Posem cognoms a l'Elvira
Gaudim de les "Cartes de visite"
Aquests dies
estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.
Estic
parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible
l’extensió de la fotografia a reu.
A mitjans
del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic,
van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre
una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al
llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs
professionals.
Usualment es
positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta
de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89
mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.
Aquestes
foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:
Al revers de la foto el fotògraf aprofitava per fer publicitat del seu establiment i gràcies a aquest detall podem dir un any molt aproximat de la realització de la targeta que tenim entre les mans.
Avui us
ensenyo la “carte de visite” que una jove terrassenca, de nom Elvira, regala a
la seva estimada cosina Neus Sagrera Amat, filla d’en Tomàs Sagrera Font i de
Ramona Amat Galí i que situo aproximadament l’any 1865.
Ara el repte
està en esbrinar a quina família pertanyia l’Elvira.
Però abans
de revelar el secret, i parlant de fotografia mai més ben dit, us vull fer una
petita explicació de qui era el fotògraf “Moliné y Albareda”, millor dit, els
fotògrafs Moliné i Albareda.
Manuel
Moliné i Muns va ser primer pintor, com molts altres fotògrafs de segle XIX,
abans de dedicar-se al nou art de la fotografia.
Era cunyat
de Rafel Albareda i Negrevernis, daguerreotipiste i fotògraf, amb qui va obrir
estudi al Carrer Eroles 16 el 1856.
L'estudi,
l'associació de tots dos, va romandre obert fins a la dècada de 1880.
En aquesta
foto feta cap a 1860, m.i. 8,7 x 5,7 cm, donació de la col·lecció de «Josep
Maria Sigalés». Núm. del catàleg: 214061-021. Targeta de visita. Albúmina sobre
paper i dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’una senyora
desconeguda per mi, hi podem veure com els dos cunyats empraven la mateixa
decoració per les seves fotos.
Podeu
observar que la copa de sobre la taula és la mateixa en les dues fotos.
Un altre
detall interessant és veure com ambdues es recolzen, l’Elvira sobre la taula i
la dama desconeguda sobre la copa, per tal de no sortir mogudes a la foto per
culpa de les llargues exposicions a la que estaven sotmesos els models.
I ara sí,
ara ja puc descobrir qui era l’Elvira.
Després d’hores
de recerca per trobar una Elvira que fos la possible cosina de la Neus, en els
padrons de Terrassa, vaig tenir la brillant idea (ja veus tu) de recórrer a
l’amic Rafel Comes, màxim coneixedor de les nissagues terrassenques i com
sempre molt atent i ràpid em dóna la solució: Cosina de la Neus Sagrera Amat hauria de ser filla d'un o una Sagrera
Font, però no tinc cap Elvira. Sí que en tinc d'una filla de Concepció Amat
Galí (germana de la Ramona, mare de la Neus) i d'Antoni Casanovas Ferran,
fabricant de Sabadell, Elvira Casanovas Amat.
Per tant l’Elvira no era terrassenca, era sabadellenca.
Doncs ja
tenim la solució, aquesta senyoreta tan bufona era ELVIRA CASANOVAS i AMAT.
Dada que passaré ràpidament al senyor Domènec
Ferran, director del Museu de Terrassa, ai no, que ja no ho és perquè s'ha
jubilat, bé, li passaré a la fins fa poc directora en funcions Gemma Ramos, per
tal que ho tinguin en compte.
Agraïments:
Al Museu de
Terrassa per la facilitat d’accés a les fotos.
A l’Arxiu
Municipal per facilitar l’accés als padrons.
I com no a l’amic
Rafel Comes i Ezequiel per ser-hi sempre i apunt.
Sílvia Comellas Compte:
ResponEliminaRafael Aroztegui Peñarroya ja he demanat ajuda als sabadellencs. La casa la va construïr l'avi de l'Elvira, l'Antoni Casanovas i Bosch al 1859 com casa fàbrica. Actualment és la seu del Museu d'Història de Sabadell, al carrer Sant Antoni, 13
Mingo Ferran:
ResponEliminaBen fet Rafael pasa-li a la Gemma ella ho documentarà perfectament, a més, es conciutadana d'ella
Gràcies
Argentina Jofresa:
ResponEliminaEs un gran investigador històric. Felicitats Rafael.
Molt bona feina, un relatat interessantíssim!
ResponElimina