QUI ÉS AQUESTA SENYORETA?

Posem cognoms a l'Elvira

Gaudim de les "Cartes de visite"

Aquests dies estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.

Estic parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible l’extensió de la fotografia a reu.

A mitjans del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic, van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs professionals.

Usualment es positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89 mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.

Aquestes foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:

Al revers de la foto el fotògraf aprofitava per fer publicitat del seu establiment i gràcies a aquest detall podem dir un any molt aproximat de la realització de la targeta que tenim entre les mans. 

Avui us ensenyo la “carte de visite” que una jove terrassenca, de nom Elvira, regala a la seva estimada cosina Neus Sagrera Amat, filla d’en Tomàs Sagrera Font i de Ramona Amat Galí i que situo aproximadament l’any 1865.

Ara el repte està en esbrinar a quina família pertanyia l’Elvira.

Però abans de revelar el secret, i parlant de fotografia mai més ben dit, us vull fer una petita explicació de qui era el fotògraf “Moliné y Albareda”, millor dit, els fotògrafs Moliné i Albareda.

Manuel Moliné i Muns va ser primer pintor, com molts altres fotògrafs de segle XIX, abans de dedicar-se al nou art de la fotografia.

Era cunyat de Rafel Albareda i Negrevernis, daguerreotipiste i fotògraf, amb qui va obrir estudi al Carrer Eroles 16 el 1856.

L'estudi, l'associació de tots dos, va romandre obert fins a la dècada de 1880.

En aquesta foto feta cap a 1860, m.i. 8,7 x 5,7 cm, donació de la col·lecció de «Josep Maria Sigalés». Núm. del catàleg: 214061-021. Targeta de visita. Albúmina sobre paper i dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’una senyora desconeguda per mi, hi podem veure com els dos cunyats empraven la mateixa decoració per les seves fotos.

Podeu observar que la copa de sobre la taula és la mateixa en les dues fotos.

Un altre detall interessant és veure com ambdues es recolzen, l’Elvira sobre la taula i la dama desconeguda sobre la copa, per tal de no sortir mogudes a la foto per culpa de les llargues exposicions a la que estaven sotmesos els models.   

I ara sí, ara ja puc descobrir qui era l’Elvira.

Després d’hores de recerca per trobar una Elvira que fos la possible cosina de la Neus, en els padrons de Terrassa, vaig tenir la brillant idea (ja veus tu) de recórrer a l’amic Rafel Comes, màxim coneixedor de les nissagues terrassenques i com sempre molt atent i ràpid em dóna la solució: Cosina de la Neus Sagrera Amat hauria de ser filla d'un o una Sagrera Font, però no tinc cap Elvira. Sí que en tinc d'una filla de Concepció Amat Galí (germana de la Ramona, mare de la Neus) i d'Antoni Casanovas Ferran, fabricant de Sabadell, Elvira Casanovas Amat.

Per tant l’Elvira no era terrassenca, era sabadellenca.

Doncs ja tenim la solució, aquesta senyoreta tan bufona era ELVIRA CASANOVAS i AMAT.

 Dada que passaré ràpidament al senyor Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa, ai no, que ja no ho és perquè s'ha jubilat, bé, li passaré a la fins fa poc directora en funcions Gemma Ramos, per tal que ho tinguin en compte.

Agraïments:

Al Museu de Terrassa per la facilitat d’accés a les fotos.

A l’Arxiu Municipal per facilitar l’accés als padrons.

I com no a l’amic Rafel Comes i Ezequiel per ser-hi sempre i apunt.