dimecres, 30 de setembre de 2020

TERRASSA - UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS DE MULES A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

 

UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

Ens trobem a principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del carrer de les Parres, en alguna de les cases  que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.


Terrassa compte en aquells moments amb cinc mil i escaig veïns i poc més de mil cases, però segurament amb una quantitat
  de mules suficients per a permetre que el Joaquim es dediqui al seu ofici que no és altre que el d’esquilador d’aquestes bèsties tan importants en la vida de la, en aquell moment, Vila de Terrassa.

En el padró de l’any 1843 el trobem amb l’ofici de “tundidor”, equivalent a esquilador i amb un fill, el Joaquim, de tres anys, és a dir nat el 1840 i per tan terrassenc de naixement.



En el padró de 1845 veiem que ja ha augmentat la família amb una nena que porta per nom Maria.



Però passem a la qüestió que m’ha portat a fer aquesta entrada al meu blog.

A l’acte del ple de l’Ajuntament del dia vint-i-dos de juliol de 1841 i trobo: “Se presenta Joaquin Bea pidiendo licencia para esquilar los mulos frente de su casa o frente de la casa de los dueños de los mulos que se pretenden esquilar”.



Amb dos dies troba resposta a la seva petició, el consistori aprofita la petició del Joaquim per fer una ordenança exprés dirigida a tots els esquiladors i els hi diu: “Sobre la petición de Bea; que no se le permite esquilar mulos sino dentro de su casa o en los puntos siguientes: En la muralla que media entre la paret (sic) del huerto de casa Martín Trias y los corrales; fuera la puerta de San Antonio o de la Cuadra; el recodo de la plaza de la Creu Gran en que está la muralla; el recodo de la fábrica de Segret; fuera de la puerta de la Guia; fuera de la puerta de San Roque; fuera de la puerta de Sto. Domingo; en el callejón que no pasa detrás de casa Vinyals, donde habitan los esquiladores; con la obligación que todos los puntos dichos luego deben ser barridos a excepción de los de la riera. Y el esquilador que contravenga a lo dispuesto pagará la multa de cuatro reales de vellón por cada vez.

Alcalde Josep Mauri i Suris.”



I aquí comença la tasca de localitzar els punts on podran exercir la seva tasca els esquiladors de la Vila.

En primer lloc ens diuen la muralla situada entre la paret de l’hort de la casa de Martí Trias i els corrals. No he pogut localitzar la casa Martí Trias però sí els corrals. Aquests estaven, segons Baltasar Ragón, al començament de l’ara carrer Sant Pau a tocar de la Font Vella.



El segon lloc on els permeten desenvolupar la seva tasca, és el portal de Sant Antoni o de la Quadra. Aquest portal estava situat a l’esquerra del final del Passeig, entre Sant Antoni, o Quadra, i aprofitant els antics edificis de la fàbrica de saials dels franciscans, i durant un temps caserna de la guàrdia civil.



A la següent foto hi veiem el portal de la Quadra uns quants anys més tard.



El tercer lloc, a la plaça de la Creu Gran en el racó que forma aquesta amb la muralla. Sorpresa!, a la meva investigació sobre “Terrassa Vila-Closa” mai vaig trobar la possibilitat d’una muralla a tocar de la Creu Gran, però si el consistori presidit per l’alcalde Josep Mauri i Suris ens diu que hi ha una muralla ens ho haurem de creure.



En aquesta foto i podem veure la plaça de la Creu Gran cinquanta anys més tard. Com a curiositat mireu els canalons que feien servir per enviar les aigües pluvials de les teulades al carrer.



Quart lloc, el racó de la fàbrica Segret. Aquest sí el tinc ben situat. La fàbrica dels Segret, primer Joan i posteriorment el seu fill Josep, va ser l’edifici que anys posteriors seria enderrocat per tal d’edificar-hi el que avui coneixem com Vapor Ventalló, a la Rasa.



I aquí permeteu-me que hi faci un punt i a part per tal d’explicar una història sobre els Segret.

Resulta que l’any 1834 entra a l’Ajuntament el que llavors en deien un memorial i que actualment en diem una instància. Aquest memorial el presenta en Joan Sagret i diu el següent: “Memorial presentado por Juan Sagret fabricante de paños de la villa de Tarrasa al magnifico Ayuntamiento de la misma en diez y nueve de Abril de 1834 pidiendo se le conceda permiso para poder abrir el camino o conducto subterraneo para poder pasar desde su casa que la tiene sita en esta villa y calle nombrada de S. Pedro a la fabrica de paños que la tiene en el camino de la Rasa para ahorrarse el y su família de algunos insultos al travesar dicho Camino y demas que en el se espresa.”



En sis línies escasses hi trobem molta informació de la Terrassa de principis del XIX. Una seria que la Rasa era un camí, el carrer com a tal neix d’un projecte d’en Curet, a petició de Josep Busquets i Soler, de l’any 1874.



Un altre és veure com els obrers terrassencs del 1834 ja havien inventat el “escrache” (es veu que en català normatiu hem de dir “escarni”) i finalment constatar que els Sagret vivien al final del carrer Sant Pere, on les cases tenen el darrere a la Rasa.

Òbviament, tractant-se d’un fabricant, i sembla ser amb influència política (el seu  fill Josep seria l’alcalde encarregat de rebre l’any 1860 a la borbona Isabel II), el consistori respon al peticionari d’aquesta forma tan contundent: “Decreto  Tarrasa 19 Abril 1834 ,Como lo pide el interesado sujetando la obra al examen de los arquitectes de este Ayuntamiento.

Francisco Soler, Excelentisimo secretario.”



Uns d’aquests darreres de cases que veiem a l’esquerra de la foto, correspon a la casa que en Sagret tenia al carrer Sant Pere i que donaven al camí de la Rasa.



Però seguim amb els punts a on el bo del Joaquim, i els seus col·legues, poden esquilar mules, i aquests són, fora el portal de la Guia i del de Sant Roc, és a dir a la riera del Palau.







Un altre punt, aquest tal vegada una mica desconegut per als terrassencs actuals, és fora del portal de Sant Domènec. Aquest portal el trobaríem al carrer de la Rutlla, menys o menys a l’altura del carrer Sant Domènec. Aquí reconec la meva ignorància al respecte i no sabria dir sí el portal porta el nom del carrer o és el carrer qui porta el nom del portal. Ho he buscat però no trobo una informació fidedigna al respecte.



I finalment poden esquilar en el cul de sac del carrer de les Parres, darrere la casa Vinyals, que és de fet on vivia en Joaquim i la seva família.



I acabo ressaltant l’amenaça que tota autoritat té l’obligació de fer als seus vassalls, si no escombren el lloc a on han esquilat les bèsties, multa “de cuatro reales de vellón por cada vez”.



De fet els punts on podien exercir el seu ofici, els esquiladors, ens marca els límits de la Vila a principis del segle XIX.



Per concloure aquesta petita història, us puc dir que el Joaquim i família va estar molts anys practicant l’ofici com ho demostra el fet que l’any 1860, dinou anys després de la petició del permís, i a la mateixa casa del carrer de les Parres, hi trobem vivint a Joaquim Bea i Martí, de vint-i-tres anys, i la seva germana Maria de setze anys, i efectivament l’ofici del jove Joaquim és el d’esquilador.




Publicat l’octubre de 2020, any de la COVID19.

Fons consultades:

Actes dels plens i padrons/AMAT

Documents històrics ACVOC

Fotos Arxiu Tobella i Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.

 


2 comentaris:

  1. Gràcies Rafel! Molt interessat! Tant la història dels esquiladors i límits de la ciutat, com la de l'escarni, que pot portar un amo a fer un túnel per defugir-lo. hehehe1111

    ResponElimina

TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

  LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868 Aquest manuscrit, d’en Joan Gorina i Riera, forma part d'un plec cosit de dotze quartilles q...