puja de la Plaza una cumpañia de guardias rurals
tots ab la culata cap per ball ab tots los majors cotribuyens ab armas y ban
ana cap al Pacejs y allaborans es ba tempara un xich.
Nota de
las casas que es ban crema als trastus:
La
collecta 21,
a cal Dulén, al cox de la collecta, al Torras carnisé, y dugas carniserias sebas,
al Dulén xich, al Mallufré, a lEsquius, al Farmí i al Trullas.
Tots éran
arandadós 22menus
al Trullas, pero del Trullas sen recordaban de cuan era arcalda que bia fet
moltas injúrias.
Los fochs
baren cramà fins al bespra y en cara sor que ba ploura sinó tot lan dema y
aguéran cramat, y la canalla lan dema binga esbarria la sendra per beura si
trubarían cap cuartu, y sen ban truba qui sapblus.
Lo
escribió Juan Gurina
Tarrasa 17 de noviembre de lañ 1868.
1. Jaume Jover i Marquet (Terrassa 1823-1872). Flequer. Insurgent del 1867. Va morir el 22 de juliol del 1872 mentre combatia contra els carlins pels carrers de Terrassa.
2. Josep Domingo i Casanellas (Terrassa
1833-1917). Cafeter Insurgent del 1867. Vice-president del Comitè Republicà
Federal de Terrassa després de La Gloriosa.
3. Jaume Vallhonrat i Rovira (Terrassa
1815-1896). Fuster. L'any 1867 presidia el casino Sociedad de Artesanos y de
Tarrasa. Alcalde del 1869 al 1877.
4. Llatzer Ullés i Subirana (Terrassa 1811-?).
Comerciant i propietari. Monàrquic.
5. Miquel Muns i Cardellach (Terrassa 1828-?).
Teixidor. Insurgent del 1867. Candidat republicà a les eleccions municipals del
desembre de 1868.
6. Josep Trilla i Carol (les Ventoses [Noguera]
1833 - Terrassa 1914). Teixidor. Insurgent del 1867. Regidor monàrquic a
l'ajuntament constituït 1'1 de gener del 1869.
7. Domènec Ventalló i Llobateras (Terrassa
1805-1878). Farmacèutic. A casa seva tenia
la tertúlia dels moderats. Alcalde del gener al setembre de 1868.
8. Era la seu de l'administraci6 de l'impost de
consums.
9. Albert Torras. Tractant de carn, carnisser,
cafeter i administrador municipal de l'impost de consums, càrrec en el qual va
substituir el seu pare l'any 1867. Tot i que va presentar la dimissió el 28 de
setembre, no va poder evitar les represàlies.
10. Personatge no identificat.
11. El “Dulén” era Josep Ventayol i Jorba,
comerciant d'olis i sabons, arrendador de l'impost de consums i soci de Jaume Torras
i Bordoy que també era arrendador.
12. Josep Ventayol i Torrella (Terrassa 1834-?), primogènit
de Josep Ventayol i Jorba, el qual va substituir en tots els seus negocis.
13. Antoni Ventayol i Torrella (Terrassa 1840?-?).
Comerciant. Associat amb el seu germà en l'arrendament de l'impost.
14. Probablement es tracta de l'actual placeta de
Saragossa.
15. Salvador Mallofré i Prats (Olesa 1816?-?)
Teixidor.
16. Vicenç Esquius i Graells (Calaf 1810?-?).
Teixidor.
17. L'hereu és Jaume Esquius i Payas (Terrassa
1837?-?). Barber.
18. Fermí Carner i Colldeforns (Terrassa 1814?-?).
Negociant de vi.
19. Probablement Pere Bosch i Curet, propietari,
que habitava al capdamunt del carrer de la Font Vella.
20. Miquel Trullas i Oller (Viladecavalls
1821?-?). Propietari. Alcalde de Terrassa del 1865 al gener de 1868.
21. Era la seu de l'administraci6 de l'impost de
consums.
22. Encarregats de cobrar l’impost de consums.
Quatre
fotos de la Terrassa del 1868 – 1870 :
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
JOAN GORINA i RIERA
Neix a
Terrassa un 23 de juny de l’any 1851 i moriria, també a Terrassa, el 10 de
juliol de 1911.
Fill de
teixidor a ma, a l’edat de 10 anys ja ajudava al seu pare, sense haver pogut
anar gaire temps a l’escola.
Seguint
aquest ofici va casar-se i va ser pare de família. Amb les vagues i crisi de treball
va quedar molt temps sense feina i es decidí a posar una llibreria i centra de
subscripcions al carrer Puignovell 14. Entre llibres i revistes li va anar
creixent l’afició a escriure.
Va
col·laborar amb “La Tomasa”, “L’Esquella de la Torratxa”, i en gairebé tots els
diaris de Terrassa. Signava amb el pseudònim “El Noi de la Pega”, ja que ell deia que d’ençà que tenia ús de
raó la pega el perseguia.
Autor de
monòlegs, l’actor Enric Borràs va
estrenar-li un al Principal, versos i altres formes literàries.
Era d’una
il·lustració rudimentària, amb pocs estudis, però no per això deixaven de tenir
un valor personal els seus treballs.
Del carrer
Puignovell es va traslladar al carrer Sant Pau 14, a una casa que vaser
enderrocada per construir els jardins i magatzem que ara és la CECOT.
 |
| Establiment del carrer Sant Pau 27. Llibreria i estanc. |
Col·laborador
de “El Eco de Tarrasa” “La Revista Tarrasense” “La Comarca del Vallés”.
També li
havia tocat algun premi de la Rifa als últims temps de la seva vida el que el
va portar, encara que poques vegades, a signar com “El Noi de la Sort”.
L’any 1908
va traslladar-se a la Rambla amb només l’estanc i va deixar la llibreria del
carrer Sant Pere al seu fill Jaume.
 |
| Llibreria del carrer Sant Pere. |
Trobant-se
molt delicat de salut, va anar a fer-se un tip d’aigua a la font de la
Cogullada i en tornar va ficar-se al llit, i moria l’endemà a la tarda.
Tot això ho explico per tal que us feu càrrec de què
un xicotet de 17 anys, sense a penes estudis, va escriure com va poder tota una
ressenya dels fets ocorreguts a Terrassa un 30 de setembre del 1868 amb motiu
de la revolta anomenada la “setembrina”, que va significar l’exili de la reina
Isabel II, i que en Gorina va titular “Lo Cop de Tarrasa ”.  L’any 1909,
ja amb l’estanc a la Rambla d’Ègara, publica a La Comarca del Vallès un poema
celebrant que finalment la processó de Dijous Sant hagi ampliat el seu
recorregut passant per la dita Rambla, i que a continuació us transcric,
respectant la seva grafia, perquè veieu l’evolució del seu lèxic. LA GRATITUD
D’UN BARRI (DEL DIJOUS SANT) Ha sigut aquí ben vist pels vehins
ab alegria, l’acort de
la Confraria de l’Imatge
del Sant Crist. May de cap solemnitat aquest barri
disfrutaba, cap festa
per ell passaba com si fos
abandonat. Els vehins ab gratitud van veurer
la professó, tots ab gran
devoció molt silenci
y quietud. Ara no’ns podem queixá els de la
Rambla d’Egara, ja podem ben
dir desd’ara que
l’”Ensanxe” creixerá. Els tenirnos per “forans” sembla que
ja s’acabat. Avuy ja som
de ciutat ja sens pot
dir “ciutadans”. Satisfets podem está de la nostra
professó, qu’es
d’antiga tradició y que devem
conservá. Als lliberalsde debò las
professons no’ns molestan, únicament ne
protestan els
lliberals de cartró. Per això ha sigut ben vist pels vehins
ab alegria, l’acort de
la Confraria (Publicat a La Comarca del Vallés, 13 d’abril
de 1909, pàgina 5)  ACVOC Codi de referència ACVOC90-229-T2-8. Títol: Gorina,
Lo cop de Tarrasa i altres notes històriques. Manuscrits literaris, doc. 8. 1
de 23. Data(es) 1868-1871 |
Terrassencs
del 1800. Baltasar Ragón. Joan Morral, imp. 1933
Fotos AMAT /
ACVOC
I com sempre amb l'estimat Joaquim Verdaguer en el record.
Rafael Aróztegui i Peñarroya. TERRASSA, 7 de novembre de 2022.
Molt interessant el blog!! Apendre l"història i d'on venim i que sóm! Gràcies pel Blog, m'agrada molt!
ResponEliminaGràcies Joan per la teva visita i per les teves paraules.
Elimina